divendres, 22 de maig de 2009

[050] Tam gratumst mihi

¬¬¬¬¬

El títol prové d'un fragment de Catul, que molts editors havien considerat una continuació del poema II o del XIVa. "Són sens dubte el fragment d'un poema perdut", diu Seva, l'editor de les poesies de Catul a la Fundació Bernat Metge. L'edició de Menja't una cama indica al peu del poema "Versió de Catul: 14a (2,8) 2a.". El fragment és breu:

tam gratum est mihi quam ferunt puellae
pernici aureolum fuisse malum,
quod zonam soluit diu ligatam.

En la traducció de Vergés i Seva:

m'és tan grat, com, pel que diuen, a la donzella veloç en la cursa ho fou la poma d'or que va desfer el seu cinyell tant de temps lligat.

Ara: el poema té molta més gràcia si el llegim imaginant que Ferrater el considerava una continuació del poema II de Catul:

Passer, deliciae meae paellae,
quicum ludere, quem in sinu tenere,
cui primum digitum dare adpetenti
et acris solet incitare morsus,
cum desidero meo nitenti
carum nescio quid libet iocari
et solaciolum sui doloris,
credo, ut tum grauis acquiescat ardor,
tecum ludere sicut ipsa possem
et tristis animi leuare curas!

Pardal, delícies de la meva estimada, amb tu sol jugar, ella, i tenir-te a la falda, a les teves escomeses sol donar la punta del dit i atiar les teves punyents pessigades, quan a ella, la meva resplendent estimada, li plau de lliurar-se a no sé quin delitós esplai, a un pobre consol de la seva pena, per apaivagar, m'ho imagino, el seu gran ardor. Tant de bo jo pogués jugar amb tu com ella i alliberar el meu cor de tristos neguits!

Aquest poema encapçalava Menja't una cama. Lligar, en certa manera, el llibre que les dones llegeixen, que tindran a la falda, entre les mans, amb un objecte de delit, amb el pardal, la popular metàfora eròtica, és un gran inici. Recordem que "Tam gratumst mihi" apareixia --només separat per la citació de "Captain Craig", de Robinson-- just abans que "Cambra de la tardor".

D'altra banda, els versos finals (cursiva meva), "serà just / que m'estimi el meu llibre, tant com / algunes es troben estimar el reclam / de feliç crida, que se les va endur.", fa pensar en el vers final de "Faula segona", "Sempre l'alcohol més fort s'endurà l'home".



Apunt revisat el 26 de desembre de 2015

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites