divendres, 22 de maig de 2009

[106] Aniversari

¬¬¬¬¬

El poema deu ser dels de lectura més senzilla de Gabriel Ferrater. El copsem sense dificultats ni equívocs. Però no és pas un poema anodí, simple. Enric Iborra --en un apunt magistral del seu blog La serp blanca, publicat abans que jo encetés aquest que ara llegeixes-- ja va fer-ne una interpretació magnífica, fa un parell d'anys llargs, i la va deixar, com un obsequi, apuntant l'adreça de l'apunt en un comentari que trobaràs al final d'aquestes línies. Lleugerament refet, l'apunt s'inclou al seu llibre La literatura recordada: 101 contrapunts de lectures, pàg. 193-196. El contrapunt 61 comença així: "Em ressonen sovint en la memòria alguns dels poemes de Gabriel Ferrater. Un dels que no se me'n va del cap és 'Aniversari'. És un poema molt breu, de només sis versos, i m'agrada especialment per la seua concisió i intensitat, per la imaginació i precisió de les imatges, pel seu caràcter d'observació moral --és a dir, intel·ligent--, pel refús a l'efusió lírica i sentimental".

Provo ara una via d'exploració suplementària del poema, a partir d'una intuïció de detall. La personificació dels anys, el "jeu" del segon vers, m'ha fet pensar en aquell poema que Carles Riba va escriure quan li van regalar la casa a Cadaqués, pel seixantè aniversari. El motiu, la reflexió sobre el pas del temps i els records i la pròpia identitat, és homòleg, i les desenes dels anys d'aniversari són també una coincidència. Més: Ferrater havia comentat aquell poema en les seves conferències sobre Riba.

Si el poema d'agraïment de Riba és límpid dins la seva poesia, encara ho és més "Aniversari", i d'una manera alliçonadora. Té la virtut d'expressar una qüestió complexa, i central en la poesia de Ferrater, al voltant de tres paraules concretes que no es refereixen als objectes d'aquest món: memòria, oblit i inquietud. Hi reïx mitjançant la personificació, utilitzada sistemàticament, amb la marmanyera memòria mentidera i el drapaire mut (l'oblit), i amb la cossificació --lletja paraula-- del caliu d'inquietud. Les imatges i el seu tractament imaginatiu són consistents del principi al final --el temps passat comparat amb el munt de fusta de les carboneres, els encenalls i la subalternitat inherent als personatges que hi habiten. La combinació d'aquests motius, molt efectiva, es contraposa --si seguim la idea de les conferències de Ferrater--, a les dificultats amb què topa Riba quan força les paraules de la llengua més enllà del sentit que aquestes paraules ens poden arribar a proporcionar, acostant-se al sentit que ens haurien hagut de consolidar segles d'una normalitat literària que ens ha estat negada.

Ferrater sempre ens porta un pas més enllà. "Aniversari" apareix, significativament, a continuació d'"El lector".

***

Joan Tres i Laura Alegre van fer una lectura de Gabriel Ferrater en directe per instagram durant el confinament per la COVID-19, dins un cicle d'Òmnium Cultural de Sant Cugat del Vallès que van titular "Poesia confinada". Llegeix el poema Joan Tres. Comenta, seguint la nota de Jordi Cornudella a la seva edició crítica de Les dones i els dies, que escriu el poema a Londres, el 1963 (no pas el 1968), quan fa 41 anys.

Gabriel Ferrater i Helena Valentí a Londres, a començament de l'any 1963, quan ell tenia 40 anys.

--
Apunt encetat, malgrat la data, el 8 de desembre de 2015, revisat el 6 de maig de 2020

1 comentaris:

Enric Iborra ha dit...

"Aniversari": un poema de Gabriel Ferrater (http://laserpblanca.blogspot.com.es/2013/02/aniversari-un-poema-de-gabriel-ferrater.html)

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites