dimarts, 27 d’abril del 2021

Marcer2012

¬¬¬¬¬

Marcer, Elisenda. "El gris ressò de la ferralla o la mediació de l'espai urbà en la poesia de Gabriel Ferrater", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 0, monogràfic I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, maig de 2012, pàg. 117-134

L'article conté detalls suggestius d'estudi i punts de vista nous sobre la poesia de Gabriel Ferrater, que en aquesta col·laboració de Veus baixes queden sols enunciats --demano per préstec interbibliotecari Ressonàncies: Veus i ecos en la poesia de Gabriel Ferrater, que Elisenda Marcer va publicar el 2013 a l'editorial Arola. 

Marcer parteix de la teoria que un text literari es va configurant com un espai multidimensional en què blocs de paraules i imatges enceten recorreguts de manera inacabable, i considera que les nocions de trajecte i dinamisme caracteritzen els versos de Ferrater. Es fixa en una selecció de poemes de Ferrater, Gil de Biedma, Barral i Lowell i en els mecanismes intertextuals, al voltant de la imatge de l'automòbil i del ressò de la ferralla, que li indiquen que es tracta d'una obra grupal. (Obra grupal fora, per exemple, The Waste Land, d'Eliot, en què es poden resseguir les influències de Lewis i Joyce: es converteix en un text que dialoga amb autors i lectors d'altres èpoques.)

La poesia de Gabriel Ferrater, en contacte amb altres cultures, pren elements imaginatius de la ciutat, construeix un espai urbà de línies precises i verticals. Subordina les manifestacions de la naturalesa al domini de la màquina i el metall. Els automòbils poden ser un paradigma: l'MG d'esport d'"Els jocs"; el Chrysler groc i negre de "Barcelona ja no és bona, o mi paseo solitario en primavera", de Gil, i el Tudor Ford de "Skunk hour", de Lowell. Marcer observa que els cotxes d'"Els jocs" recullen gran part de la imatgeria de "Skunk hour": el cotxe és el símbol dels valors trivials i vulgars que predominen a la societat moderna i el poeta els personifica en una existència superficial, immòbil i decebedora.

Marcer veu paral·lelismes en l'obra grupal d'Eliot, Lewis, Joyce, Auden i les dinàmiques de Ferrater, Gil, Barral, Castellet, amb una ambivalència de Ferrater entre l'adscripció i la divergència respecte al moviment dels seus companys. Van absorbir col·lectivament, apunta Marcer, el cànon metropolità del High Modernism. Ferrater incorpora en tot cas elements diferents i heterogenis a la literatura catalana i així li atribueix qualitats pròpies de les literatures centrals.

Elisenda Marcer, en una fotografia
que deu ser més o menys de l'època de l'article

-- 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites