Cornudella2024

¬¬¬¬¬ 

"Presentació del llibre Papers sobre literatura de Gabriel Ferrater", a càrrec de Jordi Cornudella (acompanyat d'Enric Blanes), organitzada per l'Associació Gosar Poder al Centre de Lectura de Reus, 15 de gener de 2024, 72 minuts

L'Associació Gosar Poder de Reus ha estat segurament una de les primeres entitats a organitzar una presentació de Papers sobre literatura, de Gabriel Ferrater, que va publicar-se al novembre i devia començar a arribar a les llibreries cap al desembre. Mentrestant, han anat apareixent ressenyes i articles molt favorables, i aquest gener diferents mitjans han entrevistat Jordi Cornudella (he aplegat els enllaços d'aquesta primera recepció del llibre a l'apunt de Papers sobre literatura). L'Associació Gosar Poder va convidar Cornudella, com a responsable del volum, a fer la presentació al Centre de Lectura de Reus, i ell em va proposar que hi participés, creient que donar a l'acte forma de diàleg el faria de més bon pair. Fina Masdéu, de l'Associació, va obrir l'acte amb unes paraules amables.

Cornudella va començar mostrant l'edició crítica de Les dones i els dies i Papers sobre literatura, dos llibres d'aspecte semblant, com bessons. Amb el Curs de literatura catalana contemporània publicat a Empúries són els tres primers volums d'un projecte que vol posar en solfa tots els escrits publicables de Gabriel Ferrater. Va comparar Papers sobre literatura i Sobre literatura, el llibre editat per Joan Ferraté l'any 1979: comparteixen el dibuix de la coberta; el nou llibre triplica l'extensió de l'anterior, i el substitueix. Cornudella va repassar àgilment els llibres que havia anat editant Joan Ferraté al llarg dels anys. 

Gabriel Ferrater no va voler mai publicar llibres sobre literatura, afirma Cornudella. De fet, les seves conferències a la Universitat de Barcelona dels anys 1965-7 havien estat enregistrades i transcrites amb la intenció de fer-ne un llibre, que es publicaria un cop acabat de corregir per Ferrater, una tasca que no va completar mai. Tampoc va fructificar la seva col·laboració en una història de la literatura amb Martí de Riquer, per a una editorial italiana: n'ha quedat el text "El resurgimiento" (pàg. 275-294). Ara: hi ha molt de material dispers. Després de les sis-centes pàgines de Papers sobre literatura es publicarà un volum d'un gruix semblant amb els informes de lectura que se'n conserven, i un altre amb els articles sobre autors escrits per a obres editorials (el que es va publicar dins del llibre titulat Escritores en tres lenguas eren els articles més extensos). Aquest volum d'ara i els dos que el seguiran no podrien existir si Joan Ferraté no hagués vetllat per preservar tots els documents que anava trobant del seu germà, ni sense diferents troballes d'articles i informes de lectura i altres documents que s'haurien pogut perdre.

Cornudella va reflexionar sobre el diferent valor dels textos que han perdurat a partir de l'exemple de la carta que ha titulat "Un esquema de la literatura catalana moderna: Carta a José María Valverde" (pàg. 295-304, amb els annexos). Ferrater la conservava en original, no en còpia, cosa que ens fa imaginar que no li va caldre enviar-la perquè es devia veure amb Valverde potser aquella mateixa nit. No és el mateix una carta entre amics, que a més a més al·ludia a unes converses sobre literatura catalana que devien durar uns dies, que el meditadíssim pròleg del Nabí de Josep Carner. El diàleg ens va portar a valorar també el polèmic article que obre el volum, "Madame se meurt", un gran primer text sobre literatura que sovint s'ha llegit superficialment. Vam parar atenció a les novetats principals del volum, a les 79 pàgines d'afegits a la Historia de la literatura universal d'Erwin Laaths i a l'article inèdit sobre Josep Carner, de 75 pàgines.

(A propòsit dels afegits d'Erwin Laaths, hi havia tres idees que havia pensat de col·locar en algun moment de la conversa i que van decaure. Les apunto aquí. Per il·lustrar la idea que Ferrater és un lector molt poderós, volia destacar la seva capacitat de fer una interpretació personal i a la vegada molt travada, per exemple, de la història de la literatura francesa: arriba a insinuar que la literatura francesa coetània potser havia oblidat massa els seus medievals. També volia destacar com Ferrater arriba a aïllar i analitzar les constants comunes a totes les obres dramàtiques de Shakespeare --en un fragment, pàg. 463-470, que m'hauria agradat saber com hauria fet reaccionar Harold Bloom, si l'hagués conegut. Finalment, els afegits contenen perles com les línies que dedica a la sensibilitat per a la realitat més propera que caracteritza la poesia anglesa, i el poema de Wyatt que tria com a exemple, que recordaré per sempre quan torni a llegir "Maîtresse de poëte".)

Ferrater continua interpel·lant-nos. Té textos que, a Cornudella, encara li agraden més ara que abans. Passen els anys i no ens deixa indiferents.

***

A propòsit de Joan Ferraté, que al novembre d'aquest 2024 farà cent anys que va néixer, Cornudella ens va avançar que sortirà segurament una reedició de Lectura de La terra gastada, de T. S. Eliot, amb les últimes correccions que hi va introduir i algun apèndix nou, i una nova edició de Dinámica de la poesía, el seu gran llibre de crítica, que està exhaurit de fa molts anys.

 

--