dimecres, 16 de setembre de 2009

Un blog espuri (presentació)

¬¬¬¬¬

Tot i que havia seguit el batxillerat de ciències, la literatura em va atreure fins al punt de matricular-me de Filologia Catalana a l'Autònoma el 1982. La professora i crítica Dolors Oller, que impartia l'assignatura Introducció als Estudis Literaris, devia ser la primera persona a posar-me un poema de Ferrater al davant. Literatura Catalana I, a càrrec de Jordi Castellanos, incloïa, com una de les darreres lectures obligatòries, Les dones i els dies. Tant se val que no n'acabéssim el programa. A les vacances del 1983 vaig llegir el llibre per primer cop.

He tornat sovint als poemes de Les dones i els dies, i als altres textos de Ferrater que han anat apareixent. Durant una llarga temporada vaig arribar a dinar, un cop per setmana, amb un parell d'amics, per llegir plegats amb atenció, un poema darrere l'altre, el llibre sencer. Era un esforç de lectura solidari, contrastat, perserverant, poderós, que ens feia recórrer amb goig la distància plantejada pels versos del poema, fins a percebre'n els valors menys evidents. Una bona part de les observacions d'aquest blog es fonamenten en aquella experiència singular. Els versos de Ferrater em continuen tornant a la memòria, moltes vegades, amb el pas dels anys, amb la gràcia d'entendre'ls millor.

Vaig acabar la carrera tot compaginant-la amb feines com a professor de llengua. Durant uns quants anys vaig col·laborar amb editorials i agències de traducció, més aviat esporàdicament, per suplementar el sou de tècnic acabat d'incorporar a un departament de la Generalitat. Ara la meva feina consisteix a coordinar un equip de deu persones dedicades a la comunicació corporativa i a la gestió del coneixement en una organització en què treballen unes vint mil persones; una de les meves dèries professionals és la usabilitat. No m'he dedicat mai a la docència de la literatura ni he publicat res. Em considero un lector de bona fe, que va dir aquell, lateralment interessat aquests darrers mesos pel que algun savi hiperbori gosarà qualificar de crítica 2.0 ;-)

Un fres de móres negres té primordialment una utilitat personal: endreçar les meves notes, pensar-hi més, endinsar-me encara en la lectura de Ferrater. Vaig encetar el blog el 22 de maig de 2009 i vaig publicar-hi més de cent cinquanta dels seus apunts de cop, ja que em convenia organitzar còmodament la llista de la columna esquerra --amb l'inconvenient que la pressa de publicar tots els apunts seguits fa que encara n'hi hagi de buits o de parcials, amb moltes observacions pendents d'afegir. Hi haurà pocs apunts que duguin una data posterior, perquè l'estructura fonamental del blog és fixa: un apunt per poema, un apunt per llibre. Un fres de móres negres és, doncs, un blog impur, per la infreqüència de publicació de nous apunts, i un blog oportunista, que aprofita més que res les facilitats de publicació d'aquest gènere de webs.

Durant els propers mesos, aniré recuperant totes les notes de lectura que he aplegat al cap dels anys --una distracció satisfactòria, un camí amb prou al·licient per a un servidor. Actualitzaré els apunts ja publicats, l'un darrere l'altre. Potser cal dir que aquestes móres, sorgides al marge de l'admirable hort acadèmic, hauran complert amb escreix la seva missió només que arribin a endolcir el paladar d'algun altre lector.

Apunt revisat el 12 de juny de 2010

--

14 comentaris:

Nuria Pons Vilardell Camas ha dit...

quina persona interessant ets...jo no vaig estudiar literatura catalana, però així com tu vaig haver de formar-me en literatura brasilera i portuguesa, no practico professionalment una de les mevas formacions, la literatura per mi no es pas un medi de vida, mes i molt mes un mitg per viure, sonmiar, plorar, riure, sentir en tots els sentits...ah, la poesia catalana, son mevas arrels, son la meva emoció i sentit per entendre alló que mai he tingut.
gracies.

Enric Blanes ha dit...

No exageréssim, Núria, no exageréssim! Sóc un avorrit ;-) Això sí, ens trobem en una situació similar, amb passió per la literatura i una feina relacionada amb la llengua i les tecnologies de la informació (tu a l'educació http://twitter.com/nuriapons, jo al que en diuen comunicació corporativa). Em fa molta gràcia que el primer comentari a la presentació del bloc sigui el teu: has intuït el sentit profund d'aquest fres de móres negres.

Elna ha dit...

L'Enric és una persona realment interessant, Núria. Un plaer passejar-me pel teu bloc, Enric, encara que se'm tanquin els ulls de son i que, per tant, el comentari sigui poc profund. Bona nit ferrateriana.

Enric Blanes ha dit...

Bona nit, Elna! També estic molt cansat avui. He vist el teu comentari ben bé de casualitat. Demà mateix, oi?, podrem comentar el descobriment mutu. I gràcies per la floreta!

Anònim ha dit...

Blocaire,
L'atzar dels premis (potser però els premis se cerquen) ha volgut que anàs a raure a la teva plana i comprovàs que has estat usuari (o bé usuària, que d'això no m'he temut prou) del producte d'una dedicació d'anys de lleure a una compartida propensió. Vull aprofitar l'avinentesa per agrair-te aquesta consideració pública d'utilitat i, alhora, posar-me a la disposició per a tot allò que al respecte et calgui.
Potser no serà sobrer que et parli de la plana que l'amic Gregori Samsó hi dedica al fèisbuc i on fa l'anunci d'actualitzacions:
http://www.facebook.com/pages/Gabriel-Ferrater/21988713770?ref=ts

Atentament,
Joan Manuel Pérez i Pinya

Enric Blanes ha dit...

Joan Manuel, la teva bibliografia és excepcional. Com que veig que va canviant d'adreça a mesura que en publiques noves versions, he afegit un enllaç a la pàgina de Gregori Samsó al Facebook, que hi manté un enllaç constant. Enric Blanes

Biel Barnils ha dit...

Hola Enric. No coneixia el teu blog. Felicitats. El visitaré sovint!

Enric Blanes ha dit...

Biel, benvingut. Ens seguim, doncs: http://tintaxinesa.blogspot.com

Enric H. March ha dit...

Doncs bé, ara tens un visitant més. T'acabo de descobrir i segur que passaré per aquí sovint perquè Ferrater s'ho val més que cap altre poeta.

D'Enric a Enric, felicitats pel bloc.

Enric H. March ha dit...

Doncs bé, ara tens un visitant més. T'acabo de descobrir i segur que passaré per aquí sovint perquè Ferrater s'ho val més que cap altre poeta.

D'Enric a Enric, felicitats pel bloc.

Enric Blanes ha dit...

Benvingut, Enric. Celebro que compartim la devoció per Ferrater.

VICTORI ha dit...

Sí, en som uns quants. Veig que des del 2011 això s'ha aturat. Jo, de fet, he descobert avui "Veus baixes", que m'ha semblat excel·lent, com a projecte i com a realització, i ara he arribat al blog (o diuen que hem de dir bloc?). Conservo les primeres edicions de Ferrater com un fetitxe, i, tot i ser un poeta de capçalera per a mi, ves per on, no li he dedicat encara ni una ratlla crítica, per què deu ser? En canvi vaig escriure una tesi doctoral sobre la poesia del germà Joan (publicada a Reus, esclar...). Bé, estarem en contacte. El meu desideràtum és de contribuir amb un paper a les "veus baixes", si accepteu afegits d'última hora, de cara al centenari del naixement, així tenim marge....

VICTORI ha dit...

Faltava potser signar el comentari...Víctor Obiols (en aquest "núvol" blogaire aparec com a Victori)

Enric Blanes ha dit...

Víctor, celebro que t'hagi satisfet el número 0 de 'Veus baixes', aquest extraordinari sobre Gabriel Ferrater (http://www.veusbaixes.cat). Tinc el teu llibre sobre Joan Ferraté, que considero molt important. De fet, et cito a http://gferrater.blogspot.com/2011/01/joan-ferrate.html. Esperem una contribució teva abans que acabi el norantè aniversari, potser al número 1 de 'Veus baixes', que hauria de sortir a final d'any.

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites