dimarts, 31 de juliol de 2012

Florit2012

¬¬¬¬¬

Florit, Jordi. "Mutilats de tu. Possibles línies d'anàlisi del poema 'El mutilat' de Gabriel Ferrater a partir dels estudis desenvolupats per Salvador Iborra". Forma: Revista d'Estudis Comparatius Art Literatura Pensament, núm. 5, primavera de 2012, pàg. 49-58

Noble i complet article de Jordi Florit, publicat dins el número d'homenatge de la revista Forma, de la Universitat Pompeu Fabra, en memòria de Salvador Iborra. Florit resumeix el treball de recerca d'Iborra, "Lectures mutilades: suplementarietat i divergències a l'entorn d'un poema de Gabriel Ferrater", presentat el 13 de setembre de 2011 --setza dies abans de ser assassinat-- davant del tribunal del Màster en Literatura, Art i Pensament de la Universitat Pompeu Fabra. Interessat en Gabriel Ferrater i en la crítica literària contemporània, Florit adverteix que, "honestament, he de reconèixer que llavors [al cap de pocs dies de la presentació] i encara avui el seu treball no em va convèncer gaire." (pàg. 50), si bé li reconeix l'ambició i l'interès, quasi generacional, pels estudis postestructuralistes.

El treball es divideix en tres parts:
  • una introducció a la deconstrucció
  • una síntesi, que és el nucli del treball, de les posicions crítiques de Perpinyà, Julià i Oller (la que rep més atenció és Perpinyà)
  • una molt breu lectura del poema "El mutilat", de Gabriel Ferrater
Florit cita in extenso la conclusió del treball de recerca:

El que aquesta brevíssima lectura disseminativa miraria de subratllar és que resultaria equívoc mirar d’instaurar el subjecte escindit dins de la inestabilitat del sistema tropològic del poema, i que fóra més venturós argumentar que el desdoblament del subjecte en el poema actua com la desidentificació motivadora de la recerca dolorosa de la formalització impossible d’un sentiment indefinible, el qual, en ser formalitzat i definit, seria automàticament exorcitzat, com s’espera que passe quan el subjecte escindit, com a metàfora d’aquest sentiment, desaparega.

El gruix de l'article és la lectura de Florit d'"El mutilat" (pàg. 53-58), inspirant-se en els pressupòsits del treball de recerca d'Iborra. Tanmateix, comença donant context al poema (pàg. 53-55): l'inscriu en la temàtica de l'amor no correspost; descriu el desdoblament de la primera i tercera persones davant del tu de l'estimada; repassa ràpidament les posicions de Jordi Sala, Pere Ballart i Arthur Terry; recorda els detalls de l'anècdota biogràfica que és a l'origen del poema, i el relaciona amb “Posseït”, a l'altre extrem de la ruptura amorosa, d'acord amb Jordi Cornudella.

Florit es preguntarà a continuació si el poema pot acceptar una nova anàlisi en què la mutilació assumeixi una corporalitat molt més present i complexa que abastaria carn i paraula, i, seguint Iborra, ve a dir que sí, que la “metaforització del subjecte actua com a reverberació del llenguatge mateix on està inscrit el subjecte desdoblat” (pàg. 65-66 del treball de recerca). I si bé creu que el recurs retòric predominant en el poema és la sinècdoque, més aviat que la catacresi, com defensava Iborra, li dóna la raó quan reconeix que la sinècdoque és el trop retòric de la mutilació. Recorda també com és de pertinent en aquest poema la idea del subjecte escindit formulada per Dolors Oller i adduïda per Salvador Iborra, i l'operació de desemmascarament també plantejada per Oller. I acaba concloent que "la lectura pretén restablir fal·laçment la unitat originària d'un sentit potser inefable però factible, i és des de l'experiència particular, des de les mans de cadascú, que s'aconsegueix cicatritzar la ferida que suposa en tot llenguatge. en definitiva, la lectura és al poema el que la pròtesi a la mutilació." (pàg. 57).

Apunt preparat en esborrany al juliol, publicat el 17 d'agost

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites