dissabte, 12 de juny de 2010

[114] Any

¬¬¬¬¬

Primer dels quatre poemes inclosos en el "Suplement" de l'edició que Jordi Cornudella publica l'any 2010 de Les dones i els dies. Cornudella compta, amb més bon criteri que el meu, 114 poemes a l'edició original de Les dones i els dies perquè considera dos poemes el "Poema inacabat" i la seva "Tornada".

Es tracta d'un poema dedicat a Helena Valentí que va ser censurat, substituït per "Corda", i que figurava originalment en el primer lloc de la segona secció de Teoria dels cossos. S'havia pogut llegir al suplement "Quadern" del diari El País el 16 de febrer de 2006.

El cas és que fa ràbia lectora que la censura ens l'escatimés --per la futilitat de l'al·lusió al coit del setè vers i, cosa que devien considerar pitjor, la brillant comparació de la parella que s'estima a la intimitat amb una cèl·lula clandestina del partit comunista. El poema és ben fàcil d'entendre, i tenia la gràcia --al costat de l'epígraf algebraic referit al cos de Galois C2, consistent en dos elements, que encapçalava la secció i que va desaparèixer de Les dones i els dies-- d'establir amb claredat el marc de tota la segona secció de Teoria dels cossos: els poemes de l'any d'amor d'un home i una dona, del poeta i d'Helena Valentí. Partint d'aquest poema, vaig escriure un article, "50 anys d'una història d'amor", publicat a Núvol al desembre de 2012. 

Jordi Cornudella, en la seva "Nota al suplement" de Les dones i els dies, l'encerta: "Si l'edició definitiva de Les dones i els dies l'hagués feta l'autor, és segur que 'Any' i 'Cadaqués' haurien anat a parar al lloc que els correspon per ordre alfabètic dins de la secció 4, mentre que 'Midsommarnatt' i 'Prop dels dinou' s'haurien afegit versemblantment a la cua de la secció 5, just abans del poema de clausura, 'Teseu'." (pàg. 212).

***

Cornudella manté el criteri de considerar "Any" el poema que hauria de començar la secció 4, a la seva edició crítica, i llegeix el poema en un article publicat l'any 2019 (pàg. 158-162) al monogràfic de la revista de poesia Reduccions dedicat a Gabriel Ferrater. Posa de manifest la simetria de la primera i la darrera estrofa, reforçada per la repetició de la frase "un any de dies i nits" als versos 5, just després de la primera, i 28, just abans de la darrera. Destaca la idea que es tracta d'un amor clandestí, idea que no es repetirà enlloc més de la sèrie.

Helena Valentí i Gabriel Ferrater, a Londres, al juliol de 1963


Apunt revisat el 4 de desembre de 2019

--

0 comentaris:

Publica un comentari

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites