divendres, 22 de maig de 2009

[H] Sobre pintura

¬¬¬¬¬

Ferrater, Gabriel. Sobre pintura. Ferraté, Juan, ed. Barcelona: Seix Barral, 1981, "Biblioteca Breve. Ensayo", 477. 469 pàg.

El llibre aplega els articles i els assajos publicats a la revista Laye, des del 1951, més algun article de la mateixa època publicat en altres revistes; el que Gabriel Ferrater havia redactat d'una història de la pintura espanyola contemporània encarregada per Seix Barral, projecte que devia quedar abandonat cap al 1959; notes de presentació de diversos artistes, i cinc ressenyes de llibres de temàtica artística --les seccions es complementen amb un índex de noms:
  • Cròniques d'exposicions i assajos de crítica d'art
    • "Sunyer rodeado de silencio -- ¿Vuelta a Taine?"
    • "Exposiciones de María Girona y Jaime Mercadé"
    • "Exposición de Ràfols Casamada"
    • "Preludios"
    • "Exposición de J. A. Roda"
    • "La pintura de A. Gonzalo Lindín"
    • "La pintura de Rafael Zabaleta"
    • Sobre el expresionismo, ante los paisajes de Benjamín Palencia"
    • "Primitivos mediterráneos"
    • "La pintura de José María de Martín"
    • "Sobre la posibilidad de una crítica de arte"
    • "De la pintura catalana actual"
    • "La pintura italiana contemporánea"
    • "III Bienal Hispano-Americana de Arte"
    • "Gacetillas de arte"
  • Capítols d'un llibre sobre pintura espanyola contemporània
    • Los impresionistas españoles
      • "1. Preliminares"
      • "2. Aureliano de Beruete"
      • "3. Darío de Regoyos"
      • "4. Ramón Casas"
      • "5. Alrededor del impresionismo (Sorolla, Mir, Casals, Gimeno)"
    • Pintores del siglo XX
      • "1. Decoración y expresión"
      • "2. Joaquín Sunyer"
      • "3. Mariano Pidelaserra"
      • "4. Xavier Nogués"
      • "5. Pablo Picasso"
      • "6. María Blanchard"
      • "7. Miquel Villà"
    • Capítulos inconclusos
      • "1. Isidro Nonell"
      • "2. Juan Gris"
      • "3. Joan Miró"
    • Esbozo de una introducción
  • Notes sobre alguns artistes
    • "1. José María de Martín"
    • "2. Ramón Rogent"
    • "3. María Girona"
    • "4. Francisco Todó García"
    • "5. Francesc Todó"
    • "6. Pep Codó"
  • Ressenyes de llibres
    • "Liliane Guerry, Cézanne et l'expression de l'espace (1950)"
    • "Ingres (1949)"
    • "André Lhote, Traité de la figure (1950)"
    • "Nikolaus Pevsner, An outline of European architecture (1951)"
    • "Francesc Serra, L'aventura de l'art contemporani (1953)"

Dipofilopersiflex, bloc de Sani Girona, que inclou 3 fotografies de quadres de Ferrater.

Veig per Julià2004B, pàg. 114, que Ferrater, en la crítica de pintura, tracta de refer de l'obra, com Riba, els gestos constitutius. Julià2004A diu que Ferrater va redactar durant 5 mesos per al Diario de Barcelona la informació sobre exposicions a la ciutat

Pere Pascual publica un apunt, "Tocant fibra", en el seu bloc, en què ens diu que Comadira va esmentar Ferrater per valorar unes exposicions retrospectives sobre Sorolla i Mir a Barcelona.

Ballart1998, pàg. 266-275, comenta en detall la conferència “¿A dónde miran los pintores?”, del 1954.

Hi ha un apunt d'aquest bloc que consisteix en un índex de noms d'alguns dels llibres de Ferrater, entre els quals hi ha Sobre pintura.


Notes de síntesi a propòsit de la conferència de Ferrater “Pintura y sociedad”

Es demana als artistes que siguin més intel·ligibles, més solidaris. Els artistes no n’han de fer ni cas, perquè llavors l’únic que en sortirà perdent serà l’art. Ferrater diu que els temes socials que els proposen als artistes no són en realitat temes artístics. El que compta són els temes específics, els correlatius objectius per apuntar-ho d’una manera ràpida (no pas el tema general que li proposen a l’artista). El tema específic és preeminent sobre el tema genèric, i aquest tema específic ha de tenir certa vitalitat.

“La nostra experiència de la vida no és contingut del nostre pensament; és alguna cosa que es troba per sota de tot contingut; és una cosa així com la deformació produïda en el nostre pensament per les tensions a què ha estat sotmès; i és una cosa informulable, intransmissible, irreprotxable, incomunicable. Però l’artista pot expressar aquesta experiència fent una volta, que consisteix a realitzar, a realitzar precisament en crear la seva obra, una activitat analògica (i tot el problema de l’estètica és descriure precisament el peculiar mode d’analogia que hi entra en joc) a aquella activitat vital, preartística, que ha dipositat en ell l’experiència que ell posseeix.”

Aquesta activitat es dóna en qualsevol artista: les diferències rauen en el grau d’energia i de deliberació d’aquesta activitat. L’artista no és ningú extraordinari, tampoc. Intenta, com tothom, no ser del tot tonto, no viure del tot adormit. L’art és una forma del pensament, i el pensament no és una activitat de luxe, sinó el que s’obté de la mica d’ordre que cadascú aconsegueix posar a la seva vida.

Els que proposen temes a l’artista tenen la candidesa sinistra de pensar que imposaran sense dificultats la seva ideologia a la vida real, i que si en troben, seran dificultats degudes a algun agent malèvol.

Apunt revisat el 18 de desembre de 2009

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites