dissabte, 9 de gener del 2021

Comadira2012

¬¬¬¬¬

Comadira, Narcís. "Sobre Gabriel Ferrater", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 0, monogràfic I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, maig de 2012, pàg. 9-14

L'article és un avançament del llibre que Narcís Comadira estava acabant d'escriure en el moment de publicar-se el número monogràfic de la revista Veus baixes: Marques de foc: Els poemes i els dies (Barcelona: Ara Llibres, 2012, 240 pàg.). Llibre d'encàrrec, havia de consistir en una selecció de poemes que l'havien marcat amb unes paraules prèvies de presentació de cadascun. Es va convertir en una singular autobiografia de Comadira com a lector de poesia i com a poeta --he tingut la sort de llegir-lo, fa unes poques setmanes! Les referències de Marques de foc a Gabriel Ferrater, algunes d'esparses pel llibre i altres d'aplegades en el capítol final, tenen una mica més de detall que el text provisional enviat com a article per Comadira a Veus baixes. No hi repeteix, en tot cas, el que ja havia publicat sobre Ferrater a Sense escut.

"Ha estat un dels meus mestres, per dir-ho d’alguna manera. Però això no vol pas dir que la meva poesia hagi estat subsidiària de la seva. He estat un bon deixeble si recordem allò que va dir Nietszche: malament pagues el teu mestre, si continues essent-li deixeble." (pàg. 9). Al llarg de l'article, Comadira recorda amb exactitud algunes frases de Ferrater --les vaig copiar fa uns dies a l'apunt Frases que li atribueixen, que ordena els testimonis per ordre alfabètic.

Narcís Comadira considera que la gran poesia de Gabriel Ferrater són els poemes curts, més aviat que "In memoriam" o "Poema inacabat". Va marcar un canvi en la poesia catalana, va obrir un camí que ben pocs han sabut seguir com cal: "la famosa poesia de l'experiència ha acabat sent una monòtona poesia de la banalitat, si no de la més ridícula ximpleria. [...] El que importa és saber-la filtrar, aquesta experiència. I Ferrater en sabia." (pàg. 10).

L'article de Veus baixes conté observacions precises sobre alguns poemes, que vaig consignar en l'apunt corresponent quan vaig llegir Marques de foc:

Altres poemes de Ferrater que han marcat Comadira són "Tres llimones", "Teseu", "A través dels temperaments":

"Poemes tots que se’t queden a dins, que portes amb tu. I amb ells, l’experiència d’una vida que et va passar a prop, imperceptible en la seva autèntica i dolorosa veritat, com són imperceptibles, de fet, les vides de tothom. Naixem i morim sols, i també vivim sols. Però les experiències serioses de la solitud dels altres, formalitzades, és a dir, convertides en literatura, convertides en poemes, ens fan companyia." (pàg. 14).

Per acabar, consigno un parell d'afegits del llibre Marques de foc respecte a aquest article, i recalco que és un llibre extraordinari:

  • José María Valverde l'acull a casa seva, amb un petit grup de lletraferits gironins: Comadira llegeix Neruda i sobretot Machado, els descobreix Bassani. Valverde els presenta Ferrater, que els descobreix Pavese i Carner, i els parla de Benn.
  • Ferrater no tenia gens de simpatia per Espriu, i sí per Vinyoli. Els seus millors llibres són Domini màgic i Passeig d'aniversari, en opinió de Comadira, escrits quan Ferrater ja era mort.

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites