dissabte, 5 de desembre del 2015

Terry2004

¬¬¬¬¬

Terry, Arthur, "Translator's preface", pàg. 10-13, dins Ferrater, Gabriel. Women and Days, Terry, Arthur, trad. Todmorden, Lancs (Regne Unit): Arc Publications, col·lecció "Visible Poets", núm. 13, 2004, 96 pàg.

Arthur Terry va morir al gener de 2004, quan Arc Publications estava a punt d'enviar-li les proves de la seva traducció d'una part dels poemes de Les dones i els dies. El prefaci que havia escrit, tres pàgines i mitja, torna a ser una lectura de primer ordre de Gabriel Ferrater --en un llibre imprescindible, inclòs dins d'una col·lecció bilingüe brillant, per la intel·ligent introducció de Seamus Heaney, i perquè la traducció de Terry (publicada amb l'original al costat) i la seva tria i ordenació dels poemes mostren també una lectura crítica profunda de Ferrater.

El prefaci de Terry comença amb un paràgraf biogràfic, escrit amb nervi, en què esmenta l'interès de Ferrater per les matemàtiques i la lingüística. Explica a continuació la revelació que va tenir el 1962, quan Serra d'Or li va demanar que ressenyés els dos primers llibres de Ferrater: un poeta que semblava lligat al realisme social, però no assumia una veu pública, i que capturava com ningú la pulsió de la societat catalana des de la Guerra Civil, per la seva traça a dibuixar la situació general per mitjà de l'observació detallada de la seva experiència personal.

Terry veu Ferrater com un poeta amb un extraordinari domini de les possibilitats de la seva llengua i que té continguts i maneres afins al corrent general de la poesia de la Gran Bretanya i els Estats Units, proper a Hardy, Frost i Auden. Reconeix la seva afinitat com a traductor amb la poesia de Ferrater i amb el bon sentit de les seves afirmacions sobre el que és la poesia (tradueix un breu fragment del conegut text autobiogràfic de Da nuces pueris). Creu que fem curt anomenant-lo poeta de l'experiència: "el que realment el distingeix és la seva intenció persistent de mostrar com l'experiència mateixa és constantment reelaborada pel nostre pensament, i com aquest procés impregna el sentit d'una vida individual" (pàg. 11). Com Hardy, la seva actitud moral no depèn de cap gran sistema de creences, sinó que brolla, a l'hora d'escriure, de la vida mateix, de la intuïció que les percepcions superficials de vida que se'ns manifesten de cop podrien traslladar-se íntegres als poemes.

Terry recorda que va llegir les seves primeres traduccions al Belfast Writing Group, on hi havia poetes i crítics excel·lents (Philip Hobsbaum, Michael Longley, James Simmons, Derek Mahon i Seamus Heaney), i que els seus consells el van acompanyar sempre més en la traducció de Ferrater. Apunta que el català és molt consonàntic, en contrast amb l'italià o el castellà, i que això l'acosta a l'anglès, i que no costa traslladar els decasíl·labs de Les dones i els dies en pentàmetres anglesos, mentre que els poemes de vers curt exigeixen al traductor mantenir sobretot l'estructura de sentit. Destaca també la importància que Ferrater dóna al seu fons, més aviat que a la forma, i l'energia sintètica amb què les seves metàfores --no alienes al surrealisme-- canvien el to i la profunditat del poema. Terry va procurar donar a la seva traducció un to de conversa oral, una veu pròpia que fos diferent dels tons de conversa de Hardy, Auden i Frost.

Terry tradueix 28 poemes, ordenats amb deliberació: "In memoriam", "Petita guerra", "Lliçó d'història", "Atra mater", "Le grand soir", "El lleopard", "Floral", "Temps enrere", "By natural piety", "Cambra de la tardor", "Fi del món", "Ídols", "Boira", "Solstici", "Si puc", "Tres llimones", "El lector", "A l'inrevés", "La mala missió", "Un pas insegur", "Però non mi destar", "Paisatge amb figures", "Octubre", "Diumenge", "Començaments", "Maîtresse de poète", "Teseu", "Oci".

Criden l'atenció tres detalls de la selecció de Terry:

  • Comença amb "In memoriam", i el fa seguir de tres poemes de guerra
  • Hi inclou "Començaments", un poema no inclòs a Les dones i els dies
  • En detriment de "Teseu", prefereix acabar el llibre amb "Oci", un poema de reconciliació amb el món --que no s'hauria de llegir deslligat de "Noies"

***

Pere Ballart ha escrit un article ple d'intel·ligència sobre Arthur Terry a Visat, la revista digital de literatura i traducció del PEN català.


Damunt la xemeneia de ca la meva filla, a Stoke-on-Trent, llibres que ens hem regalat
No havia pogut encarregar la traducció de Terry a Barcelona, perquè Arc Publications és una editorial menuda.
La meva filla me'l va aconseguir a Stoke-on-Trent, a la Webberley's Bookshop

--
Apunt revisat el 18 de febrer de 2022

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites