¬¬¬¬¬
Pla, Xavier. Un cor furtiu: Vida de Josep Pla. Barcelona: Columna, març de 2024, 1.533 pàg.
[Inici de la primera versió d'aquest apunt, amb el llibre acabat de comprar, el 22 de març] L'he pogut comprar per fi aquest migdia, havent dinat. Fent un cafè, abans de tornar a entrar a la feina, n'he fullejat la taula de continguts, m'he fixat en l'articulació al voltant de tres parts, amb "El trencaclosques de la guerra (1936-1939)" com a part central. He vist que hi havia un índex de noms: Ferrater i Soler, Gabriel 450, 1185, 1331, 1348-1352, 1453, 1484, 1487. No m'he resistit a anar a aquestes cinc pàgines seguides.
Pàgines 1348-1352: Xavier Pla escriu sobre un article molt elogiós de Maurici Serrahima. Canvia de paràgraf: "Però potser el millor lector d'El quadern gris és el poeta Gabriel Ferrater. No tan sols és qui diu les coses més penetrants sobre el llibre, sobre l'estil de Pla i sobre el valor de la seva obra, posant-lo en relació amb altres grans escriptors del seu temps. També és el primer a desctivar el caràcter simulat del dietari." (pàg. 1348). Xavier Pla constata que Gabriel Ferrater i el seu germà Joan havien llegit els primers llibres de Pla a la biblioteca familiar. Veu afinitats entre Pla i Ferrater. Cita sencera la carta de Pla en resposta a l'exemplar dedicat que va rebre de Da nuces pueris. Recorda també els elogis de Ferrater de la prosa de Pla; destaca la memorable resposta de Ferrater a una enquesta de Destino sobre Pla que ens va rescatar Jordi Amat a Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater, pàg. 326-8 (ara també es pot llegir a Papers sobre literatura, pàg. 261-2). Xavier Pla acaba aquestes quatre cinc pàgines amb una referència extensa a l'informe en què Ferrater va recomanar als editors Farrar, Straus & Giroux, de Nova York, la traducció d'El quadern gris a l'anglès (també inclòs ara a Papers sobre literatura, pàg. 256-260). -- Afegeix, al final de la "Nota" en què explica sumàriament la preparació i les fonts del llibre, que va tenir presents, a l'hora de redactar-lo, per fixar el to i l'enfocament del text, la biografia de Roland Barthes escrita per Tiphaine Samoyault i la de Gabriel Ferrater escrita per Jordi Amat.
Des del meu punt de vista, Xavier Pla era l'autor d'un dels assaigs més penetrants i fecunds sobre la literatura de Pla, una mirada nova que demostrava amb arguments sòlids la importància de la seva obra: Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, de l'any 1997. Era també l'estudiós, preservador, editor, impulsor constant de l'aparició de nous textos de Josep Pla i sobre Josep Pla, amb un ritme de gairebé un nou llibre per any, des de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona i des de la Fundació Josep Pla de Palafrugell. Amb aquesta biografia es converteix en el gran autor de referència sobre Josep Pla.
Paràgraf escrit el 21 d'abril: Vaig acabar el llibre fa un parell de dies. Afegeixo quatre observacions a l'apunt:
- Xavier Pla diu que ha dedicat deu anys a la preparació d'aquesta biografia, però el resultat del seu esforç, Un cor furtiu, no s'explica sense més de trenta anys de dedicació a l'obra de Josep Pla.
- El mètode de selecció i distribució del material és clau. Cada capítol es divideix en seccions, majoritàriament d'entre deu i trenta pàgines, sovint del voltant d'una vintena, que es podrien llegir gairebé de manera independent, i que cobreixen sovint uns quants anys. Xavier Pla sap triar, d'entre una quantitat ingent de documentació conservada i disponible, el material més significatiu i el sap presentar d'una manera ordenada, rellevant i amena.
- Si em torno a fixar en les referències a Gabriel Ferrater, constato que apareixen a la tercera part, en el capítol més breu del llibre, però potser el més substancial per donar compte de la importància que acaba tenint l'obra de Josep Pla. "El quadern gris. Una paret amb figures (1966)" repassa els fets i les decisions que condueixen Pla a publicar l'Obra completa amb editorial Destino, i la deliberació amb què es porta a terme el projecte editorial; explica la complicada gènesi i la publicació del primer volum d'aquesta Obra completa, El quadern gris, com a culminació de la literatura de Pla i el llibre que li dona la glòria literària; exposa una interpretació d'aquest llibre, una mirada impagable de Xavier Pla no com a biògraf sinó com a crític, en una mica menys de tres pàgines, i sintetitza la seva recepció en una enumeració de les nombroses cartes de felicitació que rep i en les lectures de Joan Teixidor, Maurici Serrahima i Gabriel Ferrater. És significatiu que Xavier Pla plantegi aquestes lectures com un crescendo que desemboca en les pàgines de Ferrater. Ja havia destacat (pàg. 1331), explicant la gènesi del llibre, que Ferrater serà el primer a adonar-se, de seguida, que no es tracta d'un diari de la joventut de Pla sinó d'un diari de joventut reescrit al cap dels anys pel Pla madur. A diferència de Serrahima, no existeix un Ferrater crític: la seva lectura aguda es desprèn de papers dispersos (dedicatòries, versos, ressenyes, la resposta d'un parell d'enquestes i, sobretot, el travadíssim informe com a lector en què recomanava a una editorial nord-americana que traduïssin El quadern gris a l'anglès). Des del meu punt de vista, aquest plantejament és molt valuós, perquè ve de la persona que potser ha reivindicat amb més coneixement la tradició crítica catalana.
- Les seccions de què es compon cada capítol s'encavalquen cronològicament: el temps va progressant al llarg de la secció i regredeix al començament de la secció següent per tornar a desplegar-se cap endavant. No hi ha una narració de fets de cronologia encarcarada. Sense que et pugui cansar, el llibre va avamçant de manera successiva per diferents temes i punts de vista. Sols la part central, la dels anys de la guerra civil, es cenyeix amb encert a l'ordre cronològic, mes a mes, del gener de 1936 al desembre de 1939. D'altra banda, Xavier Pla té sentit del ritme narratiu: és admirable, per exemple, el contast que aconsegueix entre el triomf de l'any 1966 arran de la publicació d'El quadern gris i el salt immediat en el capítol següent a l'angina de pit de l'any 1972.
- La biografia té profunditat, dona compte de les contradiccions de la persona, no ens n'escatima les facetes desagradables. No és superficial. Xavier Pla té el mèrit de donar-nos una imatge de Josep Pla que encara ens el torna més complex, com a escriptor i com a persona. El comprenem millor i a la vegada ens fascina la seva vitalitat. La passió de Pla per l'escriptura ens interpel·la, com a lectors i també personalment.
- Un cor furtiu fa venir ganes de llegir més Pla. M'he apuntat uns quants articles que vull recuperar, i alguns llibres als quals tornaré. He comprat l'edició crítica de Viaje en autobús (1942), a cura de Xavier Pla, publicada per Cátedra.
[Continuació de l'apunt del 22 de març] A la llibreria Documenta no veia el llibre, si bé hi havia un espai buit a la taula on esperava trobar-lo. L'he demanat. S'han adonat que ja no en quedaven, a la taula. En tenien mitja dotzena en preparació. Me n'han etiquetat un i han començat a preparar els altres. Al taulell de sortida, l'home que tenia al davant se n'enduia també un exemplar. El petit tast en relació amb Gabriel Ferrater ha confirmat les meves expectatives de lector.
Apunt revisat el 21 d'abril de 2024
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada