divendres, 22 de maig de 2009

[C] Menja’t una cama

¬¬¬¬¬

Suposo que algú ho deu haver destacat, perquè és obvi: el títol Menja't una cama és la frase secular per fer emprenyar la canalla. "Tens gana? Menja't una cama.". Ferrater havia escrit, a propòsit de Da nuces pueris, en la nota que tancava aquell llibre, que "no cal dir que la frase que dóna el títol d'aquest llibre la prenc sense cap referència a la circumstància que la motiva, dins l'epitalami de Catul. Jo l'entenc com un precepte ètic i ho és altament, car és fa càrrec del fet que als nens els agraden les nous. És una frase que parla a favor de la felicitat.". Segon llibre, que també parla a favor de la felicitat, amb un títol, doncs, antitètic, enjogassat, llibre que enceta, a tall de divisa, un poema que s'inspira en un fragment precisament de Catul, que després s'incorporarà a Les dones i els dies amb el títol llatí "Tam gratumst mihi", amb al·lusions que el lector farà bé d'explorar.

***

El llibre té un epígraf inicial més, un fragment de 12 versos de "Captain Craig", d'Edwin Arlington Robinson, que Jordi Sala va considerar una tria deliberada (la traducció dels cinc primers versos del fragment és seva):

Havia viscut la seva vida,
i a la seva manera havia compartit, amb tota la humanitat,
un costum inveterat de forjar, de si mateix,
per alguna metamorfosi resplendent,
allò que no era

L'efecte de distanciament es reforça amb el sensacional conte de Borges “La busca de Averroes”, d’on prové la primera de les dues citacions que cloïen Menja't una cama. Relativitza tot el que hagi pogut consignar en el llibre!

I finalment, hi ha el poema següent, no inclòs a Les dones i els dies:

Sinite parvulos venire

Que els meus versos són indecents? Ho pots ben dir
tu, Olibrius. Tu vas fent versos
tot gatzara d'ocells i nuvolets que es disfressen
de roses innocents de la platja,
i no hi deixes entrar cap home ni cap dona
que hagin rodat per aquest món. Tu no perilles. Mai
en els teus versos no es dirà res lleig. No s'hi troba
ningú que et conegui, i que parli de tu.

El comenta per Julià2007, pàg. 72-73. "Sinite parvulos venire ad me" és una frase de Jesús segons l'evangeli de Mateu, 19, 14. Novament, un eco agut, com al mateix títol, de Da nuces pueris.

***

A l’edició de 1997, dins la col·lecció "Poesia", d'Edicions 62 i Empúries, hi apareix a la coberta un dibuix del mateix Gabriel Ferrater. A l'edició original, de Joaquim Horta, la portada era de Josep Maria de Martín, l'amic de Ferrater (d'acord amb Carme Riera, Martín feia totes les portades de la col·lecció poètica d'Horta, i, doncs, també havia fet la de Compañeros de viaje, de Jaime Gil de Biedma).

***

Cabré2002, pàg. 232: publicat el 1962, el van acusar d’indecent.

Cabré2002, pàg. 235: se’n van vendre 177 exemplars.



Apunt revisat el 26 de desembre de 2015

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites