divendres, 22 de maig de 2009

[003] Faula segona

¬¬¬¬¬

Hi ha un brillant joc en les veus narratives dels primers poemes de Les dones i els dies. Passem del narrador en tercera persona de "Faula primera" a aquest poema, amb un narrador testimoni que ens parla en primera persona del plural. I seguirem després amb un narrador testimoni en primera persona del singular, més personalitzat i reflexiu en “Els jocs” –sembla una graduació deliberada, que repeteix el moviment d’”In memoriam”.

***

M'encanta el sentit de l’humor d’aquest poema, tan poc freqüent a la poesia d'ara i no gaire habitual a la poesia de Ferrater. Em fa pensar encara més en el poema menor de Carner "Cançó d'un doble amor", en l'estrofa enjogassada que s'hi va repetint, "L'amiga blanca m'ha encisat, / també la bruna, jo só una mica enamorat / de cadascuna.", poema que Ferrater havia esmentat a la primera de les seves dues conferències sobre la història de la poesia catalana posterior a la Renaixença (publicades dins les actes del simposi de 1997).

És clar que Ferrater va copsar el sentit profund del poema de Carner, i ens en dóna una variant, rica de detalls i de narrració agilíssima, amb un final en què la tremolor de les dues noies s'ha traslladat a la decisió del protagonista masculí. La tria de parella és un motiu ben propi de les faules, que coetàniament a Ferrater va esprémer amb força Éric Rohmer en el cicle de pel·lícules que va titular "Contes morals" (1963-1972) --és obvi que Ferrater i Rohmer no es van conèixer: només vull ressaltar que l'ús d'un motiu popular i aparentment gastat pot donar molt de joc, i com a curiositat, notar les semblances entre la "Faula segona" i Ma nuit chez Maud.

Tinc el record d'una de les lectures d'aquest poema: una nit d'hivern, a Perarruga, que el meu pare va voler entendre a què es devia el meu interès per Ferrater, i vam llegir plegats aquest poema. Va sorprendre'm l'acuïtat de les seves observacions, i com no se li escapava el simbolisme eròtic de "Les mans, / totes vigor, podien fer-se dolces, / i en Vilagut s'oblidava mirant-les / fent conca per al fruit d'un vas glaçat / o arrecant-ne amb els dits, a tires rectes, / l'escorça suavíssima del baf.".

L'estructura narrativa de "Faula segona" és senzilla, combina dos recursos:

  • el leitmotiv de la tria entre les dues noies (que es repeteix en els versos inicials de la primera diguem-ne estrofa i els versos inicials i finals de la segona, més els dos versos finals del poema) 
  • les dues extenses descripcions consecutives i antitètiques de la futura reforma del casalot de Vilagut, que es corresponen amb gràcia i agudesa a les dues noies. 

Els versos finals resulten un tancament formal magnífic. Adjectiva la rossa, la dona amb què es casa, precisament amb el reiteratiu casolana --que ben trobat el motiu de les reformes de la segona estrofa! El lapidari vers final, "Sempre l'alcohol més fort s'endurà l'home", és també magistral formalment, ja que reprèn el que havia estat, en la descripció de les noies, un motiu central, l'alcohol, pel simbolisme sexual dels detalls en el cas de la bruna i perquè és el primer element descriptiu de la rossa ("Bevia / licors que es prenen sense gel, espessos / i condormits com els records d'infància. / Però bevia poc"), un motiu que encara havia reaparegut en la segona estrofa, quan la reforma que Vilagut imagina per viure amb la bruna inclou un bar a la casa que no deixa espai per a la cuina. Vaig trigar molts anys a capir la lliçó profunda d'aquest vers.

***

Terry1971 considera que les dues faules són sàtires morals. "En aquests dos poemes, l'exemplaritat depèn fins a cert punt de la construcció: la narració es desenvolupa en tons més autoritaris que els que normalment empra Ferrater, i les transicions semblen més intencionades, com als retrats complementaris de 'Faula segona', o a l'apart moral de 'Faula primera'" (pàg. 33), en el parèntesi dels versos que tanquen la primera estrofa.

***

Julià2007 diu que calca --exactament, escriu palimpsesta-- l'estructura de la faula de La Fontaine, "L'homme entre deux âges, et ses deux maîtresses" (VIII, 88).

***

El Corpus Literari Digital de l'Aula Màrius Torres inclou el mecanoscrit original, amb diverses correccions. Al vers 55 n'hi ha dues: la primera, consistent en la supressió d'un monosíl·lab, difícil d'escatir, potser "poc", que fa que el vers sigui decasíl·lab, i la segona, la substitució de "pura fluència" per "prim de fluència". El vers definitiu --el marco amb cursiva-- és "L'avui / li era poc [?!] transparent, pura fluència / i es resistia a fer-lo consistent." en comptes de "li era transparent, prim de fluència". El vers 60 deia "No ballava sinó en algunes festes / privades, poques, però era lleial / a la música com als girs del temps." en comptes del definitiu "privades, no freqüent, però lleial". El vers 63 intensifica el "i poc amic dels altres cossos" per "i gens amic dels altres cossos". El vers 78 deia "en una casa, al capdavall / la cuina és el més essencial, llar / vol dir això, ja m'enteneu." en comptes del definitiu "el cor de tot és a la cuina, llar". El vers 97 deia "el cotxe seu, el meu, el gran, tot pren / espai: no sé on encabirem la cuina." en comptes del definitiu "espai: no veig on encabir la cuina".

Escena final de Ma nuit chez Maud, d'Éric Rohmer, quan la bruna i la rossa coincideixen al cap dels anys

Apunt revisat el 20 de desembre de 2015

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites