dimecres, 17 de juny del 2009

Heaney2003

¬¬¬¬¬

Heaney, Seamus, "Introductrion: On Gabriel Ferrater", pàg. 14-17, dins Ferrater, Gabriel. Women and Days, Terry, Arthur, trad. Todmorden, Lancs (Regne Unit): Arc Publications, col·lecció "Visible Poets", núm. 13, 2004, 96 pàg..

Durant molt de temps no vaig poder llegir llegir el text original de Seamus Heaney, si bé estava ben traduït al castellà en un apunt del blog Letras Libres, publicat ja al desembre de 2003. Ara fa poc tinc Women and Days, la selecció de poemes traduïts per Arthur Terry, publicada al cap d'uns mesos, a mitjan 2004, amb la introducció de Seamus Heaney, lector atent de Ferrater. -- Conservo el títol convencional Seaney2003 de l'apunt original del blog, però en modifico la referència bibliogràfica.

Es tracta d'un elogiosíssim article sobre Ferrater, que evoca també les trobades setmanals a l'apartament de Philip Hobsbaum, amb presència d'Arthur Terry, aleshores jove catedràtic de la Universitat de Belfast. Resulta que Terry havia estat amic de Philip Larkin, quan aquest havia fet de bibliotecari a la Queen's University (Larkin era també el cap de la seva muller).

Heaney enumera les qualitats de Ferrater que havien de resultar atractives per a Terry: "seriousness without portentousness, reticence that did not renege on the truth, and openness that was undeceived. [...] He was neither a rhetorician nor a sentimentalist, neither a 'protest poet' nor a nail-paring practitioner of poésie pure; on the contrary, his strength lay in his 'impurity', the way, for example, the murderous reality of a revolver barrel could cohabit with the mythic notion that truth lies at the bottom of a well ('The Bad Mission' p. 75); or the way an archetypal image (the shed as womb in 'Atra Mater' (p. 47), with its attendant shades of vagina dentata) is equalled and absorbed by the deadly ordinariness of the shed as old munitions dump" (pàg. 15).
  • En la traducció al castellà del text de Heaney: "una seriedad que no resultaba solemne, una reticencia que no renegaba de la verdad, una franqueza desengañada. [...] No era ni un poeta retórico ni sentimental, no era un practicante de la poesía de protesta ni un manicurista de la poesía pura; al contrario, su fuerza residía en su "impureza", el modo, por ejemplo, en que la realidad homicida del tambor de un revólver podía cohabitar con la noción mítica de que la verdad se halla al fondo de un pozo ('La mala missió'); o el modo en que una imagen arquetípica (el cobertizo como un útero en 'Atra Mater', con sus connotaciones de vagina dentata) era enfrentada y absorbida por la vulgaridad mortal del cobertizo como un depósito de munición vieja.".
Heaney destaca l'excel·lent llenguatge planer de molts poemes, i considera Ferrater un dels artistes exemplars del segle XX. Li fa pensar en Robert Frost i encara més en un amic de Frost, Edward Thomas, per la manera com empaiten els detalls de la memòria i per unes qualitats similars de fortalesa mental i tendresa. -- Ferrater esmenta un sol cop, en tota la seva obra, Edward Thomas, una referència breu, precisament al capítol sobre Robert Frost del llibre que José Manuel Martos va editar amb el títol Escritores en tres lenguas.

***

Philip Terry, fill d'Arthur Terry, ha evocat la relació del seu pare amb Seamus Heaney en un article, titulat "Tadpoles", a la London Review of Books.

Seamus Heaney, en una foto de l'època
de la Queen's University de Belfast

Apunt revisat el 4 de maig de 2021
--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites