divendres, 22 de maig de 2009

Julià2004A

¬¬¬¬¬

Notes sobre Jordi Julià. La crítica de Gabriel Ferrater: Estudis d’una trajectòria intel·lectual

Tinc simpatia per l’intent de Jordi Julià. Però el llibre no m’arriba a interessar molt, tot i que el llegeixo sencer. Trobo que generalitza massa a partir de fragments, i alguna vegada erròniament (pàg. 55, per exemple). És molt bo el capítol sobre la crítica i els mètodes del segle XX. Conté moltes observacions de detall valuoses.

Llibre compost de 8 capítols, més bibliografia i un índex onomàstic:
  • “Introducció”, pàg. 9-28
  • “La críctica del poeta”, pàg. 29-46
  • “La crítica com a activitat comunicativa”, pàg. 47-64
  • “La crítica ferrateriana i els mètodes del segle XX”, pàg. 65-102
  • “Les formes de la crítica i les actituds reflexiva, valorativa i descriptiva”, pàg. 103-164
  • “La crítica biogràfica com a crítica formal”, pàg. 165-232
  • “La crítica literària i pictòrica”, pàg. 233-292
  • “Conclusió”, pàg. 293-ss.

Observacions de Julià
  • Va influir en Estellés i Fuster. El primer va escriure, dins Manual de conformitats, una oda a Gabriel Ferrater. El segon va afirmar que havia deixat d’escriure poesia després de llegir Ferrater.
  • Jordi Julià considera que Ferrater ha estat mitificat excessivament, i que això l’ha perjudicat. La seva poesia, a alguns, els ha interessat en la mesura que corroborava el mite. I també ha provocat que la seva crítica passés desapercebuda. La crítica de Ferrater no és pas secundària. Intenta caracteritzar amb el seu llibre la crítica de Ferrater –deixa a banda la lingüística.
  • A la introducció repassa els articles més importants que s’han escrit sobre l’activitat crítica de Ferrater.
  • Jordi Ibáñez va destacar que no havia parat gaire atenció al grup Dau al Set.
  • Julià destaca que Poesia, de Carner, es publica el 1957, i Ferrater comença a escriure poemes l’any següent. Hi troba un llenguatge i model líric (pàg. 21).
  • Diu que, com Foix i Auden, Ferrater ha dotat la seva poesia d’elements urbans.
  • Els germans Ferrater s’avançarien a determinats postulats d’Iser, Jauss i Ingarden. L’interessa el New Criticism, molt menys l’estructuralisme francès.
  • Cita fragments inèdits: per exemple, sobre el crític Blackmur, pàg. 72. També n’hi ha sobre Empson.
  • Va llegir Spitzer, Lingüística e historia literaria, publicat per Gredos + Edmund Wilson –Joan Ferraté diu que li va agradar molt Classics and Comercials--, Lionel Trilling + Collingwood, The Idea of History, i l’autobiografia + va traduir una història de la literatura alemanya de Fitz Martini.
  • Havia llegit el 80% de Freud, diu Julià.
  • Julià troba ecos marxistes en alguns poemes, pàg. 94.
  • Es queixa de la mutilació bibliogràfica d’Escritores en tres lenguas --hi estic totalment d'acord.
--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites