divendres, 22 de maig de 2009

[A] Les dones i els dies

¬¬¬¬¬

Ferrater, Gabriel. Les dones i els dies: Edició definitiva [a cura de Jordi Cornudella]. Barcelona: Edicions 62 (col·lecció "La Butxaca"), 2010, 220 pàg.

Avui, 12 de juny de 2010, he comprat l'edició de Les dones i els dies de Jordi Cornudella, que ha fet una feina impecable, respectant la deliberada disposició original dels versos per pàgina i la distribució dels poemes en parelles i senars, esmenant algunes errades de la primera edició, que ja havia anotat el mateix Gabriel Ferrater als marges d'un exemplar, més alguna badada tipogràfica. Hi ha afegit quatre poemes en suplement, "Any", "Cadaqués", "Midsommarnatt" i "Prop dels dinou", que considera que Ferrater hauria afegit a una nova edició de Les dones i els dies: són els únics que va divulgar en forma impresa i els conservava dins un llibre de fulls blancs. Cornudella estableix, doncs, el corpus ferraterià definitiu amb lloable prudència, atès que "Any", per exemple, no va figurar a la secció 4 de Les dones i els dies per la censura. El llibre es completa amb un índex alfabètic de títols i amb un índex de primers versos.

Esborro d'aquest apunt la paginació original de Les dones i els dies, per fi recuperada per a la majoria de lectors, recordant només el que Gabriel Ferrater escrivia a la nota final de Da nuces pueris: "Cap de les coses que les meves poesies consignen no té cap valor eminent, i és la complicació i l'equilibri dels temes que pot donar al conjunt un interès de veritat sostinguda". Els poemes de Ferrater organitzen, sàviament, el seu significat darrer per contrast entre si, com les paraules i les estructures sintàctiques de tota llengua.

***

El Corpus Literari Digital de la Càtedra Màrius Torres inclou el mecanoscrit original de Les dones i els dies, amb correccions a diversos poemes --que començo a consignar en els apunts corresponents. Els apunts on ja he fet constar aquestes correccions són "Faula primera", "Faula segona", "Els jocs", "Diumenge", "La confidència", "Mecànica terrestre", "El secret", "Lliçó d'història", "Petita guerra", "Mala memòria", "La mala missió", "Un pas insegur", "Posseït", "By Natural Piety", "Els miralls", "Els innocents", "Poema inacabat" (pàg. 118 i 123 del mecanoscrit) i la seva "Tornada" (pàg. 138), "Ídols", "Sabers", "També", "De lluny", "La lliçó" i "S-Bahn". Aquesta llista no inclou el cas, digne d'un cop d'ull, d'alguns poemes llargs en què Ferrater opta per passar un vers a la pàgina anterior, ni tampoc l'esmena d'una errada mecanogràfica. La Càtedra Màrius Torres també inclou les galerades i les paginades incompletes.

***

Julià2004B, pàg. 20-21, esmenta la declarada influència de Carner, i en destaca en concret el poema, inèdit fins al 1957, “Ulisses pensa en Ítaca”, compost de 72 decasíl·labs blancs, una forma adusta. Julià també en destaca el llenguatge familiar i la recuperació del decasíl·lab.

***

Llegeixo els Aforismes de Zürau, de Franz Kafka, traduïts per Feliu Formosa seguint l’edició de Roberto Colasso. Em ve al cap allò del geni jueu que esmentava Harold Bloom. Són fragments que em semblen cabalístics, tocats de preocupació teològica, una reflexió constant sobre el bé i el mal, el pecat, el paradís i la indestructible divinitat. El penúltim aforisme em fa pensar en el senzill i agut i extraordinari poema “Prop dels dinou”, de Ferrater. Visc lluny de Zürau. -- I quina qualitat i força dramàtica, per cert, la dels aforismes finals dels poemes de Ferrater! Rellegeixo el zürauenc 26, “Hi ha una meta però no un camí; allò que anomenem camí és indecisió.”, i recordo “La mala missió”, amb els seus tres darrers versos: “Atorrollat, has perdut els camins / i no tens esma. T’asseus, i recordes / que et van parlar d’un pou, no de camins.”.

***

Sobre el títol, Jordi Llovet hi relaciona Els treballs i els dies, d'Hesíode (publicat ara per La Magrana), i Les plaisirs et les jours, de Proust. L'al·lusió a Hesíode s'ha esmentat sovint, i potser valdria la pena consignar que pren sentit per contrast, perquè els consells que Hesíode dóna al seu dissolut germà perquè s'esforci, perquè s'abstingui del plaer, perquè treballi, difereixen prou de les màximes de Ferrater i del seu cant de la felicitat. Els plaers i els dies hauria resultat un contrast massa obvi, trivial --Les dones i els dies és esplèndid de matisos.

***

Hi ha alguns estudis sobre mètrica que fan referència a Ferrater:
***

El web Magisteri Teatre -- Mag Poesia inclou una pàgina amb nombroses citacions de Ferrater que reflecteixen les seves idees estètiques.

***

Encuentros con las letras, el blog de Santos Domínguez, conté un apunt sobre la traducció castellana de Les dones i els dies.

Hi ha una entrada a Un fres de móres negres a propòsit de la introducció d'Arthur Terry a Women and Days, la seva traducció d'una selecció de pomes de Les dones i els dies.

***

És una poesia caracteritzada pel fet de ser narrativa.

Original de Les dones i els dies, amb anotacions tipogràfiques de Ferrater

Apunt revisat el 26 de desembre de 2015

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites