divendres, 22 de maig de 2009

[068] Guineu

¬¬¬¬¬

M'adono que "Guineu", el poema que tanca la segona secció de Les dones i els dies, i que ja tancava Menja't una cama, acaba amb uns versos que em fan pensar en els versos finals de "Teseu", el poema que tanca tant Les dones i els dies com Teoria dels cossos. A part de detalls lèxics evidents, hi coincideix l'ús de la segona persona singular i un to similar:
  • "Guineu": "Què faràs? Tornar-te'n / on saps que et rebran / les cases i les dones."
  • "Teseu": "Tornes, tornes tu? / [...] / No retrobaràs / la teva ombra espessa, / el dúctil propòsit / amb què saps trair / fins que surtis on, / a la llum del sol / ("quina? quina?", et crida / la gralla) plegades /t'esperen les dones."

Maquiavel parla del lleó que governa i de la guineu. És una al·lusió? Probablement no: el més fàcil és que l'al·lusió sigui a La Fontaine.

Hi ha un poema titulat "Gall" que tanca elllibre El callat, de Vinyoli –hi ha alguna relació amb "Guineu", com a tancament de llibre?

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites