divendres, 12 de juny de 2009

Terry1971

¬¬¬¬¬

Terry, Arthur. "Gabriel Ferrater: el sentit d'una vida" [1971], dins Quatre poetes catalans: Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau. Barcelona: Edicions 62, 1991, pàg. 13-46

Penetrant article, de referència obligada, del competentíssim lector que va ser Arthur Terry, que va admirar la poesia de Ferrater des de la publicació de Da nuces pueris. Publicat el 1979, "fou enllestit poc abans de la mort, tan inesperada, del poeta" (pàg. 14, nota 2).
  • En una entrevista, feta arran de la publicació de l'edició crítica de Les dones i els dies, Jordi Cornudella ens diu: "en Ferrater va tenir sort de tenir algú molt preparat per entendre’l, que era l’Arthur Terry. Era anglès, molt amic de Philip Larkin, molt preparat per entendre la poesia. I, tal com va deixar escrit José Maria Valverde: ‘Gabriel Ferrater era un poeta anglès que va escriure en català.’ Arthur Terry també és dels qui ha escrit més i millor sobre Ferrater."
Terry destaca en aquest article que la primera aparició de Ferrater, el 1960, va ser del tot inesperada, i que va provocar el desconcert dels crítics de l'època. Havia mort Riba, l'any abans; es menystenia Carner, fora del país des de feia tants anys; no s'entenia Foix (13). Els poetes dominants eren Pere Quart i Salvador Espriu (14). Terry el situa de seguida com "una mena de poeta de l'experiència personal que se sol veure amb més freqüència a Anglaterra i als Estats Units que a Espanya". La branca de poesia anglesa a l'ombra de la qual es situa Ferrater té en comú "una veu distintiva, basada en els ritmes del parlar corrent, i una manera de combinar les preocupacions públiques i les privades sense recórrer a les grans declaracions filosòfiques." (15). Terry considera que aquests poetes l'influeixen discretament, que no se'n troben ecos directes en la poesia de Ferrater. En destaca també el sentit profund sobre les possibilitats de la llengua (16).

Terry observa que Ferrater tracta molt poc de la seva infantesa, com si les seves experiències més importants fossin les de l'adolescència i les dels primers anys de majoria d'edat. Crida l'atenció en els nombroses poemes que fan referència al període entre l'inici de la guerra civil i el servei militar, i en la manera de combinar-hi els elements autobiogràfics amb els esdeveniments públics (16).

L'article de Terry, tota una vindicació travada de Ferrater, s'articula al voltant del comentari de poemes o fragments de poemes de Les dones i els dies, començant pels més importants, amanits amb observacions breus i agudes sobre altres poemes que s'hi relacionen:
Entre aquests comentaris Terry formula algunes afirmacions memorables:
  • Que Ferrater es distingeix pel seu esforç constant de mostrar com l'experiència és contínuament reconstruïda per la imaginació, i com aquest procés arriba a donar la sensació d'una vida determinada (pàg. 23).
  • Que Ferrater és riquíssim en la manera d'incorporar la seva experiència als poemes que escriu (pàg. 23).
  • Que la qüestió "què és ser viu" és un dels temes centrals de Ferrater i la seva força ve sovint de la forma inesperada de reprendre'l (pàg. 26-29).
  • Que "una gran part de la poesia de Ferrater mostra la seva preocupació per l'experiència recordada, i especialment per la manera en què l'experiència pot ésser reconstruïda en la memòria" (pàg. 29).
  • "Salta als ulls que, per a Ferrater, les actituds morals no depenen de cap esquema transcendental de creences, i en això, com en d'altres aspectes, s'assembla a un dels seus poetes preferits, Thomas Hardy." (pàg. 32).
  • Que les seves metàfores duen càrrega moral, perquè donen la impressió de la densitat i complexitat de la vida, no reductible a termes racionals (pàg. 34-35). I més endavant: "És evident que la metàfora, a les mans d'un poeta com Ferrater, és una manera de ser fidel a l'experiència, de suggerir allò que no pot ser expressat amb un sol sentit racional. D'altra banda, si la metàfora és capaç de servir com a instrument moral, és perquè l'intent de presentar l'experiència en termes autèntics constitueix en ell mateix una activitat moral." (pàg. 37).
  • Que la primera impressió de la poesia de Ferrater és que "conté una proporció molt elevada de descripcions més o menys realistes, o dit d'una manera més senzilla, que al·ludeix a una gran quantitat d'objectes materials. [...] Sembla significatiu, però, que adesiara senti la necessitat d'anar més enllà de l'observació de caire realista." (pàg. 37-38).
  • Que l'agilitat de la seva imaginació i l'objectivitat de la seva tècnica l'aparten dels viaranys insidiosos d'alguns dels motius que es planteja (pàg. 39).
  • "Que Ferrater és un escriptor excepcionalment sincer, que està disposat a renunciar a il·lusions de qualsevol mena." (pàg. 41).
  • Que aquesta sinceritat, aquesta atenció als altres, el sentiment que cada individu és insubstituïble, es plasma, a partir de Menja't una cama, en un nombre creixent de poemes d'amor (pàg. 41-42), i que el seu tractament de l'amor, i del desig sexual, és ple de matisos i d'impulsos contradictoris: tendres i avidesa, fe i escepticisme, seguretat i inseguretat (pàg. 42)
***

El pròleg d'Arthur Terry al seu llibre Quatre poetes catalans: Ferrater, Brossa, Gimferrer, Xirau, és una esplèndida reflexió de lector i crític (pàg. 5-7), que gairebé serveix de divisa d'Un fres de móres negres:

[...] Els resultats, si bé demostren una certa coherència, són estrictament provisionals: si res tenen en comú és l'emoció que jo vaig sentir, tot endinsant-me en uns poemes que a vegades em costaven d'enfocar, però que m'havien sorprès des del primer moment per la qualitat de les experiències a què semblaven al·ludir.

Parlar de l'experiència poètica --l'experiència que ve a articular-se dins un poema determinat, igual com l'experiència de llegir-lo-- ja és acostar-se a una de les característiques essencials de tota poesia: al fet que representi un grau de concentració verbal --una densitat de so i de sentit-- que excedeix tota altra forma d'expressió. És aquesta capacitat per a renovellar la mateixa matèria verbal, de rompre els límits d'un llenguatge massa conceptual, el que fa possible la força interrogativa que es manifesta en qualsevol poema autèntic. Això, evidentment, pressuposa l'activitat constant del lector, ja que en el fons allò que s'hi posa a prova és la nostra mateixa manera d'entendre la realitat.

[...] com vaig dir en una altra ocasió, al més sovint serà el mateix poema llegit amb atenció, el que suggerirà la natura d'un possible comentari, i, potser, caldria afegir, que ens ensenyarà en quin moment hem de callar. Cal reconèixer, així, els límits de l'explicació: si l'anàlisi racional ens permet de parlar fins a un cert punt de la nostra manera d'entendre un text, també hem de saber respectar l'element de misteri que es reserva tot poema autèntic i que mai no es deixa definir en termes estrictes. Suggerir, sense mistificacions, la presència d'aquest misteri és potser la tasca més àrdua del crític. Ignorar aquesta dimensió de la poesia, en canvi --o bé suprimir-la en nom d'una claredat massa superificial--, seria destruir aquella força poètica que hauria de resistir a tot intent de familiarització. És en aquest nivell, podríem argüir, que la poesia s'acosta a les condicions de tot coneixement seriós; com observa Wittgenstein: "Allò que és inexpressable --allò que trobo misteriós i que no puc expressar-- constitueix el fons contra el qual tot el que sóc capaç d'expressar adquireix el seu sentit.".

[...] la poesia catalana continua essent alhora una branca important de la poesia europea i una demostració concloent de com es poden aprofitar els recursos d'una llengua determinada per a crear una tradició insubstituïble i al mateix temps universal. Si res tenen de valor els assaigs que ací presento, serà que, més enllà de tota intenció orientadora, hagin volgut deixar lliure el lector davant la seva pròpia experiència d'uns poemes la fascinació dels quals amb prou feines es podria exhaurir.

--
Apunt revisat el 24 de novembre de 2019

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites