dijous, 27 de maig de 2021

La ruta Gabriel Ferrater a Reus

¬¬¬¬¬

Dissabte passat al migdia, 22 de maig, vaig tenir la sort de seguir a Reus la tercera edició de la Ruta Gabriel Ferrater. L'organitzava l'Associació Gosar Poder, amb el suport de la Fundació Reddis i la col·laboració de l'Àrea de Cultura de l'Ajuntament i del Centre de Lectura, un acte emmarcat en el pròleg a l'Any Gabriel Ferrater 1922-2022. Érem una quarantena de persones, d'acord amb les recomanacions de prevenció contra la COVID-19. Recupero en aquest apunt les notes que vaig prendre amb el mòbil, i m'ajudo també de la meva escassa memòria.

El lloc de sortida va ser el vestíbul del Centre de Lectura de Reus, primera etapa de la ruta. David Figueres i Fina Masdéu van presentar l'acte breument. Els textos que havien triat per anar llegint al llarg de la ruta van ser, des del meu punt de vista, una selecció molt pertinent, un encert, amb lògiques dosis de color local. Així, van començar amb "Gamberro intel·lectual", un article esmolat, de l'any 1992, de Josep Murgades, que aguanta el pas del temps. Aquella arrencada es va complementar amb un dels al·licients de la ruta, la presència de Joan Artigas, autor del disc De l'amor i del temps, en què posa música a deu poemes de Gabriel Ferrater. Va començar cantant, amb guitarra i veu poderosa, la "Cançó del gosar poder". Elisabet Márquez va llegir el poema "Josep Carner", introduït pels coneguts versos del "Poema inacabat": "Si bé la seva edat mitjana / tirant a moréasiana / no me la crec, Josep Carner / que tots nosaltres ens ha fet / i és a Brussel·les grisa d'aigua / reclama el meu primer homenatge.". Va seguir un fragment de l'entrevista de Lluís Pasqual, de l'any 1970, amb les paraules que Ferrater va voler dedicar a reivindicar com li havia estat de decisiu tractar Carles Riba. 

Em van sorprendre la sobrietat i el rigor de l'acte, sense que hi faltés en cap moment la participació del públic ni l'alegria de celebrar el record de Gabriel Ferrater. Les quatre persones que van llegir els textos, David Figueres i Fina Masdéu sobretot els textos en prosa, i Elisabet Márquez i Carme Simó els poemes, hi van posar una dicció clara, sense afectacions, i meritòriament audible. Ens vam aturar per escoltar-los davant de l'Ajuntament, on van llegir "La ciutat", dos fragments d'"In memoriam", l'evocació poc caritativa de Reus del "Poema inacabat" (versos 653-694) i un fragment del text autobiogràfic, escrit en tercera persona, que es va incloure a Papers, cartes, paraules, pàg. 19-21. Un historiador local va aclarir que no és cert que el pare de Gabriel Ferrater, Ricard Ferraté, proclamés la República allà mateix, des del balcó --com diu la cronologia de l'Àlbum Ferrater--, sinó que la proclamació es va fer en un altre edifici, on era aleshores l'Ajuntament, i no va ser tampoc Ricard Ferraté qui hi va llegir el manifest de proclamació sinó el seu germà Amadeu. Ricard, tot i estar més implicat en política, va llegir-lo a la ràdio. Dins de l'Ajuntament hi ha una galeria de reusencs il·lustres, amb un retrat de Gabriel Ferrater pintat per Josep Maria de Martin.

L'etapa següent va ser davant de Cal Fàbregas, a la plaça de Catalunya, lloc de naixement de Gabriel Ferrater i Joan Ferraté, on la família va residir --em sembla-- fins al 1925. Hi van llegir un altre fragment autobiogràfic, sobre l'escola, complementat amb unes paraules de l'entrevista de Lluís Pasqual sobre la seva educació, i els poemes "Punta de dia" i "Tres llimones". Cal Fàbregas encara no té una placa commemorativa que indiqui que hi van néixer els germans Ferraté(r). Seguint pel carrer del Raval de Santa Anna, vam veure el lloc on hi havia l'antic cinema, la Sala Reus. Vam aturar-nos davant la casa on va créixer Gabriel Ferrater: havia estat l'Hotel Europa i el pare va fer canviar l'HE de la façana per un FHER, de Ferraté Hermanos, i va llogar els baixos a un banc. Enmig del carrer, aprofitant que estava tallat al trànsit, van llegir una evocació d'Amàlia Barlow, la germana petita, de la masia Picarany (a l'Almoster), seguida del poema "A través dels temperaments". Un text de Ferrater sobre pintura va ser complementat amb unes paraules de record de Josep Maria de Martín. Joan Artigas va cantar "A l'inrevés".

Com que hi havia massa gent i xivarri davant de la Casa Navàs, vam acabar la ruta al vestíbul del Centre de Lectura de Reus. Hi van llegir el fragment d'una entrevista a Helena Valentí, parlant de Gabriel Ferrater, i una carta que ell li va escriure, crec que la del 21 de setembre de 1962, magnífica tria i emotiva lectura de David Figueres. El complement va ser un fragment de Joan Ferraté en què evocava la seva família, amb la idea que "a casa no érem carques". Joan Artigas va cantar "Cambra de la tardor" i va fer un bis a petició del públic, "Amistat del braç". En algun moment de la ruta, s'havia comentat aquella resposta de Ferrater a un qüestionari poètic, a la pregunta "Quines creieu que són les fonts del vostre llenguatge?": "Procacitat reusenca, prosa francesa, vers anglès, Freud i Marx, arrels indoeuropees.". Algú va recordar una observació de Murgades, que el títol Les dones i els dies, al·ludeix a Freud (les dones) i Marx (el temps, històric). 

Al vestíbul del Centre de Lectura de Reus, escoltant Joan Artigas (foto de l'Associació Gosar Poder)

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites