divendres, 22 de maig de 2009

[014] A través dels temperaments

¬¬¬¬¬

Arran de la publicació del primer volum de l'obra completa de Josep Carner, en edició de Jaume Coll, llegeixo "Torna el Príncep", preciós i cabdal apunt de Jaume Subirana, que em fa recordar el poema "Josep Carner" de Gabriel Ferrater, i em porta a conèixer l'anècdota --que m'esgarrifa, perquè m'hi reconec-- de Carner i el pollancre talat a Gènova. Com puc no pensar-hi avui que torno a llegir "A través dels temperaments"? A la percepció de la ironia i l'humor de Ferrater, sempre presents, hi sumo ara la percepció de la destresa afegida de mantenir aquests versos en un joc abstracte, deliberadament mecànic, oposat a la concreció sensual de Josep Carner, com si fos un negatiu --doble ironia i homenatge implícit--, que em fa recordar els pins del costat de casa, a la infantesa.

***

El pròleg al llibre de Marta Pessarrodona Setembre 30, que apareix amb el títol “Sobre la forma realista (pròleg a un llibre de versos)” dins Sobre literatura, conté una reflexió sobre contingut i forma que inequívocament fa pensar en la nota, a tall de poètica, amb què Ferrater va tancar Da nuces pueris. Ara: també hi ha una frase que crec que il·lumina, si és que calia, el sentit d’aquest poema: “qui en conclou que el patetisme del contingut marcarà la forma amb un estigma de veritat immediatament persuasiva [s’enganya amb la teoria romàntica que el contingut i la forma d’una obra d’art es codeterminen]”.

***

Ballart2019 (pàg. 234) recorda que el títol i el punt de partida deriven de Zola, un text recollit a Mes haines (1866), "segons el qual una obra d'art és 'un coin de la création vu à travers un temperament'. Efectivament, podem llegir la peça com una reflexió, crítica i irònica alhora, a l'entorn d'aquella il·lusa pretensió dels qui es pensen estar atorgant valor automàtic al que escriuen pel sol fet d'haver-hi abocat tot el seu 'temperament'. La guitza majúscula contra les efusions patètiques, i contra la intoxicació del sentiment, cobra encara, però, una dimensió més àmplia si atorguem també valor a la figuració al·legòrica escollida, la dels arbres del bosc convertint en afligida la veu del vent que els travessa.".

***

Comentat per Julià2007, pàg. 201-206.

Comentat per Helena Bonals, el 14 de juny de 2009, al seu bloc Una cosa molt gran en una de molt petita

El Picarany, la casa familiar a l'Almoster, envoltada d'un bosc de pins
Apunt revisat el 22 de desembe de 2019

--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites