divendres, 22 de maig de 2009

[J] Un cuerpo, o dos

¬¬¬¬¬

Cabré2002, pàg. 97-103: l’Editorial Aymà havia convocat el premi Simenon, i Martín i Ferrater s’hi van posar per guanyar uns calers i aconseguir una mica de fama literària. Potser els va estimular la coneixença de Juan José Mira, autor de La muerte al teléfono, i d’un insperctor de la Brigada Criminal que vivia a la pensió on s’allotjava Gabriel Ferrater (98). El personatge del pintor Koeveld fa pensar en Ràfols-Casamada; el jutge Ferrán, en el mateix Ferrater. Les citacions de Gerardo Diego, Aleixandre, Dámaso Alonso a l’inici dels capítols tenen la intenció de donar un aire de pedanteria irònica. La van redactar en un parell de mesos, entre el març i el juny del 1951, tot i que la feina dura va ser a càrrec de Martín, perquè Ferrater era massa mandrós. Ferrater havia traduït per a Planeta El saqueo de Couffignal, de Hammett (99). Cabré la considera una petita joia, que suporta bé el pas del temps, narrada amb agilitat (100). Al premi, hi van concórrer 70 novel·les i s’hi van presentar amb el pseudònim Gabriel Martín. Va guanyar el premi El inocente, de Mario Lacruz. Van intentar publicar-la, sense èxit, i van tenir la idea de fer-ne una segona part, l’argument de la qual van arribar a resumir (Laureà Bonet va rescatar aquest fragment, de la mateixa manera que havia publicat la novel·la el 1987) (102).

***

La ferradura verda és un blog amb un apunt sobre Josep Maria de Martín i 'Un cuerpo o dos'.

***

La fabulosa Càtedra Màrius Torres inclou el mecanoscrit original de la novel·la Un cuerpo, o dos.

Sirmio, un dels primers segells en castellà de Quaderns Crema, va publicar la novel·la

Apunt revisat el 28 de desembre de 2015
--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites