divendres, 22 de maig de 2009

[106] Aniversari

¬¬¬¬¬

El poema deu ser dels de lectura més senzilla de Gabriel Ferrater. El copsem sense dificultats ni equívocs. Però no és pas un poema anodí, simple. Enric Iborra --en un apunt del seu blog La serp blanca, publicat abans que jo encetés aquest que ara llegeixes-- ja va fer-ne una interpretació magnífica, fa un parell d'anys llargs, i la va deixar, com un obsequi, apuntant l'adreça de l'apunt en un comentari que trobaràs al final d'aquestes línies. Lleugerament refet, l'apunt s'inclou al seu llibre La literatura recordada: 101 contrapunts de lectures, pàg. 193-196. El contrapunt 61 comença així: "Em ressonen sovint en la memòria alguns dels poemes de Gabriel Ferrater. Un dels que no se me'n va del cap és 'Aniversari'. És un poema molt breu, de només vuit versos, i m'agrada especialment per la seua concisió i intensitat, per la imaginació i precisió de les imatges, pel seu caràcter d'observació moral --és a dir, intel·ligent--, pel refús a l'efusió lírica i sentimental". Enric Iborra el posa en relació també amb "Floral". El text també va ser publicat al número 6 de la revista El funàmbul, un notable monogràfic dedicat a W. G. Sebald, publicat a l'estiu de 2015.

***

Provo ara una via d'exploració suplementària del poema, a partir d'una intuïció de detall. La personificació dels anys, el "jeu" del segon vers, m'ha fet pensar en aquell poema que Carles Riba va escriure quan li van regalar la casa a Cadaqués, pel seixantè aniversari. El contingut, la reflexió sobre el pas del temps i els records i la dificultat de mantenir la pròpia identitat, és homòleg, i la referència a les desenes dels anys en un aniversari són també una coincidència. Més: Ferrater havia comentat aquell poema en les seves conferències sobre Riba. En contra de la meva hipòtesi: els motius de la imaginació utilitzats no tenen cap relació, fora de la poderosa personificació dels anys. 

Si el poema d'agraïment de Riba és límpid dins la seva poesia, encara ho és més "Aniversari", i d'una manera alliçonadora. Té la virtut d'expressar una qüestió complexa, i central en la poesia de Ferrater, al voltant de tres paraules concretes que no es refereixen als objectes d'aquest món, que representen una certa abstracció conceptual: memòria, oblit i inquietud. Hi reïx mitjançant la personificació, utilitzada sistemàticament, amb la marmanyera memòria mentidera i el drapaire mut (l'oblit), i amb la cossificació --lletja paraula-- del caliu d'inquietud. Les imatges i el seu tractament imaginatiu són consistents del principi al final --el temps passat comparat amb el munt de fusta de les carboneres, els encenalls i la subalternitat inherent als personatges que hi habiten. 

La combinació de les imatges de Ferrater de la memòria i l'oblit, molt efectiva, es contraposa --si seguim la idea de les conferències de Ferrater--, a les dificultats amb què havia topat Riba quan, a les Estances, forçava les paraules de la llengua més enllà del sentit que aquestes paraules ens poden arribar a proporcionar en català, tractant d'acostar-se al sentit que ens haurien hagut de consolidar segles d'una normalitat literària que ens ha estat negada. Hi ha una afinitat profunda entre els dos poemes: l'èxit dels recursos imaginatius del poema de Riba "Dins la nit, els meus anys" és molt semblant al d'"Aniversari". 

***

Pel que fa a altres fonts, dues de les tres que apunta Narcís Garolera en la seva nota sobre "Aniversari", publicada al número 121 de la revista Els marges, a la primavera de 2020, són més versemblants i menys arriscades que la meva hipòtesi sobre el poema de Riba. Caldrà observar-les en detall.

En primer lloc, Garolera es fixa en "Quaranta-un anys", poema xinès de Po Txiu-I, versionat per Josep Carner, inclòs a Poesia, dins la secció "Lluna i llanterna (represa de temes xinesos)":

QUARANTA-UN ANYS

Ja l'ull pacífic de l'estany s'esgota;
travessa els finestrons, apaivagada,
la llum del sol, com encantada: els vents
de la tardor mouen ventalls plaents.

Maragda i or, a mitja defallença,
fulgura, tota gràcia, l'acàcia;
mentre al llindar de son estiu eixut
l'ombra d'un home solitari acut.

Quina meravella! Com podia no recordar Ferrater aquesta versió de Carner en el moment d'escriure "Aniversari"? Hi ha, com indica Garolera, el motiu comú dels quaranta-un anys, els vuit versos, l'alternança de versos masculins i femenins. La font sembla indiscutible. Hi podríem afegir la rima en -ut, i fins i tot l'home solitari, que escau al narrador que imaginem a "Aniversari", i, per què no?, la inquietud que presagien el vent que mou els ventalls i l'ombra. 

També sembla clara la relació amb la segona font proposada per Garolera, "Le testament", de Villon, si més no amb el primer vers d'aquest seu poema més famós (un vers que s'acostuma a considerar al seu torn un eco del primer vers, després de la introducció, del Roman de la Rose: "En l'an vingtieme de mon aage"). Garolera esmenta la coincidència de l'octosíl·lab i dels vuit versos de l'estrofa, i hi ha encara el contingut, amb la reflexió punyent de "Le testament" sobre el pas del temps:

En l’an trentiesme de mon eage,
Que toutes mes hontes j’eu beues,
Ne du tout fol, ne du tout sage.
Nonobstant maintes peines eues,
Lesquelles j’ay toutes receues
Soubz la main Thibault d’Aussigny.
S’evesque il est, seignant les rues,
Qu’il soit le mien je le regny !

Gabriel Ferrater tenia en alta consideració François Villon: és un dels quatre medievals que esmenta a la nota final de Da nuces pueris: "A Bertran de Born, Chaucer, Villon, Skelton, hi trobo una còpia de veritat eixuta i àgil, vista amb ulls nets i sentida amb cordialitat, que no em deixa enyorar les grans masses de líquid verbal que el renaixement va posar en ondulació.". L'havia llegit des de l'adolescència (vegeu l'Àlbum Ferrater, pàg. 40). El monogràfic sobre Ferrater de la revista Reduccions ens recuperava un text sobre Ausiàs March, en què exposa que, per a la poesia, el segle XV és una època d'escassa vitalitat, entre els esplèndids segles XIV i XVI, fora d'alguns poetes aïllats, com March, Villon, Henryson i Dunbar. Finalment, els afegits de Ferrater a la Historia de la literatura universal, d'Erwin Laaths, publicada el 1967 per Editorial Labor, inclouen un text notable sobre March, que acaba amb aquestes paraules: "para encontrar nombres dignos de parangonarse con él, hay que recurrir forzosamente al mejor Dante de la Comedia, al mejor Villon del Testament, y éste es sin duda el más grande de los elogios que pueden hacerse del gran poeta valenciano.".

No compro, en canvi, la tercera font proposada per Narcís Garolera, que parteix no pas de l'original sinó de la traducció de Joaquim Mallafré de l'oceànic Ulisses de James Joyce (el fragment adduït per Garolera es troba a la pàgina 644 de l'edició dins la col·lecció "La Butxaca", de l'any 2013): 

Tanmateix Bloom [...] estava més aviat sorprès de llurs records perque en nou de cada deu casos es tractava de foc d'encenalls i no un ni dos sinó a milers, i després, l'oblit complet perquè ja feia els seus bons vint anys.

All the same Bloom [...] was rather surprised at their memories for in nine cases out of ten it was a case of tarbarrels and not singly but in their thousands and then complete oblivion because it was twenty odd years.

On Joyce escriu "it was a case of tarbarrels", que fa referència a una tradició local consistent a bellugar botes plenes de quitrà encès, Mallafré adapta l'original amb traça: "es tractava de foc d'encenalls". Però aquests encenalls que Garolera relaciona amb "Aniversari" no són pas al text original que Ferrater devia llegir, no són de Joyce. (Sí que hi ha una al·lusió significativa a Joyce, a la narració final de Dublinesos, al poema "Neu", apuntada per Jordi Julià.)

***

Ferrater sempre ens porta un pas més enllà: amb el llibre obert, els poemes guanyen matisos i complexitat amb el poema amb què s'acaren. "Aniversari" apareix, significativament, a continuació d'"El lector", amb la reflexió sobre els records incerts. Llegim-los seguits: el record, l'oblit i la ficció que és tota literatura i la necessitat de mentir-nos sobre el propi passat.

***

Joan Tres i Laura Alegre van fer una lectura de Gabriel Ferrater en directe per instagram durant el confinament per la COVID-19, dins un cicle d'Òmnium Cultural de Sant Cugat del Vallès que van titular "Poesia confinada". Llegeix el poema Joan Tres. Comenta, seguint la nota de Jordi Cornudella a la seva edició crítica de Les dones i els dies, que escriu el poema a Londres, el 1963 (no pas el 1968), quan fa 41 anys.

Gabriel Ferrater i Helena Valentí a Londres,
on van estar junts de mitjan abril al juliol de l'any 1963, quan ell va fer 41 anys.

--
Apunt encetat, malgrat la data, el 8 de desembre de 2015, revisat el 18 de desembre de 2020

1 comentaris:

Enric Iborra ha dit...

"Aniversari": un poema de Gabriel Ferrater (http://laserpblanca.blogspot.com.es/2013/02/aniversari-un-poema-de-gabriel-ferrater.html)

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites