divendres, 22 de maig de 2009

[041] Però non mi destar

¬¬¬¬¬

D'acord amb Julià2004A, pàg. 76, es veu que al darrere hi ha un vers de Miquel Angel, esmentat per Amado Alonso a Materia y forma en poesía. Trobo els quatre versos de Miquel Àngel al bloc Corriente textual: serien una resposta a quatre versos anteriors de Strozzi sobre l'estàtua "La nit", d'acord amb una anècdota que explica Stendhal a Història de la pintura a Itàlia.

Comentat per Terry1971, pàg. 27, que hi veu "el contrast entre una forma de vida convencional i allò que, vist superficialment, no sembla sinó una manca de participació en la vida". Discrepo de l'afirmació de Terry que el poema s'adreci a una altra persona diferent del narrador; es tracta d'un tu impersonal amb què el narrador s'adreça a ell mateix. La discrepància no afecta el sentit del poema, que Terry tampoc arriba a desvelar del tot.

Comentat per Julià2007, pàg. 39-41, lectura de la qual discrepo.

El jardí descrit al poema és ben peculiar, un jardí privat, de casa bona. El narrador no para compte en les plantes, sinó que es fixa en les formes.

Apunt revisat el 2 de juny de 2011

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites