diumenge, 25 de juliol del 2021

Škrabec2012

¬¬¬¬¬

Škrabec, Simona. "Un poeta «intolerable»?", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 0, monogràfic I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, maig de 2012, pàg. 249-257

Em fa gràcia que el primer contacte de Simona Škrabec amb Gabriel Ferrater fos, com en el meu cas, en una classe de Dolors Oller. Va llegir "Literatura", i és magnífic que ens recordi l'estupor que li va causar aquell calamar del poema, tan irònicament llunyà de l'albatros de Baudelaire o la pantera de Rilke. Aquella imatge de l'escriptor, comparat amb un animal repulsiu i sense ossos, i que acaba devorat, li va resultar insolent, indignant: atacava els seus hàbits de lectora --l'adjectiu intolerable del títol de l'article al·ludeix a la reacció de Francesc Vallverdú, en una de les primeres ressenyes de Da nuces pueris. "L’impacte d’aquell primer poema va culminar amb la traducció d’una mostra considerable | de Les dones i els dies el 2007." (pàg. 250-1): Ženske in dnevi. Ljubljana: Center za slovensko književnost, 2007.

L'article de Simona Škrabec és ambiciós: tracta de comprendre els pressupòsits estètics de la poesia de Gabriel Ferrater. Així, es fixa en tres poemes de tema literari. Recorda la lectura que Dolors Oller fa de "Literatura", dins un dels articles d'Accions i intencions, com un comentari a la trajectòria de Carles Riba, o una mirada a l'evolució de les idees literàries del romanticisme al postsimbolisme. Škrabec apunta, seguint el pròleg de Ferrater a les Versions de Hölderlin de Carles Riba, que Europa havia perdut "la fe en el llenguatge" (penúltim vers de "Literatura") entre els anys 1914 i 1945, aquella fe en el llenguatge tan essencial en Hölderlin i en Riba. Ferrater no es deixarà temptar per l'inefable. Per això, com a escriptor revolucionari i doncs molt conscient de la tradició literària, Ferrater fa una paròdia de la cerca del correlat objectiu. I per això l'exigència que el poema tingui almenys tant de sentit com una carta comercial no és un comentari banal ni humorístic, sinó l'afirmació d'una mirada serena, allunyada de qualsevol exaltació pseudoromàntica. 

Ferrater és un autor de postguerra, amb una altra manera d'entendre el món: "Ferrater jugava fort, apostava alt, confiava que introduiria prou escletxes per enderrocar el conformisme i les rutines encegadores que l’envoltaven." (pàg. 252). Era, d'acord amb Škrabec, un poeta fondament compromès a dir la nostra història, malgrat la por que ens domina, compromès a recordar els fets nets, a tocar de la pell, en la línia del precepte formulat als darrers versos d'"In memoriam", sense esquemes previs, sense ideologia.

Copio senceres, als apunts sobre aquests poemes, les reflexions esmolades de Škrabec sobre els altres dos poemes que revisa en aquest article: "Sobre la catarsi" i "Els aristòcrates". Potser "Josep Carner" li hauria donat també joc.

Simona Skrabec, en una fotografia que m'imagino (d'Editorial Afers)
que és poc anterior a la redacció d'aquest article


--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites