divendres, 22 de maig de 2009

[010] Primavera

¬¬¬¬¬

Pere Ballart tanca el seu assaig "Dos aspectes sobre expressió i representació a Les dones i els dies", inclòs a El riure de la màscara, amb una interpretació d'aquest poema, que posa com a exemple d'un dels dos tipus d'analogia a què recorre la poesia de Ferrater; en concret, l'analogia de tipus simbòlic, de sentit no intuïble de forma immediata. A Ballart, el poema li resultava desconcertant, fins que l'atzar el va dur a llegir el poema "Spring" de la poeta nord-americana Edna St. Vincent Millay, que comença amb un apòstrofe a l'abril: "To what purpose, April, do you return again?". Hi va veure semblances, que explica en detall, al llarg de dues pàgines, per concloure que els tres primers versos del poema fan referència al viratge de l'eix de l'esfera terrestre en arribar a l'equinocci de primavera. "Els sis versos restants, consegüentment, escarneixen aquells que associen la bonança del clima amb una possible regeneració de les seves vides, i ho fan de nou amb una estampa final que, encara més que Millay, fa que sigui l'home més que no pas l'abril el veritable objecte de la burla." (pàg. 120).

No ho acabo de veure. Hi ha dues escenes, separades estròficament, de cinc i quatre versos. En la primera, m'imagino un observador que segueix de prop els arriscats girs, inclinant el cos i el vehicle, dels motoristes per una carretera com la de l'Arrabassada de Barcelona, una carretera amb revolts, en alguna muntanya, amb una  vella torre de vigilància. Em funciona prou bé. Són uns idiotes artificials --coincideixo amb Thomas Bernhard a trobar suspectes les persones que senten afició pels zoològics i el motociclisme. I a la segona estrofa, hi tenim l'idiota natural, gairebé un vegetal, com si fos un arbre --magnífic adjectiu, l'ocelllut del vers 7--, que em suggereix un personatge de la mena de l'autista Benjy, de The Sound and the Fury, de Faulkner. La força del poema es basa en el contrast entre els dos tipus d'idiotesa, que oposa el complex i anacolútic "Com proven de creure / que torçant ara en sec, un camí obert." i, just al vers següent, l'inicial "Com si res" de la segona estrofa. Puc concebre que l'idiota, bufant, llepotejant, cantant té una sensació semblant a l'impacte del vent a la cara dels motoristes, i que els sons que deu emetre tenen un símil amb els espetecs del motor. M'agrada també la sorpresa irreverent d'un motiu així sota un títol tan gastat com "Primavera".

També l'havia comentat Corretger en el simposi de 1997 sobre Gabriel Ferrater.

Apunt encetat el 13 de desembre de 2011

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites