divendres, 22 de maig del 2009

[021] Paisatge amb figures

¬¬¬¬¬

Malgrat la lectura de Corretger al simposi sobre Gabriel Ferrater de 1997, no em sembla un poema especialment difícil. És més, li atribueixo una interpretació optimista, matisada per molta ironia, que es contrapunta amb el poema amb què es confronta a Les dones i els dies, "A mig matí". La Càtedra Màrius Torres ens ha posat a l'abast una edició de Da nuces pueris amb anotacions autògrafes de Ferrater; en concret, cap a la meitat del poema, en el vers que diu "Avui diumenge.", hi apareix el nom Gil de Biedma, que aleshores havia publicat ja un poema titulat "Domingo", inclòs a Las personas del verbo:


No más que este pequeño esfuerzo por vivir,
por respirar igual como respiran
esas otras parejas más allá, dejadas
bajo los suaves pinos en pendiente,
y que parecen empañar el aire
tan quietas como el humo de la ciudad, al fondo,
entre tanto que pasan exhalándose
carretera hacia abajo los raudos autobuses.


La posició del poeta és clara en tots dos casos. El diumenge, dia festiu, es troba "a les vores del viure", no pas al mig --exactament com la nit respecte al migdia en el poema precedent, "A mig matí". I per això, amb tot el temps del món a disposició, obtenim una promesa de futur, plasmada en l'auguri de la primavera que tornarà, i ens la creiem i ens sentim generosos --la primera persona del plural arriba fins al final, culminat simètricament per una segona persona del singular, el "Té" amb què sembla que el poeta ofereix també un grilló de taronja al lector.

No goso insistir en els paral·lelismes de detall amb "A mig matí" perquè els dos poemes no apareixien confrontats a Da nuces pueris. El contrast del sentit general dels dos poemes em sembla en tot cas incontestable, i l'ordenació, amb aquest confortant "Paisatge amb figures" en segon lloc, ben deliberada.

El títol fa pensar en un quadre, més quan el cel que el poema ens apunta no té precedents en els paisatges pintats al llarg dels segles: "Dos reactors corquen el cel.". 

Marcer2013, pàg. 113, referint-se als darrers cinc versos del poema, ha dit:

Sens dubte, uns versos que exemplifiquen meravellosament l'anomenada "metonímia del desig". Els gillons de la taronja, potencialitat del futur i tast en el present, simbolitzen amb ironia el momentani control del temps, ja que, immersos en una credulitat ingènua o pretesa, els personatges del poema tasten i digereixen feliços els dies futurs, sense adonar-se que amb aquesta acció contribueixen a la seva desaparició.

***

Ha estat comentat a l'apunt d'un dels blocs de la Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya.

***

És una de les tretze cançons, fetes a partir de poemes de Gabriel Ferrater, que van ser incloses al disc No diré res de mi, de Meritxell Gené.

Apunt revisat el 13 d'abril de 2023

--

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites