divendres, 22 de maig de 2009

[113] Teseu

¬¬¬¬¬

Arthur Terry, en el congrés del 1997 dedicat  a la memòria de Gabriel Ferrater, va llegir una esplèndida ponència que culminava amb una interpretació detallada i convincent de "Teseu" com a poema final de Les dones i els dies --l'apunt sobre la ponència de Terry dóna les línies generals d'aquella interpretació. Ara: tot d'una, hi veig una relació nova, una suggestió addicional de significats, no estrictament en clau personal, al marge de la lectura de Terry. És casual que Les dones i els dies comenci amb "In memoriam", el poema de la guerra civil espanyola, i que acabi amb "Teseu", un poema en què el minotaure --la figura del toro tan recurrent per al·ludir Espanya-- és absent? És casual la referència final a la por en la reflexió que clou "In memoriam" i la por del vers 11 de "Teseu"? És casual el "Tornes, tornes tu?" del vers 5? És casual que les dones esperin l'heroi que ha matat el minotaure, com si Les dones i els dies li haguessin servit a Ferrater per passar comptes amb Espanya? És casual que el primer poema de la darrera secció de Teoria dels cossos i de Les dones i els dies, "Canço idiota", tingui com a teló de fons la guerra? És un atzar la simetria entre la proximitat de "S-Bahn" i l'evocació que s'hi fa del passat nazi, i el record dels anys de la Segona Guerra Mundial a Bordeus, cap al final d'"In memoriam"?

L'espurna d'aquesta lectura paral·lela ha saltat del record de la críptica figura del toro del Guernica de Picasso, i l'obsessió del pintor, els anys precedents, a l'inici de la dècada dels trenta, amb el minotaure maleït i el mite de Teseu. He pensat en l'interès del jove Ferrater pel surrealisme, i l'esment de les importants declaracions de Picasso a Christian Zervos en la revista Cahiers d'Art el 1935 dins l'extens capítol sobre Picasso de la història de la pintura espanyola que havia començat a redactar (inclosa a Sobre pintura). "Jo tenia una sèrie de coses a dir sobre Espanya i els espanyols i Catalunya i els catalans, dir l'estat de degeneració i decadència en què es trobava, es troba, el país.", havia respost a Baltasar Porcel, a l'entrevista que ara llegim al final de Papers, cartes, paraules, per explicar-li que la poesia, amb l'estímul de la lectura de Shakespeare, va ser la forma que havia trobat per dir aquestes coses.

En el mateix congrés de 1997, Josep Besa va encetar la seva ponència relacionant un dels fragments del "Poema inacabat", el primer poema de Teoria dels cossos, el que diu que li sap greu que els seus personatges procedeixin de Reus, "on es va embolicar la troca" del fil que ell és (versos 644-5), un fil que ens diu tot seguit que ell estreba i estira fins descobrir fins on arriba. Besa destaca que el fil que permet que Teseu surti del laberint és la matèria amb què ha teixit els tapissos en què s'ha representat (la vella metàfora --també utilitzada per Péguy-- que assimila teixit i text, tapís i poema, fil i discurs, apta tant per al·ludir al poeta com al lector). També recorda The Figure in the Carpet, de Henry James, una reflexió sobre el sentit ocult dels textos.

Per què Ferrater es va identificar amb Teseu en el poema final de Les dones i els dies, i no pas amb la figura d'Ulisses, tan cara a Carles Riba? L'autor del bloc De Troia a Ítaca hi ha donat una resposta versemblant: "la figura de Teseu segurament li permet al poeta cloure el seu llibre amb la figura de 'les dones', que esperen a l’heroi al defora del laberint". 

* * *

Sobre pintura, pàg. 409-412, inclou una nota del catàleg de l'exposició que el pintor Paco Todó va fer a la Sala Gaspar a començament de l'any 1966, l'any de publicació de Teoria dels cossos, que em fa pensar en la imatge dels tapissos on tots ens figurem, que és central en aquest poema:

El món és tal com ens l'han fet, evidentment. Ara, això no difereix gaire de dir que és com si l'haguéssim fet nosaltres mateixos: ens l'han fet els nostres pares i avis, els nostres amics i els nostres enemics, les nostres dones i les dones que sabem que no són per a nosaltres, tot un teixit de persones amb qui ens entenem millor o pitjor, i de persones que s'han entès amb les persones amb qui ens entenem. Allà on no arriben les vores d'aquest teixit de persones, cessa el món: o si es vol, el món cessa d'ésser nostre. [...] Per a l'artista, però, aquesta identitat del món amb ell mateix és un mal negoci, una dificultat més aviat que una facilitat, perquè vol dir que el món és ja una obra d'art, i l'art no vol pas sorgir de l'art. L'art és un devorador robust, i la seva fam vol matèria crua, no mastegada abans: la "vida", la "natura", els mots d'aquesta mena són els que l'artista repeteix més sovint, la xifra del seu somni. [pàg. 409]

"Teseu" resol una preocupació que ja havia aparegut en altres poemes de Les dones i els dies: la identitat dels nostres records, de la memòria, la continuïtat dels records del passat fins al present. La resol admetent aquesta continuïtat, com si aquest poema fos la síntesi de molts d'altres:

Salves esvorancs
de por successiva,
només que et llampeguin
lluïssors de fe
que, una mica idèntic,
algú que pots dir
que és tu mateix, sempre
fa camí amb tu.

El laberint d'aquest Teseu és com una cova de corredors foscos, on el jo no té l'escissió de la seva ombra. És quan en surt que torna des de la memòria cap al present i que té una ombra, sota el sol de la plaça on hi ha les dones que l'esperen. (Crec que el poema conté al·lusions als poemes sobre le memòria i l'oblit de les Estances de Carles Riba; per exemple, Estances II, 25.)

* * *

Ballart1998, pàg. 289: hi pot haver darrere del motiu del pou “Bassa” i “Cigola la carrucola del pozzo...”, de Montale: “la idea de l’aigua estancada com una superfície fins a la qual emergeix, per sobrenedar-la un instant, l’ombra d’un record, inaferrable”. També hi pot haver darrere “Mina”, de Narcís Comadira.

* * *

Darrere de dos poemes tan alemanys com "S-Bahn" i "Mädchen", crida --enigmàticament-- la gralla. Per què una gralla? La gralla és l’emblema de Kafka: aquest cognom és una paraula txeca que significa gralla (Sobre literatura, pàg. 186). La gralla també és un ocell al qual es poden ensenyar paraules perquè les repeteixi. 

Apunt revisat el 29 de maig de 2020

--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites