divendres, 22 de maig de 2009

[073] Dits

¬¬¬¬¬

Un poema senzill, quatre estrofes de quatre versos, amb predomini de l'heptasíl·lab --té gràcia l'allargassament del vuitè vers, octosíl·lab, com si emulés la recança de la separació--, amb rima assonant i alternança dels versos masculins i femenins, amb un ritme que sempre m'ha fet pensar en Josep Carner (hi contribueix l'encert amb què s'hi repeteixen algunes paraules, sobretot l'anàfora de la primera estrofa).

Recomano al lector, i també a la Laura Santacruz, que es fixi en l'alternança dels temps verbals al llarg dels versos. El poema queda acarat a "Engany", amb el qual es relaciona.
Dibuix inspirat en Les nuits de la pleine lune, d'Éric Rohmer
Apunt revisat el 7 de desembre de 2016

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites