diumenge, 8 d’agost del 2021

Valls2012

¬¬¬¬¬

Valls, Fèlix M. "Ferrater s'hauria menjat A. Fabra", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 0, monogràfic I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, maig de 2012, pàg. 259-263

Remarcable article de Fèlix M. Valls, que cal posar al costat dels que ell esmenta com a articles més destacats sobre el Gabriel Ferrater lingüísta: el de Joan Mascaró, "Gabriel Ferrater i la tradició lingüística catalana" (1984), i la part que s'ocupa de l'obra lingüística de l'estudi introductori de la selecció Vers i prosa (1988) de Jordi Cornudella, que "postulà que la literatura havia aguditzat la seua consicència lingüítica. També s'adonà que la bel·ligerància dels seus escrits més coneguts es justificava per la necessitat d'oposar-se a les actituds tòpiques que dominaren, el 1968, la celebració de l'Any | Fabra." (pàg. 260-261). Coincideixo amb Valls a valorar el llibre d'Eduard Bonet Gabriel Ferrater i Robert Musil: entre les ciències i les lletres.

Valls rellegeix amb agudesa, constatant-ne el mètode, els primers articles sobre lingüística que va publicar Gabriel Ferrater, recollits a Sobre el llenguatge, entre els quals destaca el primer, "Les gramàtiques de Pompeu Fabra". S'adona que Ferrater sempre formalitza la raó de les seves admiracions. D'entrada, situa Fabra entre els grans lingüistes coetanis, concentrats a descriure les llengües vives europees. Descriu, com fa als articles sobre literatura o pintura, l'ambient intel·lectual i es fixa en la persona: Fabra ja destaca al Congrés de la Llengua Catalana del 1906, en què 40 pàgines de les actes donen les seves sòlides intervencions, i s'acaba imposant amb dificultat, donant més del que se li exigia, amb una gran disciplina, amb tacte, cedint sovint. 

"L'operació ferrateriana de vindicació acostuma a prosseguir analitzant les qualitats de la millor obra de l'autor, i valorant-la en si mateixa, i en comparació amb les obres menors. [...] Les obres majors són la gramàtica del 1912 i la gramàtica pòstuma, escrita a l'exili. Gabriel Ferrater n'aïlla alguns aspectes essencials i els revisa de forma brillant, aspectes que mostren que Fabra s'hi manifestava com a lingüista, no sotmès a la necessitat de codificar la normativa, deixant portes obertes a les posteriors recerques gramaticals, recuperant l'ambició personal d'estudiós de la llengua a què havia tingut de renunciar els anys anteriors." (pàg. 262).

En conseqüència, Ferrater constitueix Fabra com la font de la nostra tradició gramatical i ens insinua la seva alta lliçó ètica: la professió de científic seriós que descriu la llengua amb mètode i prudència, que fonamenta les decisions en l'observació formal i en una base fraseològica enorme, amb un sentit crític permanent. Com Valls, espero amb candeletes que l'edició de Jordi Cornudella inclourà també notes de treball lingüístiques.

Anotacions de l'agenda de 1966 de Gabriel Ferrater (font: Càtedra Màrius Torres)

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites