dijous, 12 de maig de 2022

L'itinerari Gabriel Ferrater a Barcelona

¬¬¬¬¬

Dissabte passat al matí, 7 de maig, vaig seguir l'itinerari ideat per Maria Nunes per descobrir els llocs que Gabriel Ferrater havia freqüentat a Sarrià i Sant Gervasi. La passejada va durar gairebé tres hores, tot i no abastar molts llocs de Ferrater a la ciutat de Barcelona que en podrien formar part: hi faltaven, no gaire lluny dels carrers per on vam passar però massa apartades entre si, les cases de Jaime Gil de Biedma, Carles Riba, Jaime Salinas i  Eduard Valentí, l'editorial Seix Barral, la biblioteca de l'Institut Britànic, etc. L'organització era a càrrec de la Casa Golferichs i la Casa Elizalde. Maria Nunes va triar amb encert un itinerari dividit en dues parts, que es podia seguir còmodament a peu, amb una breu connexió amb els Ferrocarrils, i, sobretot, que era consistent per donar a conèixer Gabriel Ferrater. 

El punt de trobada era al pont de l'avinguda de la Reina Elisenda, al costat de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Travessant-lo en direcció a Pedralbes, el primer edifici que destaca és l'actual Escola Frederic Mistral -- Tècnic Eulàlia, el que el 1938 era l'Institut Tècnic Eulàlia, propietat d'uns amics de la família Ferraté. Hi van residir des del març, preparant la marxa cap a França (la família s'hi va quedar fins al juliol i ell se'n va anar el 30 de setembre, el dia que es signava el pacte de Munic). Amb molt de sentit, Maria Nunes va llegir "Cançó idiota": "Vaig aprendre de fer l'amor / a l'ombra dels pins de Pedralbes" (versos 5-6), que encara es deixen veure, al peu de la muntanya, des del pont. Vam recular cap a dins de Sarrià: enraonant amb Maria Nunes, vaig poder aclarir una metàfora del poema.

Vam seguir fins al costat del mercat de Sarrià, abans d'entrar als carrers menuts de l'antiga vila. Maria Nunes va llegir "Fi del món", un dels poemes sobre la crisi sentimental que va portar Gabriel Ferrater a escriure versos. Una de les qualitats de l'itinerari és que les explicacions són precises, documentades, il·lustrades pels textos idonis, molt ben llegits i perfectament audibles gràcies al micròfon i el petit altaveu que Nunes utilitza (es pot veure a la foto d'ella, del començament de l'itinerari, al final d'aquest apunt). Una altra qualitat destacable és poder passar per alguns racons bonics i poc coneguts de Barcelona. 

Recórrer Sarrià és resseguir l'amistat de J. V. Foix i Gabriel Ferrater. Passem per la pastisseria Foix, que és la casa natal del poeta; pel carrer de Setantí, número 9, on Ferrater anava alguns diumenges a la tarda. Els textos de record de Foix són una evocació esplèndida: “aquelles inoblidables tardes de diumenge en les quals en Gabriel Ferrater m’honorava amb la seva companyia i m’instruïa amb el seu saber”. Nunes llegeix també un fragment de "Tots hi serem al Port amb la desconeguda", el poema de Foix en memòria del seu amic, escrit al gener de 1973. L'itinerari informa de la vida de Gabriel Ferrater i és una forma excel·lent d'endinsar-se en la seva poesia. Maria Nunes llegeix "A l'inrevés", acompanyat d'unes explicacions sòbries, fonamentades. De camí cap al punt següent, s'atura a la plaça de Sant Vicenç, on llegeix "El distret", un poema escrit potser a Barcelona, amb la seva densitat d'edificacions que no ens deixen veure el cel. 

Arribem al carrer de Benet Mateu, 56, per sota de la plaça d'Artós, on Amàlia Ferraté va traslladar-se a viure el 1952 amb els seus fills Gabriel i Joan (la germana, Amàlia, s'havia casat i vivia a Londres). Era un pis de lloguer, a la segona planta, amb una terrassa plena de flors, protegida per una lona. Al davant, travessant el carrer, hi vivia el seu amic José María Valverde. Maria Nunes llegeix "Per José Maria Valverde", el poema de Ferrater escrit arran de la dimissió de Valverde en solidaritat amb els professors expulsats de la universitat per la dictadura --un gest admirable, que sempre m'ha impressionat. Nunes recorda aquells fets, que van succeir quan tots dos eren veïns de Sant Cugat. Llegeix també "Floral", un poema que evoca la primavera del 1952, quan Gabriel Ferrater tenia trenta anys. Hi havia, pels voltants de l'escala de Benet Mateu 56, tres pins enormes i uns quants bars que Ferrater freqüentava: una mica més amunt, "La gota de oro"; en un dels xamfrans del carrer de baix, el "Carioca" (que apareix al "Poema inacabat" quan parla d'Antoni Comas); als voltants, dos bars més: "El caserío" i "Cafur". Nunes llegeix un text de Blai Bonet, que el recorda del seu temps d'estudiant universitari al mateix barri.

De camí cap a la casa del poeta Joan Vinyoli, també bon amic de Gabriel Ferrater, Maria Nunes ens llegeix "Els jocs", un poema en què el narrador va passejant pels volts del Club de Tennis Barcelona, no gaire lluny d'on residia. Ferrater i Vinyoli vivien prou a la vora per compartir a vegades taxi, tornant de casa d'altres amics, com ara Carles Riba o Eduard Valentí. Joan Vinyoli vivia al carrer de Castellnou, 46. Hi ha una placa de l'Ajuntament que ho recorda: Nunes havia apuntat, pocs minuts abans, que trobava a faltar una placa commemorativa al carrer de Benet Mateu. Prop de cal Vinyoli, hi havia dos bars on era habitual, un dels quals, el "Pensilvània", encara funciona. Si no em falla la memòria, Nunes llegeix també, prop de la casa de Vinyoli, "Paisatge amb figures" --que evoca, d'acord amb Nunes, una calçotada amb els amics.

La segona part de l'itinerari comença al costat del carrer Balmes. Agafem els Ferrocarrils de la Generalitat a l'estació de "Les tres torres" i baixem a "Plaça Molina". Maria Nunes aprofita el trajecte per llegir-nos "Amistat del braç". Som a la vora del carrer del Camp d'en Vidal, on vivia Eduard Valentí amb la seva família (una de les seves tres filles era l'Helena). Maria Nunes llegeix "Lorelei", poema de la quarta secció de Les dones i els dies, i ens mostra la semblança amb el poema homònim, famosíssim, de Heine, de sentit ben diferent del de Ferrater. En la traducció de Feliu Formosa, els primers versos diuen, amb eco inequívoc: "No sé per quin motiu / sento tanta tristor; / no se me’n va del cap / un conte de l’antigor.". El poema de Ferrater recorda, en canvi, que no se li'n va del cap el moment que va començar la relació amb Helena Valentí. A la vora, hi ha també la Fundació Joan Maragall, un autor que Eduard Valentí i Gabriel Ferrater havien llegit atentament.

No baixem al carrer del Camp d'en Vidal. Ens acostem un moment al carrer de Sant Elies, on vivia Carles Barral. Durant una temporada, els dimarts a la nit, Gabriel Ferrater va trobar-se amb un altre cercle de poetes i intel·lectuals: Barral, Gil de Biedma, Goytisolo, Salinas, Sacristán, Castellet... Maria Nunes cita el pròleg de Marina Porras a la seva antologia Donar nous als nens per situar aquell grup. Seguim cap a Balmes, i travessant, veiem el local on havia estat el "Cristal City Bar", un dels llocs famosos de la Barcelona dels seixanta començaments dels setanta, un bar més o menys convencional que tenia la particularitat d'incloure una llibreria (José Agustín Goytisolo vivia una mica més amunt, al carrer Balmes 349, i Jaime Gil de Biedma, Balmes encara més amunt). Acabem l'itinerari en un passatge molt ben conservat que surt del carrer Saragossa (el passatge de Sant Felip). Al pis de la cantonada hi havia l'àtic on vivia Jill Jarrell quan es van conèixer amb Gabriel Ferrater, a Hamburg, a la Fira del Llibre --aquest lloc és informació nova, procedent de la biografia Vèncer la por, de Jordi Amat. Quan van començar a viure junts, es van instal·lar en aquell àtic. Maria Nunes acaba amb la lectura dels versos de Jill Jarrell que encapçalen Les dones i els dies, en anglès i en la versió de Ramon Barnils, i  de "Cambra de la tardor". Acomiada l'acte invitant els assistents a llegir Gabriel Ferrater. 

Ara fa un any havia pogut seguir la ruta Gabriel Ferrater de Reus. En aquest itinerari de Barcelona vaig coincidir amb Rosamaria Bruguera i Miquel Santaeulàlia, de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès, impulsors d'una ruta per la seva ciutat, també a cura de Maria Nunes, i d'una audioguia que la converteix en un itinerari permanent --em van regalar l'audioguia arran d'una taula rodona i compto de fer-la servir aviat. Aquesta ruta Gabriel Ferrater de Barcelona és excel·lent i s'hauria de repetir: Barcelona és important a la vida de Ferrater, subscric la idea de Nunes de reclamar una placa commemorativa al carrer de Benet Mateu. 

***

  • Judit Moltó Fidalgo va publicar dilluns una crònica de l'itinerari clara i detallada, i amb bones fotos, amb el títol "Poesia a Sarrià i Sant Gervasi", al Diari de Barcelona. El meu apunt es basa en les notes que vaig prendre dissabte: l'article de Moltó m'ha servit per recuperar algunes adreces i contrastar detalls.

Maria Nunes, al començament de l'itinerari, amb micròfon i un petit altaveu, llegint la "Cançó idiota" al pont de l'avinguda Reina Elisenda, amb l'Institut Tècnic Eulàlia (on va passar uns mesos la família Ferraté abans de marxar a l'exili) i els pins de Pedralbes.

--

dissabte, 7 de maig de 2022

El projecte Apadrina un poema, un spin off de crítica literària

¬¬¬¬¬ 

Taula rodona sobre el projecte Apadrina un poema, amb Enric Blanes, Carlota Casas, Lluïsa Julià, Lluís Quintana i Enric Sullà, a Sant Cugat del Vallès, sala d'audiovisuals del Monestir de Sant Cugat, 5 de maig de 2022

Vam fer aquesta taula rodona sense saber que el mateix dijous, no sé si al vespre, havia mort Joan Manuel Pérez i Pinya. Hi ha un comentari seu, sobre "Non tu corpus eras", en el projecte Apadrina un poema. Pels seus coneixements, i pel seu entusiasme pel projecte, hauria pogut intervenir a la taula rodona amb tota solvència, fent-hi aportacions interessants i esmolades. Precisament vam esmentar-lo per la seva exhaustiva bibliografia ferrateriana. Vam saber a la nit que havia mort, quan ja érem a casa. L'Associació Gabriel Ferrater ha publicat un text en memòria seva.

L'acte va començar amb unes paraules de presentació de Joan Tres, i una intervenció brevíssima de benvinguda de la tinenta d'alcaldia de Cultura Esther Madrona (que veig que sempre fa costat als actes de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat). La primera intervenció de la taula va correspondre a Enric Sullà, que és la persona que ha concebut la iniciativa d'Apadrina un poema i hi ha esmerçat moltíssimes hores i esforços. Va ser la introducció idònia: poder conèixer la visió des de dins. Va explicar l'origen del projecte, la tria del nom --l'encert del concepte d'apadrinar el poema--, la seva articulació pràctica, la conveniència de convidar tots els autors personalment, la voluntat de fer divulgació, d'acostar Ferrater al públic lector. Apadrina un poema, que publicarà al voltant d'un centenar de comentaris, d'acord amb les seves previsions, passarà ara a publicar un comentari per setmana. És possible que n'acabi sortint un llibre.

Carlota Casas va recordar que la primera persona que la va portar a llegir Gabriel Ferrater va ser la professora Maria Campillo, que era present a la sala. Va acabar dedicant la seva tesi a Ferrater i després també a Gil de Biedma. És autora d'una de les obres fonamentals de la bibliografia ferrateriana: Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma, poetes de la consciència (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015, 295 pàg.). Va defensar que els alumnes llegeixin poesia: "si poden llegir poesia, ho poden llegir tot". Des del punt de vista de Casas, Ferrater no s'acaba mai, sempre et proposa coses noves. És la seva experiència, confirmada en el seu comentari de "Sabers" dins Apadrina un poema, uns versos plens de capes de sentits, que et porten també a altres poemes, que a la vegada et duen cap a més poemes.

Sullà anava presentant els participants de la taula rodona. Va destacar, de Lluís Quintana, l'estat de la qüestió sobre Gabriel Ferrater que va preparar dins el llibre Panorama crític de la literatura catalana. Quintana va exposar, com a detall significatiu, que la planificació inicial del capítol sobre Ferrater en aquell llibre col·lectiu preveia un capítol més curt que no va ser finalment. Hi van acabar assignant més pàgines, és a dir, va guanyar importància, atesa l'alta estima per Ferrater entre els lectors, en detriment de l'opinió acadèmica. Dins Apadrina un poema, Quintana va triar per escriure el seu comentari una sèrie de poemes que resultava que ja havien estat seleccionats i assignats a altres autors. Va optar per "Caragol".

Lluïsa Julià és l'autora de la biografia de referència sobre Maria Mercè Marçal. En aquest sentit, considera que la biografia de Jordi Amat i el llarg pròleg de Marina Porras a la seva antologia Donar nous als nens mantenen encara aquella tendència, com un pòsit, cap a l'admiració de Ferrater sense sentit crític. Es pregunta com tracta Ferrater les dones. Veu que li dona veu, a la dona, en els textos entre cometes dels diàlegs de la secció 4 de Les dones i els dies i en algun altre poema, com ara "Cambra de la tardor". Ferrater és modern, s'allunya de seguida de l'actitud de poemes com "Il gran rifiuto", que va descartar. Constata que fa una aproximació realista a la literatura escrita per dones, no li interessen altres models. Es fixa també en la poca presència de dones en els seus escrits (l'única excepció és Caterina Albert, i encara), es fixa en el seu oblit de Clementina Arderiu --no coincideix amb les posicions defensades per Núria Perpinyà a la seva sessió del gener al curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència. El comentari de Julià encara no s'ha publicat al web d'Apadrina un poema. 

Vaig tancar jo mateix la roda d'intervencions, d'uns deu minuts cadascuna. Vaig dir algunes de les coses que havia pensat dir però de manera desordenada. Per tant, aprofitaré l'apunt per transcriure el que hauria volgut dir. Començo per la valoració d'Apadrina un poema. Com a lector de Ferrater, és un estímul constant, que segueixo setmana a setmana: començo llegint el poema, llegeixo el comentari atentament, torno al poema, torno al comentari, obro l'apunt del blog sobre el poema, torno al poema, torno al comentari, poso l'apunt al dia... Aquest exercici pot durar mitja hora en els casos més simples, hores en les aportacions que em resulten més atractives. Sovint em descobreixen qualitats i matisos del poema que m'havien passat inadvertits. Com a comunicació digital, Apadrina un poema és un encert: unes pàgines web lleugeres, llegibles a qualsevol dispositiu, amb un límit de llargada dels comentaris que obliga els autors a anar al gra; el to, l'enfocament metodològic, l'èmfasi en un aspecte o altre són plurals, amb un nivell de qualitat mínim sostingut. Apadrina un poema ens proporciona moltes mirades noves, diferents, sobre Gabriel Ferrater, que qüestionen i enriqueixen la nostra visió. Sens dubte, és una de les iniciatives més fructíferes de l'Any Ferrater.

***

De pas, recapitulo algunes informacions bàsiques que vaig explicar sobre Un fres de móres negres a la taula rodona, ja que era la causa que en formés part; també em srviran per respondre preguntes que em fan aquests dies:

  • El meu punt de partida era constatar que normalment, en actes com el de dijous, el meu lloc és a la sala, no entre els ponents. Els qui m'havien precedit en el torn de paraula eren professors i professores, de la universitat o l'educació secundària, mentre que jo soc merament un lector --com tots ells són lectors-- amb una vida professional fora de l'acadèmia, l'edició i la docència. Les mores són una fruita silvestre.
  • Llegeixo Gabriel Ferrater des dels 19 anys. No me l'acabo. M'és una font de plaer estètic i intel·lectual sempre fresc i incitant. La meva memòria és pèssima per poder recitar poemes de Les dones i els dies (no arriba més enllà de dos o tres versos), però és bona per fer-me present qualsevol text de Ferrater que sigui pertinent davant de qualsevol lectura o qualsevol circumstància. Llegeixo altres autors, és clar, i altres matèries a part de la literatura --algú s'ha pensat que sols llegia Ferrater!
  • Vaig estrenar el blog Un fres de móres negres el 22 de maig de 2009 publicant en un sol dia una part de les meves notes particulars sobre Ferrater: 151 apunts de cop, un per poema, un per llibre, alguns de bibliografia.
  • D'apunts, en vaig escriure una vintena de nous cada any fins al 2012. De l'Onze de Setembre del 12 fins a l'octubre del 19 em vaig dedicar a l'Assemblea i la independència: vaig escriure sols 9 apunts aleshores, un per any. Del novembre del 2019 al setembre del 2020 em vaig proposar escriure almenys un apunt per mes. A l'octubre de 2020, enmig de la pandèmia de covid, vaig pensar que en podia fer un per setmana: n'he publicat 76 en 79 setmanes.
  • Ara mateix, el blog consta d'uns 350 apunts: la majoria corresponen a bibliografia --i soc conscient i vaig constatar a la taula rodona que té mancances clamoroses-- i a poemes, però també hi ha altres menes d'apunts: 
  • Publicar en un entorn digital permet fer coses que no podries fer en un llibre. La més important és poder ampliar i revisar constantment els apunts: compto 21 apunts nous i 101 apunts revisats aquest any, des del gener (alguns, més d'un cop). Apadrina un poema ha produït, pel cap baix, 36 revisions d'apunts fins ara, una per comentari --sovint, alguna més, perquè els comentaris obren noves perspectives també sobre altres poemes.
  • Faig cerques sistemàtiques: una cerca booleana amb Google un cop per setmana, una combinació de cerques avançades per twitter cada dia que puc, i m'arriben al correu alertes programades, un altre mecanisme detector de primícies. Alguns resultats: la localització d'unes traduccions que Gabriel Ferrater va fer al francès l'any 1940 de poemes de Federico García Lorca, que són al Harry Ransom Center de la Universitat de Texas; els dos préstecs que també el 1941 va fer a la llibreria Shakespeare & Co. de París (la poesia completa de T. S. Eliot i un llibre sobre Hart Crane, tots dos en anglès, naturalment).
  • El blog acumula 300.000 visites. D'acord amb els informes d'analítica web, són visites "llargues", d'uns quants minuts de mitjana. El compte de twitter @eblanes em serveix per informar-me, per difondre els nous apunts i per ajudar a escampar les novetats sobre Gabriel Ferrater.

De l'esquerra a la dreta, un servidor, Lluïsa Julià, Lluís Quintanta, Carlota Casas i Enric Sullà


--


dijous, 5 de maig de 2022

Dins la memòria, Joan Manuel Pérez i Pinya

¬¬¬¬¬ 

He arribat content a casa d'haver participat aquest vespre a la taula rodona sobre Apadrina un poema, el projecte de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès, i he trobat al correu un missatge de Miquel Àngel Llauger en què avisava de la mort, avui dijous, de Joan Manuel Pérez i Pinya. Estava malalt, la mort ha estat sobtada. El seu nom havia sortit amb naturalitat a la taula rodona d'avui, per destacar la seva extraordinària bibliografia sobre Gabriel Ferrater. També hi havia hagut un elogi de la revista Veus baixes, pel seu número 0 monogràfic dedicat a Ferrater i pel nou monogràfic que li dedicaran enguany, que va impulsar amb molta empenta com a membre del consell de redacció. El web d'Apadrina un poema ja havia publicat el seu comentari sobre "Non tu corpus eras" (un dels poemes descartats de Menja't una cama), en què exposava amb agudesa les decisions preses per Ferrater com a autor.

Després d'uns dies a casa per covid, ahir al migdia vaig poder passar finalment per la llibreria Documenta de Barcelona, per comprar el seu darrer llibre de poemes, Fauna mutilada. No havia tingut el plaer de veure mai en persona en Joan Manuel: sols hi havia intercanviat missatges, m'havia aconseguit articles difícils de trobar, m'havia obsequiat per sorpresa amb primeres edicions en revista dels poemes de Ferrater, i un cop, acostumats a les videoconferències, hi havia parlat, a final de l'any passat, i havia gaudit de la seva afabilitat i ironia.

***

Al llarg de les hores la memòria va treballant. El primer contacte va ser arran d'un comentari seu al blog, a l'abril de 2010, quan va descobrir Un fres de móres negres i va constatar que feia servir la seva bibliografia i la destacava. Al cap d'un any li vaig dedicar l'apunt sobre un poema que li esqueia, "El lector", que fins a aquell moment estava en blanc i que havia encetat gràcies a les seves observacions. Després vaig poder ajudar a preparar el web del número 0 de Veus baixes, el monogràfic sobre Gabriel Ferrater, "una propensió compartida", com havia dit ell. El recordaré.

***

Publicat a l'Ara Balears el dia 7 de maig: "Una conversa de quaranta anys: en record de Joan Manuel Pérez i Pinya", de Miquel Àngel Llauger


--

dimecres, 27 d’abril de 2022

Taula rodona Gabriel Ferrater, un professor singular i extraordinari

¬¬¬¬¬ 

Taula rodona Gabriel Ferrater, un professor singular i extraordinari, amb Mila Sagarra, Enric Sullà i Jordi Cornudella, a Sant Cugat del Vallès, sala d'actes al Monestir de Sant Cugat, 27 d'abril de 2022

A part de llegir els seus poemes, quina millor manera hi podia haver de celebrar la vida de Gabriel Ferrater avui, que fa cinquanta anys que va morir, que assistir a aquesta taula rodona? Sant Cugat ha commemorat aquest 27 d'abril amb un itinerari Gabriel Ferrater al matí, conduït per Maria Nunes --una garantia--; la instal·lació a la tarda d'una placa commemorativa davant de l'edifici on Ferrater va viure del 1965 al 1972, i la taula rodona al vespre. No podia seguir l'itinerari del matí, sí que he pogut anar a veure la placa al vespre, a l'avinguda de Ribatallada, 32. 

La taula rodona ha tingut una qualitat excepcional. D'entrada, el lloc era immillorable: una sala al costat del claustre del Monestir de Sant Cugat, on Ferrater va impartir les seves classes, plena, amb cadires addicionals, una seixantena setantena de persones. A la taula rodona, Mila Sagarra i Enric Sullà --dels quals vaig ser alumne i de qui crec que vaig aprendre molt--, acompanyats de Jordi Cornudella, ben proveït de la documentació pertinent en aquesta taula rodona. En nom dels organitzadors, l'Associació Gabriel Ferrater i d'Òmnium Sant Cugat, la presentació dels ponents que ha fet Joan Tres ja ha començat donant molt de joc i creant un ambient distès. La tinenta d'alcaldia de Cultura Esther Madrona ha fet un parlament breu i entusiasta.

Mila Sagarra va seguir tres cursos de Lingüística amb Gabriel Ferrater. El nivell era molt alt. Els parlava del sànscrit, l'indoeuropeu, de Bloomfield, Sapir, Jespersen, Chomsky... Els va fer buidar el Diccionari general de la llengua catalana de Fabra per fer un treball sobre els verbs transitius, que ella va convertir en un treball sobre els verbs i els adjectius. Li va posar un 9. El 1971, el dia que va començar el curs següent, va dir a la classe que havia valorat malament el treball de Mila Sagarra: li corresponia una matrícula d'honor. El seminari dels dissabtes a la tarda era d'alta cultura, que contrastava amb la precària educació secundària que la majoria dels alumnes havien rebut. Al llarg de la seva carrera acadèmica, Sagarra s'ha acostat a Fabra amb la mirada de Ferrater i de Joan Solà (també alumne de Ferrater). Els seus alumnes li deuen el gust per la lingüística, una matèria difícil i a la qual els va encoratjar a dedicar-se. 

Enric Sullà ha impartit durant 40 anys l'assignatura de Crítica literària i va ser alumne de Gabriel Ferrater de l'assignatura de Crítica, la que va impartir el primer any, juntament amb Francisco Rico en substitució de Díaz Plaja (Rico i Ferrater eren molt amics). Explica l'incident dels alumnes amb Díaz Plaja (ara inclòs a la biografia de Jordi Amat), amb tots els matisos: ell va ser qui es va alçar a la classe, com a delegat que era, per parlar amb Díaz Plaja. Ferrater els va parlar dels formalistes russos. "Aquelles lectures m'han acompanyat sempre.", diu. Posteriorment, la seva tesi sobre Carles Riba va aprofitar les lliçons de les conferències de Ferrater publicades al llibre La poesia de Carles Riba (ara incloses dins el volum titulat Curs de literatura catalana contemporània) i la tasca crítica de Joan Ferraté. 

Tots dos en destaquen l'amplitud de mires, el rigor, la intel·ligència extraordinària i la generositat, que es concretava en la dedicació i la simpatia cap a cadascun dels alumnes. Hi havia una gran proximitat, en aquella primera Autònoma, amb els professors. Els alumnes sabien que era un gran poeta. Ferrater feia unes classes de tipus magistral, intentant sempre fer-se entendre, ensenyant els alumnes a ser crítics, a saber triar, sense enciclopedisme --Sagarra puntualitza que eren classes, és a dir, prou diferents de les conferències aplegades en el Curs de literatura catalana contemporània. No parlava com un mestre sinó com un col·lega. Entre els alumnes, l'anomenaven "el Gabriel". Els insistia de llegir en anglès, en un moment que calia comprar els llibres fora, aprofitant algun viatge, perquè les llibreries de Barcelona trigaven a servir-los. La bibliografia proposada tenia un nivell que ara costaria d'exigir als alumnes de primer: el manual de Wellek i Warren, Jakobson, la gramàtica de Port Royal (en facsímil), Poesía española: Ensayo de métodos y límites estilísticos (lectura proposada per Rico), i altres lectures, com ara La platja, de Pavese; El doctor Glass, de Söderberg; Bernard Malamud, o a classe, "Platja de Dover", d'Arnold, en anglès, o "Viatge a Citerea", de Baudelaire, en francès. Cornudella recorda el que li havia explicat Jill Jarrell: si s'intessava per Dostoievski, per exemple, agafava el llibre en rus, amb una gramàtica i un diccionari rus al costat.

Sagarra desmenteix que tingués a la Universitat Autònoma un contracte de jardiner. Considera que sempre el van reconèixer, els col·legues i els alumnes. Cornudella llegeix, entre la documentació que aporta a la taula rodona, el contracte com a professor ajudant. Repassa el seu llarg expedient acadèmic, i destaca que, dels anys d'estudis de Matemàtiques, se'n conserva un treball d'història de la matemàtica: "Pascal y el concepto de definición matemática". Va continuar sempre interessat per les matemàtiques, i a la llista de les darreres compres de llibres que va fer, al març de 1972, hi consta un llibre de matemàtiques. Cornudella revisa les llistes d'articles i llibres llegits, els buidatges de revistes, la feina a la Biblioteca de Cataluunya, les lectures consignades a l'agenda. Antoni Comas, en les notes d'un text en memòria de Gabriel Ferrater, va destacar que havia professat (havia fet les conferències del Curs) abans de ser llicenciat. Cornudella també conserva un ofici del rector Frederic Udina, del març de 1972, que li escriu per demanar-li el títol de doctorat o de llicenciatura, requisit per poder impartir classes.

L'anècdota més emotiva de la taula rodona és de Mila Sagarra, que feia dies que li demanava amb insistència una bibliografia lingüística. Van coincidir a El Mesón, tot dinant: l'hi va tornar a demanar. Li va dir que l'acompanyés a casa, i li va dictar una bibliografia, amb tres nivells d'importància dels llibres. Sagarra conserva el paper, que té també algunes anotacions d'ell. Potser és l'última persona que va veure Ferrater viu. Sagarra va comprar i llegir tots els llibres.

***

La placa de bronze commemorativa és obra de Pep Codó

--
Apunt revisat el 22 de maig de 2022

divendres, 22 d’abril de 2022

Outeiriño2021

¬¬¬¬¬

Outeiriño, Manuel, "A figura poética de Ferrater", pàg. 7-21, dins Ferrater, Gabriel. As mulleres e os días, Outeiriño, Manuel, trad. Santiago de Compostel·la: Chan da Pólvora Editora, col·lecció "O Río", núm. 4, 2021, 474 pàg.

Aquesta traducció de Gabriel Ferrater al gallec, As mulleres e os días, fa molt de goig. Inclou tota la poesia publicada a l'edició crítica de Jordi Cornudella de l'any 2018, és a dir, a més dels poemes de Les dones i els dies, els quatre poemes suplementaris (els que Ferrater hauria inclòs en una nova edició del llibre), els poemes descartats i altres versos esparsos. L'edició és bilingüe, amb la traducció presentada a les pàgines de la dreta i l'orginal a l'esquerra. El llibre s'ha començat a distribuir al març de 2022, malgrat la data d'edició.

El pròleg de Manuel Outeiriño em sembla una introducció excel·lent per als lectors gallecs. S'obre amb una breu nota biogràfica. Exposa amb claredat i matís quina és la poètica de Gabriel Ferrater. Demostra un bon coneixement de tota la seva obra i un domini molt solvent de la bibliografia, entre la qual cita Perpinyà, Macià, Terry, Cliff, Gimferrer, Comadira, Margarit. La traducció ha procurat ser fidel a la dicció de Ferrater (en el sentit d'Oliva), preservant les seves ironies, la col·loquialitat, el joc de mètrica i sintaxi, el predomini de la semàntica sobre la musicalitat. El gallec "Poema inacabado" manté la rima assonant. 

De la traducció, en copio cinc exemples. Qui llegeixi aquest apunt es podrà fer el càrrec del bon ofici d'Outeiriño i el valor del llibre: "Cuarto de outono", "Se podo", "Poema inacabado" (els versos inicials de la "Tornada"), "Ocio" i "Canción idiota". Tot traductor té moltes lliçons a donar-nos sobre els nostres poetes preferits.


CUARTO DE OUTONO

A persiana, non de todo baixada,
coma un susto que evita caer ó chan,
non nos separa do aire. Mira, ábrense
trinta e sete horizontes finos e rectos,
e mais o corazón esquéceo. Sen saudade
vainos morrendo a luz, que era cor
de mel, e agora é cor de cheiro de mazá.
Que lento o mundo, que lento o mundo, que lenta
a pena polas horas que marchan
de présa. Dime, lembrarás
este cuarto?
                    "Quéroo moito.
Aquelas voces de obreiros --Que son?"
                                                            Albaneis:
falta unha casa na mazá.
                                        "Cantan,
e hoxe non as escoito. Berran, rin,
e hoxe que calan fáiseme estraño".
                                                        Que lentas
as follas vermellas das voces, que incertas
cando nos veñen cubrir. Durmidas,
as follas dos meus bicos van cubrindo
abeiros do teu corpo, mentres vas esquecendo
as follas altas do verán, os días
abertos e sen bicos, ben ó fondo
o corpo lembra: aínda
tes pel media do sol, media da lúa.


SE PODO

Algunha cousa entrou
dentro dun verso que
sei que vou poder escribir, e non
sei cando, nin como, nin que
se avirá a dicir. Se podo
levareino onda ti.
Que diga os teus cabelos
ou a escama de sol
que che vibra nesta unlla.
Pero quizais non sempre
terei todo presente
o que vexo en ti agora.
Oín o son escuro
dunha cousa a caerme
pra dentro dalgún pozo. Cando aboie,
terei que saber recoñecer
que vén deste momento?


POEMA INACABADO (començament de la "Tornada")

Perdón, Heleniña, perdón.
Non vai chega-la conclusión,
e este envurullo de erros
non vai dar a ningures. Que demos!
Xa pasan catro meses do verán
tempo en que non me viches entrar
de sutaque, coa faltriqueira chea
de follas que sorprender pretendan
unha paciente orella.
Tamén hai contos que avellentan,
igual cós homes, antes de acadar
o xusto nivel do seu medrar.


OCIO

Ela dorme. É a hora en que os homes
xa espertaron, e pouca luz
entra aínda prós ferir.
Conformámonos con ben pouco. Só
co sentimento de dúas cousas:
a terra xira, e as mulleres dormen.
Conciliados, imos de camiño
á fin do mundo. Non nos cómpre
nada pra axudalo.


CANCIÓN IDIOTA

Ano de distraídos Ano trinta e oito
Prohibiran a praia
e iamos bañarnos espidos
coándonos por baixo do aramado
Aprendín a face-lo amor
á sombra dos piñeiros de Pedralbes
cuando roncaban os camións
levando barcas a pasa-lo Ebro
Barcas da Costa Brava
fixeron camiño atravesaron
moitas aldeas de labregos toda unha
cidade de quinta columna 
Para acabar pasaron o Ebro
nin elas o esperaban
Ano trinta e oito Ano de distraídos
Fixen o amor Fun á praia
As barquiñas pasaron o Ebro
e nun avión engurrado
aterrei á beira de Tolouse
o día xusto no que Daladier
por reservarme paz francesa
non empalmaba con nosa guerra
e eu víame partido polo medio
Un ano enteiro vivido ó día
Ouro de luz Son de Clarins
Un aramio de lembranza doce
córtame esa espesura dun día
do manteigueiro sesenta e dous
Ano trinta e oito O ano máis zoupón
e eu aprendín a vivir
Que rosado enredo de entreperna
Ano de distraídos Ano trinta e oito

--

divendres, 8 d’abril de 2022

Amat2022

¬¬¬¬¬

Amat, Jordi. Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater. Barcelona: Edicions 62, abril de 2022, 383 pàg.

Acabo de llegir la biografia que Jordi Amat ha publicat sobre Gabriel Ferrater. N'escric les primeres impressions:

  • El llibre es llegeix molt bé, i compto que portarà nous lectors a Gabriel Ferrater. És atractiu, estimulant, flueix. Pot convertir-se en un dels llibres bàsics que necessita tot autor de categoria: una edició crítica solvent i a l'abast de tothom de la seva obra, que tenim amb l'edició de Les dones i els dies a cura de Jordi Cornudella; una edició acurada dels textos bàsics del seu pensament (que en part ens proporcionen ara les conferències del Curs de literatura catalana contemporània, a cura també de Cornudella, i l'antologia del seu pensament que ha publicat fa poc Marina Porras, Donar nous als nens), i una biografia canònica, que és el que pot arribar a ser el llibre de Jordi Amat.
  • Vèncer la por és una biografia sense llacunes. Cobreix tota la vida de Gabriel Ferrater d'una manera uniforme. Aprofita bé treballs anteriors, com l'imprescindible El Gabriel Ferrater de Reus, de Ramon Gomis, i recorre a molts documents inèdits importants, entre els quals destaca la correspondència amb Jill Jarrell, inclosos els primers telegrames que s'envien quan s'acaben de conèixer i estan separats, a ciutats diferents, sense viure encara junts. És la primera vegada que s'explica d'una manera força completa la seva relació amb Jill Jarrell. La narració avança sempre amb sobrietat i amb pas segur, posant ordre als fets. Aclareix també episodis importants, com ara la detenció de Ferrater, les causes de la qual havien estat controvertides. Alguns poemes de Ferrater, citats sencers, apareixen davant del lector amb nova llum.
  • És una decisió intel·ligent començar el llibre amb un capítol, "Revolució (1958-1961)", que trenca l'ordre temporal de la biografia. Aquests quatre anys van de l'escriptura dels primers poemes a l'aparició del primer llibre, Da nuces pueris. Si Gabriel Ferrater ens importa primordialment, si pesa per damunt de tot, és per la seva poesia. Començar in medias res, guanyant-se l'atenció del lector, és una maniobra narrativa hàbil de Jordi Amat, un biògraf competent i experimentat. Cal remarcar, a propòsit d'aquest capítol, que la revolució a què es refereix Amat és poètica però també té valor moral: "Després d'ell res podrà tornar a ser igual." (pàg. 11). 
  • El llibre manté un to constant, equilibrat, lluny de l'hagiografia i sense prepotència ni indulgència per l'alcoholisme de Gabriel Ferrater. L'alcohol pesa molt a la seva vida, amb una intensitat que el lector intueix que és creixent i es torna dominant als darrers anys de vida. Amat no jutja, no adopta mai un aire de superioritat com a narrador ni cau en la veneració del personatge brillant i d'intel·ligència penetrant i irrepetible. No jutja tampoc la societat ni la política ni les editorials ni les operacions culturals ni els amics: narra. Però també pren posició a vegades: "No és que vagi a contracorrent. No és un Dante sense Florència, com va poetitzar Valverde. Va absolutament per lliure i per això només pot ser un outsider, una ment prodigiosa que no li ha permès construir-se una vida d'adult convencional, perquè com a molt pot anar tirant, buscant moments per ser feliç." (pàg. 313). De fet, Amat és ben respectuós amb el lector: li dona fets, documents, és a dir, ens deixa gairebé sempre la feina d'interpretació. Crec que el llibre supera el mite Ferrater, el dissol com una posició massa primària.
  • La biografia està completament al dia sobre els treballs que s'han escrit els darrers anys sobre Gabriel Ferrater i la seva obra. Per exemple, esprem les cartes a l'Helena que van aparèixer al monogràfic de la revista Reduccions. Aprofita perfectament tota mena d'aportacions que els qui estem familiaritzats amb l'obra i la biografia de Ferrater reconeixem, paràgraf a paràgraf, sense donar referències bibliogràfiques ni notes a peu de pàgina, que haurien enfarfegat la lectura del text. No hi ha tampoc cap bibliografia. Hi ha, en canvi, un text final, una "Nota de l'autor", a les pàg. 375-383, que exposa de forma clara l'origen d'aquest treball. Jo hi veig també el bon sentit de Jordi Cornudella, com a editor que encarrega el llibre (l'any 2018) i marmessor de l'obra de Gabriel Ferrater. Finalment, el llibre conté explicacions de detall que faciliten la comprensió d'alguns poemes de Les dones i els dies --serveixen per copsar millor matisos de l'anècdota que hi ha darrere el poema i, en certa manera, poden facilitar-ne alguna interpretació. 
  • Tot i que, descomptada la "Nota de l'autor", la biografia té 373 pàgines, Jordi Amat ha fet en aquesta biografia un esforç de síntesi notabilíssim. S'ha documentat exhaustivament, ha aprofitat nombrosos testimonis, ha fet un treball de fons impressionant. Per posar dos exemples diferents, el famós episodi sobre els intents de Gabriel Ferrater perquè li concedissin el Premi Internacional dels Editors a Witold Gombrowicz s'explica perfectament, i amb matisos i tota la seva complexitat, a les pàg. 287-293 i 329-331, mentre que Josep Maria Castellet l'explicava parcialment en 17 pàgines i  Zofia Stasiakiewicz n'hi dedicava 106. La conferència que Jordi Amat va fer al Centre de Lectura de Reus al desembre de l'any passat era el resultat de moltes hores de recerca d'arxiu, per constatar, amb molt de detall, en un camp gairebé verge de bibliografia, la singularitat de Reus com a ciutat comercial i industrial en el segle XIX, una singularitat que explica la idiosincràsia de la família Ferraté-Soler i és a l'origen de la intel·ligència independent i descomunal de Gabriel Ferrater. Amat va poder donar molta informació de primera mà en aquella conferència, una informació que és latent, sense entrebancar el text, en l'orientació fonamental del capítol sobre la infantesa, l'adolescència i la joventut de Ferrater.
Jordi Amat ha construït amb Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater un llibre que farà créixer, al llarg dels anys que vindran, l'estimació per Gabriel Ferrater i la seva obra --una de les fites del centenari que commemorem. Ha tractat de saber qui era Ferrater, de comprendre'l en la seva radicalitat. Ens ajudarà per sempre a preservar la figura i l'esperit de Ferrater.

***

Jaume Coll Mariné ha estat un dels primers a ressenyar el llibre, a la revista digital de crítica literària La lectora. Reconeix que Jordi Amat ha estat capaç d'escriure una biografia sobre Gabriel Ferrater que no cau en la caricatura ni la mitificació, gràcies a l'ús de fonts documentals primàries i a un to sostingut, que sap mantenir la distància. Considera que el llibre està escrit amb un estil eficient, que ajuda el lector a formar-se una imatge de Ferrater i que és d'informació completíssima –aquesta darrera apreciació és exagerada: el llibre té precisament la virtut de ser sintètic. 

Exposades amb to reticent les qualitats de Vèncer la por als dos primers i als dos darrers paràgrafs de la ressenya, els sis llargs paràgrafs centrals (el 80 % del text) plantegen una objecció de fons, que es deixa sintetitzar en aquesta frase: "Jordi Amat ha dibuixat el que per ell és Ferrater: un autor espanyol que va fer versos en català, imbricat naturalment en la cultura (espanyola) que es va fer a Barcelona durant els cinquanta i els seixanta.". Torno a fullejar el capítol tercer, "Postguerra (1947-1956)", i hi veig explicada, per utilitzar el primer exemple que Coll addueix, l'aparició de la revista Laye, inequívocament, dins l'entorn de Falange i els organismes oficials de la dictadura. Diria que Amat deixa clar que la cultura oficial única possible a la postguerra és l'espanyola i ben vinculada a la dictadura...

A mi em sembla que l'exposició que Jaume Coll Mariné esperava dins de Vèncer la por ja va aparèixer al llibre de Jordi Amat Las voces del diálogo: Poesía y política en el medio siglo, gairebé tres-centes pàgines sobre el fracassat intent d'obertura cultural que van impulsar determinats sectors de la dictadura, amb una sòlida exposició del paper de Carles Riba i de la resistència cultural mantinguda des de l'exili interior. Aquell assaig d'història cultural es reflecteix dins aquesta biografia de Gabriel Ferrater en quatre o cinc pàgines a tot estirar. Insisteixo que Vèncer la por és una biografia sintètica, destil·lada d'un treball de documentació molt extens. Personalment, el llibre em fa rumiar --tinc ganes de tornar-lo a llegir, i hi tindré present el punt de vista de Coll. No hi sé veure que Amat l'hagi escrit "per a un lector culturalment espanyol". La meva intuïció és que el Ferrater d'Amat més aviat incomodarà el marc cultural espanyol --tan aviciat encara, dècades després, d'autocomplaença. 
  • Per si algú hi té interès, vaig afegir al final de l'apunt sobre Joan Ferraté unes notes arran de la lectura de Las voces del diálogo. Em va semblar rellevant que el número extraordinari que Laye va dedicar al lliberal Ortega y Gasset acabés comportant l'expulsió de Joan Ferraté del consell de redacció de la revista, a causa del seu article (i del to general d'aquell número 23). Aquells fets ja havien estat explicats pel mateix Joan Ferraté el 1982. La revista Laye va ser tancada al número següent.
Coincidint amb el dia del centenari del naixement de Gabriel Ferrater, el 20 de maig, Narcís Comadira ha aprofitat el seu article setmanal al diari Ara, "Cent anys", per elogiar la biografia de Jordi Amat. Marina Porras ha publicat una nota que havia escrit i havia desat de sentit contrari, "El pitjor homenatge": considera Vèncer la por una oportunitat perduda. 

***

Jordi Amat es troba en plena promoció de Vèncer la por. És probable que surtin algunes entrevistes seves rellevants per entendre com ha plantejat la biografia de Gabriel Ferrater. Les primeres són aquestes:


--
Apunt revisat el 21 de maig de 2022

dimecres, 30 de març de 2022

Donar nous als nens

¬¬¬¬¬

Ferrater, Gabriel. Donar nous als nens: Antologia. Porras, Marina, ed. Barcelona: Comanegra, març de 2022, 398 pàg.

L'antologia Donar nous als nens que ha preparat Marina Porras mereix tenir molts lectors per tres raons. L'extens pròleg de Porras --de què em vaig ocupar en un apunt escrit fa quatre dies-- és un retrat introductori de Ferrater consistent, de to sostingut, que funciona perfectament com a narració i fa venir ganes de llegir l'antologia sencera. La idea del llibre és un encert, una aportació suculenta a l'Any Gabriel Ferrater: compleix la seva funció fonamental, que és posar novament a l'abast dels lectors el pensament de Ferrater, sobretot a l'abast de moltes persones que no han trobat mai a les llibreries Sobre el llenguatge, Sobre pintura, Cartes a l'Helena, Escritores en tres lenguas, descatalogats de fa anys. La tria no era senzilla, perquè, a part dels llibres de poesia, els textos de Ferrater recuperats pòstumament sumen unes dues mil pàgines. Amb el llibre acabat de llegir sencer, ressegueixo l'índex: els textos són molt representatius i mostren a la vegada un Ferrater complex, atractiu, coherent --dono el detall del contingut al final d'aquest apunt. Un altre encert de l'antologia és l'extensió de les peces, que deixa fluir el pensament de Ferrater i produeix al lector la sensació que no queda saciat, que vol llegir més. Finalment, el llibre mateix té un gruix mesurat, es deixa portar amunt i avall; com a objecte és agradable, fa de bon de llegir. El títol Donar nous als nens m'entusiasma. 

Anem al moll de l'os, l'antologia. El postfaci de Da nuces pueris és un text idoni per començar, que sembla que es torni quasi ineludible just darrere del pròleg de Porras. Els sis autors catalans de la primera secció, presentats en ordre cronològic, March, Maragall, Carner, Riba, Foix, Pla, compten per a Ferrater. Són ben presents a la seva obra poètica (també Maragall, a través de Riba). Els textos són d'origen i to variat, tots brillants; és especialment feliç la idea de recuperar la carta al professor Nims sobre March i també la carta que li va escriure a J. V. Foix arran de la publicació d'Onze Nadals i un cap d'any (massa poc conegudes). Tornats a llegir els textos, un cop més, hi veig detalls que no m'havien cridat prou l'atenció fins ara. Per exemple, aquesta conjectura: "Lucreci ha de ser a la base de l'ascensió de March des de les seves obretes de rel provençal fins a les llargues obres mestres del final.". Tancar aquesta secció amb dues reflexions sociològiques molt àcides sobre la nostra cultura i sobre les seves relacions amb la política ens dibuixa Gabriel Ferrater com un intel·lectual de risc, de manera congruent amb la figura que ens ha presentat Marina Porras al pròleg.

La segona secció, "Sobre literatura (II)", consisteix també en autors que compten per a Ferrater: Shakespeare, Baudelaire, els autors de la branca de la poesia anglesa a l'ombra de la qual va provar de fer-se un racó (Hardy, Ransom, Graves, Auden), i també el trident Proust, Joyce i Kafka (tres dels millors capítols d'Escritores en tres lenguas), més Gombrowicz. Els textos triats tenen la gràcia de recuperar-nos l'entrada "Charles Baudelaire" de la Gran Enciclopèdia Catalana, de donar-nos un text sobre Kakfa prou diferent del conegut pròleg de la traducció d'El procés i d'il·luminar aspectes clau de la poesia de Ferrater. Significativament, aquesta segona secció de textos sobre literatura inclou més autors i ocupa més pàgines que la primera. Llegint-la, entenem per què Ferrater actua com a escriptor amb la mateixa ambició que aquests autors insignes, com un igual. 

Les quatre seccions següents no arriben a sumar tantes pàgines com "Sobre literatura (II)". La tria de textos lingüístics i sobre pintura és sumària: dos textos, molt representatius, i amb implicacions estilístiques i estètiques. "Les gramàtiques de Pompeu Fabra" és el primer article sobre llengua que Ferrater va publicar. Representa una entrada en el camp de batalla de la lingüística imponent, molt coratjosa contra els tòpics i els partits presos, dissolvent, crítica, de vocació eminentment científica, que mostra una preparació d'altíssima categoria: havia estat capaç de fer-se càrrec de tota la producció en lingüística teòrica i de l'escola gramatical descriptivista des de començament de segle. El text sobre pintura, derivat d'una conferència que havia fet als 32 anys, té el valor de presentar la posició estètica teòrica, una reflexió sobre l'activitat artística en sentit ampli (incloent-hi l'activitat literària), que Ferrater va defensar tota la vida. Les cartes públiques són totes importants: divertida i inapel·lable la defensa de la concessió del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes a Joan Oliver, i molt valentes la rèplica a Golo Mann a Die Zeit i la crida a la comunitat lingüística internacional perquè reaccioni davant l'expulsió d'Espanya de Joan Coromines (que li impedia prosseguir el seu treball de camp). Les cartes privades estan molt ben triades, així mateix, començant pel fet de reduir-les a dos corresponsals i donar solament, dels epistolaris, les cartes escrites per Ferrater: sis cartes a Helena Valentí, que ens mostren una intimitat crua, i aprofiten de manera excel·lent la novetat de les cartes recuperades per Jordi Cornudella al monogràfic de la revista Reduccions de l'any 2019, i tres cartes a Jaime Gil de Biedma, testimoni d'una gran amistat i de la seva confabulació poètica.

El llibre acaba esplèndidament amb totes les entrevistes publicades fins ara i una selecció de qüestionaris, és a dir, amb el Gabriel Ferrater oral i dialèctic. Responia els qüestionaris sempre de manera molt aguda, cenyint-se a la pregunta i responent-la a la contra, sovint reduint-la a l'absurd --els qüestionaris són com una traca final! D'altra banda, tenim la sort que les entrevistes que li van fer a Gabriel Ferrater són totes valuoses (no passa el mateix, per exemple, amb les entrevistes a Jaime Gil): els entrevistadors de Ferrater tenien criteri i les seves respostes eren àgils, lúcides i iconoclastes, memorables.

En resum, Donar nous als nens és una antologia molt llaminera, concentrada en l'escriptor i crític, plena de perles, que ens donen una imatge atractiva, molt solvent de Ferrater i que soprendran la majoria de lectors. Aquestes nous són una aportació magnífica a l'Any Ferrater. Cal felicitar Marina Porras i l'editorial Comanegra. Espero que Donar nous als nens es llegeixi tant i sigui tan influent com l'edició de Cornudella de les conferències de la Universitat de Barcelona, el Curs de literatura catalana contemporània. I que tots plegats, en el moment de publicar aquest apunt, gaudeixin d'una gran presentació, com aquest llibre mereix, a la Fàbrica Lehmann!

***

Contingut de l'antologia:

  • Prefaci: "Vaig néixer a Reus...", 3 pàg.
  • Sobre literatura (I)
    • Ausiàs March, 4 pàg.
    • Joan Maragall, 4 pàg.
    • Josep Carner, 8 pàg.
    • Carles Riba, 8 pàg.
    • J. V. Foix, 5 pàg.
    • Josep Pla, 7 pàg.
    • Literatura i política (I i II), dos fragments de 12 i 17 pàg.
  • Sobre literatura (II)
    • William Shakespeare, 5 pàg.
    • Charles Baudelaire, 3 pàg.
    • Thomas Hardy, 10 pàg.
    • Marcel Proust, 13 pàg.
    • Robert Frost, 8 pàg.
    • James Joyce, 11 pàg.
    • Franz Kafka, 8 pàg.
    • John Crowe Ransom, 6 pàg.
    • Witold Gombrowicz, 4 pàg.
    • Wystan Hugh Auden, 8 pàg.
  • Sobre el llenguatge: "Les gramàtiques de Pompeu Fabra", 11 pàg.
  • Sobre pintura: "¿A dónde miran los pintores?", 13 pàg.
  • Cartes públiques
    • Sobre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (Tele/Estel), 2 pàg.
    • En rèplica a Golo Mann (Die Zeit), 7 pàg.
    • En favor de Joan Coromines (carta a Roman Jakobson, quan Coromines va ser detingut, expulsat i vetat de tornar a Espanya), 4 pàg.
  • Cartes privades
    • Sis cartes a Helena Valentí, 14 pàg.
    • Tres cartes a Jaime Gil de Biedma, 12 pàg.
  • Entrevistes i qüestionaris 
    • Sombra del paraíso [resposta al qüestionari Auden], 2 pàg.
    • Enquesta: la poesia social, 2 pàg.
    • Qüestionari Poemes 1963, 3 pàg.
    • Primera entrevista de Baltasar Porcel (Destino, 1967), 7 pàg.
    • Entrevista de Roberto Ruberto, 11 pàg.
    • Entrevista de Federico Campbell, 16 pàg.
    • Entrevista de Lluís Pasqual, 6 pàg.
    • Segona entrevista de Baltasar Porcel (Serra d'Or, 1972, publicada pòstumament), 18 pàg.

***

L'apunt Índex de noms de l'obra de Ferrater afegeix a les seves entrades el buidatge de l'antologia de textos que ha preparat Marina Porras.

Coberta de la primera edició del llibre

--
Apunt revisat el 13 d'abril de 2022

dissabte, 26 de març de 2022

Porras2022

¬¬¬¬¬

Porras, Marina, "Sobre Gabriel Ferrater", pàg. 11-92, pròleg de Gabriel Ferrater, Donar nous als nens: Antologia, selecció de Marina Porras. Barcelona: Comanegra, 2022, 398 pàg.

Crec que l'Any Ferrater, ara com ara, ha situat per al públic general Gabriel Ferrater entre els clàssics de la nostra literatura, com un dels grans poetes de la segona meitat del segle XX. La poesia de Ferrater s'erigeix com una poesia sòlidament fonamentada en els grans poetes que el precedeixen i, a la vegada, com una poesia de ruptura, nova, que obre les portes cap a la literatura contemporània. Compto que l'Any Ferrater tindrà un segon efecte, al qual l'antologia de Marina Porras Donar nous als nens contribuirà d'una manera important: la reivindicació del pensament de Gabriel Ferrater. La inauguració de l'Any Ferrater a Reus ja es va orientar cap a l'èmfasi central en la seva poesia i la presentació exuberant dels testimonis del seu valor intel·lectual. Mentre els llibres que aplegaven els textos no poètics de Ferrater van estar descatalogats, impossibles de trobar a les llibreries, era difícil que el seu pensament fos gaire present. La fertilitat d'un llibre com el Curs de literatura catalana contemporània (2019), en què Jordi Cornudella va editar impecablement tots els testimonis de les conferències a la Universitat de Barcelona, fins aleshores dispersos entre diversos llibres introbables, s'ha notat fins i tot aquest començament d'any en les sessions del curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència, de l'Institut d'Humanitats de Barcelona: ha estat el llibre més citat, al costat de Les dones i els dies. L'antologia Donar nous als nens pot ser igualment fèrtil, té les condicions per acomplir la seva funció primordial de portar nous lectors cap al pensament de Ferrater.

Marina Porras escriu el pròleg pensant sobretot en els nous lectors de Gabriel Ferrater. Repassa la seva trajectòria vital i intel·lectual amb amenitat, narrant-la amb un to sostingut que cal recalcar. Aprofita molts textos del mateix Ferrater i testimonis dels qui el van conèixer. Contrapunta sovint, i amb sentit, la vida de Gabriel i el seu germà Joan. Fa emergir la figura del pare, Ricard Ferraté, en contrast amb els comentaris més aviat despectius dels seus fills. Posa en valor el llibre de Ramon Gomis El Gabriel Ferrater de Reus, sense el qual "no sabríem gairebé res dels primers trenta anys de Ferrater." (pàg. 92). Explica bé l'allunyament progressiu de Reus. Posa en context, amb equanimitat, sense idealitzar-la, el paper de la revista Laye. Deixa clar que Gabriel Ferrater i el seu germà Joan eren catalans, no hi renunciaven, dins del grup de nois de Laye, que eren fills dels vencedors de la guerra civil, d'ambient molt espanyolitzat, intel·ligents, simpàtics i lliures en una Barcelona grisa i reprimida. Constata l'evolució de la prosa de Ferrater, d'uns primers textos quasi enrevessats i amb tics d'època a la prosa neta dels seus últims anys. Porras el va dibuixant, detall a detall, com un bevedor social, com algú que bevia per estar amb la gent i ser el més agut en la conversa. El pròleg té un gran al·licient també per als qui estem més familiaritzats amb la biografia de Ferrater, per la consistència del retrat i pels nombrosos detalls que afloren a cada pàgina, poc coneguts o recordats. El Gabriel Ferrater del pròleg de Marina Porras és complex, matisat, té llum i ombra.

No m'ocuparé en aquest apunt del contingut de l'antologia. Donar nous als nens mereix un apunt propi i figurar, a la columna esquerra d'aquest blog, entre els llibres de Gabriel Ferrater. Conec tots els textos que inclou i ara els tornaré a llegir, per plaer i també per veure quin efecte fan plegats, seguint l'ordre en què han estat disposats per Marina Porras. Com que compto que el llibre es vendrà bé i serà una eina de consulta habitual, el buidaré a l'índex general de noms dels llibres de Ferrater.

***

Al cap de pocs dies de l'aparició del llibre, Roger Escapa va entrevistar Marina Porras (20:27) dins de l'espai de literatura del programa El suplement de Catalunya Ràdio.

Marina Porras ha anat fent presentacions de llibres i atenent els mitjans, sobretot arran del 20 de maig, dia del centenari del naixement de Gabriel Ferrater:

Marina Porras, en un moment del seu espai sobre llibres del programa de cap de setmana El suplement, de Catalunya Ràdio

--
Apunt revisat el 21 de maig de 2022

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites