divendres, 22 de maig del 2009

[077] Fill

 ¬¬¬¬¬

Ha comentat aquest poema Núria Perpinyà, al llibre "Teoria dels cossos", de Gabriel Ferrater (Barcelona: Empúries, 1991, 103 pàg.), amb un paràgraf a les pàgines 54-55, que transcric sencer. El comentari desmenteix una interpretació anterior, que caldria localitzar:

En el poema "Fill" els sorolls domèstics del dipòsit i de la dutxa serveixen (estant relacionats amb l'aigua) com a projecció imaginativa --material i quotidiana-- del pas del temps. Així, l'aigua de la dutxa s'endú com el temps les darreres carícies (vs. 7-10). La imatge dels versos 5-6 ("Batega un fòsfor fred, s'adorm la bèstia / d'aigua fonda, els dos cossos llargs nuats") ens acabava d'indicar el final del coit amorós. Però, a més dels odiosos sorolls i aigües del temps que furten l'experiència, apareixen en el poema unes altres classes de sorolls i d'aigües (un nen plora) que vénen a pertorbar els amants d'aquell "feliç pis clausurat". El soroll del petit veí impertinent desencadena la reflexió central del poema: les exigències de l'amor. Contràriament al que s'ha suggerit, el plor del nen no provoca en el jo poètic una recança de paternitat (si de cas, el text n'inclou una de maternitat: els versos 14-15 que són en boca de la noia, i dic "si de cas" perquè també es poden llegir en clau irònica), sinó tot el contrari. La darrera estrofa de "Fill" és un retret prou clar envers aquells "pobres dos / que es van prometre, i no han sabut complir-se". Amb tot, és evident que Ferrater posa un parany al lector perquè es cregui que sí, que en té, de recança de no tenir criatures, per mitjà del títol (so touching), de la veu de la dona i del datiu del vers 20 ("Temptador massa tosc, ens fas vergonya"), la lectura del qual a primer cop d'ull pot ser ambigua: 'ens fas sentir vergonya de nosaltres' o bé 'tu fas vergonya, tu ens fas vergonya a nosaltres'. La resta de | pronunciaments del jo poètic decanten la sintaxi de la frase cap a la segona lectura. En conseqüència, el narrador mostra la seva discrepància envers la idea que la procreació representa la fi culminativa de l'amor, amb la qual cosa renuncia a col·laborar a la norma de supervivència que regeix tota societat i a acceptar les regles habituals d'integració en el sistema dels individus adults.

--

Apunt encetat, malgrat la data, el 6 d'octubre de 2020


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites