divendres, 22 de maig de 2009

[N] Escritores en tres lenguas

¬¬¬¬¬

Ferrater, Gabriel. Escritores en tres lenguas. Martos, José Manuel, ed. Barcelona: Antártida/Empúries, 1994, 330 pàg.

José Manuel Martos ens indica a la seva presentació que "los cincuenta y ocho artículos que integran el presente volumen, compuestos muy probablemente entre 1963 y 1964, son una mínima parte, si bien la de más sustancia, de los muchos que Gabriel Ferrater redactó sobre escritores de las lenguas alemana, francesa e inglesa (más unos pocos de las lenguas castellana y catalana, de los que son una muestra los incluídos en el apéndice), por encargo de una editorial barcelonesa para una enciclopedia de literatura universal que no llegó a publicarse nunca. (Se trata, pues, de textos inéditos, excepto los de Manuel Machado y Joan Vinyoli, recogidos en 1986 en Papers, cartes, paraules.) / El criterio que he utilizado en la selección de los artículos ha sido el de la extensión: edito aquí, por lo tanto, los más largos, en los que el lector podrá encontrar algunas chispas del nervio literario de Gabriel Ferrater, en tanto que guardo para otra ocasión los más breves. [...] He suprimido unas someras bibliografías que aparecían al final de cada artículo y las remisiones a ésta y a otros escritores en el texto." (pàg. 7).


Pere Ballart va descriure molt bé el llibre en la ponència que va llegir en el simposi de 1997: "El voluminós conjunt d'articles que Ferrater va escriure per a una avortada enciclopèdia de literatura universal de literatura universal els anys 1963-1964 i que avui, en part, pot ser consultat en l'edició d'Escritores en tres lenguas, constitueix un admirable exemple de com defugir el convencional criteri asèptic, purament informatiu, d'una entrada enciclopèdica, i substituir-lo per un esforçat exercici crític que prova de deixar establert tot allò que és rellevant de l'obra completa d'un autor en tres o quatre pàgines." (pàg. 151).

Enumero el contingut del llibre:
  • Llengua alemanya: Gottfried Benn, Georg Büchner, Cantar dels nibelungs, Stefan George, Hans Jakob Christoph von Grimmelshausen, Heinrich Heine, Ernst Jünger, Franz Kafka, Heinrich von Kleist, Else Lasker-Schüler, Georg Christoph Lichtenberg, Christian Morgenstern, Georg Trakl (pàg. 11-72)
  • Llengua francesa: Denis Diderot, André Gide, Edmond i Jules de Goncourt, Jean de La Fontaine, François de La Rochefoucauld, Pierre Choderlos de Laclos, François de Malherbe, Henry de Montherlant, Marcel Proust, Jean Racine, Saint-John Perse, Charles-Augustin Sainte-Beuve, Jean-Paul Sartre, Maurice Scève (pàg. 73-155)
  • Llengua anglesa: Wystan Hugh Auden, William Blake, Robert Browning, John Clare, Joseph Conrad, Geoffrey Chaucer, John Donne, Robert Frost, Oliver Goldsmith, Thomas Hardy, Gerard Manley Hopkins, Henry James, James Joyce, George Meredith, John Milton, John Stuart Mill, Thomas Nashe, John Crowe Ransom, Edwin Arlingon Robinson, Bertrand Russell, Percy Byssbe Shelley, Richard Brinsley Sheridan, Sir Gauvain and the green knight, John Skelton, Crhistopher Smart, Wallace Stevens (pàg. 157-297)
  • Apèndix: Josep Carner, JV Foix, Manuel Machado, Joan Vinyoli (pàg. 299-327)
Jordi Julià, al seu llibre La crítica de Gabriel Ferrater: Estudis d'una trajectòria intel·lectual, es concentra molt en Escritores en tres lenguas. La proposta havia arribat a Ferrater a final del 1962 i els darrers articles redactats daten del març del 1964. El llibre inclou els 58 articles més extensos, però n’han quedat 136 d’inèdits (65 tenen de dues a tres pàgines mecanografiades; 71, una sola pàgina). Segons l’extensió, els articles es dividien en tres sèries, A, B i C, de les quals es va publicar la sèrie A, amb els articles més llargs. Julià hi va poder accedir gràcies a Joan Ferraté. Lamento que Martos ens escatimés els articles breus i també la bibliografia dels articles publicats. Julià també lamenta que no coneguem les condicions de l'encàrrec editorial.

Copio els noms d'alguns dels autors tractats en els capítols inèdits, que el mateix Julià esmenta a L'art imaginatiu: Les idees estètiques de Gabriel Ferrater i també a El poeta sense qualitats: Hans Arp; Julien Benda; John Bentjeman; Elisabeth Bishop; R. P. Blackmur; Clemens Brentano; Albert Ehrenstein; William Empson; Everyman; Robert Fitzgerald; John Galsworthy; Iwan Goll; Günter Grass; Eugene Ionesco; Alfred Jarry; Klabund; Oskar Kokoschka; comte de Lautréamont; Alfred Lichtenstein; Oskar Loerke; Andrew Marvell; Paula Modersohn-Becker; Harold Monro; Marianne Moore; Thomas Moore; Edward Mörike; William Morris; Winthrop Mackworth Praed; Matthew Prior; sir Walter Ralegh; John Ruskin; Philip Sidney; Ernst Stadler; Cyril Tourneur; Kurt Tucholsky; Henry Vaughan; Achim von Anim; Anette von Droste-Hülshoff; Joseph von Eichendorff; John Wilmot, comte de Rochester.

Encara Julià, en un altre llibre sobre Gabriel Ferrater, El poeta sense qualitats, dedica a Escritores en tres lenguas un capítol, titulat “Cànon i idees literàries”. Es tracta d'una aportació valuosa i una idea productiva, si bé interpretada de manera massa forçada: tot i reconeixent d’entrada que no és factible, Julià concep la tria d’Escritores en tres lenguas com a cànon literari de Gabriel Ferrater –i com és que no hi ha Shakespeare, ni Dickens?, i com és que va deixar-lo inacabat? De fet, a la pàg. 52, reconeix que no és un cànon, però que les manifestacions de Ferrater ajuden a entendre la seva poètica. Hi afegeix algunes observacions remarcables:
  • Els articles dedicats a Racine, Milton i Blake presenten l’estat de la qüestió de la crítica d’aquesta autors (pàg. 53)
  • S'hi inclouen tots els autors que apareixen a l’epíleg de Da nuces pueris, i en tracta extensament (pàg. 54)
  • També tracta d’Edwin Arlington Robinson i de La Fontaine, autors dels epígrafs que obren i tanquen Da nuces pueris (pàg. 55)
  • La possible importància de la descripció de la virtut poètica de Donne (pàg. 55)
  • Hi ha 85 articles dedicats a autors contemporanis, de 196 d’escrits: a la sèrie A, 26 de contemporanis, de 58; a la sèrie B, 28 de 65; a la sèrie C, 31 de 73 (pàg. 59)
  • Hi ha una notable presència d’expressionistes alemanys a les sèries B i C: Hans Arp, Albert Ehrenstein, Iwan Goll, Klabund, Kokoschka, Alfred Lichtenstein, Oskar Loerke, Ernst Stadler, Paula Modersohn-Becker (pàg. 61)
  • La poesia té una gran importància en la tria (pàg. 63).
Hi ha un apunt d'aquest bloc que consisteix en un índex de noms d'alguns dels llibres de Ferrater, entre els quals ja hi ha els autors alemanys i francesos d'Escritores en tres lenguas. Tinc mig buidats els anglesos.

Apunt revisat el 31 de març de 2011

--

2 comentaris:

lacasaenobres ha dit...

Moltes gràcies per tota aquesta interessantíssima informació. M'encantaria saber què pensava Ferrater d'Eichendorff!

Salutacions.

Enric Blanes ha dit...

Veiam quan publiquen l'obra completa de Ferrater, amb tots els articles que hauria calgut incloure a 'Escritores en tres lenguas' [a propòsit de http://lacasaenobres.wordpress.com/2011/04/22/un-eichendorff-dhivernacle]

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites