divendres, 22 de maig de 2009

Barnils2001

¬¬¬¬¬

Barnils, Ramon. Articles. Serrat, Carles, ed. Barcelona: La Magrana, 2001

El llibre, titulat Articles, inclou diferents escrits sobre Gabriel Ferrater, que va conèixer i sempre va admirar. Ferrater va morir, intueixo, amb deutes importants. Havia nascut en una bona casa prop de la plaça Prim, a Reus. Eduard Valentí feia, a la postguerra, de professor a Reus (potser li va influir El primer modernismo literario catalán y sus fundamentos ideológicos). Va destruir la seva pintura, en veure que no podia arribar enlloc. El 1955 va ser a París amb una beca. El mas de l'Almoster i les seves terres són avui una urbanització. Hi ha una entrevista amb Ferrater publicada per El Heraldo de México, 1971. Un home superbiós i a la vegada feble, trencadís, hipersensible, que s'expressava amb dificultat, que no tenia amics. Vivia, el 1972, a Sant Cugat, als pisos del Bolet, a la rambla Ribatallada. Es va suïcidar d'una manera poc dolorosa: somnífers amb alcohol i una bossa de plàstic per caputxa. Barnils tradueix els versos de Jill Jarrell: "Quan s'ha parlat més del compte, el millor és deixar-ho córrer. Les teves traçudes cançons d'amor, el rigor del teu desig verbal s'han tornat una múrria espècie d'acudit sobrepreuat".

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites