divendres, 22 de maig de 2009

[041] Però non mi destar

¬¬¬¬¬

El jardí descrit al poema és ben peculiar, un jardí privat, de casa bona. El narrador no para compte en les plantes, sinó que es fixa en les formes.

***

Comentat per Terry1971, pàg. 27, que hi veu "el contrast entre una forma de vida convencional i allò que, vist superficialment, no sembla sinó una manca de participació en la vida". Discrepo de l'afirmació de Terry que el poema s'adreci a una altra persona diferent del narrador; es tracta d'un tu impersonal amb què el narrador s'adreça a ell mateix. La discrepància no afecta el sentit del poema, que Terry tampoc arriba a desvelar del tot.

***

D'acord amb Julià2004A, pàg. 76, es veu que al darrere hi ha un vers de Miquel Angel, esmentat per Amado Alonso a Materia y forma en poesía. Trobo els quatre versos de Miquel Àngel al bloc Corriente textual: serien una resposta a quatre versos anteriors de Strozzi sobre l'estàtua "La nit", d'acord amb una anècdota que explica Stendhal a Història de la pintura a Itàlia.

***

Comentat per Julià2007, pàg. 39-41, lectura de la qual discrepo.

***

L'edició crítica de Les dones i els dies, a cura de Jordi Cornudella, consigna quatre variants de detall en les versions d'aquest poema. La més important és al vers 1, en què "Perd-te" va substituir un anterior "Passeja't", que sumava una síl·laba de més al vers.

--
Apunt revisat el 2 de juny de 2011

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites