divendres, 22 de maig de 2009

[023] Octubre

¬¬¬¬¬

Un poema fàcil d'entendre. Deliberadament, està escrit en primera persona del plural, amb la referència a les dones també en plural. Suggereix que els homes i les dones i els seus moviments estan predeterminats com la translació de la Terra i el canvi de les estacions. S'acara així a "Mecànica terrestre", i és notable en aquest sentit que l'exemplar de Da nuces pueris conservat amb anotacions autògrafes de Ferrater, disponible gràcies a l'Aula Màrius Torres, mostri un canvi d'ordenació dels poemes que conserva la contigüitat de "Mecànica terrestre" i d'"Octubre". Si a "Mecànica terrestre" tenim un observador dels homes i les dones, a "Octubre" el narrador participa inevitablement en els seus jocs.

El poema dóna la clau, si calia, per entendre el vers final de "Cambra de la tardor", en els versos 14-20, en el contrast entre els cossos rossos del sol de les platges de l'estiu i els cossos blancs tapats per les llanes de la tardor, cossos lunars.

Apunt encetat el 26 de desembre de 2010, malgrat la data

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites