divendres, 22 de maig de 2009

[107] Cançó del gosar poder

¬¬¬¬¬

La "Cançó del gosar poder" és el poema que va recitar, esplèndidament, el mateix Gabriel Ferrater al Festival de Poesia Catalana del Price, en un acte memorable, en què les referències finals al general i a la guerra del Vietnam van fer esclatar el públic. Qui hagi vist el vídeo farà bé, de totes maneres, de rellegir la pàgina 503 de Papers, cartes, paraules, que inclou la irònica i brillantíssima resposta de Ferrater a una enquesta sobre el Festival. El Festival va tenir lloc el 25 d'abril de 1970, en un moment de màxima oposició als campus dels Estats Units a la guerra del Vietnam, que s'acabava d'estendre a Cambodja (les fortes protestes van culminar al cap de pocs dies amb quatre estudiants morts a la Kent State University), Veig avui que la referència expressa a les guerres del sud del vers final havia guanyat plena actualitat aquells dies, i entenc per què Ferrater va triar recitar la "Cançó del gosar poder".

***

El poema és una de les tres cançons de Ferrater, juntament amb "Cançó idiota" i "Cançó de bressol" --no crec que la denominació sigui accidental, més recordant l'article sobre Blake inclòs a Escritores en tres lenguas (pàg. 166-7).

***

Les afirmacions del poema són iròniques, com a "Societas Pandari". Li ha passat per alt a molta gent; per exemple, a Josep Lluís Carod-Rovira, quan va citar en una conferència, el 4 de novembre de 2009, el vers "Gosa poder ser fort i no t’aturis!" per proclamar que pensava continuar en la política: "Jo no penso aturar-me. Sé que vosaltres, tampoc. Comença el compte enrere cap a la llibertat, la dignitat i la prosperitat". La tendència a citar el vers anterior oblidant-ne el context i aquesta ironia, prou evident, ja havien estat destacats per Jaume Subirana en un apunt del seu bloc Flux que contrastava l'exercici sobre els verbs modals amb un suggerent passatge de Valéry --amb una referència a les idees com a ídols que també pot tenir suc. I valdria més que recordéssim que la ironia s'intensifica definitivament en la darrera estrofa, la del Vietnam, i els versos finals, "Si tens napalm per sembrar camps del nord, / gosa poder perdre guerres del Sud.", que posa en evidència el cinisme militar.

***

Sobre literatura, pàg. 201, inclou una referència a August i Virgili, esmentats a la tercera estrofa (a propòsit del paper de Max Brod com a marmessor literari de Franz Kafka). La relació contrasta en tot cas amb l'ordre del jove August i de Marc Antoni de fer degollar Ciceró, que, per oposició a Marc Antoni, havia sostingut a August al començament de la seva batalla per accedir al poder. -- Tinc una nota que diu: "Horaci va fer observacions meravelloses i sàtires terribles sobre els anys de Cèsar August i de Mecenes". Ja tinc feina: caldrà comprovar-ho.

***

Tothom recorda la nota preliminar als poemes de Les dones i els dies: "L'autor vol fer notar que, encara que les peces aquí recollides són poemes des del moment que són escrites en vers, les coses que diuen no eren pas fatídicament destinades a la poetització. Així, per exemple, [...] la 'Cançó del gosar poder' (pàgina 193) és un exercici sobre els verbs modals catalans.". La Càtedra Màrius Torres reprodueix l'agenda de Ferrater de 1966, plena d'anotacions sobre bibliografia i observacions lingüístiques, amb una llista de combinacions dels verbs modals, el 17 d'abril, que sembla que consideri agramatical la combinació gosar poder. -- I, alça!, una segona sorpresa, el 27 de desembre, conté la quarta estrofa del poema. El 28 de desembre conté una primera redacció, cinc versos, de la segona estrofa, dels quals el darrer va perdurar com a tercer vers de l'estrofa final, i un primer esquema del poema en set elements: "Ser home / Ser jove / Ser vell / Ser Octavi / Ser burgès / No ser savi / Ser Westmoreland" --la darrera es refereix al general nord-americà Westmoreland, que a la guerra del Vietnam va guanyar totes les batalles i va utilitzar la tàctica del desgast contra els vietnamites. Una línia vertical amb un interrogant uneix "Ser jove" i "Ser Octavi", que entenc que es van condensar finalment en la tercera estrofa. En la versió definitiva, el poema té cinc estrofes, que correspondrien a l'esquema Ser home (i vell, ja que pensa a testar) / Ser burgès / Ser (el jove) Octavi / No ser savi / Ser Westmoreland. Al costat, les anotacions del 29 de desembre contenen el segon i el tercer versos de l'estrofa d'Octavi, i la meitat del cinquè i el sisè i darrer, més una primera versió dels tres darrers versos del poema, dels quals Ferrater va reescriure, per millorar-lo, el penúltim.

***

L'exercici sobre els verbs modals catalans, a partir d'un estudi d'Émile Benveniste sobre els modals francesos, apareix en els minuts 54:00-59:15 de la seva conferència en el centenari de Pompeu Fabra, document recuperat per la fonoteca de la Càtedra Pompeu Fabra. Hi compara, a les gramàtiques de 1912, 1918 i la pòstuma, les llistes de verbs que, quan regeixen infinitiu, admeten una concordança del seu participi amb el terme que és objecte de l'infinitiu. Observa que la llista de 1912 és d'observació quasi estadística, que la de 1918 té l'inconvenient del caràcter prescriptiu d'aquella gramàtica, i que Fabra recupera, en la llista de la gramàtica publicada pòstumament el 1956, la seva condició de lingüista per donar una llista de verbs més o menys modals (podervolerdeuregosar), amb el benentès que són una qüestió espinosa en les llengües romàniques, atès que no sabem que és la modalització d`'un modal. I aleshores, imagina combinacions entre poder, deure i gosar: dec gosar, puc gosar, puc deure, goso deure, dec poder, goso poder. Aquesta darrera la considera no viable per motius semàntics, no formals, perquè goso poder no fa sentit.

***

M'adono d'un detall que m'havia passat per alt fins ara. Totes cinc estrofes contenen referències o al·lusions a la guerra: la primera, en el vers final, "Si et sobren fills, avia'ls una guerra"; la tercera, a les guerres que van seguir l'assassinat de Cèsar i la consolidació d'Octavi August com a emperador; la quarta, en el penúltim vers, "els has perdut una bruta batalla"; la cinquena no requereix cap comentari. I la segona? Pel darrer vers, "Gosa poder tenir enemics a sou", que al·ludeix a les conseqüències de la guerra civil.

La publicació de les conferències de Ferrater sobre Ruyra, Albert i Pla, en el volum Tres prosistes, ens ha permès conèixer una reflexió que s'aplica de ple al poema: (pàg. 48):

"[...] aquesta societat tradicional [la de Ruyra] tenia una coneixença completament bàsica de les capacitats de maldat, de violència, de desordre, que formen part de la natura humana. És a dir, que un es troba sempre (per exemple, llegint les revistes dels intel·lectuals, dels intel·lectuals urbans, com he dit) que són gent que es queden sorpresos davant de coses tan evidents, tan elementals com, per exemple, el fet que el poder polític és realment poder, poder cru i poder nu.

"Per exemple, llegint ara les revistes nord-americanes, que estan obsessionades, les revistes intel·lectauals, per la lluita contra la guerra del Vietnam, hi ha dos elements. Un, les ganes d'acabar amb la guerra del Vietnam, cosa que és molt respectable i tots hi estem d'acord. Però, per altra banda, hi ha un element que de vegades a un el desconcerta, que és la sorpresa, el fet que els vinguin de nou que els polítics són polítics i fan guerres del Vietnam i les han fet sempre i les faran sempre."

***

Hi ha una traducció a l'alemany del poema: "Das Lied vom wagen-können".



Apunt revisat el 20 de desembre de 2015

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites