divendres, 22 de maig de 2009

[031] Un pas insegur

¬¬¬¬¬

Julià2004B, pàg. 90-97, el comenta, en el capítol en què es dedica a despalimpsestar: al·lusió a un passatge molt conegut d’A la recerca del temps perdut. També Terry1997, pàg. 109, s'hi refereix:

L'experiència [...] és relativa i mai no es deixa precisar una vegada per sempre. Si l'experiència és l'equivalent de la consciència, els graus de consciència poden variar, i allò que queda oblidat en un cert moment pot ésser recordat en un altre. D'una manera molt senzilla, això es pot veure en l'experiència proustiana d'"Un pas insegur", on l'acte de baixar d'una vorera activa tota una sèrie de memòries de la infantesa.

El Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres havia inclòs el mecanoscrit original, amb un parell de meres correccions tipogràfiques en aquest poema. El vers 10 --el marco amb cursiva-- deia potser, perquè he de conjecturar el text ratllat "Aquests   peus d'home gairebé insensibles / dins cel [?] seu cuir, han recordat uns peus / hàbils i sapients, uns peus de nen [...]" en comptes de "dins del seu cuir, han recordat uns peus". El vers 13 deia "uns peus de nen / feliços d'amarar-se en l'aigua fosca / que té per llit un canyón de pissarres / negres, on llisquen les soles de cànem [...]" en comptes de "que té per llit un canyon de pissarres". Ara hi podem consultar un exemplar amb anotacions autògrafes, amb un "Pavese" al peu del poema.

Apunt revisat el 10 d'abril de 2020

--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites