divendres, 22 de maig de 2009

[075] Esparver

¬¬¬¬¬

Julià2004B, pàg. 81-89, dins del capítol en què es dedica a despalimpsestar, ens diu que darrere hi ha Skelton, The Garland of Laurell, i interpreta un dels seus poemes com la narració d'una relació heterosexual en què l’esparver és el correlat objectiu d’una noia –contra el que recordo que defensava Salvador Oliva, que hbi veia una possible relació homosexual. El capítol dedicat a Skelton a Escritores en tres lenguas corrobora de fer la intuïció de Julià amb la citació i traducció d'un dels poemes que canten les bondats de les noies, el que es titula "To Mistress Margaret Husssey", precisament el que es tanca amb "hawke of the towre" ("hawk of the tower", "falcó de la torre"). Julià esmenta la repetició amb el “trepitjar fort” de “Societas pandari”, i hi detecta també una ben probable al·lusió al capítol 29 de Lolita, de Nabokov.

Pere Ballart l'ha destacat, en un assaig inclòs a El riure de la màscara, com a exemple d'analogia diàfana en personificar "en la figura d'aquest rapinyaire (ben bé a la manera de Skelton) la noia amb qui té un afer i amb qui està traint la seva" (pàg. 114).

Apunt revisat el 2 de març de 2012

--

1 comentaris:

Anònim ha dit...

Em sembla molt interessant aquest comentari: http://veusbaixes.cat/veus_baixes/1_files/Veus_baixes1_6%20Alegret.pdf

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites