dimarts, 10 de novembre de 2009

Castellet2009

¬¬¬¬¬

Castellet, Josep Maria. "Gabriel Ferrater: La passió per la literatura", pàg. 127-143, dins Seductors, il·lustrats i visionaris: Sis personatges en temps adversos. Barcelona: Edicions 62, 2009, 253 pàg.

El capítol sobre Gabriel Ferrater és el més breu del llibre, i no difereix gaire d'una contribució anterior de Castellet que havia llegit a la revista Faig, en un número de l'any 1982. Hi evoca amb anècdotes de primera mà el paper destacat de Ferrater en el jurat, de l'any 1961 al 1967, del Premi Internacional de Literatura que havien impulsat Giulio Einaudi i Carlos Barral. És un text recomanable, tot i que deu haver contribuït força que molts posessin l'èmfasi en la figura del Ferrater genial i alcoholitzat. Castellet l'ha actualitzat amb algunes aportacions facilitades per Jordi Cornudella.
  • Reprodueix, íntegra, la carta que Ferrater va enviar als membres del jurat (pàg. 136-7) per comunicar que no participaria més en els premis. La copio: "Estimat Carles: en vista que he descobert una incompatibilitat del tot inconciliable entre certes concepcions de la literatura que podríem dir-ne sud-americana i la concepció meva, renuncio a les meves funcions com a membre del jurat del Prix International de Littérature. No m'és possible, dins una simple carta, de precisar perfectament el que vull dir. Apuntaré només que tota forma de nacionalisme em sembla un fenomen molt perillós de compassió d'un mateix i de compensació d'aquesta compassió, i que no vull mirar de massa prop coses d'aquestes. En un New Yorker que he rebut avui hi ha un ninot d'unes rates que abandonen un vaixell, i d'una rata que s'hi queda i que diu: 'Jo puc ésser una rata, però un desertor no ho seré mai!'. Bé, a mi em sembla que el seny ordena, tant als homes com a les rates, d'abandonar els vaixells podrits --i les rates i els homes que no els abandonen, és perquè es compadeixen d'ésser rates individuals o d'ésser homes individuals. Com a català que sóc, m'he passat la vida abandonant estúpides barquetes de nacionalisme on m'exhortaven a aferrar-me. No veig cap raó per a concedir a la compassió d'ells mateixos que | puguin tenir els altres més drets que no he concedit a la meva. Trameto una còpia d'aquesta carta a tots els membres del jurat d'enguany.".
El llibre, força semblant als Escenaris de la memòria, que Castellet havia publicat el 1988, es compon de sis retrats:
  • "Manuel Sacristán: Història d'una amistat", pàg. 15-89
  • "Carlos Barral: Les ferides del temps", pàg. 91-125
  • "Gabriel Ferrater: La passió per la literatura", pàg. 127-143
  • "Joan Fuster: Una conversa i quatre xafarderies", pàg. 145-166
  • "Alfons Comín. Un discurs interromput", pàg. 167-199
  • "A la vora del Nil, Terenci Moix coneix el general Líster", pàg. 201-243
  • El llibre es completa amb un índex de noms
Apunt revisat el 26 de novembre de 2010

--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites