diumenge, 13 de juny del 2021

Oliva2012

¬¬¬¬¬

Oliva, Salvador. "Un aspecte menor de la poesia narrativa de Gabriel Ferrater", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 0, monogràfic I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, maig de 2012, pàg. 141-148

Salvador Oliva m'entusiasma com a poeta, traductor i crític. Els seus articles sempre són de bon llegir, i té el do de parlar de literatura amb claredat. És, també, un molt bon lector de Gabriel Ferrater. En aquest article, aprofita els paràgrafs introductoris per homenatjar José María Valverde, Baudelaire i J. V. Foix i per repartir un parell de cleques contra el gust de la majoria. Defensa la lectura de poesia com a font singular de saviesa, una lectura que té en la mètrica una petita ajuda per incitar-nos la imaginació. Al paràgraf final de l'article, un cop descrita i ponderada de manera suficient l'aportació de Gabriel Ferrater a la poesia catalana, mitjançant l'atenció a la seva mètrica, torna a la càrrega amb una observació esmolada, que ha prodigat: considera que l'oficialitat cultural ha marginat Ferrater, l'ha minimitzat tant com ha pogut.

La millor caracterització que es va fer mai de Gabriel Ferrater la va donar precisament José Maria Valverde. Va dir que era un Dante sense Florència. Una veritat com un temple. (pàg. 8)

"In memoriam" és un canvi de dicció en la poesia catalana. Hi utilitza paraules molt usuals i ordena les frases de forma planera, sense posar-hi èmfasi, amb un to conversacional. Els primers versos comencen sense cap figura retòrica. Sembla prosa, però són decasíl·labs (que ni tan sols alternen els versos masculins i femenins). Inclou en els seus versos paraules que estaven excloses del llenguatge poètic: alcohol, putes, purgacions, cuneta, eslips, menstruar...

Oliva considera que Ferrater crea una nova dicció i, en conseqüència, una nova mètrica. Analitza magistralment les 13 síl·labes del decasíl·lab "pells d'eruga escorxada. Alli, ajaçat" (vers 13), que mostren una tensió accentual dins del vers que no trobaríem mai en Carner ni Riba ni Foix. També remarca la tensió dels encavallaments, amb paraules insòlites com però i com a final de vers, o tallant un participi i el seu auxiliar, o fins i tot tallant una paraula (contra / revolta, vers 16). Oliva no creu que es proposés renovar la mètrica de forma conscient, perquè també té alguns decasíl·labs no ben formats, i no es preocupa per l'eurítmia.

El que Ferrater volia aportar a la poesia era el que havia trobat en poetes anglosaxons com Hardy, Auden i Frost: la forma interior, el to narratiu aparentment col·loquial (inèdit a la poesia catalana) i un ús mesurat i intens del llenguatge figurat com a recurs per guanyar precisió expressiva.

Salvador Oliva, en una fotografia de cap al 2012

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites