divendres, 22 de maig de 2009

[069] Poema inacabat

¬¬¬¬¬

De "Poema inacabat", n'existeix una edició magnífica, de la Diputació de Barcelona, de l'any 2003, a càrrec de Jordi Cornudella, que en fa la introducció i inclou la joia d'un comentari previ de Gabriel Ferrater, transcrit a una seva lectura del poema, el 1966, que, entre altres detalls impagables, exposa la trama que els versos no arriben a contar i la relació del "Poema inacabat" amb el model de Chrétien de Troyes i amb el Don Juan de Lord Byron. La Càtedra Màrius Torres inclou entre les seves joies aquest comentari, i la lectura, dins de la seva fonoteca. Ramon Gomis també va exposar la trama, el 1998, en la seva recomanable biografia El Gabriel Ferrater de Reus (dos paràgrafs que vaig copiar a l'apunt corresponent del blog): se'n desprèn que Ferrater reelabora a fons l'anècdota que li serveix de punt de partida, des del moment que Gomis havia recollit una versió amb algunes diferències substancials.

***

La lectura del "Poema inacabat" del mateix Gabriel Ferrater, disponible a la fonoteca de la Càtedra Màrius Torres, dura 43:21. No inclou la "Tornada". També hi falta el darrer vers i mig, tallat:

mentre els insistents
torns de les pintes marquen temps.

De tant en tant, Ferrater atura la lectura del poema i comenta breument alguns versos, comentaris que transcric a continuació:

  • 4:44 - 5:07 El motiu és parlar dels poetes catalans que tenen contacte amb els medievals. Hi ha una al·lusió a Foix, a un fet: jo, aquell estiu, havia d'anar a can Foix, però una pedra al ronyó m'ho va impedir.
  • 6:15 - 6:55 El passatge següent fa al·lusió a aquesta prodigiosa incompetència --suposo que molts de vostès se n'han adonat-- de les fortificacions de la Guerra Civil que queden per tota la costa, que van ser fetes per una organització que se'n deia Vigilància de Costes, que era ignominiosa, que eren una colla de senyorets que s'havien refugiat allí per no anar al front i que perdien el temps, per exemple, fent trinxeres en un lloc com Cadaqués, que és com una cassola de muntanya, que si algú hagués volgut desembarcar allí a cops de roc se l'hauria pogut aturar!
  • 9:06 - 9:12 A Halle hi havia la casa Magzne-Mayer, que era la gran editorial romanística --no sé si existeix encara.
  • 14:40 - 14:58 Tradicionalment, fins a la guerra, els obrers anaven vestits amb una granota blava, que va ser l'uniforme dels milicians de la República els primers dies de la Guerra justament.
  • 16:04 - 16:36 Sir Samuel Hoare, després lord Templewood, era l'ambaixador anglès a Madrid i realment, com que era un caradura, una vegada que va visitar el Front de Joventuts a Madrid... hi havia el Gregorito Marañon, el fill de Marañón. Li van fer la broma de saludar-lo molt abundantment a la romana, i per contagi va arribar un moment que ell també va saludar, i el va retratar algú, i això va provocar un conflicte al Parlament anglès, una cosa grotesca.
  • 18:25 - 18:41 Això és veritat. Va passar aquest estiu. Un poema de Maragall que és una sàtira ferotge, el van posar, molt satisfets, allí al costat de la muralla de Puigcerdà. Suposen que Maragall és un imbècil, perquè suposen que tots els poetes són uns imbècils i són incapaços de veure com són ells. Els hi és ben igual!
  • 25:45 - 26:34 Realment, la catàstrofe, una de les catàstrofes dels terratinents catalans va ser, precisament que en aquella època d'escassedat de productes agrícoles, realment podien tirar amb molta facilitat. No es van preocupar d'exigir els mitjans, per exemple, d'adobar les terres, de mecanitzar-les. El que van practicar és --després en parlo-- l'evasió de capitals, és a dir, l'evasió de capitals en tots els ordres. Jo, encara és l'hora que he de conèixer, amb els anys que porto en aquest país, el fill d'un terratinent que estudiï Agronomia. Tots se fan metges i advocats. Això és evasió de capitals a la terra.
  • 27:03 - 27:20 Realment, Espanya, del 45 fins al pla de desenvolupament d'ara, va viure en una deflació brutal i sempre els vaig sentir a parlar de la por de la inflació, quan vivien justament en el règim contrari, vivien protegits artificialment amb una frontera tancada.
  • 32:57 - 33:09 Salto un tros que és purament sobre Cadaqués [Entre "Espero que no perds el temps / i et poses la cultura al dia: / que et retrobaré nou vestida" i, 46 versos més avall, "Només cal dir que la misèria / material va fent misèria / moral, i que la meva gent / infectats tots d'empobriment"]
  • 41:21 - 41:27 Madame de Senonnes és aquell retrat d'Ingres, que hi ha al museu de Nantes, el millor retrat d'Ingres probablement. 
***

Terry1971 no troba que sigui una forma capritxosa la tria dels octosíl·labs apariats a la manera de Chrétien de Troyes. Hi dóna quatre raons.

  • [1] És l'homenatge de Ferrater a la mena de poesia que sempre l'havia atret. Hi estic d'acord, i hi afegeixo que també és una ruptura formal sorprenent respecte als dos llibres que ja havia publicat. Un dels valors de Teoria dels cossos és aquest, confirmat amb escreix a la tercera secció del llibre i en la presentació del mateix Ferrater a la lectura del 1966, en què manifesta que havia volgut ser prosaic. 
  • [2] Terry també posa de relleu la congruència que es tracti del poeta de qui s'ha d'examinar l'Helena, la destinatària del poema, i encara cita Josep Maria Castellet, que valora un altre aspecte de la ruptura formal: 
  • [3] "l'alliberament que ha de significar per a qualsevol autor contemporani el joc irònic de refugiar-se en un model formal arcaic, per tal de dedicar-se a dir les coses que vol dir, tot despreocupant-se de l'obligació de donar una modernitat formal problemàtica al seu poema". 
  • Finalment, [4] és el recurs que ja havia utilitzat Auden el 1941 al poema "New Year Letter (January 1, 1940)". Terry diu que Ferrater devia conèixer el poema. No en dubtava pas, i de fet ho confirma Escritores en tres lenguas, amb unes línies dedicades al poema, que considera que marca un punt d'inflexió en la poesia d'Auden tot i no ser dels més reeixits. De més a més: quan passa l'acció del "Poema inacabat"? No és quasi coetània, amb la referència a Churchill, v. 383-396, de la de "New Year Letter"?

***

Terry en destaca la franquesa i l'humor, la tendresa cap a l'amiga jove --hi coincideixo. No veig tan problemàtica com ell la relació entre el poeta i la persona a la qual s'adreça, de generacions diferents. Terry defensa, com declara el mateix poema, que el tema és el dret de fer-se independent (pàg. 21). Ara: em pregunto si Ferrater no torna a formular variacions del pas de la primera del plural a la primera del singular d'"In memoriam". Terry és caut, i cita un fragment d'"In memoriam" en relació amb la felicitat, sense forçar la relació entre els dos poemes.

En contrapartida, Terry arrisca en la interpretació final, i gosa generalitzar: a la tornada Ferrater indicaria que els versos són "una deformació dels fets, que el que en una època determinada s'assemblava a l'amor, sovint no era sinó una manera de posar a prova les pròpies forces". Un dels temes principals de l'obra de Ferrater seria el sentit d'allò que constitueix una "vida", una preocupació que el separa d'altres poetes catalans contemporanis. "Allò que distingeix Ferrater d'altres poetes és el seu esforç constant per mostrar com l'experiència mateixa és contínuament reconstruïda per la imaginació, i com aquest procés arriba a donar la sensació d'una vida determinada." (pàg. 23).

***

En numero els versos per precisar a quins passatges corresponen algunes observacions esparses:
  • Els 258-264 es refereixen als cossos, adient amb el títol Teoria dels cossos.
  • Els versos 320-323 i 341-346, congruents amb la posició defensada a ”In memoriam”, posen la vida personal, individual, “la vida autèntica”, per damunt de “la part de vida que el país / o qualsevol altre lloc col·lectiu / pot masegar i fer ofenosa”.
  • Els 387-406 contenen una referència a la proposició 1 del Tractatus de Wittgenstein: “Die Welt ist alles, was der Fall ist.”, que Terricabras tradueix amb un hàbil “El món és tot el que s’escau”, però Ferrater l'interpreta, estricte, més lingüísticament en el vers següent: “Els casuals que som els homes”. L’alemany estructura els substantius en casos (nominatiu, genitiu, acusatiu, datiu). “Was der Fall ist, die Tatsache, ist das Bestehen von Sachverhalten.“ (proposició 2).
  • Els versos 699-706 expliquen que el poeta envia els seus llibres a Josep Pla: "No ens coneixem, però m'escriu, / amable, quan rep els meus llibres ". L'elogi de Pla, "i al llarg dels anys, són els seus llibres / que m'han ensenyat a mirar / la gent del país català", coincideix amb altres elogis enormes, com la conferència de 1967 inclosa a Tres prosistes, la resposta al qüestionari Josep Pla de Papers, cartes, paraules, i la carta en què recomanava traduir Pla a l'anglès de l'annex a Tres prosistes. Hi ha unes paraules de la carta --que posaré en cursiva-- que casen amb els versos del "Poema inacabat": "Pla was discovered, & greeted enthusiastically by everybody that had a bit of brains, back in 1924, when he published his first book (as for myself, I almost learnt to read with his books)." --"Pla va ser descobert, i lloat amb entusiasme per tothom que tenia una mica de criteri, ja el 1924, quan va publicar el seu primer llibre (pel que fa a mi, gairebé vaig aprendre a llegir amb els seus llibres).". 
***

Hi va haver un historiador de la literatura, mal lector o lector de mala fe, que va criticar que Ferrater no hagués estat ni tan sols capaç d'acabar aquest poema. Ja són ganes de ser incompetent o de malentendre! El Don Juan de Lord Byron també és un poema inacabat. Don Juan, de Byron, i Letters from Iceland, d'Auden, es troben entre les possibles fonts del "Poema inacabat", a part de Chrétien de Troyes.

***

Alguns detalls:
  • Julià2004B, pàg. 25, especifica que “pren com a base estructural i anecdòtica l’Érec et Enide de Chrétien de Troyes”, i el Don Juan, de Lord Byron i de l’adaptació d’Auden, “Letter to Lord Byron”
  • Julià2004A, pàg. 74, el considera el seu poema més lúcid i més crític. També observa, a la pàg. 87, quan es refereix a Freud, que uns versos més avall diu que llegeix Traumdetung, és a dir, La interpretació dels somnis.
  • Cabré2002, pàg. 167, diu que el Lluís que acompanya Jaime Gil a Cadaqués és Luis Marquesán --que també havia anat a l'homenatge a Antonio Machado a Cotlliure, el febrer del 1959, quan feia vint anys de la mort del poeta.
  • Cabré2002, pàg. 183, diu que el lloc predilecte del Gabriel i l’Helena era Cadaqués. Hi van passar un mes a l’estiu del 1961. Ferrater s’hi va quedar perquè esperava un gir per poder pagar els deutes i tornar a Barcelona (184). A “Tornada”, el narrador ja és a Barcelona.
***

El Corpus Literari Digital de l'Aula Màrius Torres inclou el mecanoscrit original, amb un parell de correccions en aquest poema i una a la seva "Tornada". El vers 632 --el marco amb cursiva-- deia "Va arribar l'any quaranta-cinc / i els va retirar tot permís / per delirar que les riqueses / són, entre cartes de pobreses, / les cartes d'amunt del castell." en comptes de "són, d'entre cartes de pobreses". El vers 773 (pàg. 123 del mecanoscrit) deia "Catorze dies que faig versos / i en tinc més de set-cents d'estesos. / Bon terme mig, però aquest / teu poema de Cadaqués / serà en gran part de Barcelona, / la ciutat que té tant de bona / com l'assonant que sona fals." en comptes de "Bona marca, però aquest", amb expressió més feliç. Finalment, corregeix del vers 178 (pàgina 138 del mecanoscrit) una errada ortogràfica: un m'en en comptes de me'n.

La terrassa del Marítim, a Cadaqués

Apunt revisat el 4 de setembre de 2016

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites