[019] La confidència

¬¬¬¬¬

El poema s'entén bé, i guanya profunditat quan l'acarem a "Amistat del braç" , amb els motius en comú de la individualitat i la dolorosa solidaritat de grup, amb l'eco de la "Confession" de Baudelaire al darrere. Tots dos poemes apareixien seguits en una primera ordenació de Da nuces pueris, entre "Els jocs" i "El mutilat". 

Gabriel Ferrater sempre és consistent en l'ús de les persones del verb als seus poemes: en aquest cas, qui parla és la primera persona del plural, una veu coral, de mascles, patriarcal, com la que retrobarem a "Societas pandari". El gest d'aixecar el gosset i tirar-l'hi a la cara, de la dona que ha explicat la confidència, té un significat que es deixa intuir. Però guanya profunditat si el vinculem al famosíssim conte d'Anton Txékhov "La dama del gosset": Dmitri Dmítrievitx Gúrov fa la primera aproximació a Anna Serguéievna, acompanyada del seu pomerània blanc a la taula del costat del restaurant, cridant el gosset i fent-lo grunyir. Ella diu "No mossega", ell respon "Puc donar-li un os?", i comença la conversa que els conduirà al cap d'una setmana a ser amants. Al llarg de la relació, ella es plany sempre de la seva situació; ell se n'enamora, la consola i a la vegada li té llàstima i la menysprea. 

A la seva ressenya primerenca de Da nuces pueris i Menja't una cama, del 1962, Arthur Terry va considerar que l'anècdota al darrere d'aquest poema era massa inaccessible. Jordi Cornudella aclareix els fets a l'edició crítica de Les dones i els dies, pàg. 308-9.

El Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres inclou el mecanoscrit original, amb un parell de correccions en aquest poema. El primer vers --el marco amb cursiva-- deia "La nit no ha deixat llum sinó en els trossos / de gel, que ens repartim i no bevem." en comptes del definitiu "Tots els llums de la nit són dins els trossos", que és menys obvi i més intens. El vers 12 deia "Tots voldríem / sentir-nos fins i junts, fer-nos un feix / de joncs, i arrecerar les blanques mèdules / sota molta frescor. Però n'hi ha un / que sofreix més, fins que aixeca el gosset / i l'hi tira a la cara" en comptes del definitiu "sota frescors de molsa. N'hi ha un", que rebla amb encert la metàfora vegetal i reforça l'efecte sorpresa de la frase següent prescindint de la conjunció adversativa.

Apunt encetat, malgrat la data, el 6 d'agost de 2010, revisat el 21 de febrer de 2026

--