dimecres, 5 de maig de 2010

Jaume2010

¬¬¬¬¬

Jaume, Andreu. "Narciso en Calibán: Jaime Gil de Biedma en sus cartas", pàg. 9-38, dins Gil de Biedma, Jaime. El argumento de la obra: Correspondencia (1951-1989). Jaume, Andreu, ed. Barcelona: Lumen, 2010, 495 pàg.

Andreu Jaume enceta amb una remarcable introducció la seva intel·ligent i pulcra edició de l'epistolari de Jaime Gil de Biedma. La correspondència amb Gabriel Ferrater ja s'havia editat a Papers, cartes, paraules. Consigno, doncs, en aquest apunt només les observacions que m'interessen en relació amb Ferrater. Jaume creu que, als autors d'aquella generació, els uneix sobretot la lenta destrucció a què els va sotmetre el franquisme, com s'aprecia a moltes de les cartes de Gil (pàg. 27).

"No es casual que Gil de Biedma, como algunos de sus compañeros --Carlos Barral y Gabriel Ferrater, sobre todo, pero también José Ángel Valente--, fuera un excelente prosista, puesto que la ruptura que supuso su poesía con respecto a la tradición de sus mayores es el resultado de un diagnóstico muy severo de las inercias literarias en las que se habían formado y entre las que se contaba un uso irresponsable, retórico, fatuo y rimbombante del lenguaje común, enrarecido por un abuso del lirismo, el subjetivismo y una concepción castiza de la prosa poética." (pàg. 12). "Lo que a él le había costado tanto trabajo --depurar el lenguaje, encontrar un tono más íntimo y conversacional, un tono de habla memorable, en definitiva-- fue acogido con un entusiasmo un tanto irresponsable que al final ha terminado por banalizar sus logros y de paso su propia figura. No es extraño ni aislado el fenómeno." (pàg. 26).

Jaume destaca que la gestació de la màscara verbal que s'anava preparant Gil de Biedma va trobar confirmació en la lectura de Robert Langbaum, el seu famós The Poetry of Experience, que també el va portar a recular més enllà de Baudelaire i considerar que la veritable revolució poètica s'havia produït amb els romàntics anglesos i europeus (pàg. 15-16). La seva reivindicació d'Espronceda sorgeix de l'entusiasme per Byron, sobretot del Don Juan, que s'havia reservat de traduir en jubilar-se (pàg. 18) --el poema que li va servir de model a Ferrater per al "Poema inacabat". Poc abans de morir, de fet, Jaime Gil va preparar una selecció de la correspondència veneciana de Lord Byron, que havia pensat de traduir, prologar i anotar també durant la jubilació --la selecció es va publicar "espléndidamente traducida y prologada" per Eduardo Mendoza amb el títol Débil es la carne (Barcelona: Tusquets, 1999) (pàg. 10).

--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites