divendres, 22 de maig de 2009

[076] Fe

¬¬¬¬¬

El poema és senzill, quinze pentasíl·labs, i s'entén. No consta que Gabriel Ferrater tingués gens de fe religiosa: la fe del títol es refereix a la creença no racional, no confirmada per cap observació empírica, a la realitat etèria inherent als somnis, que contrasta, al primer vers i al darrer, amb l'abraçada, tangible --el cos sempre present per sota dels somnis. El mateix diàleg dels amants es produeix entre somnis, com suggereix el paral·lelisme central del poema: "i saps que és un somni / tot el que veus d'ella." (versos 3-4) i "Coneix que és un somni / el que li dius d'ella" (versos 11-12).

Els poemes de Les dones i els dies sempre s'han de llegir acarats al del costat, a "Esparver" en aquest cas, poema que narra precisament una infidelitat i també una altra forma de l'absència de racionalitat, la de l'embriaguesa. Defenso que cal llegir els poemes de la quarta secció com una narració sobre dos amants --ho vaig tractar d'explicar, amb poca destresa, en el comentari del que havia estat la secció B de Teoria dels cossos. "Fe" pren nous sentits, llegit darrere d'"Esparver" i abans de "Fill".

***

Casas2019 ha llegit el poema com un exponent del viatge moral del poeta narrador al llarg del llibre:

La veu poètica descriu l'instant en què el poema i l'estimada, objectivats en el poema, prenen consciència alhora de la distància que hi ha entre la recreació imaginativa que ell ha construït d'ella (el somni, la literatura) i la persona real que, per sota de la recreació literària, ara té entre els seus braços (la vida). Així, la fe que dona títol al poema, i que és la mateixa que retrobarem a "Idolets", "Ídols" i "Teseu", sorgeix de la imaginació literària i, en aquest sentit, es contraposa a la materialitat concreta i tangible del cos de la dona entre els braços del poeta"

***

L'edició crítica de Les dones i els dies, de Jordi Cornudella, dona a l'aparat crític les diferències amb una versió anterior del poema, publicada a l'Antologia de la poesia reusenca (1962): a part d'algunes variants menors, la constatació que no figuraven en aquella versió els versos "I el cor se t'arrenca / tremola de fe.", i, en canvi, sis versos entre parèntesis que Ferrater va suprimir i que van passar a "Teseu".

(com el fil que et daura
la fosca memòria
perquè se t'encenguin
espurnes de fe, 
que tu mateix, sempre,
fas camí amb tu)



"Parella abraçant-se", d'Egon Schiele --de qui Ferrater no va escriure res.
(By Egon Schiele - The Yorck Project: 10.000 Meisterwerke der Malerei. DVD-ROM, 2002. ISBN 3936122202. Distributed by DIRECTMEDIA Publishing GmbH., Public Domain, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=158712)

Apunt encetat, malgrat la data, el 5 de març de 2016, revisat el 8 de desembre de 2019
--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites