Índex de noms de l'obra de Joan Ferraté

 ¬¬¬¬¬

Aquesta pàgina inclourà un índex general de noms dels escrits i llibres de Joan Ferraté. Als llibres (i a les revistes i altres fonts), els assignaré una abreviatura a partir de les primeres inicials del títol: els ordenaré a continuació alfabèticament, tot consignant l'edició que utilitzo. A l'índex, les referències consten de les abreviatures i els números de pàgina corresponents a cada llibre o document.

Com que celebraré el centenari del naixement de Joan Ferraté rellegint-lo sencer, aprofitaré per anar buidant els textos i anar afegint-los a l'índex. De moment, he buidat una part de l'obra de joventut i un llibre d'articles publicats als diaris.

• AN Apunts en net (Barcelona: Quaderns Crema, 1991, 153 pàg.)
• CF Correspondència Castellet-Ferraté 1948-1951, pàg. 183-346 del llibre, a cura d'Enric Gallén i José Francisco Ruiz Casanova, Josep M. Castellet, editor i mediador cultural (Lleida/Barcelona: Punctum & Edicions 62, 2015, 375 pàg.).
• De la revista Laye, en consigno el número i la pàgina. Així, la referència a Rafael Alberti Laye12_74 indica que el nom del poeta apareix al número 12, pàgina 74.
• OC, Opinions a la carta (Barcelona: Empúries, 1993, 1997 pàg.) --aquest llibre té un índex de noms, confeccionat per Joseph M. Szostakiwskyj, que he aprofitat a l'índex general, si bé hi he afegit alguna entrada, d'acord amb els criteris següents:
• tot i que en general l'índex sembla encertat, n'esmeno unes quantes omissions (n'he detectat més que no m'imaginava)
• si s'esmenta un títol però no el seu autor, igualment afegeixo l'entrada: així, hi consta una entrada de Josep Carner a la pàgina 24 perquè Joan Ferraté es refereix a La primavera al poblet
• si s'esmenta un adjectiu que deriva d'un cognom, també afegeixo l'entrada: el "mentalitat franquista" em porta a afegir a l'entrada del dictador també aquesta referència, que es troba a la pàg. 48 
• Pro Provocacions (Barcelona: Empúries, 1989, 171 pàg.)

El blog també té, encetat l'any 2009, un índex general de noms de l'obra de Gabriel Ferrater.

Aguado Bleye, Pedro, CF 340
Alain, Pro 57
Albérès, René Marill, CF 342
Albert, Caterina, AN 121-2; OC 23, 25, 62, 72, 181; Pro 16-17
Alberti, Leon Battista, AN 133-5
Alberti, Rafael, Laye04_6, Laye12_74; OC 68-69 
Albertí, Santiago, OC 108  
Alcibíades, Laye16_62-63
Aleixandre, Vicente, CF 214, Laye04_6, Laye12_74-75, Laye20_84; OC 123
Alemany Bolufer, José, CF 320
Alexandre, Laye22_91
Alfons V, OC 155
Alí Bei, OC 161
Alonso, Amado, AN 118
Alonso, Dámaso, AN 118, Laye04_6, Laye12_74, Laye13_60-62, Laye20_66; OC 77, 114, 118, 124
Alvar, Manuel, AN 115, OC 130
Amià Marcel·lí ?, Laye20_66
Amiel, Henri-Frédéric, Laye12_69-71
Amorós, Eulàlia, CF 281, 285, 323?
Amorós, Xavier, OC 67
Anaxàgores, Laye13_15
Anaximandre, Laye13_15
Andrés Estellés, Vicent, OC 38, Pro 126
Apuleu, Laye20_66
Aracil, Lluís V., OC 110
Aramon, Ramon, OC 61, 65
Archer, Robert, AN 90-100, 102-106, 109-115, 127, 129, 141-2, 148, 152
Arderiu, Clementina, OC 88
Aristòfanes, OC 89
Aristòtil, OC 27, 78, 113, 140
Arnold, Matthew, OC 78
Arqués, Rossend, OC 49
Arxiprest d'Hita, OC 128, Pro 135
Auden, Wystan Hugh, OC 85, 169; Pro 71-2, 87
Auerbach, Erich, Laye20_64-67; OC 78
August, Laye22_92-93
Austen, Jean, AN 48; OC 97, 144
Avellaneda, Alonso Fernández de, Pro 65-6
Ayala, Francisco, Laye01_11, OC 7
Ayesta, Julián, Laye20_83-85, Laye22_90
Aymà, Jaume, CF 342
Aymé, Marcel, CF 301, Laye18_59-62
Azorín, CF 187, 189, 197
Badia, Lola, AN 106
Badosa, Cristina, Pro103
Badosa, Enrique, CF 229, 330
Baeza, Eduardo, CF 266
Balasch, Manuel, AN 77
Bally, Charles, Laye13_63-64; OC 77, 134
Balzac, Honoré de, Laye04_6, Laye20_65; Pro131
Barbellion, W. N. P., Laye20_83
Barnils, Ramon, OC 72
Baró de Maldà, Pro152, OC 147
Baroja, Pío, Laye17_41-42
Barral, Carles, CF 214, 229-231, 234, 236, 265, 281, 285, 287-8, 330, 335, 337-8; OC 13, 48, 54, 74, 102, 141, 168, 178-9; Pro124
Barthes, Roland, OC 98, 135
Bartrina, Joaquim Maria, Laye04_6
Bassols, Mariano, CF 199
Bastardas, Joan, CF 199
Bauçà, Miquel, OC 38, 182
Baudelaire, Charles, Laye03_8, Laye04_6, Laye12_70-71, Laye22_63; OC 55
Bayo, Emili, OC 165
Beddoes, Thomas Lovell, Pro93-4
Bedient, Calvin, Pro167
Benet i Jornet, Josep Maria, OC 70-71
Beneyto, Maria, Laye22_107
Bergson, Henri, CF 195, 256, 260, 274
Berkeley, Anthony, CF 320
Bernanos, Geroges, CF 345
Bíblia, Laye20_65; Pro81, 85; OC 35
Bismarck, Otto von, Laye03_8
Bladé i Desumvila, Artur, OC 59
Bleiberg, Germán, CF 202
Bloomfield, Leonard, OC 134
Boadella, Albert, Pro45
Bochenski, Jozef Maria, CF 343
Bofill i Mates, Jaume, vid. Guerau de Liost
Bohigas, Pere, AN 101-106, 109-111, 113, 127-9, 148, 152; OC 91, 93, 105, 185-7

Bonaparte, Napoleó, OC 125, 127
Bonet, Blai, Laye23_117-9, OC 172, Pro126
Bonet, Francisco, CF 215-6
Bonet, Maria del Mar, OC 42
Bonn, Moritz Julius, CF 2011
Borrell II, comte, Pro41
Boscà, Joan, OC 44, 156
Bousoño, Carlos, Laye12_74-75
Bousquet, Joë, OC 66, 72, 177
Brentano, Franz, CF 330
Bréton, André, Laye12_74
Britten, Benjamin, CF 274
Brossa, Joan, OC 13, 172; Pro125
Bühler, Karl, AN 19, CF 343-4
Burckhardt, Jakob, CF 245, 290; Laye03_8
Busquets i Grabulosa, Lluís, OC 15
Byron, George Gordon, Pro101, 159-163
Byron, Anne Isabella, Pro161
Caballero, catedràtic d'institut que escriu a Laye, CF 287
Caillois, Roger, CF 342
Cain, James M., CF 267, 294
Calderón de la Barca, Pedro, Laye04_6, OC 28, 126
Calders, Pere, Pro55
Calvo Serer, Rafael, CF 278
Cambó, Francesc, Pro154
Campoamor, Ramón de, Laye04_6, Laye22_58
Camus, Albert, CF 184, 186
Cançó de Rotlan, Laye20_66
Capellà de Bolquera, Pro125
Capellà del sanatori de Puig d'Olena, CF 325
Capmany, Maria Aurèlia, OC 22, 68
Caracciolo, Giovanni Battista, OC 177
Carande, Ramón, CF 211
Carles V d'Alemanya (Carles I d'Espanya), Laye10_13
Carner, Josep, AN 23-28, 32-37, 59-61, 63-65; CF 297, 304, 320, 323; Laye05_13, Laye12_71; OC 7, 25, 28, 32, 37, 43, 55, 62, 72, 145, 152, 166, 170-1. 177, 186;  Pro26, 32, 39, 125, 128, 133
Carnicer, Ramon, OC 54, 178
Carrero Blanco, Luis, Pro12
Casanovas, crític de música, OC 54
Cassou, Jean, CF 345
Castellet, Josep Maria, CF 183-346; Pro27, 95, 124, OC 21, 38, 50, 52-54, 101, 107-8, 141, 180, 182
Castellet, pare, CF 223, 256
Castro, Américo, CF 338, Laye20_66
Castro, Fidel, OC 27
Català, Víctor, vid. Albert, Caterina
Cató, Laye22_91-92Catul, Laye22_92
Cavafis, Constantinos, OC 32-34, 84-88, 90, 92, 113, 149; Pro161
Cela, Camilo José, CF 342, Pro23
Cernuda, Luis, Laye04_6, Laye12_74; OC 139
Cervantes, Miguel de, AN 47, 79; Laye20_66; OC 98, 122-3, 127-8; Pro65, 73
Cèsar, Juli, Laye22_92
Chalandritsanos, Lukas, Pro162
Chartier, Émile, vid. Alain
Chase, James Hadley, CF 255
Cheng, François, AN 59-60
Chevalier, Maurice, OC 96
Cheyney, Peter, CF 240, 248, 255, 294
Chomsky, Noam, AN 113, OC 77, 134
Chopin, Frédéric, CF 322
Chrétien de Troyes, OC 180
Ciceró, Laye03_8
Clairmont, Claire, Pro162
Cocteau, Jean, Laye12_69-71, Pro43
Coleridge, SamulAN 28
Collingwood, OC 78
Comadira, Narcís, OC 25, 36; Pro126
Comas, Antoni, CF 323
Companys, Lluís, Pro45
Comte, Auguste, Laye01_9
Constantí el Gran, Laye03_8
Corbière, Tristan, Pro97
Corneille, Pierre, OC 126
Coromina, Xavier, OC 72
Coromines, Joan, AN 81-82, Pro91
Costafreda, Alfons, CF 192, 206, 214, 218, 224-6, 229, 233, 236, 241, 243, 246-7, 262, 264-6, 270, 274, 277, 281-2, 285, 287-291, 294, 301, 303, 326, 328, 337-8, 346, OC 54, 88
Cots, Jordi, CF 230, 233, 239, 241, 243, 292, 307, 311; Laye05_13
Creix, Joan, OC 68-70
Croce, Benedetto, Laye19_6
Crónica del Gran Capitán, Pro136
Cuixart, Modest, CF 273

Curial e Güelfa, OC 155
d'Ors, Eugeni, CF 199, 229, 277, 333; Laye04_6, Laye12_69-71, Laye13_62, Laye23_173
Dalmau, CF 246
Dalmau, moossèn, OC 183
Dante, Laye13_60, Pro47
d'Amat i Cortada, Rafael, vid. baró de Maldà
d'Ors, Eugeni, OC 42
de Aldana, Francisco, OC 129
de Azúa, Félix, Pro46, 49
e Balzac, Honoré, vid. Balzac, Honoré de
de Beauvoir, Simone, CF 263, 273, 294, 311
de Burgos, Javier, AN 78
de Campos, C. M., CF 297
de España, Ramón, OC 180
de Martín, Josep Maria, CF 273, 307, 310, 335, 338, 343
de Montoliu, Manuel, Pro95
de Otero, Blas, Pro124
de Pedrolo, Manuel, Pro125
de Retz, cardenal, cf. Retz, cardenal de
de Riquer, Martí, OC 182; Pro65, 150
de Rojas, Fernando, Laye17_45, OC 128
de Sagarra, Joan, OC 70, 107
de Sagarra, Josep Maria, Laye05_13, Laye22_107-8; OC 106
de Vega, Lope, OC 123-4, 168
Delor i Muns, Rosa M., OC 142
Descartes, René, CF 329; Laye13_64, Laye23_51
Díaz-Cabañate, Antonio, Laye20_84
Díaz de Cossío, mare de Josep Maria Castellet, CF 256
Díaz de Games, Gutierre, CF 296
Dickens, Charles, Laye04_6; OC 97-98, 144
Diego, Gerardo, CF 187, Laye12_74
Dilthey, Wilhelm, CF 215, 244; Laye01_9,11, Laye22_58, Laye23_171
Don Nuno, Pro62
Donne, John, Laye05_13
Dorival, Bernard, Laye22_59
Dostoievski, Fiodor, OC 144
Dromel, Laye01_9
Du Fu, AN 10, 59-60; OC 165
Duras, Marguerite, Pro85
Eco, Umberto, OC 78
Edleston, John, Pro162
Eiximenis, Francesc, OC 43, 111
Eli Donat, Pro130
Eliot, George, OC 97-98, 144
Eliot, Thomas Stearns, CF 301, 342; Laye04_6, Laye21_44-54; OC 23, 32-34, 80, 86, 104, 106, 119, 139, 149, 166,169; Pro95, 97-8, 101, 119-120, 164-8
Empson, William, OC 78
Entrambasaguas, Joaquín de, CF 199
Erlich, Victor, OC 117
Escipió, Laye22_92
Escití, Pro132
Esclasans, Agustí, Laye23_157-160
Escohotado, Román, Laye20_84
Espada, Arcadi, OC 175
Espadaler, Anton M
Espert, Núria, Pro150
Espinàs, Josep Maria, OC 182, Pro126
Espriu, Salvador, AN 145; CF 236, 244, 335; Laye05_13, Laye12_71; OC 21, 25, 35, 37-38, 56, 85, 106, 108, 142, 153, 171, 142,167, ; Pro23-29, 94, 123-5, 128, 135-7, 147
Èsquil, OC 89
Estellés, vid. Andrés Estellés, Vicent
Estrató, OC 30
Eulogi de Córdova, CF 288
Euripides, OC 89
Evans, Margiad, Laye22_60,62
Fabra, Pompeu, OC 61, 63-64; Pro103
Farreras, Francesc, CF 286-7, OC 51
Faulkner, William, CF 240, OC 128

Fernàndez, Juanjo, OC 113
Ferran, Jaume, CF 206, 218, 229, 233, 236, 265, 281, 285, 287-8, 301, 330, 335, 337-8, 346; OC 54
Ferran, germanes (de Jaume Ferran), CF 218
Ferraté, Amàlia, CF 341, OC 72, Pro55
Ferraté, Ricard, CF 341; OC 26, 67, 178, 184; Pro55
Ferrater, Gabriel, CF 199, 214, 218, 229, 236, 241, 254, 271, 301, 320, 338, 340-1; OC 13-15, 21-23, 35,28, 38, 49-50, 66-76, 87, 89, 101-103, 108-109, 141, 108 109, 168, 171, 175-184; Pro23, 115, 124, 126
Fichte, Johann Gottlieb, CF 228
Fielding, Henry, OC 98
Flaubert, Gustave, AN 145, Laye04_6, OC 89, 97-98, 144
Foix, J.V., OC 23, 25, 37, 72, 171-2; Pro125, 128
Folch, Jorge, CF 229
Font Espina, José M., CF 230
Font i Sagué, Norbert, Laye23_159
Fontana, Josep M., CF 338
Fornes, Antoni, AN 87
Forster, Edward Morgan, Laye22_60,62, Pro57
Fradera, pintor, CF 229
Francesc I de França, Laye10_13
Franco, Francisco, OC 27, 47-48, 69, 150-1, 159; Pro153-4, 156
Fray Luis de León, Laye13_61-62
Frazer, James, Pro165
Freixas, Antoni, CF 197, 346
Frenk, Margit, Pro70
Freud, Sigmund, Laye04_6
Fuentes Martín, Eugenio, CF 279, 315, 329; OC 50-52
Fuster, Joan, AN 106; OC 107-8, 157, 159, 189; Pro123-4, 126
Gabler, Hans Walter, Pro79-80
Galdós vid. Pérez Galdós
Galí, Alexandre, OC 147
Galileu, Laye01_9,11
Galobardes, M. T., OC 15
Garcés, Tomàs, OC 145
Garcia, Vicenç, OC 44
García Bacca, David, Laye13_15
García Seguí, Alfons, OC 54
Gardner, Stanley, CF 190
García Bellido, Laye13_64
García-Borrón, Juan Carlos, CF 234
García Lorca, Federico, Laye04_6, Laye12_74
García Serrano, Rafael, CF 297
Garcilaso de la Vega, OC 156
Gener, Pompeu, OC 59
Genette, Gérard, AN 35, OC 98-99
Gide, André, CF 184, 190, 192, 297, 301, 326, 328, 333-4; Laye16_68; OC 119, 128; Pro46, 113
Gil de Biedma, Jaime, OC 7, 13, 43, 74-75, 102-3, 141, 169, 178, 182; Pro23, 49, 115, 124
Gil-Robles, José María, Laye20_83
Giménez Caballero, Ernesto, Laye01_9
Gimferrer, Pere, OC 25, 91, 103, 105-6, 172; Pro126
Giraudoux, Jean, Laye16_68
Goethe, Johann Wolfgang, CF 254, 328; Laye12_71, Laye23_158; Pro39; OC 78
Gombrowicz, Witold, Pro115
Gómez de la Serna, Ramón, Laye22_59
Góngora, Luis de, OC 124-5, 168
González, Felipe, Pro73
González Troyano, Alberto, OC 11
González Vicen, Felipe, Laye03_8
Goytisolo, José Agustín, OC 102, 141, 171; Pro124
Goytisolo, Juan, OC 48,123, 128
Grande, Félix, OC 171
Gregori de Tours, Laye20_66
Greimas, Algirdas Julius, OC 135
Grewe, Rudolf, CF 206, 216, 226, 236, 243, 246, 248, 288
Guerau de Liost, OC 25, 37, 72, 145; Pro26, 48
Guicciardini, Francesco, Pro136
Guiccioli, Teresa, Pro162
Guillamón, Julià, OC 133
Guillem de Mediona, Pro61
Guillén, Jorge, AN 99, Laye05_13
Guimerà, Àngel, Laye12_71
Güiraldes, Ricardo, CF 297
Hammett, Dashiell, CF 234-6, 238-9, 255
Hatzfeld, Jean, Laye16_62-63
Heidegger, Martin, CF 319, 323, 333, 340; Laye13_15, Laye23_50, Laye22_89; Pro69
Heidel, Alexander, OC 34
Heimsoeth, Heinz, CF 228
Hemingway, Ernest, CF 267, 297; Laye22_60,62
Heràclit, Pro119
Hernández, Lluís, Pro113-4
Hernández, Miguel, Laye23_118, Pro87-88
Herrera, Fernando de Laye04_6
Hesíode, AN 83, CF 340, Laye13_15-17
Hitler, Adolf, Laye18_61
Hjelmslev, Louis, OC 77, 134
Hofmannsthal, Hugo von, cf. von Hofmannstal, Hugo
Hölderlin, Friedrich, Laye05_13, Laye22_58, Laye23_46
Homer, CF 245; Laye20_65, Laye21_99; OC 30, 78, 82-83; Pro117, 133, 165
Horaci, AN 22, 77, 99; Laye22_58
Hug Capet, II, Pro41
Hugo, Victor, Pro43
Husserl, Edmund, Laye13_15
Huston, John, Pro63
Huxley, Aldous, CF 189, 207, 329, 331; Laye22_60,62
Ibáñez Martín, José, CF 2279
Ingarden, Roman, OC 79, 136
Iser, Wolfgang, OC 136
Jackson, Michael, Pro83-4
Jaeger, Werner, CF 245, 329-330
Jakobson, Roman, AN 42, 118-9, 123-4
Jaloux, Edmond, Laye17_43
James, Henry, AN 48, OC 97-98, Pro57
Jarrell, Jill, OC 180, 183
Jaspers, Karl, CF 319, 323
Jaume I, OC 14, Pro59-62
Jáuregui, Juan de, OC 125
Jauss, Hans Robert, OC 136
Joyce, James, AN 48-49, 52; CF 187, 211-2, 221, 297; Laye17_44, Laye19_64, Laye20_85, Laye22_60,62, Laye23_104-116; OC 97; Pro63-64, 77, 79-80, 87, 105, 165
Juan, Remei, CF 340
Jung, Carl, CF 184, 188, 192, 195, 204-5, 207, 276, 328
Júnger, Ernst, CF 271
Kaegi, Werner, Laye03_8
Kafka, Franz, Pro146, 151
Kant, Immanuel, CF 273, Laye20_84
Kavafis, vid. Cavafis
Kidd, John, Pro79
Kierkegaard, Sören, CF 195, 221, 345; Laye03_8, Laye22_58
Kundera, Milan, OC 7, 154

La Fontaine, Jean, CF 254
Laforgue, Jules, Laye04_6, Pro97
Laín, Pedro, CF 284; Laye01_9,11, Laye23_171-3; OC 158; Pro45-46, 49, 73-5, 146-156
Lamb, Caroline, Pro161
Lamuela, Xavier, OC 63
Langer, Susan K., OC 78
Lapesa, Rafael, Pro75

Lara Garrido, José, OC 129
Laurand, Louis, Laye13_64
Leveroni, Rosa, OC 178
Lévi-Strauss, Claude, OC 135
Lewis, Sinclair, CF 197
Libro de Apolonio, AN 115, OC 130
Lluch, Ernest, Pro91
Lluís, bioquímic, Pro20-21
Llull, Ramon, OC 43, 110-1, 154
Lope de Vega, Félix, Laye04_6, Laye13_61; Pro134
López Aranguren, José Luis, CF 277; Laye04_6, Laye20_84, Laye22_89-90, Laye23_170-3; OC 52
López Ibor, Joan Josep, CF 345
Lübker, Friedrich, Laye13_64
Lucreci, Laye22_92
MacCoy, Horace, CF 255
Machado, Antonio, AN 16-18, 25, 39-44; CF 286, 290; Laye04_6, Laye19_53; OC 102; Pro23
Magariños, Antonio, Laye22_90-93
Magny, Claude-Edmonde, CF 240
Malherbe, Marc-Antoine de, Laye05_13
Mallafrè, Joaquim, Pro77, 80
Mallarmé, Stéphane, AN 67, 70-72, CF 187
Malraux, André, CF 307, 312
Manegat, Julio, CF 229
Manent, Albert, CF 244; Laye05_13; OC 106, 135, 153; Pro150-1
Manent, Marià, AN 59-64, Pro117-8, 150-1
Manet, Claude, CF 187
Mann, Thomas, CF 320
Mannheim, Karl, Laye01_11
Maquiavel, CF 242
Maragall, Joan, Laye05_13, Laye12_74; OC 37, 145; Pro47
Maragall, Pasqual, Pro90
Marañón, Gregorio, CF 218
Marcel, Gabriel, CF 319, 323
March, Ausiàs, AN 89-106, 109-115, 127-133, 135-143, 145-146, 148-153; OC 7, 28, 35, 43-44, 84, 91-96, 105-6, 110-1, 149, 170, 185-9
Marco, Joaquim?, Laye20_66
Marfany, Joan Lluís, OC 182-3
Marías, Javier, Pro45-46, 49
Marías, Julián, CF 234-5, 240, 244, 277, 279; Laye01_9,11; OC 51; Pro39
Mariscal, Xavier, Pro45, 53
Marouzeau, Jules, Laye20_76-77
Marsé, Juan, OC 162; Pro46, 49

Martí i Pol, Miquel, OC 38

Martínez Bonati, Félix OC 99
Martorell, Joanot, AN 128, OC 43
Martos, José Manuel, AN 11, OC 5, 7-8
Marx, Karl, Laye03_8, OC 118, Pro71
Massó i Torrents, Jaume, OC 63
Matet, M., CF 188
Maurois, André, CF 206, 244
Maurras, Charles, Pro110
Mayans, Paco, CF 206, 215
Medina, Jaume, Pro95
Mendoza, Eduardo, OC 158; Pro46, 49
Menéndez y Pelayo, Marcelino, OC 142
Mentre, Laye01_11
Mercedes, amiga, Pro69
Metge, Bernat, OC 43, 111, 154
Mickiewicz, Adam, Pro131
Milà i Fontanals, Manuel, OC 155
Mill, John Stuart, Laye01_9
Miralles, Esteve, OC 83
Modrego, Gregorio, CF 263, 266, 273
Moix, Terenci, Pro126
Molas, Joaquim, OC 21, 38, 84, 107, 109, 181-2, Pro27, 103
Mommsen, Theodor, Laye03_8
Montagut, José Antonio, canonge, CF 337
Montanyà, Xavier, OC 31
Montes, Laye20_84
Montherlant, Henry de, CF 212, 231, 234, 294, 297
Montoliu, Tete, OC 42
Monzó, Quim, OC 25, 37, 133, 144, 147, 167; Pro37
Morales, company d'universitat, CF 200-1, 215, 218, 229, 246, 301, 338, 341
Moreno Villa, José, AN 39
Mozart, Wolfgang Amadeus, AN 54
Munné, Antoni, OC 49
Muntaner, Ramon, OC 43, 155
Murdoch, Iris, OC 127-8
Murgades, Josep, OC 63
Nabokov, Vladimir, AN 47, Pro96

Narcejac, Thomas, CF 342
Neroul, Laye04_6
Neruda, Pablo, Laye04_6, Laye12_74
Ney, Michel, Pro59
Nicolau de Cusa, OC 84
Nietzsche, Friedrich, AN 145; CF 288; Laye03_8, Laye13_15, Laye23_51
Nilsson, M. P., Laye13_64
Núñez, Jesús, CF 214, 216, 218, 236, 259, 263, 266, 273, 279, 281, 285-7, 292, 303, 307, 315-6, 318-320, 329-330; OC 50, 101
Núñez de Arce, Gaspar, Laye04_6
Nuvolari, Tazio, OC 177
O'Flaherty, Liam, CF 301
Obiols, Raimon, Pro57
Oeri, Jacob, Laye03_8
Oliart, Alberto, CF 229, 335, 337-8
Oliva, Salvador, OC 25; Pro17, 105-6
Oliver, Bartomeu, CF 304, Pro55
Oliver, Joan, vid. Pere Quart
Orléans, Charles d', OC 94
Ortega y Gasset, José, CF 192, 205-6, 217, 225, 234-5, 253-5, 277, 325-6, 328, 330-1; Laye01_9,11, Laye04_6, Laye13_62, Laye17_44, Laye18_62, Laye22_59-60, Laye23_50-52,171-2; OC 142; Pro126
Ovidi, Laye13_16
Pagès, Amédée, AN 100-106, 128; OC 92-93, 105-6, 185-6
Palacio Valdés, Armando, OC 176
Palau Fabre, Josep, Laye22_62-64, Pro125
Pallí, Julio, CF 213
Palomeque, CF 213
Pàmies, Sergi, OC 31, 133, 143-4, 147, 167; Pro18, 38
Paneci de Rodes, Laye22_92
Panero, Leopoldo, Laye04_6
Pardo, José, CF 264
Pardo Bazán, Emilia, Pro73
Pasamonte, Jerónimo, Pro65-6
Pascal, Blaise, CF 218, Laye20_84, Laye23_51
Pater, Walter, CF 333-4
Pena, Pere, OC 165
Perarnau, Josep, AN 106
Pere el Cerimoniós, OC 155
Pere Quart, OC 21, 68, 85; Pro125
Pereda, José, OC 176
Pérez Galdós, Benito, Laye04_6, OC 123
Pericay, Xavier, OC 61, 65; Pro38, 127, 129
Permanyer, Ricard, Laye22_107
Perucho, Joan, Pro125
Perugino, il, Laye13_62
Pétain, Philippe, Laye18_60
Petersen, Laye01_11, Laye23_171
Petrarca, Francesco, AN 99; Laye01_11, Laye05_13; OC 94
Petroni, Laye20_66
Píndar, AN 77, Laye05_13
Pinilla de las Heras, Esteban, OC 54
Pla, Josep, CF 296; Laye05_13, Laye17_41-48; OC 19, 23, 25, 45, 63, 72, 108, 146-7, 156-7, 181; Pro26, 94, 103, 123-5, 128
Plath, Sylvia, OC 137-8
Plató, Laye22_89, Laye23_51; OC 27, 30, 78, 113; Pro111, 130, 155
Plaza, Luis María, CF 213
Plutarc, Laye16_62
Pocholo, vid. Núñez, Jesús
Polibi, Laye22_92
Pombo, Álvaro, OC 127-8
Ponç, Joan, CF 273
Porcel, Baltasar, OC 175, 178
Pou de Avilés, José María, CF 215-6, 218, 281
Pound, Ezra, OC 127, Pro164
Prat de la Riba, Enric, Laye12_71, OC 42
Prieto, Gregorio, CF 310
Primo de Rivera, José Antonio, Laye23_171, OC 27
Proust, Marcel, CF 244; Laye17_44; OC 89, 97; Pro155
Puig, Arnald, CF 273
Puig i Ferreter, Joan, CF 297, 345
Pujol, Jordi, OC 19; Pro43, 53, 90, 113-4
Pujols, Francesc, Laye23_158, OC 59
Puntí i Colell, Joan, CF 302
Quevedo, Francisco de, Laye19_52
Racine, Jean, Laye04_6, OC 126
Ràfols-Casamada, Albert, OC 43
Ramon de Montcada, Pro59-61
Ransom, John Crowe, OC 115
Raventós, Joan, CF 233, 330
Renard, Jules, Pro111
Retz, cardenal de, CF 188
Reyes, Alfonso, AN 118
Riba, Carles, AN 67-72; CF 288, 309, 343; Laye05_13, Laye12_71, Laye21_98, Laye23_46-55; OC 7, 11, 21, 23, 25, 33, 37, 50, 72, 81, 83, 86-88, 90, 106, 116, 118-9, 134, 142, 145, 151-3, 171, 177-8, 182-3;  Pro23, 26, 73, 75, 87-88, 95, 117, 123, 147, 149-150

Richards, Ivor Armstrong, OC 78
Rico, Francisco, OC 129
Ridruejo, Dionisio, Laye04_6, Laye21_98, Laye23_171-3; OC 52
Riera, Carme, OC 179
Riera, Ignasi, OC 183
Rigol, Joan, OC 41-42, 47
Rilke, Rainer Maria, AN 16, 19-20, 25; Laye04_6, Laye05_13; Pro99-100, 117-8
Rimbaud, Arthur, AN 16, CF 188, Laye04_6, Laye12_74, Laye22_59; Pro133
Riquer, Martí de cf. de Riquer, Martí
Ritter, Gerhard, Laye03_8
Rocha, "Cateta", OC 71, 179
Rocha, les nenes, OC 179
Rodón, Ana María, Anuschka, CF 198-9, 201, 338
Rodoreda, Mercè, OC 37, Pro125
Rodríguez Méndez, José M., CF 230
Roig Gironella, Juan, CF 270, 277
Ronsard, Pierre de, Laye05_13
Roquer, Ramon, CF 310
Rorschach, Hermann, CF 232
Rosales, Luis, Laye04_6, Laye20_84; OC 102
Rosenthal, David, OC 46
Rosselló_Porcel, Bartomeu, Laye05_13; OC 37, 56
Rousseau, Jean Jacques, Laye03_8
Rulfo, Juan, OC 122
Rümelin, Gustav, Laye01_9
Russell, Bertrand, Pro166
Ruyra, Joaquim, Laye05_13; OC 23, 25, 72, 147, 181
Saavedra Fajardo, Diego de, Pro108
Sacristán, Manuel, CF 197, 204-5, 208, 213, 218, 232-3, 236, 247, 259, 264, 271, 274, 277, 281, 285, 287-8, 310, 313-4, 316, 320, 327-330, 332, 335, 337-8, 344; OC 22, 50, 52-53, 68-70, 101
Sagarra vid. de Sagarra
Salgari, Emilio, OC 176
Salinas, Jaime, OC 71, 178
Salvat-Papasseit, Joan, Pro123-4
San Juan de la Cruz, Laye13_61
Sánchez Ferlosio, Rafael, OC 54, Pro23
Sánchez-Mazas, Rafael, Laye20_84
Sánchez Silva, Laye20_84
Sanchis, Vicent, OC 149
Sancho, poeta universitari, CF 229
Santayana, George, CF 334
Santo Domingo de Guzmán, AN 80
Sarsanedas, Jordi, Pro126
Sartre, Jean-Paul, CF 284, 311, 333; Laye04_6, Laye16_68-70, Laye23_156
Saussure, Ferdinand de, Laye13_61, Laye13_63; OC 78, 177
Savage, D. S., Laye22_60-62,64
Savonarola, Girolamo, Laye12_71
Scheler, Max, CF 256
Schiller, Friedrich von, OC 78
Schopenhauer, Arthur, Laye03_8
Searle, John, Pro131
Senillosa, Antoni de, OC 22, 68
Serafí, Pere, OC 44
Serra i Pàmies, Josep, OC 26
Servià, Josep Miquel, OC 22, 68-69
Shaftesbury, comte de, Laye19_5
Shakespeare, William, AN 131-3, 135, 146-7; Laye04_6
Simenon, Georges, CF 218, 267, 330, 342
Sobre la sublimitat [tractat anònim], Laye17_42
Sòcrates, Laye16_62, OC 30
Sòfocles, CF 320; OC 78, 87, 89; Pro117
Solà, Alexis Eudald, OC 33, 88
Soldevila, Ferran, OC 176
Soler, Amàlia, CF 341, OC 178, Pro55
Solsona, Ramon, AN 50-58; OC 133, 143-4
Sopeña, Laye20_84
Sòria, Enric, OC 101, 185
Spitzer, Leo, Laye04_6; OC 24, 77-78, 81, 115-6, 119, 134, 166
Spranger, Eduard, CF 231, 234
Staderman, Rudolf, Laye03_8
Steinbeck, John, CF 301
Stendhal, CF 296; Laye17_43, Laye20_65, Laye20_84; OC 97, 144; Pro59, 103
Strack, Paul L., Laye22_92
Suárez, Adolfo, Pro43
Sul·la, Laye22_92

Susanna, Àlex, OC 33
Szostakiwskyj, Joseph M., AN 97, OC 8
Sullà, Enric, OC 109, Pro95
Tàcit, Laye20_66, Pro107
Tàpies, Antoni, CF 273-4, OC 87-88
Tarradellas, Josep, OC 20
Teillard, Ania, CF 342, 345
Teixidor, Joan, Laye05_13
Teognis, AN 145
Terés, Assumpta, OC 181
Terry, Arthur, AN 69, 142
Tíbul, Laye17_41
Tomàs d'Aquino, CF 234, 277
Torrente Ballester, Gonzalo, CF 272, 274
Torres, Màrius, OC 37
Torres, Maruja, OC 149
Torres i Bages, Josep, Laye12_71
Toulouse-Lautrec, Henri de, CF 187
Toutain, Ferran, OC 61, 65, 113; Pro38, 127, 129
Tovar, Antonio, Laye23_173
Toynbee, Arnold Joseph, CF 225
Trabal, Francesc, CF 184, 186
Tracy, Don, CF 255
Triadú, Joan, Laye12_71; OC 103, 106
Trías, Eugenio, Pro49
Troeltsch, Ernst, Laye03_8
Tucídides, Laye16_62
Tuson, Jesús, Pro39
Unamuno, Miguel de, CF 191, 208, 283, 287; Laye16_69
Unzueta, Patxo, Pro49
Valente, José Ángel, OC 102
Valentí, Eduard, OC 27, 178
Valentí, Helena, OC 179-180
Valeri, Lluís, Laye22_107
Valero, Ana M., CF 197, 215, 224
Valéry, Paul, Laye04_6, Laye13_62, Laye16_62, Laye23_51; Pro134
Vallcorba, Jaume, OC 167
Vallverdú, Francesc, OC 38, 142, 182; Pro25-27, 29
Valverde, José María, Laye04_6, OC 109-110
Vargas Llosa, Mario, OC 122
Vázquez Montalbán, Manuel, OC 56, 149-150, 158; Pro46, 73, 147
Verdaguer, Jacint, OC 145, 156
Verlaine, Paul, AN 39
Verne, Jules, OC 176
Vicens Vives, Jaume, OC 60
Vico, Giambattista, CF 289-290
Vidal-Folch, Xavier, OC 158
Viladàs, R., OC 54
Vilanova, Antonio, CF 189, 199
Vilanova, Emili, OC 147
Vilallonga, Llorenç, Pro125
Villalonga, Miquel, CF 184
Vilar, Pierre, Pro109
Villon, François, OC 24, 93-94, 116, 166
Vinyoli, Joan, Laye19_51-55; OC 37, 145, 171, 178; Pro125
Virgili, Laye22_92-93; Pro32, 155
Vivanco, Luis Felipe, Laye04_6, Laye20_84; OC 102
Vives, Josep Lluís, Laye13_64
Voltaire, CF 240, Laye13_64
von Gersdoff, baró [amic de Nietzsche], Laye03_8
von Hofmannstal, Hugo, Pro67, 87
von Preen, Friedrich, Laye03_8
von Ranke, Leopold, Laye01_9, Laye03_8
Vossler, Karl, AN 117; OC 78, 81
Waehlens, Alfonso de, CF 325?
Warren, Austin, OC 79
Wellek, René, OC 79
Wilamowitz, Ulrich von, Laye13_64
Wilde, Oscar, Laye16_68
Woolf, Virginia, Laye22_60,62
Zamora Vicente, Alonso, Laye01_11
Zola, Émile, Pro71
Zubiri, Xavier, CF 234
Zúñiga, Ángel?, CF 214

--

Apunt revisat el 6 de juliol de 2024

La meravella del disc de Meritxell Gené 'No diré res de mi'

¬¬¬¬¬ 

Meritxell Gené. No diré res de mi. Microscopi, abril de 2023

Avui s'ha estrenat el disc de Meritxell Gené en què ha musicat tretze poemes de Gabriel Ferrater: No diré res de mi. Els mecenes de Verkami ens el vam poder descarregar ahir. L'he escoltat sencer ja tres vegades. Resulta que és una de les grans aportacions de l'Any Ferrater: les cançons s'havien pogut escoltar el 20 de maig de l'any passat al Teatre Auditori de Sant Cugat, dins l'espectacle Ferrater G., que va cloure el Festival Barnasants 2022.

Meritxell Gené s'ha apropiat dels poemes de Ferrater en el millor sentit del concepte d'apropiació: se'ls ha fet seus, sense distorsionar-los, amb fidelitat al poema, a la seva composició particular i als seus ritmes. Això és difícil. Els tretze poemes triats són, per aquest ordre, "Si puc", "Dits", "Joc", "Posseït", "La lliçó", "El ponent excessiu", "A l'inrevés", "Ídols", "La platja", "Xifra", "Cambra de la tardor", "Metrònom" i "Paisatge amb figures". Són poemes més aviat breus, amb una presència notable dels que es componen de versos curts: el més llarg amb diferència de tot el disc és "Metrònom", de 32 versos, pentasíl·labs. Aquestes cançons són petites peces d'orfrebreria, que duren dos o tres minuts. 

M'han fascinat la riquesa instrumental i d'arranjaments, les múltiples variacions, la gamma de tonalitats de veu, sempre clara i matisada, al servei del poema cantat. Gené té un gran sentit de les pauses i dels ritmes. Interpreta els poemes amb contenció i sobrietat, ens obre una nova mirada als poemes de Les dones i els dies. Ha resolt magníficament els canvis de to, el moviment intern que tenen els poemes de Ferrater (una de les seves grans qualitats): només cal fixar-se en la manera de dir els darrers versos de "La lliçó". Les lletres repeteixen determinats versos o paraules sempre amb intenció, anant a ressaltar el nucli de sentit del poema: així, "No soc sinó la mà amb què tu palpeges", a "Posseït", o el "de fúria total" de "La platja". És significatiu l'ordre de les cançons dins del disc, començant per "Si puc", en què Gené repeteix el gest humil i apassionat de Ferrater. "A l'inrevés" brilla com a tema central, amb el contrast de la seva composició musical, que oposa l'enumeració de tots els versos i la repetició persistent del vers final: "Diré el que em fuig. No diré res de mi.". La producció de Diré el que em fuig m'ha semblat del tot solvent.

"Cambra de la tardor" és un dels grans poemes de Gabriel Ferrater i s'ha convertit en una joia de cançó de Meritxell Gené. Es desplega lentament, cenyint-se al ritme dels versos del poema, amb pauses posades amb astúcia, repetint versos per donar més força a la sensació del pas del temps dels amants, i resol la dificultat de l'alternança de veus de manera brillant, original, per acumulació, posant en joc la gran consistència de recursos de tot el disc. I encara, la música i els arranjaments són plens d'ecos, de detalls que, a mi almenys, em fan pensar en les cançons dels anys seixanta, suggerint un homenatge a Gabriel Ferrater i Helena Valentí. No em canso d'escoltar-la, en bucle. Hi ha molta passió artística en aquest disc, i una energia continguda a l'abast de pocs intèrprets.

***

Havíem pogut escoltar fins ara, com a primícies, dues de les cançons del disc: "Joc" i "Posseït".

***

No he llegit encara les entrevistes que li han fet a Meritxell Gené:

• La d'Anna Zaera a VilaWeb, publicada ahir al vespre
• La d'Helena Morén Alegret, a Enderrock, publicada aquest matí
• La de l'equip de redacció de Viasona, publicada aquest matí

Imatge del vídeo "Joc", capturada del canal de Meritxell Gené a YouTube

--

Presentació de 'Veus baixes', núm. 6, al Centre de Lectura de Reus

¬¬¬¬¬

Una part del consell de redacció de la revista Veus baixes, Miquel Àngel Llauger i Jeroni Salom, han aprofitat que el dia 1 de març és una commemoració festiva a Mallorca per organitzar dues presentacions seguides del seu número 6, el monogràfic II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater. La primera va ser ahir dilluns al Centre de Lectura de Reus, en què vaig participar. La segona ha estat aquesta tarda a l'Institut d'Estudis Catalans, amb intervencions de Jordi Cornudella i Dolors Oller, que puc imaginar que deu haver estat magnífica. Al Centre de Lectura de Reus, ens hi va acollir la bibliotecària Montserrat de Anciola. Ens va explicar breument la història i l'activitat actual del Centre de Lectura. El Miquel Àngel, el Jeroni, la Joana i jo mateix vam tenir el privilegi d'accedir a la sala d'incunables i llibre antic i contemplar-ne alguns tresors bibliogràfics. Mentrestant, tenia lloc l'assemblea anual del Centre. Montserrat de Anciola és la impulsora del Fons Gabriel Ferrater i Soler, una joia que va augmentant de pes sense parar.

Acabada l'assemblea, va començar la presentació de la revista, a la sala Miquel Ventura. Va ser a càrrec de Miquel Àngel Llauger i d'un servidor, amb David Figueres, el president de l'Associació Gosar Poder, com a moderador. Va introduir l'acte Fina Masdéu, membre de l'Associació Gosar Poder. Figueres va recordar que l'any 2012, pel norantè aniversari del naixement de Ferrater, havíem participat també tots tres en la presentació del número 0 de Veus baixes, I Studia Digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, a la biblioteca Francesca Bonnemaison de Barcelona. Llauger hi representava el Consell de Redacció de la revista, jo havia col·laborat en la preparació del web i en la maquetació, i Figueres va llegir --recordo que esplèndidament-- uns quants poemes. Hi van assistir i intervenir també Narcís Comadira i Dolors Oller com a col·laboradors del número. Llauger va recordar dilluns els orígens de Veus baixes, com a iniciativa d'un grup d'amics, amb voluntat de fer una revista literària a internet (ja que el cost de fer-la en paper i distribuir-la els resultava excessiu). El subtítol era irònic: Paper de versos i lletres. La persona que aglutinava aquells amics, i que ens va posar en contacte aleshores, era Joan Manuel Pérez i Pinya, molt enyorat. Ell i Llauger havien estat alumnes de Jordi Làrios.

Els set números de Veus baixes publicats fins ara inclouen estudis, creació i traduccions i han tingut sempre un eix temàtic dominant a cada número, que en alguns casos ha estat exclusiu, amb caràcter monogràfic:

• número 0, el 2012, I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, 272 pàgines
• número 1, el 2013, sobre Villangómez, Rosselló-Pòrcel i Espriu, 176 pàgines
• número 2, el 2014, sobre els clàssics grecollatins i la poesia satírica, 143 pàgines
• número 3, el 2015, de re hebraica, 199 pàgines
• número 4, el 2017, de re eslava, 254 pàgines
• número 5, el 2019, sobre Joan Ferraté, 209 pàgines
• número 6, el 2022, II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, 520 pàgines

Sumen 1.773 pàgines plenes de literatura, que aviat és dit. Els dos monogràfics sobre Gabriel Ferrater fan 792 pàgines, i la dediació als germans Ferraté(r) ha arribat a les 1.001 pàgines. 

Llauger va exposar la pulcritud amb què Jordi Cornudella va posar a disposició de la revista els documents de la primera part d'aquest número 6: un treball universitari de matemàtiques, la reproducció de tots els poemes datats, una mostra de dedicatòries, una traducció fragmentària i segurament alimentària dels salms, una mostra de les notes de lingüística dispereses per diferents llibretes i agendes, una entrevista de dues estudiants de batxillerat de Sant Cugat de què es va tenir notícia per l'Any Ferrater (s'havia publicat a la revista escolar) i el poema "Chamaleon's Cadmium", del 1976, de Janet Rodney (nom actual de Jill Jarrell), escrit en memòria de Gabriel Ferrater, poema que es publica acompanyat de la traducció de Martí Junceda. 

Opino que aquesta documentació biogràfica és molt rellevant, i una de les aportacions més extraordinàries de l'Any Ferrater. M'explico: l'assaig sobre la importància de l'assaig De l'esprit géométrique de Pascal en la història del pensament matemàtic i lògic és fascinant, un Gabriel Ferrater en estat primigeni, practicant els recursos argumentals que trobarem després als textos sobre pintura, en alguns dels articles inclosos a Escritores en tres lenguas i als seus textos sobre lingüística. Abans dels trenta anys ja s'havia fet càrrec de les sinuositats de la història matemàtica amb un sentit crític insòlit i admirable, capaç de qüestionar els principis consuetudinaris més incontestats --en una època que la història de la matemàtica encara no interessava. El seu talent no podia encaixar de cap manera en aquell programa d'assignatures, mig tenebrós mig convencional, de la carrera de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona. És una primarietat, doncs, jutjar el seu interès per la ciència fixant-se en les qualificacions que va obtenir a les diferents assignatures de la carrera --com feia un article publicat poc abans d'aquest Veus baixes. El mecanoscrit conservat al Fons Joan Vinyoli del poema "Paisatge amb figures", datat a Valls el 15 de març de 1953, indueix a pensar que l'escena descrita és un diumenge de calçotada --de fet, ja ho havia confirmat Jordi Cornudella, a l'edició crítica de Les dones i els dies (pàg. 309). El poema, amb aquesta hipòtesi, s'entén millor i guanya força. Som "feliços de gustar tots un sol gust", per més que el paisatge, amb el cel travessat pels dos reactors, es presenti al principi del poema amb un aspecte inquietant. La primavera latent va imposant la seva força, i ens la creiem, perquè "ens ho creiem tot". Amb el lloc i la data al peu de poema, emergeixen sentits nous. I en fi, què puc dir de la dedicatòria a Helena Valentí d'un exemplar de Les dones i els dies, amb la referència al cant XXVI del Purgatori de Dant? Que és impagable: Gabriel Ferrater hi cita el penúltim vers del cant, unes paraules d'Arnaut Daniel, resident al cercle dels luxuriosos, que tot seguit s'amaga dins del foc on va purgant el seus pecats, i sota el vers citat, Ferrater afegeix una nota irònica: "No estic gens segur que aquests focs ens refinin de cap manera!". El seu viatge pel nostre món era un altre, molt més boccaccià. Les 81 pàgines de "Documents ferraterians" fan un magnífic primer plat del monogràfic.

La part més extensa d'aquest número 6 de Veus baixes són les lectures de poemes: 47 comentaris de 45 poemes (hi ha dos poemes comentats dos cops), que ocupen 364 pàgines. Llauger va explicar que s'havien adreçat a molts lectors diferents, de totes les generacions i tendències. Aquesta és una de les grans aportacions del monogràfic, des del meu punt de vista, i de l'Any Ferrater: haver-nos proporcionat moltes mirades noves, molts enfocaments crítics renovadors. N'ha sortit un Gabriel Ferrater més complex com a poeta, també com a pensador, i com a creador capaç d'estimular també reinterpretacions des del teatre, la pintura, la música, la dansa, la fotografia, la il·lustració, el cinema, fins i tot capaç d'inspirar rutes literàries... Hi ha en aquest Veus baixes trenta noms d'autors i de crítics de qui no coneixia cap text sobre Ferrater. Alguns m'han resultat excel·lents, i començaré a llegir la seva obra. I encara és notable que sols una dotzena d'aquests lectors coincideixin a haver col·laborat en els comentaris, si més no els publicats fins ara, dins la iniciativa Apadrina un poema de l'associació ferrateriana de Sant Cugat. 

• Aquesta és la llista de col·laboradors i autors del número: Joan Alegret, Jordi Amat, Jaume Aulet, Arnau Barios, Enric Blanes, Alba Bosch Pijoan, Enric Bou, Anna Bou Jorba, Lluís Calvo, Roser Casamayor, Carlota Casas, Carme Castells, Júlia Català Benejam, Glòria Coll Domingo, Maria Dolors Coll Magrí, Sofia Colominas, Jordi Cornudella, Xavier Dilla, Edgardo Dobry, Xènia Dyakonova, Biel Ferrer, Josep Maria Fonalleras, Marta Gort Paniello, Joan Manuel Homar, Enric Iborra, Edgar Illas, Martina Lladós Puig, Miquel Àngel Llauger, Fina Masdéu, Albert Mestres, Esteve Miralles, Andrea Montoya, Carles Morell, Salvador Oliva, Dolors Oller, Manuel Outeiriño, Anna Perera, Núria Perpinyà, Rosa Planas Ferrer, Pere Antoni Pons, Marina Porras, Marta Puxán-Oliva, Bartomeu Ribes Guasch, Oriol Ribet Casademunt, Janet Rodney, Montserrat Roser i Puig, Pau Sabaté, Cèlia Sánchez-Mústich, Llucia Serra Ferre, Simona Škrabec, Enric Sullà, Àngel Terrón, Joan Todó, Laura Torres Bauzà.

Les lectures de poemes tenen una extensió mitjana d'entre sis i vuit pàgines. Tenen article gairebé la meitat de poemes de la primera secció de Les dones i els dies; més o menys una tercera part dels articles de les seccions segona, quarta i cinquena, i hi ha un article sobre el "Poema inacabat". També hi ha lectures de "Prop dels dinou", un dels quatre poemes suplementaris, i sobre "La vida perdurable", un poema descartat. Hi ha algunes lectures de poemes que gairebé ningú havia comentat fins ara. N'he pres moltes notes, que començaré a aprofitar als apunts del blog sobre cada poema; d'igual manera, aprofitaré les notes sobre les traduccions de Llauger (ja m'havia ocupat de les traduccions d'Outeiriño al cap de poc que publiqués As mulleres e os días). Els quatre articles aplegats a la secció "Altres estudis" són més susceptibles de tenir una entrada pròpia al blog, i també el divertimento de Núria Perpinyà: un diàleg imaginat amb Gabriel Ferrater que és ple d'observacions agudes. 

• Aquesta és la llista de poemes, que consigno sobretot per facilitar-me les actualitzacions dels apunts aquests propers dies: «In memoriam», «El mutilat» (Xavier Dilla), «El mutilat» (Pere Antoni Pons), «Com Faust», «Moeurs exotiques», «Sobre la catarsi», «A l’inrevés», «Amistat del braç», «La confidència», «Mecànica terrestre», «Temps enrere», «Petita guerra»,  «Fi del món», «Posseït», «Exeunt personae», «Cambra de la tardor», «Atra Mater», «Helena», «El ponent excessiu», «El distret», «Tro vos mi siatz renduda», «Com una pàtria», «Economies rivals», «Els miralls» (Marina Porras), «Els miralls» (Enric Sullà), «Poema inacabat», «Boira», «Dits», «Esparver», «Fe», «Ídols», «Kensington», «Metrònom», «Neu», «Sabers», «Úter», «Xifra»,  «Les mosques d’octubre», «Per José María Valverde», «Babel’», «S-Bahn» i «Teseu», més «Prop dels dinou» i «La vida perdurable».

Una de les conclusions de la presentació va ser que les revistes en format digital poden competir en igualtat de condicions des de qualsevol lloc, no han de patir per l'extensió dels continguts i poden aconseguir més visibilitat entre els lectors que les revistes acadèmiques convencionals en paper. Veus baixes n'és un exemple.

En acabat, vaig anar a sopar amb els mallorquins, Miquel Àngel, Jeroni i Joana, i els reusencs, David, Fina i Montserrat, més Antoni Veciana i Lluís Miquel Pérez, actual president del Cercle de Lectura.

De l'esquerra a la dreta, Enric Blanes, David Figueres i Miquel Àngel Llauger

--
Apunt revisat l'11 de març de 2022

Timere, un petit espectacle total sobre els poemes de guerra de Ferrater

¬¬¬¬¬

Dilluns m'havien convocat a la plaça de la Gardunya, darrere del mercat del Born, al davant de l'Escola Massana, a les 20:50 h, punt d'inici de l'espectacle Timere, que començava a les nou en punt. Als espectadors que ens hi vam aplegar, una noia que organitzava el grup se'ns va anar acostant i va comprovar que érem a la seva llista. Ens va donar a cadascú una agulla d'estendre perquè ens la poséssim en un lloc visible i servís per identificar-nos. Havia arribat a la plaça poc abans de tres quarts. Al cap de poc, havia aparegut discretament Andrés Noarde, del grup Quatre Gotes: va seure en un racó a tocar de la Massana, va desenfundar la guitarra, va començar a tocar. A les nou, de l'altra banda de la plaça van començar a acostar-se'ns un home i una dona de mitjana edat, amb aire de desorientats, vestits amb roba que feia pensar en els refugiats dels anys quaranta, amb una petita i precària maleta cadascun. Ens miraven, ens miràvem. Van ensenyar un paper a algunes persones, com si demanessin indicacions sobre una adreça. Al costat del guitarrista, el grup va escoltar "Atra mater", un poema molt ben triat per començar. 

Va sonar una sirena d'alerta de bombardeig. Vam seguir l'home i la dona fins al carrer de la Junta de Comerç. Per una porta de servei vam accedir a un petit vestíbul fosc, com si entréssim en un refugi antieri. L'espai era petit i el grup es va fer compacte. Algú va tancar la porta del carrer. De les maletes, en van sortir uns fanalets, que a mi em van fer pensar en els antics llums de carbur. Van començar a repartir-los. S'hi veia una mica: un espai estret; una escala al davant, una part del grup era els primers esglaons; una porta entrant a la dreta. La van obrir: érem al bar del Romea. Fent-nos llum amb els fanalets, vam seure en cadires i tamborets a la part del fons, que és la de l'accés habitual al bar. De la maleta, en van aparèixer ara uns papers menuts: els anaven donant l'un darrere de l'altre als homes i les dones del grup, perquè els llegíssim: era el poema "Temps enrere", llegit per diferents veus, uns versos que avançaven a poc a poc, amb pauses ben posades, entre paper i paper. La dona que seia a la meva esquerra va llegir un dels papers, tres versos compostos amb lletra grossa. Aquella lectura de "Temps enrere" va resultar molt més efectiva que jo no preveia.

Conduïts pels refugiats, vam entrar a la platea, poc il·luminada, les butaques cobertes de lones. Van enretirar-ne una part perquè poguéssim seure a la files del darrere. La guitarra d'Andrés Noarde es combinava ara amb una altra guitarra, la de Daniel Llandrich, que semblava que fos damunt nostre, al pis de l'amfiteatre. Al cap de poc es va il·luminar l'escena i hi havia un altre grup com el nostre! De fet, hi devia haver tres grups, perquè eren almenys sis els membres de la companyia de teatre Kamchatka que havien interpretat tres parelles de refugiats. Els grups vam seure a les primeres files de la platea. Amb una il·luminació sòbria, Xavier Miró va començar a recitar "In memoriam", amb dicció clara, amb molta força i canvis de ritme, amb pauses, acompanyat de les guitarres, fins al final --una lectura resplendent, propiciada per tota l'elaborada creació de l'atmosfera de la sala on els grups havíem acabat confluint des de diferents punts de trobada i d'accés i recorregut pel teatre. Tantes vegades que l'he llegit, i hi vaig veure, en aquesta lectura d'"In memoriam", detalls nous, lluminosos!

La veu i les guitarres, els efectes de llum i de so, els moviments dels actors i les actrius de la companyia Kamchatka, van pujar aleshores d'intensitat per culminar l'espectacle, amb una lectura de la "Cançó del gosar poder". Imatges de la guerra civil, de nens amb cara de fam i de soldats disparant, es van projectar a les maletes dels refugiats, van aproximar el poema i la seva violència cap a les escenes evocades en els poemes anteriors, i un detall escenogràfic va suggerir la mort de Gabriel Ferrater. Un espectacle convincent, suggestiu, de Quatre Gotes i la companyia teatre Kamchatka, que van agrair la confiança de la Fundació Teatre Romea i la feina de Sílvia Güell perquè l'espectacle funcionés de manera mil·limetrada.

--

Una conferència a Montcada

¬¬¬¬¬

Joan Olivares em va proposar de fer una conferència a l'Associació Cultural Montcada per l'Any Ferrater. Hi havia treballat fa uns anys: és una persona molt simpàtica, que té la virtut de saber mantenir les amistats. Vam titular la conferència "L'energia creativa de Gabriel Ferrater". La vaig orientar cap a un públic no expert, que vam imaginar que majoritàriament no devia saber gairebé res de Ferrater ni devia haver llegit la seva poesia --al contrari que la conferència que havia fet tres anys enrere al Centre de Lectura de Reus. La vam programar un dijous al vespre, el 24 de novembre, un parell de dies després de l'acte oficial de cloenda de l'Any Ferrater. La sala, menuda, feia goig de plena que era.

Què hi vaig explicar, en aquesta conferència? Vaig repassar la biografia de Gabriel Ferrater. Vaig posar èmfasi en la multiplicitat d'actes que han omplert l'Any Ferrater, que reflecteixen la vigència de la seva obra i la multiplicitat dels seus interessos. Vaig recordar com devia haver resultat d'incòmode Ferrater per a algunes persones, també com havia estat mitificat, sobretot els primers anys, abans que el seu germà Joan anés publicant els seus escrits dispersos de literatura, pintura, lingüística, una part de la correspondència, entrevistes, informes de lectura... Vaig explicar un parell d'anècdotes, sobre Gombrowicz i sobre una polèmica botifarra, que van fer riure. Laura Nebot va llegir al final quatre poemes (amb unes breus paraules de comentari meves abans de la lectura de cada poema): "Cambra de la tardor", els 48 primers versos del "Poema inacabat", "Kensington" i "Aniversari" . Hi va haver algunes preguntes. Em vaig equivocar en la resposta de l'última: entre els seus alumnes de l'Autònoma hi ha hagut crítics, gramàtics, professors de l'Autònoma. Hi ha hagut algun poeta? Em vaig quedar en blanc: no vaig recordar, per posar un exemple destacat, Salvador Oliva, si bé va ser més aviat alumne de seminari de Ferrater que no de l'Autònoma. Les valoracions de la conferència que m'han arribat són positives, però una bona part dels assistents va tenir la impressió, pels poemes triats, que Ferrater era difícil i críptic. Ara plantejaria la conferència, per a un públic no expert, d'una manera diferent, amb l'objectiu d'incitar algunes persones a llegir Ferrater.

Laura Bonet, llegint els poemes, cap al final de la conferència

--

Cloenda de l’Any Ferrater a Sant Cugat

¬¬¬¬¬

Acte sobri al Teatre Auditori de Sant Cugat, intel·ligentment concebut per Jordi Cornudella, el comissari de l’Any Ferrater, al voltant de Gabriel Ferrater com a poeta i de tres dones: Jill Jarrell, Helena Valentí i Marta Pessarrdona. L’obren tres parlaments institucionals, breus, correctes, de l’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla; l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès. Cornudella recorda que nou mesos abans havien inaugurat l’Any Ferrater a Reus, al Teatre Bartrina, i que, sense necessitat d’entrar en el detall, el balanç és molt bo, superior a les expectatives. Agraeix especialment la capacitat de fer pinya al llarg de l’any de la Institució de les Lletres Catalanes, també el suport dels dos ajuntaments.

Uns talls de videoconferència de Jill Jarrell, d'aquest estiu mateix, serveixen per evocar Gabriel Ferrater i la seva relació de parella. Janet Rodney (aquest és el seu nom actual) el considera un home intel·ligentissim, no egocèntric, generós. La veu en off llegeix els seus versos que encapçalen Les dones i els dies: van apareixent en pantalla, amb la traducció a sota. 

Jaume Madaula llegeix “On mating”, per començar, i segueix a continuació per “In memoriam”, sencer, calmadament, marcant algunes pauses, acompanyat de la baixista Anna Tobias, que posa una segona veu en alguns fragments. Una lectura magnífica.

L’escriptor Pol Guasch i la ballarina Lorena Nogal, de la companyia La Veronal, interpreten l’espectacle No prometo donar-te res millor que un dubte, inspirat primordialment en fragments de la correspondència de Ferrater amb Helena Valentí. 

Cornudella apunta que Ferrater té un respecte escrupolós per la dona, i que no la interpreta ni la jutja ni parla per ella. Per això l’actor Pol López i l'actriu Bàrbara Roig reciten els vuit poemes de Ferrater que són a dues veus. A tall de pròleg, Pol López recita en primer lloc “Per no dir res”. Els poemes a dues veus són “Cambra de la tardor”, “No una casa”, “Engany”, “Fill”, “Kensington”, “Neu”, “Noies” i “També” --seguint l’ordre de Les dones i els dies.

Marta Pessarrodona, en veu en off, recorda el festival de poesia de la Sala Price de Barcelona, com li tremolaven les cames a Gabriel Ferrater. L’acte de l'Auditori de Sant Cugat es tanca amb el tall de la pel·lícula documental de Pere Portabella sobre aquell recital en què Gabriel Ferrater llegeix amb màxima convicció la “Cançó del gosar poder” i amb els crits de “llibertat llibertat!” del públic, l’any 1970. 

A la sortida de la sala, al vestíbul, els assistents hem tingut ocasió de tastar una copa del vi del Chateau Peyreau, de Saint-Émilion, on la família Ferraté(r) va passar una part de l’exili.

***

• Francesc Bombí va publicar a La Vanguardia un resum del que va ser l'article a l'article, "Embarassats de Gabriel Ferrater", en al·lusió als nous mesos que separen la inauguració i la cloenda de l'Any Ferrater.
• Sergi Baixas va prestar atenció a l'acte, a les frases més destacades de les diferents intervencions i al conjunt de l'Any Ferrater: "L'Any Ferrater arriba a la seva fi aspirant a l'eternitat", publicat a Nació Digital.
• Televisió de Sant Cugat li va dedicar un reportatge (3:29): "Sant Cugat clou l'Any Ferrater amb poesia, música, teatre i dansa"
• Cugat.cat va publicar una nota de Sara Bella, acompanyada d'un vídeo (1:44) amb moments de l'acte: "La dansa, la música i, en especial, la poesia tanquen l'Any Ferrater"
• Mariano Martínez, a El cugatenc, va remarcar la intensitat de l'Any Ferrater a Sant Cugat: "Amb Les dones i els dies es tanca amb brillantor l'Any Ferrater a un Auditori ple"
• Cugat Mèdia va entrevistar Jordi Cornudella a final de desembre per valorar l'Any Ferrater (la pàgina inclou també un àudio de 12 minuts)

***

El volum 46 de la revista Estudis Romànics, publicat l'any 2024, ha inclòs una nota de Jordi Cornudella titulada "Any Gabriel Ferrater": són dues pàgines d'enumeració i valoració de l'Any Gabriel Ferrater. En cito el paràgraf inicial gairebé sencer:

La commemoració oficial la van organitzar, com sempre, el Departament de Cultura de la Generalitat i la Institució de les Lletres Catalanes, però aquesta vegada s’hi van sumar dues entitats més: l’ajuntament de la ciutat on Ferrater va néixer (Reus) i l’ajuntament de la ciutat on va passar els últims sis o set anys de vida i on es va suïcidar (Sant Cugat del Vallès). La coŀlaboració institucional es va visualitzar en la cerimònia inaugural, celebrada a Reus, i en la de clausura, celebrada a Sant Cugat. La implicació dels ajuntaments d’aquestes dues ciutats va contribuir sens dubte a fer que s’hi concentressin molts actes de diversa mena, però val a dir que la proliferació, en aquestes dues localitats i arreu del país, de lectures, recitals, conferències, exposicions i espectacles dramàtics o musicals va ser fruit, abans que de cap altra cosa, de la iniciativa (diguem-ne privada) de persones i entitats; a les administracions els va correspondre, sobretot, de fer tasca de suport i de coordinació, no d’agitació. Aquesta és potser una de les lliçons a extreure de l’èxit de convocatòria de l’Any Gabriel Ferrater: la capiŀlaritat d’una societat civil que, almenys en el terreny de les activitats culturals, és més vigorosa i més difosa del que sovint sembla a les mirades intrainstitucionals i barceloninocèntriques.

Bàrbara Roig i Pol López (fotografia descarregada del compte de twitter de Natàlia Garriga, consellera de Cultura)

--

Apunt revisat el 24 d'abril de 2024

In memoriam: De l'amor i del temps, concert de Joan Artigas

¬¬¬¬¬

Ahir diumenge a la tarda vaig baixar a Reus, al teatre Bartrina, per assistir al concert de Joan Artigas In memoriam: De l'amor i el temps. El títol De l'amor i del temps ve del disc que Artigas havia presentat com a projecte el 2016 i publicat el 2017, gràcies a un microfinançament per Verkami. Aquell disc contenia deu poemes de Gabriel Ferrater, musicats i cantats per ell mateix, amb l'acompanyament d'una bona part dels músics del concert d'ahir. Artigas va explicar que havia musicat el primer poema de Ferrater als vint anys, quan estudiava a Saragossa: es tractava d'"Úter", que tancava una antologia de poesia catalana en què Ferrater era el darrer poeta, el més contemporani. Ahir, de cançons, en vam poder escoltar setze: ha continuat treballant-hi, i vencent reptes, poemes que se li resistien, com ara "Metrònom". Els poemes de la quarta secció de Les dones i els dies conformen la meitat del repertori. Hi ha incloses dues de les tres "cançons" que va escriure Ferrater.

En directe, al carrer, al vestíbul del Centre de Lectura de Reus, havia pogut sentir sol Joan Artigas, amb la seva guitarra, en alguns actes ferraterians. Ahir, abans de començar, l'escenari ja feia goig, preparat amb el piano a una banda i la bateria a l'altra, amb quatre posicions centrals per a la resta de músics. Van acompanyar Joan Artigas el pianista Sergi Sirvent (també trompeta), la violinista Núria Balcells, l'instrumentista de vent Pau Domènech (clarinet, clarinet baix, saxo soprano, flauta travessera), el contrabaixista Artur Regada i, a la bateria, el percussionista Martí Hosta. L'actuació va ser del tot solvent, comandada per la guitarra i la veu poderosa (amb sabor de Serrat) de Joan Artigas, un músic feliç i entusiasta. El públic va aplaudir amb ganes, hi va haver un bis.

Aquestes són les cançons que van interpretar, totes de poemes de Gabriel Ferrater llevat de "Tots hi serem al port amb la desconeguda", el poema que J.V. Foix va escriure en memòria del seu amic:

• Riure
• Boira
• Amistat del braç
• Metrònom
• Perdó
• Per no dir res
• A l'inrevés
• La ciutat
• Esparver
• Úter
• El mutilat
• També
• Cambra de la tardor
• Tots hi serem al port amb la desconeguda (Foix)
• Cançó del gosar poder
• Cançó idiota
• Cançó del gosar poder (bis)

Té mèrit musicar Gabriel Ferrater. Qui tingui l'ocasió de veure Joan Artigas ben acompanyat d'aquests músics amics, que no la deixi escapar!

-- 

Gabriel Ferrater, llegir tota la vida

¬¬¬¬¬

Divendres de la setmana passada vaig baixar a Reus per poder escoltar la conferència de Josep Murgades sobre Gabriel Ferrater com a traductor, al Centre de Lectura. Al vestíbul, hi havia l'exposició Gabriel Ferrater, llegir tota la vida, produïda amb motiu del centenari per la Institució de les Lletres Catalanes en col·laboració amb les Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. El web de l'Any Ferrater informa que l'exposició ha estat ideada per Jordi Cornudella i dissenyada per Jordi Romero --el fill d'Albert Romero, un dels amics de colla del Ferrater adolescent. És sòbria, intel·ligent, amb textos impecables, mesurats, amb una tria de citacions admirable: és un bon instrument de divulgació. Consisteix en set plafons: 

• títol
• 1922-1972
• Llegir l'àlgebra
• Llegir la pintura
• L'ofici de llegir
• Llegir versos, escriure'n
• Llegir la llengua

Diria que ara mateix l'exposició circula per diverses poblacions alhora. Recomano a la lectora, al lector, d'aquest breu apunt que, si la té a l'abast, no deixi de visitar-la. Potser hi trobarà alguna espurna impensada del brillantíssim Gabriel Ferrater. A mi em va agradar veure la imatge dels seus carnets de biblioteca i em vaig apuntar que hauré de llegir la ressenya que Pere Gimferrer va escriure de Teoria dels cossos (Cuadernos Hispanoamericanos, març de 1967).

--

Homenatge a Gabriel Ferrater al Museu Deu del Vendrell

¬¬¬¬¬

Ara fa un mes, el 25 de maig, la seu territorial d'Òmnium Cultural del Baix Penedès va organitzar un acte d'homenatge a Gabriel Ferrater al Museu Deu del Vendrell. La sala de tapissos es va omplir, va caldre afegir unes quantes files de cadires addicionals. Va presentar l'acte Ignasi Carbonell, president de l'Associació Pau Casals (en substitució de la presidenta d'Omnium Cultural, que estava indisposada). Va apuntar que Ferrater havia assistit als festivals Pablo Casals amb la seva dona --detall biogràfic confirmat pel llibre de Jordi Amat Vèncer la por, pàg. 294: en una carta des de Vernet li escriu a la seva mare que "és bonic, sentim concerts de Casals, no fa calor i jo em banyo en un riu sense sofre.".

La iniciativa i la concepció de l'acte van ser a càrrec de l'artista Joan Descals. Va ser un acte sobri en conjunt, amb poemes ben dits pel grup de teatre Els Inestables, acompanyats de la guitarra de Carles Terrón. Va començar amb una meritòria, intel·ligent i extensa intervenció de Joan Descals per presentar Ferrater als assistents, que és el resultat d'una llarga lectura i assimilació de la seva poesia. El resum biogràfic va lligar lectura i vida: va reivindicar Gabriel Ferrater com un gran lector i un crític d'art extraordinari, també com un poeta capaç d'escriure amb les paraules de cada dia. Va fer una glossa singular i ben resolta d'"In memoriam", mig llegits els versos, mig narrades per Descals les peripècies. Un quadre seu, del 1978, amb tres dones, Helena Valentí, Jill Jarrell i Marta Pessarrodona, li va servir de fonament per comprendre la vida de Ferrater, les dones que va estimar. Va saber aprofitar-hi les aportacions recents de la biografia de Jordi Amat. Va posar en valor de manera comprensible els versos de Jill Jarrell que encapçalen Les dones i els dies. Va recordar l'erudició i el to lapidari del "Poema inacabat", i el perdó que demana a la "Tornada". Va explicar com Ferrater, iconoclasta, provocador, apassionat, apassionant, obre un camí nou a la literatura catalana. La intervenció de Joan Descals va exigir la intel·ligència i atenció dels asssistents, sense perdre's mai per les teories de la literatura. 

Acabada la intervenció de Descals, Carles Terrón, amb la seva guitarra, va fer la transició cap al recital de poemes amb què va acabar l'acte. La companyia Els inestables va llegir "Com Faust", "Veus baixes", "Caragol", "Dues amigues", "Xifra", "Joc", "Aniversari", "El ponent excessiu", "Si puc" i, recitada en grup, la "Cançó del gosar poder". Aquests poemes es corresponien a quadres interpretatius que Joan Descals ha pintat al llarg dels anys, projectats a la paret del fons --massa petits (almenys des de les files del fons) i amb un cert desordre: aquesta combinació devia lluir com cal a la segona edició de l'homenatge, que va tenir lloc al cap d'uns dies, l'1 de juny, a la Casa Carles Barral de Calafell. Entre els poemes, alguns arpegis de guitarra. L'acte va superar de bon tros les meves expectatives, l'hora i mitja em va passar volant. 

--
Apunt revisat el 5 de juliol de 2022

El dia del centenari de Ferrater, a Reus

¬¬¬¬¬

Ara fa tres setmanes vaig baixar a Reus, convidat a seguir un breu acte de carrer per commemorar el dia del centenari de Gabriel Ferrater, al costat de la casa on havia nascut el 20 de maig de 1922. (Tot i haver plegat més d'hora per no haver de córrer, vaig ensopegar una avaria del tren que em va fer arribar a l'acte quan ja havia començat!) Em vaig perdre la inauguració de la placa commemorativa col·locada a l'edifici del Raval de Santa Anna on havia nascut Gabriel Ferrater --vaig poder veure la placa després, amb calma. Vaig arribar a l'acte quan acabava de començar --em sembla-- la intervenció del professor Josep Murgades. Va situar Gabriel Ferrater perfectament perquè se'n fes càrrec un públic general, va reivindicar el precedent reusenc de Bartrina, va recordar la "procacitat reusenca" de Ferrater, el fet que era un intel·lectual que no combregava amb rodes de molí. Va reivindicar els propers centenaris d'autors de Reus: Xavier Amorós i Joan Ferraté. 

Un parlament de l'alcalde de Reus, Carles Pellicer, va precedir les paraules d'Anne Barlow, neboda de Gabriel Ferrater, filla de la seva germana Amàlia, que va reinvindicar la riquesa, la integritat i el coratge de la cultura catalana. El regidor de Cultura, Daniel Recasens, va presentar tot seguit l'escultor Salvador Juanpere, que va explicar com havia compost la placa commemorativa, inspirada en el poema "Tres llimones" --justament un poema que té potser un motiu pictòric de fons. Es va preguntar sobre el significat de l'obra artística, una interrogació que el poema planteja. Per tancar l'acte, els alumnes de primer de Batxillerat, modalitat artística i escènica, de l'Institut Gabriel Ferrater van fer una breu lectura de poemes, entre els quals hi havia 'Tres llimones', també "Ídols" i "Dits", tots acompanyats d'una coreografia. 

Vaig poder saludar algunes de les persones que han portat la ciutat de Reus a omplir d'actes, iniciatives i homenatges aquest centenari. Em van obserquiar amb un llibre biogràfic sobre Ferrater. Va ser un acte sobri, digne, obert a tothom, concretat en una placa que honora Gabriel Ferrater i la ciutat de Reus.

--
Apunt revisat el 13 de juny de 2022

L'itinerari Gabriel Ferrater a Barcelona

¬¬¬¬¬

Dissabte passat al matí, 7 de maig, vaig seguir l'itinerari ideat per Maria Nunes per descobrir els llocs que Gabriel Ferrater havia freqüentat a Sarrià i Sant Gervasi. La passejada va durar gairebé tres hores, tot i no abastar molts llocs de Ferrater a la ciutat de Barcelona que en podrien formar part: hi faltaven, no gaire lluny dels carrers per on vam passar però massa apartades entre si, les cases de Jaime Gil de Biedma, Carles Riba, Jaime Salinas i  Eduard Valentí, l'editorial Seix Barral, la biblioteca de l'Institut Britànic, etc. L'organització era a càrrec de la Casa Golferichs i la Casa Elizalde. Maria Nunes va triar amb encert un itinerari dividit en dues parts, que es podia seguir còmodament a peu, amb una breu connexió amb els Ferrocarrils, i, sobretot, que era consistent per donar a conèixer Gabriel Ferrater. 

El punt de trobada era al pont de l'avinguda de la Reina Elisenda, al costat de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Travessant-lo en direcció a Pedralbes, el primer edifici que destaca és l'actual Escola Frederic Mistral -- Tècnic Eulàlia, el que el 1938 era l'Institut Tècnic Eulàlia, propietat d'uns amics de la família Ferraté. Hi van residir des del març, preparant la marxa cap a França (la família s'hi va quedar fins al juliol i ell se'n va anar el 30 de setembre, el dia que es signava el pacte de Munic). Amb molt de sentit, Maria Nunes va llegir "Cançó idiota": "Vaig aprendre de fer l'amor / a l'ombra dels pins de Pedralbes" (versos 5-6), que encara es deixen veure, al peu de la muntanya, des del pont. Vam recular cap a dins de Sarrià: enraonant amb Maria Nunes, vaig poder aclarir una metàfora del poema.

Vam seguir fins al costat del mercat de Sarrià, abans d'entrar als carrers menuts de l'antiga vila. Maria Nunes va llegir "Fi del món", un dels poemes sobre la crisi sentimental que va portar Gabriel Ferrater a escriure versos. Una de les qualitats de l'itinerari és que les explicacions són precises, documentades, il·lustrades pels textos idonis, molt ben llegits i perfectament audibles gràcies al micròfon i el petit altaveu que Nunes utilitza (es pot veure a la foto d'ella, del començament de l'itinerari, al final d'aquest apunt). Una altra qualitat destacable és poder passar per alguns racons bonics i poc coneguts de Barcelona. 

Recórrer Sarrià és resseguir l'amistat de J. V. Foix i Gabriel Ferrater. Passem per la pastisseria Foix, que és la casa natal del poeta; pel carrer de Setantí, número 9, on Ferrater anava alguns diumenges a la tarda. Els textos de record de Foix són una evocació esplèndida: “aquelles inoblidables tardes de diumenge en les quals en Gabriel Ferrater m’honorava amb la seva companyia i m’instruïa amb el seu saber”. Nunes llegeix també un fragment de "Tots hi serem al Port amb la desconeguda", el poema de Foix en memòria del seu amic, escrit al gener de 1973. L'itinerari informa de la vida de Gabriel Ferrater i és una forma excel·lent d'endinsar-se en la seva poesia. Maria Nunes llegeix "A l'inrevés", acompanyat d'unes explicacions sòbries, fonamentades. De camí cap al punt següent, s'atura a la plaça de Sant Vicenç, on llegeix "El distret", un poema escrit potser a Barcelona, amb la seva densitat d'edificacions que no ens deixen veure el cel. 

Arribem al carrer de Benet Mateu, 56, per sota de la plaça d'Artós, on Amàlia Ferraté va traslladar-se a viure el 1952 amb els seus fills Gabriel i Joan (la germana, Amàlia, s'havia casat i vivia a Londres). Era un pis de lloguer, a la segona planta, amb una terrassa plena de flors, protegida per una lona. Al davant, travessant el carrer, hi vivia el seu amic José María Valverde. Maria Nunes llegeix "Per José Maria Valverde", el poema de Ferrater escrit arran de la dimissió de Valverde en solidaritat amb els professors expulsats de la universitat per la dictadura --un gest admirable, que sempre m'ha impressionat. Nunes recorda aquells fets, que van succeir quan tots dos eren veïns de Sant Cugat. Llegeix també "Floral", un poema que evoca la primavera del 1952, quan Gabriel Ferrater tenia trenta anys. Hi havia, pels voltants de l'escala de Benet Mateu 56, tres pins enormes i uns quants bars que Ferrater freqüentava: una mica més amunt, "La gota de oro"; en un dels xamfrans del carrer de baix, el "Carioca" (que apareix al "Poema inacabat" quan parla d'Antoni Comas); als voltants, dos bars més: "El caserío" i "Cafur". Nunes llegeix un text de Blai Bonet, que el recorda del seu temps d'estudiant universitari al mateix barri.

De camí cap a la casa del poeta Joan Vinyoli, també bon amic de Gabriel Ferrater, Maria Nunes ens llegeix "Els jocs", un poema en què el narrador va passejant pels volts del Club de Tennis Barcelona, no gaire lluny d'on residia. Ferrater i Vinyoli vivien prou a la vora per compartir a vegades taxi, tornant de casa d'altres amics, com ara Carles Riba o Eduard Valentí. Joan Vinyoli vivia al carrer de Castellnou, 46. Hi ha una placa de l'Ajuntament que ho recorda: Nunes havia apuntat, pocs minuts abans, que trobava a faltar una placa commemorativa al carrer de Benet Mateu. Prop de cal Vinyoli, hi havia dos bars on era habitual, un dels quals, el "Pensilvània", encara funciona. Si no em falla la memòria, Nunes llegeix també, prop de la casa de Vinyoli, "Paisatge amb figures" --que evoca, d'acord amb Nunes, una calçotada amb els amics.

La segona part de l'itinerari comença al costat del carrer Balmes. Agafem els Ferrocarrils de la Generalitat a l'estació de "Les tres torres" i baixem a "Plaça Molina". Maria Nunes aprofita el trajecte per llegir-nos "Amistat del braç". Som a la vora del carrer del Camp d'en Vidal, on vivia Eduard Valentí amb la seva família (una de les seves tres filles era l'Helena). Maria Nunes llegeix "Lorelei", poema de la quarta secció de Les dones i els dies, i ens mostra la semblança amb el poema homònim, famosíssim, de Heine, de sentit ben diferent del de Ferrater. En la traducció de Feliu Formosa, els primers versos diuen, amb eco inequívoc: "No sé per quin motiu / sento tanta tristor; / no se me’n va del cap / un conte de l’antigor.". El poema de Ferrater recorda, en canvi, que no se li'n va del cap el moment que va començar la relació amb Helena Valentí. A la vora, hi ha també la Fundació Joan Maragall, un autor que Eduard Valentí i Gabriel Ferrater havien llegit atentament.

No baixem al carrer del Camp d'en Vidal. Ens acostem un moment al carrer de Sant Elies, on vivia Carles Barral. Durant una temporada, els dimarts a la nit, Gabriel Ferrater va trobar-se amb un altre cercle de poetes i intel·lectuals: Barral, Gil de Biedma, Goytisolo, Salinas, Sacristán, Castellet... Maria Nunes cita el pròleg de Marina Porras a la seva antologia Donar nous als nens per situar aquell grup. Seguim cap a Balmes, i travessant, veiem el local on havia estat el "Cristal City Bar", un dels llocs famosos de la Barcelona dels seixanta començaments dels setanta, un bar més o menys convencional que tenia la particularitat d'incloure una llibreria (José Agustín Goytisolo vivia una mica més amunt, al carrer Balmes 349, i Jaime Gil de Biedma, Balmes encara més amunt). Acabem l'itinerari en un passatge molt ben conservat que surt del carrer Saragossa (el passatge de Sant Felip). Al pis de la cantonada hi havia l'àtic on vivia Jill Jarrell quan es van conèixer amb Gabriel Ferrater, a Hamburg, a la Fira del Llibre --aquest lloc és informació nova, procedent de la biografia Vèncer la por, de Jordi Amat. Quan van començar a viure junts, es van instal·lar en aquell àtic. Maria Nunes acaba amb la lectura dels versos de Jill Jarrell que encapçalen Les dones i els dies, en anglès i en la versió de Ramon Barnils, i  de "Cambra de la tardor". Acomiada l'acte invitant els assistents a llegir Gabriel Ferrater. 

Ara fa un any havia pogut seguir la ruta Gabriel Ferrater de Reus. En aquest itinerari de Barcelona vaig coincidir amb Rosamaria Bruguera i Miquel Santaeulàlia, de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès, impulsors d'una ruta per la seva ciutat, també a cura de Maria Nunes, i d'una audioguia que la converteix en un itinerari permanent --em van regalar l'audioguia arran d'una taula rodona i compto de fer-la servir aviat. Aquesta ruta Gabriel Ferrater de Barcelona és excel·lent i s'hauria de repetir: Barcelona és important a la vida de Ferrater, subscric la idea de Nunes de reclamar una placa commemorativa al carrer de Benet Mateu. 

***

• Judit Moltó Fidalgo va publicar dilluns una crònica de l'itinerari clara i detallada, i amb bones fotos, amb el títol "Poesia a Sarrià i Sant Gervasi", al Diari de Barcelona. El meu apunt es basa en les notes que vaig prendre dissabte: l'article de Moltó m'ha servit per recuperar algunes adreces i contrastar detalls.

Maria Nunes, al començament de l'itinerari, amb micròfon i un petit altaveu, llegint la "Cançó idiota" al pont de l'avinguda Reina Elisenda, amb l'Institut Tècnic Eulàlia (on va passar uns mesos la família Ferraté abans de marxar a l'exili) i els pins de Pedralbes.

--

El projecte Apadrina un poema, un spin off de crítica literària

¬¬¬¬¬ 

Taula rodona sobre el projecte Apadrina un poema, amb Enric Blanes, Carlota Casas, Lluïsa Julià, Lluís Quintana i Enric Sullà, a Sant Cugat del Vallès, sala d'audiovisuals del Monestir de Sant Cugat, 5 de maig de 2022

Vam fer aquesta taula rodona sense saber que el mateix dijous, no sé si al vespre, havia mort Joan Manuel Pérez i Pinya. Hi ha un comentari seu, sobre "Non tu corpus eras", en el projecte Apadrina un poema. Pels seus coneixements, i pel seu entusiasme pel projecte, hauria pogut intervenir a la taula rodona amb tota solvència, fent-hi aportacions interessants i esmolades. Precisament vam esmentar-lo per la seva exhaustiva bibliografia ferrateriana. Vam saber a la nit que havia mort, quan ja érem a casa. L'Associació Gabriel Ferrater ha publicat un text en memòria seva.

L'acte va començar amb unes paraules de presentació de Joan Tres, i una intervenció brevíssima de benvinguda de la tinenta d'alcaldia de Cultura Esther Madrona (que veig que sempre fa costat als actes de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat). La primera intervenció de la taula va correspondre a Enric Sullà, que és la persona que ha concebut la iniciativa d'Apadrina un poema i hi ha esmerçat moltíssimes hores i esforços. Va ser la introducció idònia: poder conèixer la visió des de dins. Va explicar l'origen del projecte, la tria del nom --l'encert del concepte d'apadrinar el poema--, la seva articulació pràctica, la conveniència de convidar tots els autors personalment, la voluntat de fer divulgació, d'acostar Ferrater al públic lector. Apadrina un poema, que publicarà al voltant d'un centenar de comentaris, d'acord amb les seves previsions, passarà ara a publicar un comentari per setmana. És possible que n'acabi sortint un llibre.

Carlota Casas va recordar que la primera persona que la va portar a llegir Gabriel Ferrater va ser la professora Maria Campillo, que era present a la sala. Va acabar dedicant la seva tesi a Ferrater i després també a Gil de Biedma. És autora d'una de les obres fonamentals de la bibliografia ferrateriana: Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma, poetes de la consciència (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015, 295 pàg.). Va defensar que els alumnes llegeixin poesia: "si poden llegir poesia, ho poden llegir tot". Des del punt de vista de Casas, Ferrater no s'acaba mai, sempre et proposa coses noves. És la seva experiència, confirmada en el seu comentari de "Sabers" dins Apadrina un poema, uns versos plens de capes de sentits, que et porten també a altres poemes, que a la vegada et duen cap a més poemes.

Sullà anava presentant els participants de la taula rodona. Va destacar, de Lluís Quintana, l'estat de la qüestió sobre Gabriel Ferrater que va preparar dins el llibre Panorama crític de la literatura catalana. Quintana va exposar, com a detall significatiu, que la planificació inicial del capítol sobre Ferrater en aquell llibre col·lectiu preveia un capítol més curt que no va ser finalment. Hi van acabar assignant més pàgines, és a dir, va guanyar importància, atesa l'alta estima per Ferrater entre els lectors, en detriment de l'opinió acadèmica. Dins Apadrina un poema, Quintana va triar per escriure el seu comentari una sèrie de poemes que resultava que ja havien estat seleccionats i assignats a altres autors. Va optar per "Caragol".

Lluïsa Julià és l'autora de la biografia de referència sobre Maria Mercè Marçal. En aquest sentit, considera que la biografia de Jordi Amat i el llarg pròleg de Marina Porras a la seva antologia Donar nous als nens mantenen encara aquella tendència, com un pòsit, cap a l'admiració de Ferrater sense sentit crític. Es pregunta com tracta Ferrater les dones. Veu que li dona veu, a la dona, en els textos entre cometes dels diàlegs de la secció 4 de Les dones i els dies i en algun altre poema, com ara "Cambra de la tardor". Ferrater és modern, s'allunya de seguida de l'actitud de poemes com "Il gran rifiuto", que va descartar. Constata que fa una aproximació realista a la literatura escrita per dones, no li interessen altres models. Es fixa també en la poca presència de dones en els seus escrits (l'única excepció és Caterina Albert, i encara), es fixa en el seu oblit de Clementina Arderiu --no coincideix amb les posicions defensades per Núria Perpinyà a la seva sessió del gener al curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència. El comentari de Julià encara no s'ha publicat al web d'Apadrina un poema. 

Vaig tancar jo mateix la roda d'intervencions, d'uns deu minuts cadascuna. Vaig dir algunes de les coses que havia pensat dir però de manera desordenada. Per tant, aprofitaré l'apunt per transcriure el que hauria volgut dir. Començo per la valoració d'Apadrina un poema. Com a lector de Ferrater, és un estímul constant, que segueixo setmana a setmana: començo llegint el poema, llegeixo el comentari atentament, torno al poema, torno al comentari, obro l'apunt del blog sobre el poema, torno al poema, torno al comentari, poso l'apunt al dia... Aquest exercici pot durar mitja hora en els casos més simples, hores en les aportacions que em resulten més atractives. Sovint em descobreixen qualitats i matisos del poema que m'havien passat inadvertits. Com a comunicació digital, Apadrina un poema és un encert: unes pàgines web lleugeres, llegibles a qualsevol dispositiu, amb un límit de llargada dels comentaris que obliga els autors a anar al gra; el to, l'enfocament metodològic, l'èmfasi en un aspecte o altre són plurals, amb un nivell de qualitat mínim sostingut. Apadrina un poema ens proporciona moltes mirades noves, diferents, sobre Gabriel Ferrater, que qüestionen i enriqueixen la nostra visió. Sens dubte, és una de les iniciatives més fructíferes de l'Any Ferrater.

***

De pas, recapitulo algunes informacions bàsiques que vaig explicar sobre Un fres de móres negres a la taula rodona, ja que era la causa que en formés part; també em serviran per respondre preguntes que em fan aquests dies:

• El meu punt de partida era constatar que normalment, en actes com el de dijous, el meu lloc és a la sala, no entre els ponents. Els qui m'havien precedit en el torn de paraula eren professors i professores, de la universitat o l'educació secundària, mentre que jo soc merament un lector --com tots ells són lectors-- amb una vida professional fora de l'acadèmia, l'edició i la docència. Les mores són una fruita silvestre.
• Llegeixo Gabriel Ferrater des dels 19 anys. No me l'acabo. M'és una font de plaer estètic i intel·lectual sempre fresc i incitant. La meva memòria és pèssima per poder recitar poemes de Les dones i els dies (no arriba més enllà de dos o tres versos), però és bona per fer-me present qualsevol text de Ferrater que sigui pertinent davant de qualsevol lectura o qualsevol circumstància. Llegeixo altres autors, és clar, i altres matèries a part de la literatura --algú s'ha pensat que sols llegia Ferrater!
• Vaig estrenar el blog Un fres de móres negres el 22 de maig de 2009 publicant en un sol dia una part de les meves notes particulars sobre Ferrater: 151 apunts de cop, un per poema, un per llibre, alguns de bibliografia.
• D'apunts, en vaig escriure una vintena de nous cada any fins al 2012. De l'Onze de Setembre del 12 fins a l'octubre del 19 em vaig dedicar a l'Assemblea i la independència: vaig escriure sols 9 apunts aleshores, un per any. Del novembre del 2019 al setembre del 2020 em vaig proposar escriure almenys un apunt per mes. A l'octubre de 2020, enmig de la pandèmia de covid, vaig pensar que en podia fer un per setmana: n'he publicat 76 en 79 setmanes.
• Ara mateix, el blog consta d'uns 350 apunts: la majoria corresponen a bibliografia --i soc conscient i vaig constatar a la taula rodona que té mancances clamoroses-- i a poemes, però també hi ha altres menes d'apunts: 
• una presentació, 
• un assaig del 2010 --que crec que encara s'aguanta-- sobre la lectura en el paradigma 2.0, 
• un índex de noms de tots els llibres de Ferrater (amb unes dues mil cinc-centes entrades), 
• un recull de frases que li atribueixen, 
• una llista dels poemes cantats o recitats (amb enllaços), 
• "troballes" de textos (els afegits sobre Shakespeare a la Historia universal de la literatura d'Erwin Laaths; la primera entrevista que li fa Baltasar Porcel, que estava mig oblidada i ara ens ha recuperat Marina Porras; una carta de Ferrater al director de Serra d'Or a propòsit de la publicació de les traduccions de Cavafis fetes per Carles Riba, etc.), 
• apunts sobre actes als quals assisteixo (per exemple, sobre la inauguració de l'Any Ferrater o la taula rodona de la setmana anterior a la mateixa sala del Monestir de Sant Cugat; sobre l'espectacle Fil de memòria, de Pere Arquillué; sobre el "Poema inacabat" portat a escena; sobre la ruta literària Gabriel Ferrater a Reus, etc.)
• Publicar en un entorn digital permet fer coses que no podries fer en un llibre. La més important és poder ampliar i revisar constantment els apunts: compto 21 apunts nous i 101 apunts revisats aquest any, des del gener (alguns, més d'un cop). Apadrina un poema ha produït, pel cap baix, 36 revisions d'apunts fins ara, una per comentari --sovint, alguna més, perquè els comentaris obren noves perspectives també sobre altres poemes.
• Faig cerques sistemàtiques: una cerca booleana amb Google un cop per setmana, una combinació de cerques avançades per twitter cada dia que puc, i m'arriben al correu alertes programades, un altre mecanisme detector de primícies. Alguns resultats: la localització d'unes traduccions que Gabriel Ferrater va fer al francès l'any 1940 de poemes de Federico García Lorca, que són al Harry Ransom Center de la Universitat de Texas; els dos préstecs que també el 1941 va fer a la llibreria Shakespeare & Co. de París (la poesia completa de T. S. Eliot i un llibre sobre Hart Crane, tots dos en anglès, naturalment).
• El blog acumula 300.000 visites. D'acord amb els informes d'analítica web, són visites "llargues", d'uns quants minuts de mitjana. El compte de twitter @eblanes em serveix per informar-me, per difondre els nous apunts i per ajudar a escampar les novetats sobre Gabriel Ferrater.

De l'esquerra a la dreta, un servidor, Lluïsa Julià, Lluís Quintanta, Carlota Casas i Enric Sullà

--