diumenge, 6 de febrer del 2022

Perpinyà2022

¬¬¬¬¬

Perpinyà, Núria. "Ferrater i l'experiència amorosa", sessió del curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència, organitzat per l'Institut d'Humanitats de Barcelona, 31 de gener de 2022 

La sessió de Núria Perpinyà al curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència va ser aquest dilluns passat. La vaig recuperar ahir dissabte. Presentada per Andreu Jaume, que la considera una novel·lista destacada i una intel·lectual rigorosa. Jaume va explicar que s'havia introduït en Ferrater gràcies a un llibre essencial encara, l'Àlbum Ferrater, editat el 1993 per Jordi Cornudella i Núria Perpinyà.

Sessió fresquíssima de to i plantejament, rigorosa i vital. Perpinyà va revisitar Ferrater amb ulls nous, ben diferents de la seva mirada del 1997, de la seva conferència a Londres, recollida després al número 0 de la revista Veus baixes, el 2012. Va precisar d'entrada que s'ocuparia de l'experiència amorosa en la poesia de Ferrater, que tractaria de no entrar en la biografia més que d'una manera puntual. 

Les dones i els dies és un títol que ens pot fer pensar que la veu amorosa és la d'un Don Juan. Però no ho és pas. No hi ha promiscuïtat. Els poemes es concentren en una sola dona, l'Helena; algun amor platònic; alguna aventura sexual. No hi ha ni l'engany ni la burla a les dones que suposem a Don Juan. Perpinyà explica com la quarta secció s'ordena alfabèticament per títols. És un acròstic in absentia dels protagonistes dels poemes: no hi ha les lletres H ni V ni G --molt ben explicat, amb senzillesa, de manera definitiva.

Perpinyà subscriu la idea de ginofília d'Andreu Jaume, i remarca que això és excepcional, el seu interès complet per les dones. Es dona poquíssim al llarg de segles de literatura. Si els poemes es concentren en una sola dona, per què el títol de Les dones i els dies és plural? Perquè la literatura pesa, en aquest cas per oposició: per l'al·lusió a Els treballs i els dies, d'Hesíode, un manual de pagesia, un calendari, que exposa el que ha de fer un home de profit, treballar de valent la terra, per fer-se ric, i essent prudent. Passem també del dies del calendari d'Hesíode a la reflexió moral sobre la temporalitat, l'existència. Ferrater, en les seves referències, sempre té present tota la literatura occidental.

De manera molt divertida, critica Xavier Macià i Núria Perpinyà, el seu llibre de 1986, escrit quan tenien 24 anys. Veien en els poemes de Les dones i els dies més exercici literari que experiència en els poemes. Ha tornat a llegir ara Ferrater pel centenari, al cap dels anys. Massa joves, no entenien el dolor que hi havia en un poema com ara "El mutilat", per damunt de l'exercici literari sobre una cançó de Brassens (font que havien apuntat Gimferrer i Valverde). "M'emociona més que abans", diu Perpinyà. S'ha de tenir l'emoció per poder-la explicar. I subscriu el que va dir Jordi Amat: gràcies a l'enamorament de l'Helena, va poder ser millor poeta amorós: és clar! Dissenteix del seu amic Jordi Cornudella: ell és sentimental, però la seva poesia no és sentimental. Sí, la seva poesia no és cursi, no té tòpics gastats. No és sentimentaloide. És sentimental, en el bon sentit de la paraula. Hi ha molts sentiments humans en la poesia de Ferrater.

La tesi de Perpinyà és que, segons en quins poemes Ferrater pot semblar tradicional en el tractament de la dona, però en altres poemes és ja un poeta que es troba, a començament dels seixanta, en el trànsit d'una societat tradicional masclista a una societat moderna més feminista. És conscient del pas d'una societat a l'altra: n'és un testimoni històric. Ha heretat els tòpics sobre la dona, pel que ha llegit, per la societat en què ha viscut. És un testimoni històric. El poema planteja el tòpic tradicional, i el reinterpreta: ens mostra que hem de veure les coses d'una altra manera. La hipòtesi de Perpinyà és que Ferrater és un poeta feminista, cosa que no havia vist trenta anys enrere. No ho és al cent per cent, però Ferrater veu que aquesta és la bona direcció.

Sis arguments del feminisme de Gabriel Ferrater:

  1. Està en contra de la dona com a objecte sexual, com a objecte sexual comprable, en referència a “Mala memòria”, un poema tristíssim (Perpinyà es va confondre i va dir “La mala missió”).
  2. Les dones de les seves poesies són persones reals, versemblants: no són deesses, nimfes, idealitzacions, persones inaccessibles --per això cau de Da nuces pueris un poema com "Il gran rifiuto".
  3. En contra de la dona ruc, enze, sense ànima: no l'interessa, en contra del tòpic misogin. (Biogràficament, sempre li van interessar les dones intel·ligents, de la pianista Isabel Rocha a la jove poeta i intel·lectual Marta Pessarrodona.) Helena és una estudiant, intel·ligent, una dona jove interessant.
  4. Fa poemes dialogats: li dona veu a la dona. És una actitud que podríem dir-ne més democràtica, igualitària, feminista, paritària. Passem de la dona com a objecte amorós, callat, a la dona com a subjecte, que parla i pensa pel seu compte i que és actiu en la relació amorosa –això és inusual en la tradició literària. 
  5. Tant ell com ella parlen de sexe, força i directament. És una poesia eròtica i recíproca. La seva protagonista és una dona dels anys seixanta alliberada. Detall biogràfic: Ferrater es casa a Gibraltar per mantenir la independència de la Jill Jarrell.
  6. Va en contra de l'arquetip que unifica i uniformitza totes les dones, que les redueix totes a Eva, o totes a Maria. Vindica la singularitat de cada dona, de cada persona.

Perpinyà va demostrar la seva tesi amb la lectura d'uns quants poemes --que aprofito en altres punts del blog: "By natural piety", "Hora baixa", "Mädchen"--, especialment amb una interpretació extraordinària de "Kensington". Va estar d'acord que és un poema eròtic impressionant, com havia dit a la primera sessió Jordi Amat, i va mig qüestionar que Andreu Jaume, a la segona sessió, l'hagués considerat sinistre, terrible i estrany. El que domina en el poema és el groc de la llum: "La llum de l'estiu nòrdic és immensa" diu el primer vers; el "Pura llum" de les últimes paraules de l'home. És magnífic el vocatiu "cos meu", que s'adreça a la vegada a ella mateixa i a ell. Hi ha la metonímia (inversa, el tot per la part) de dos orgasmes diferents: un plaer extens, lent, llarg, Kensington, i l'altre, un plaer intens, elèctric, una flor groga. Perpinyà ens va recordar que el famós Informe Hay, sobre la sexualitat femenina, és de l'any 1976! Ella explica la seva sexualitat; ell es posa molt romàntic, el poema de Heine, molt platònic, tòpic. Després ho torna a intentar, amb una imatge més física: la dona com a flor. Ella el corregeix, però no és pas incomumicació. Al contrari, apunta Perpinyà, és un exemple de comunicació. La dona li ensenya una cosa a l'home: "te m'he tornat una flor groga", una frase molt dolça, amb el datiu possessiu. 

Però atenció, ens diu Perpinyà, que Cornudella hi ha vist Wittgenstein, en aquest poema! El nivell del poema puja des del sexe cap a la reflexió epistemològica: la metàfora "te m'he tornat una flor groga" és intraduïble, no es pot parafrasejar. Ella, amb aquesta metàfora, parla de la seva expressió: el que apunta Cornudella sobre Wittgenstein serveix per a la percepció interna d'ella. 

  • Per al·lusions, respon Andreu Jaume en començar el torn obert de paraules: veu en el poema un moviment de distància irònic, el jo poètic es sorprèn dins del poema que està vivint el contrari del que es creia; hi ha una part de plenitud lluminosa, una comunicació i a la vegada una gran estranyesa, una lliçó universal. Afegeix que Wittgenstein és el filòsof dels límits del llenguatge: Ferrater explica els límits de la metàfora com a exploració de l'experiència.

***

Núria Perpinyà ha exposat algunes de les tesis d'aquesta lliçó en una entrevista de Carme Miró al número 55 de Sonograma Magazine: Revista de pensament musical i difusió cultural, publicat a final de juny de l'Any Ferrater.

***

Les sessions anteriors del curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència van ser:

Les sessions posteriors:

Foto d'Oriol Duran

--

Apunt revisat l'1 de juliol de 2022


0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites