divendres, 22 de maig del 2009

[041] Però non mi destar

¬¬¬¬¬

El jardí descrit al poema és ben peculiar, un jardí privat, de casa bona. El narrador no para compte en les plantes, sinó que es fixa en les formes.

***

Comentat per Terry1971, pàg. 27, que hi veu "el contrast entre una forma de vida convencional i allò que, vist superficialment, no sembla sinó una manca de participació en la vida". Discrepo de l'afirmació de Terry que el poema s'adreci a una altra persona diferent del narrador; es tracta d'un tu impersonal amb què el narrador s'adreça a ell mateix. La discrepància no afecta el sentit del poema, que Terry tampoc arriba a desvelar del tot.

***

Marcer2013, pàg. 112, ha posat aquest poema en relació amb els primers versos de "Pandémica y celeste", de Gil de Biedma, i amb "The common life", d'Auden. Tots tres poemes comparteixen el motiu dels cendrers plens i els gots o les tasses bruts de roig de llavis.

***

D'acord amb Julià2004A, pàg. 76, es veu que al darrere hi ha un vers de Miquel Angel, esmentat per Amado Alonso a Materia y forma en poesía. Trobo els quatre versos de Miquel Àngel a l'entrada en anglès de la Viquipèdia sobre la capella dels Mèdici: serien una resposta a quatre versos anteriors de Strozzi, citats pel Vasari, sobre la seva estàtua "La nit", d'acord amb una anècdota que explica Stendhal a Història de la pintura a Itàlia. -- Comentat per Julià2007, pàg. 39-41, lectura de què discrepo.

Narcís Garolera, en un amable missatge que em fa arribar per correu, apunta que Baudelaire havia esmentat aquesta estàtua en uns versos (Garolera s'hi va fixar per una carta de Joan Sales, de l'agost de 1936): 

Ce qu’il faut à ce coeur, profond comme un abîme,
c’est vous, lady Macbeth, âme puissante au crime,
rêve d’Eschyle éclos au climat des autans,

ou bien toi, grande Nuit, fille de Michel Ange,
qui dors paisiblement dans une pose étrange
tes appas façonnés aux bouches des Titans.

Aquests versos de Baudelaire són sens dubte una altra font molt probable del poema, un text que Gabriel Ferrater devia recordar: els dos tercets finals del sonet "L'ídéal" de Les fleurs du mal.

***

L'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat ha tingut la feliç idea de publicar comentaris dels poemes de Les dones i els dies: arran d'una crida feta l'any passat, han aconseguit que hi participessin 110 persones. La iniciativa es titula Apadrina un poema. Van publicar 10 comentaris d'entrada, el 25 de gener, coincidint amb l'inici oficial de l'Any Gabriel Ferrater. Després n'han anat publicant un parell per setmana, fins al maig, que han reduït el ritme a un per setmana. El comentari de Lluís Calvo sobre "Non mi destar" va aparèixer el 15 de maig.

El comentari de Calvo consisteix bàsicament en una paràfrasi del poema que té la virtut d'identifica amb rotundidat els seus constituents. Pondera l'expressivitat quasi cinematogràfica de les dues descripcions, la dels elements del jardí, tots adjectivats d'una manera o altra, i la de les restes de la festa que hi ha hagut dins la casa, potser d'un barri ric --no subscric la hipòtesi de Jordi Julià, recordada per Calvo, que el narrador espera en un parc públic, senzillament perquè el jardí dona accés directe i lliure a la casa: hi pot entrar ara o més tard, quan les cambres han quedat buides. Calvo contrasta la geometria del jardí i la vivacitat inaprehensible de l'interior. Em fa adonar que el que han fet els homes i els dones que hi havia dins la casa durant aquelles tres hores es caracteritza mitjançant tres elements: "els cendrers més que plens / i la meitat dels vasos / bruta de roig de llavis", i el gel tot fos. 

Torno a llegir, doncs, el poema. El predomini de l'imperatiu, que va alternant les frases afirmatives i les negatives, suggereix un esforç de diguem-ne autocontrol persistent per no entrar i barrejar-se amb la festa; suggereix que el narrador passa les tres hores sol al jardí, gairebé d'amagat dels altres, en un dia més o menys fred. Han encès la llar, i podem imaginar ben tancada la porta que comunica el jardí i les cambres on beuen i fumen. El narrador és absent, i el títol, un imperatiu negatiu, indica la seva voluntat de continuar sol, sense que el "despertin". Calvo remarca amb sagacitat el valor de fe del "creure" del darrer vers ("Pots seure, atiar el foc, / i creure que han viscut.", vv. 30-31) i la repetició clau de les paraules "han viscut" amb què es tanca el poema, que iniciaven, un cop acabada la descripció de l'interior de la casa, la meditació final: "Aquí han viscut, i tu / no hi eres." (vv. 25-26). Pel meu gust, Calvo acaba el comentari sobreinterpretant els darrers versos, posant-hi més pa que formatge.

Des del meu punt de vista, dels versos finals, se'n desprèn la paradoxa que, si no l'han vist ni l'han sentit, no ha existit per a ells. I aleshores, recíprocament, pot arribar a creure ell que ells sí que existien? Potsre no som gaire lluny de l'actitud del narrador a "El secret".

***

Strozzi escriu aquests versos per lloar "La nit" de Miquel Àngel:

La Notte che tu vedi in sì dolci atti
dormire, fu da un Angelo scolpita
in questo sasso e, perché dorme, ha vita:
destala, se nol credi, e parleratti.

Miquel Àngel hi va respondre, com si parlés l'estàtua de "La nit", sembla que un moment polític advers:

Caro m'è 'l sonno, e più l'esser di sasso,
mentre che 'l danno e la vergogna dura;
non veder, non sentir m'è gran ventura;
però non mi destar, deh, parla basso.

És notable la correspondència d'aquest tercer vers, "non veder, non sentir m'è gran ventura", amb els versos 22-24 de Ferrater, "No t'han vist / cap gest, no t'han sentit / dir res.", una correspondència reforçada per la posició a final de vers de "No t'han vist" i "no t'han sentit". La "gran ventura" de l'estàtua, doncs, té el seu paral·lelisme amb el gest de servir-se un gin el narrador, sol a la sala. 

***

L'edició crítica de Les dones i els dies, a cura de Jordi Cornudella, consigna quatre variants de detall en les versions d'aquest poema. La més important és al vers 1, en què "Perd-te" va substituir un anterior "Passeja't", que sumava una síl·laba de més al vers.

"La nit", escultura de la tomba dels Mèdici

--
Apunt revisat el 22 de setembre de 2022

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites