divendres, 22 de maig de 2009

[098] Cançó idiota

¬¬¬¬¬

"Cançó idiota" és el primer dels setze poemes de la secció C de Teoria dels cossos, anys més tard secció 5 de Les dones i els dies. Com indicava l'epígraf de l'àlgebra de Dubreil que encapçalava aquella secció C, es tracta de poemes de ruptura. Aquest primer compleix perfectament el propòsit, atès que es contraposa de manera deliberada a "In memoriam", el poema que obre Les dones i els dies. És un poema de la Guerra Civil que correspon a l'any 38, precisament a l'experiència del narrador que havia quedat exclosa d'aquell primer poema. És un poema que esmenta la batalla de l'Ebre, batalla principal de la guerra, que va començar el 25 de juliol de 1938; l'estada del poeta a Barcelona, amb la família ja a Bordeus, i la sortida cap a l'exili, "In memoriam" narra els mesos que van del juliol de 1936, l'inici de la guerra civil, a l'incident del concert a Reus, de datació incerta, potser contemporani dels fets de maig de 1937 (amb l'afegit de la part final, la del retrobament amb l'Oliva, cap al final de la Segona Guerra Mundial).

"Cançó idiota" també juga amb la primera persona del plural, que és la primera a aparèixer, per passar de seguida a una obsessiva primera persona del singular. Es tracta d'una evocació molt particular, personal, recalcada per l'idiota del títol i per la magnífica hipèrbole que Daladier va signar l'acord de Munic amb els nazis, el 29 de setembre de 1938, per reservar-li a ell pau francesa (la retirada republicana, en la Batalla de l'Ebre, es produeix a mitjan novembre, si bé a final de setembre les tropes del general Franco es troben en plena ofensiva vencedora). Som lluny de l'imperatiu moral, que l'havia impel·lit a parlar dels altres, als darrers versos d'"In memoriam". El narrador se'n va, mentre milers de soldats passen l'Ebre amb barques de pescadors; moriran atrapats entre l'ofensiva de l'exèrcit feixista i el riu.

El poema no es refereix concretament al que Gabriel Ferrater va explicar a Baltasar Porcel, a l'entrevista publicada pòstumament (Papers, cartes, paraules, pàg. 524):

La meva família se n'anà pel juny del trenta-vuit. Jo no recordo bé les dates, però sembla que llavors encara podien cridar la meva lleva: jo sóc de la del quaranta-tres, ja que vaig néixer el vint-i-dos. Per tant, sóc de la segona lleva que no va fer la guerra. La del quaranta-dos, la cridaren, però no va anar al front. ¿Saps que jo era un sentimental? Aquell juny vaig negar-me a anar-me'n a França, perquè, en plena batalla de l'Ebre, si em cridaven havia d'anar-hi, i etcètera. I no ho dic com a cosa heroica, sinó burlant-me de mi mateix, comprens? Ara pensaria una cosa molt diferent, perquè, en una guerra que no vaig fabricar jo, per què cony m'hi havia de deixar embolicar? [...] Però el que passa és que a setze anys un és un sentimental... A finals de setembre el meu pare vingué a Bordeus a buscar-me, i i, com que aleshores la derrota era tan òbvia, em vaig deixar endur. I vaig arribar a França exactament, exactament, el dia que es firmava el Pacte de Munic, o sigui el dia que la República va perdre la guerra.

Hi ha encara la novetat menor de la falta de puntuació (insinuada sols per l'ús de majúscules inicials a principi de frase), que de fet implica una novetat major: la sintaxi laxa, el to elegíac i el sentit evident propis de les cançons. A la vegada, hi ha elements de rigor formal: el vers inicial, "Any trenta-vuit Any de distrets", encapçala una tirada de 14 versos, amb rima assonant (en què alternen els versos masculins i femenins) endreçada a la manera d'un sonet, i aquest mateix vers encapçala una tirada de 14 versos més, amb rimes menys marcades, abans dels 4 versos finals i la variant del vers 19, "Any trenta-vuit L'any més maldestre".

Recordo ara mateix una referència despectiva de Ferrater a l'estratègia de l'Exèrcit republicà de passar amb barques l'Ebre. Deia que és així com es perd una guerra. Però no la localitzo. En tot cas, l'episodi "Katie i Bernie Green" (dos néts d'una parella de brigadistes), del programa Catalunya Experience de TV3, emès el 5 d'octubre de 2016, inclou imatges d'arxiu (9:50-10:10) del pas de l'Ebre amb les barques, al congost de Miravet.


Apunt encetat, tot i la data, l'11 d'agost de 2010, revisat el 9 d'octubre de 2016

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites