divendres, 22 de maig de 2009

[054] La ciutat

¬¬¬¬¬

Narcís Comadira ha apuntat el sentit profund d'aquest poema en un article, "Flors i violes", escrit durant el confinament per la COVID-19 i publicat al diari Ara el 23 de maig de 2020, comparant-lo amb un de Leopardi:

Parlant de flors i violes, de roses i violetes i de poemes, ara em ve al cap un poema de Gabriel Ferrater que acaba amb uns versos que sempre m’han fet pensar en els versos finals del poema de Leopardi que he citat en començar [El dissabte al poblet]. El poema de Ferrater es diu La ciutat. És un poema breu on ens diu que la ciutat és plena de carrers, de veus, de cambres, de finestres, de sols i de pluges, de dones i, sobretot, per al cas que m’ocupa, de nens. “Plena de nens que només sabran / coses que jo sé, i que no vull dir-los”. Ara, en el confinament, sento jugar i cridar i xisclar els nens dels veïns, de més a prop i de més lluny, i penso que també jo sé coses de la vida que algun dia ells també sabran i que no els diré, perquè no els vull fer mal, tot i que em torturen amb la seva cridòria empresonada. Leopardi troba alegre la remor que fa la mainada: “La mainada que crida / a la placeta, a colles, / saltant aquí i allà, fa una alegre remor…” Jo no, francament. I acaba el seu poema adreçant-se a un noiet i li diu: “Estat suau, edat feliç aquesta; / gaudeix-ne, petit meu. / No vull dir-te res més; no et sigui greu / si és que et tarda a arribar la teva festa”. No vull dir-te res més! N'hi podria dir moltes de coses, i més Leopardi, que del sofriment en sabia una estona, però el deixa tranquil. No vol fer-li perdre la confiança en la vida. Ja la perdrà tot sol. Ferrater fa igual: “coses que jo sé, i que no vull dir-los”. És el respecte profund pel destí. És una mena de tendra pietat per la vida incerta de cadascú.

Val la pena consignar un parell d'obvietats formals: l'anàfora "Plena", un recurs molt poc utilitzat per Gabriel Ferrater, i diria que mai amb aquesta intensitat, i el joc entre el títol del poema i els versos que l'evoquen (els "plena" adjectiven el substantiu del títol, un altre recurs retòric que no recordoara mateix a cap poema).

Comentat per Julià2007, pàg. 217.

Joan Tres i Laura Alegre van fer una lectura de Gabriel Ferrater en directe per instagram durant el confinament per la COVID-19, dins un cicle d'Òmnium Cultural de Sant Cugat del Vallès que van titular "Poesia confinada". Llegeix el poema Joan Tres, que apunta amb encert que la ciutat pot ser Reus, pels records evocats (s'equivoca quan diu que és un poema de Da nuces pueris: és de Menja't una cama). M'agrada com el llegeix.


--
Apunt revisat el 22 de maig de 2020

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites