dissabte, 15 de juny del 2024

Oliva2022B

¬¬¬¬¬

"Gabriel Ferrater: Sobre pintura", conferència de Salvador Oliva al Fons d'Art Teresa Vallmajó, de Banyoles, 30 de desembre de 2022 [vídeo publicat al canal Fons d'Art Teresa Vallmajó a YouTube el 19 de maig de 2024]

Mireia Cuenca, la responsable del Fons d'Art Teresa Vallmajó, de Banyoles, presenta brevíssimament Salvador Oliva, un escriptor conegut de tot el públic de la sala ("no necessita presentació a Banyoles"). El destaca com a traductor de Shakespeare i com a persona que va conèixer personalment Gabriel Ferrater. Probablement aquest acte va ser el darrer de l'Any Gabriel Ferrater, en commemoració del centenari del seu naixement --n'acaben de publicar el vídeo.

La conferència, d'encara no tres quarts d'hora, és una petita delícia. Salvador Oliva considera que Gabriel Ferrater va ser la persona més intel·ligent que hagi conegut mai, incloses les seves lectures. Sobrepassava molt els grans professors que Oliva va tenir la sort de tenir a la universitat: José Manuel Blecua, Riquer, Rico, Valverde... --hi havia també professors pèssims, a la universitat franquista; n'explica algunes acècdotes. Ferrater és qui més s'acosta al que Harold Bloom entén com a geni, una persona que amb l'ús del llenguatge sempre ens impressiona, parli del que parli.

Oliva constata, havent seguit els actes de l'Any Ferrater, que no n'hi ha hagut cap sobre pintura --l'excepció serien les presentacions del llibre L'art de la pintura, publicat per Obrador Edèndum el 2022 (tot i constar el 2021 com a data d'impremta), un llibre que Oliva utilitza durant la conferència. Recorda que Ferrater va visitar el museu del Prado el 1947, que va ser crític d'art a la revista Laye durant set anys. Explica que Joan Ferraté va ser qui va recollir tots els textos esparsos sobre art del seu germà al llibre Sobre pintura. Però hi faltava l'article més interessant --una conferència de fet en origen--, "¿A dónde miran los pintores?", que Joan Ferraté va poder recuperar més tard --la va incloure a Cartes a l'Helena-- i que Jordi Cornudella va incloure a la seva antologia Vers i prosa. Ara és a L'art de la pintura --Oliva elogia les imatges que il·lustren aquest llibre, però es queixa que la traducció és arcaitzant. Oliva es concentra en aquest text, que ressegueix, tot alternant-lo amb les seves reflexions estètiques personals.

La distinció de fons i forma pot ser útil per parlar d'un article de diari, comenta Oliva. Però no funciona en la literatura, que requereix una lectura de segon grau. La literatura i la pintura no són mai ni veritat ni mentida; són discursos no referencials, que s'adrecen a la imaginació. La dicotomia de fons i forma és falsa. Oliva es remunta a Horaci, a la idea de delectar instruint (la delectança s'associava a la forma, i la instrucció al fons, però la distinció no serveix per a la música, no serveix per a totes les arts). Ara: en el text que tancava Da nuces pueris, que va tenir una repercussió notable, Ferrater hi distingia fons i forma d'una manera contundent, que Oliva va demanar al mateix Ferrater que li aclarís. Li va respondre que l'afirmació s'inseria en un context polèmic d'uns teòrics que deien que forma i contingut són la mateixa cosa --l'origen es troba, pel que fa poc ha descobert Oliva, en Walter Pater, que va ser mestre d'Oscar Wilde: van ser els primers a dir que fons i forma no eren dues coses sinó una cosa sola. De Pater, en va sortir una branca de crítica literària francesa, fluixeta però notòria en el seu moment, que considerava que sols hi ha estil.

Ferrater, dins l'article "¿A dónde miran los pintores?", explica justament la distinció entre fons i forma seguint Valéry Larbaud. Hi ha a l'obra d'art un tema general i un tema específic. La força de l'obra d'art es troba en el seu tema específic, que fa que nosaltres, receptors de l'obra d'art, repetim mimèticament el gest evocat. L'amor pot ser un tema general, que té molts temes específics, començant pel motiu de la separació dels amants. Oliva cita Gabriel Ferrater: "La nostra experiència de la vida no és cap contingut del nostre pensament [...] És alguna cosa incomunicable de la vida". Oliva repassa amb detall l'exemple del poema de Leopardi que Ferrater esmenta a l'article. Comenta més endavant també alguns quadres que es van projectant a la sala, en què contrasta el tema específic i el tema genèric. La seva conclusió és que en art tot és forma, com va defensar el mateix Gabriel Ferrater, al cap d'uns anys de la nota de Da nuces pueris, al pròleg del llibre de Marta Pessarrodona --text que Joan Ferraté havia recuperat a Sobre literatura, pàg. 139-143; ara inclòs a Papers sobre literatura, pàg. 312-5.

L'article de Ferrater també està contra l'art engagé, l'art que no té tema específic, l'art que predica. Eliot diu que el que té valor no és l'emoció que l'obra expressa sinó el correlat objectiu d'aquesta emoció --el terme és pedant, d'acord amb Oliva, que intenta ser més planer, en la seva argumentació i en el comentari dels quadres que ocupa la darrera part de la conferència. L'art és només forma i la interpretació és nostra, diu Oliva.

Salvador Oliva va acabar recordant una frase de Camus, que havia dit que les persones intel·ligents eren persones molt bondadoses. Gabriel Ferrater era bondadós, era molt intel·ligent. 

--

divendres, 31 de maig del 2024

Amat2022B

¬¬¬¬¬

"Gabriel Ferrater i el món editorial", a càrrec de Jordi Amat, acompanyat de Jordi Cornudella, primera sessió del cicle de tardor Enraonar: Programes de pensament, de Sant Cugat del Vallès, amb el lema "Gabriel Ferrater: llegir, escriure, pensar, transmetre", 3 d'octubre de 2022  

Presenta la conferència la regidora Esther Madrona. Dins el cicle de conferències Enraonar, es van dedicar a Gabriel Ferrater les sessions sobre reflexió i coneixement del darrar trimestre de l'any 2022.

Jordi Cornudella exposa la intenció del cicle de conferències i presenta també Jordi Amat (de fet, gairebé l'acompanya, al llarg de tota la conferència, complementant el seu discurs amb dades de detall, preguntes i altres observacions). La dedicació professional de Gabriel Ferrater a la lectura potser no va ser un èxit pel que fa als resultats econòmics, que van ser discrets, però sí que va donar resultats culturals tangibles. Cornudella destaca, de la biografia d'Amat Vèncer la por, la capacitat de seleccionar i relacionar totes les peces de documentació i cosir-les en un discurs articulat, que quadra amb la imatge que teníem de Ferrater i a la vegada ens ofereix una nova mirada. Per exemple, diu Cornudella, Amat va resseguir l'elaboració cronològica dels informes de Ferrater com a lector editorial, per poder fer-se càrrec dels seus fils de lectura professionals --corroboro que la lectura cronològica dels informes fa aflorar sentits latents a l'activitat de Ferrater com a lector editorial, en relació sobretot amb les seves posicions crítiques.

Jordi Amat comença explicant l'activitat traductora de Gabriel Ferrater, la seva primera feina, quan la família està arruïnada (abans del suïcidi del pare). Escriu també una novel·la policíaca amb Josep Maria de Martín per a un premi (en van ser finalistes). Amat es refereix als seus informes de lectura, als capítols per a l'editorial Salvat que es van recollir pòstumament al llibre titulat Escritores en tres lenguas, a les entrades enciclopèdiques sobre lingüística (escrites a partir del 1967), als afegits de la Història de la literatura universal de Laaths... Va ser membre del comitè de lectura, membre de la delegació al Premi Formentor, director literari del 1965-6 a Seix Barral. No va ser un empleat editorial sinó un col·laborador qualificat. Destaca l'entrada "anglès" de la Gran Enciclopèdia Catalana --totalment d'acord. Jordi Cornudella apunta la importància de la temporada a Hamburg, el 1963, treballant per a l'editorial Rowohlt, llegint i fent informes de novel·les durant nou deu mesos: era un lector amb la capacitat d'assessorar les grans editorials europees. -- Jordi Amat, en una digressió, diu que ell no va voler escriure una biografia intel·lectual de Ferrater.

Què aporta Ferrater al món editorial català i espanyol?, es pregunta Amat. Va ser un agent especialment brillant de la modernitat --sense pretendre-ho, més aviat com a resultat de la seva activitat-- davant la cultura espanyola del franquisme. La jugada era intentar convertir l'editorial Seix Barral en una editorial literària comparable a les europees. Va fer que els lectors accedissin a llibres que ell ja coneixia. Un cas pràctic: Carr, ¿Qué es la historia? Surt el 1961, en fa l'informe el 1962 per recomanar que es tradueixi [Papers, cartes, paraules, pàg. 48-49], el 1965 Seix Barral contracta el llibre, que surt quan Ferrater n'era director literari, el 1967. També Auerbach: informe del 1965 sobre Literatursprache und PUblikum in der lateinischen Spätantike und im Miittelalter [Papers, cartes, paraules, pàg. 32], llibre publicat al cap d'uns anys. Amat comenta uns quants casos més, i en destaca el de Gombrowicz: crec que Ferrater l'havia començat a llegir el 1965, i en tot cas l'acaba traduint ell mateix --compra una gramàtica polonesa (escrita en alemany) a la llibreria Herder a final del 1965. Cornudella recorda que Ferrater era un enamorat de La spiaggia de Pavese: va fer traduir novament el llibre al castellà, amb encàrrec a Juan Antonio Masoliver Ródenas.

Jordi Cornudella recalca que Gabriel Ferrater és molt conscienciós com a traductor, sobretot quan no ha de treballar a preu fet. Posa l'exemple de París era una fiesta, llibre pòstum de Hemingway. Havia proposat a Joan Oliver de traduir també les narracions que Kafka havia publicat en vida. Jordi Amat considera que no pretén mai figurar, ni de fer de patum, al contrari que alguns dels editors per a qui va treballar. Socialitza el seu coneixement.

Cicle Enraonar a Sant Cugat del Vallès:

--

dissabte, 4 de maig del 2024

Sullà2022

¬¬¬¬¬

"Gabriel Ferrater, professor de crítica literària", a càrrec d'Enric Sullà, quarta sessió del cicle de tardor Enraonar: Programes de pensament, de Sant Cugat del Vallès, amb el lema "Gabriel Ferrater: llegir, escriure, pensar, transmetre", 7 de novembre de 2022 

El que fa aquest col·loqui extraordinari és l'esforç d'Enric Sullà de posar-se en contacte amb onze dotze companys seus del curs per tractar de reconstruir-ne el record. Va ser un mig curs d'uns cinc mesos, amb algunes classes perdudes per la declaració de l'estat d'excepció. Amb l'assignatura assumida a mig curs, no hi havia programat. No es van examinar a fnal de curs sinó que els van avaluar un treball sobre un crític literari, dirigit pels professors. Gabriel Ferrater conservava les notes d'avaluació del curs, amb el nom del crític literari de què havien fet el treball, i les fitxes dels alumnes. No se n'han conservat apunts. Durant el col·loqui, Sullà va mostrant al públic assistent tots els llibres de què parla, els llibres d'aquell curs.

El col·loqui comença amb una bona introducció de Jordi Cornudella, que repassa com s'ha anat reconstruint l'obra crítica de Gabriel Ferrater. De fet, la seva faceta com a crític literari és amagada: l'única referència tàcita que en tenim és el títol del curs impartit a la Universitat Autònoma de Barcelona en el primer semestre de 1969. Aquesta tesi de Cornudella, més elaborada, reapareix en la introducció de la seva edició dels Papers sobre literatura de Ferrater. Durant la conferència, que es desenvolupa gairebé com una conversa, Cornudella esmenta que havia estat alumne de Sullà --jo també en vaig ser alumne, i recordo l'admiració amb què ens parlava sempre de Ferrater.

Enric Sullà explica que va ser una sort tenir Gabriel Ferrater de professor de crítica literària. De fet, li va obrir la vocació per aquella matèria, de la qual ha estat professor durant quaranta anys. Recorda com es va incorporar Ferrater, juntament amb el professor de la Universitat de Barcelona Francisco Rico, com a professor de l'assignatura, a mig curs, en substitució de Guillermo Díaz-Plaja --és potser la narració més detallada d'aquells fets que li he sentit mai. 

Sullà constata que a Ferrater li agradava la joventut del seus alumnes, se'ls prenia seriosament --en contrast amb molts altres professors. Les seves classes eren el que se'n diu classes magistrals. Els proposava lectures: per exemple, Matthew Arnold, Cultura i anarquia, un llibre del 1856, amb una tercera edició de l'autor el 1888, que és un llibre que tenia un paper en la conformació de la política cultural i política literària, i que es considera encara el fonament dels actuals cultural studies --recorda també que van llegir i comentar "Platja de Dover", la seva traducció d'un poema d'Arnold. També van llegir T. S. Eliot, Función de la poesía y función de la crítica (traduït per Jaime Gil de Biedma), que és una resposta de Cultura i anarquia. Dedica un capítol a Arnold, de qui Eliot afirma que ordena la poesia anglesa de la seva època, com va fer T. S. Eliot amb la de la seva època, i com va fer Gabriel Ferrater  amb la literatura catalana del segle XX. Un altre llibre fundacional que van llegir, a l'origen del New Criticism, és Lectura y crítica, d'I. A. Richards (original, Practical criticism), llibre que havia sortit a Seix Barral quan Gabriel Ferrater hi feia de director editorial, traduït per Helena Valentí. També és un llibre de lectura de poesia: fa una dissecció dels errors de lectura dels seus alumnes. El manual de l'assignatura era la Teoria de la literatura, de René Wellek i Austin Warren, del 1949, traduït el 1955 al castellà (un encert de Dámaso Alonso) --un llibre que encara avui dia es pot llegir amb profit, diu Sullà, i que Jordi Cornudella va llegir quan va tenir Sullà de professor. Sullà apunta que caldria estudiar la relació de Gabriel Ferrater amb el New Criticism.

  • Annex a un missatge de correu que m'arriba un cop publicat l'apunt, Enric Sullà ha tingut l'amabilitat d'enviar-me el text definitiu de la conferència, que em serveix per ampliar-ne alguns detalls. Sullà puntualitza en el missatge que les relacions de Ferrater amb el New Criticism han estat ben estudiades per Jordi Julià. Al paràgraf anterior, s'hi haurien d'afegir quatre lectures: de Roman Jakobson, l'assaig “Linguistics and poetics” (1958); l'estudi de Roman Jakobson i Claude Lévi-Strauss “«Les chats» de Charles Baudelaire” (1962); el llibre de Lucien Goldmann Para una sociología de la novela (1965), i l’antologia Théorie de la littérature. Textes des Formalistes russes, a cura de Tzvetan Todorov, amb prefaci de Roman Jakobson (1965).
  • Copio la nota que tanca el text definitiu de la conferència d'Enric Sullà: "Vull fer constar el meu agraïment, en primer lloc, a Francisco Rico, Victòria Camps i Daniel Rico, i tot seguit als meus companys de curs David Carreras, Enric Cassany, Mariona Costa, Jaume Creus, Elisenda Ferran, Josep M. Fulquet, Xavier Lamuela, Silvia Mendlewicz, Núria Nardi, Enric Olivé, Júlia Samaranch i Mila Segarra; també a l’aleshores secretària de la Facultat, Rosa Maria Udina; i, en particular, a Jordi Cornudella, per l’ocasió. Sense l’ajuda de tots els mencionats la reconstrucció de l’assignatura hauria estat impossible.".

Rico i Ferrater van posar els seus alumnes al dia, presentant-los el que s'estava fent a Europa; els van obrir portes. Era l'assignatura de Crítica literària d'un país normal --justament el 1969, un any molt dur de la dictadura. Per exemple, sobre els formalistes russos un dels llibres de referència era la Teoria de la literatura del 1966, i el 1969 Rico i Ferrater ja en parlaven --per a Sullà continua sent un llibre de capçalera, que també Cornudella va llegir. El 1966 havia esclatat l'estructuralisme a França. Ferrater no tenia simpatia per Roland Barthes ni per Lévy-Strauss. L'estructuralisme aplicat a la crítica li semblava xerrameca. Sullà fa un excurs sobre Língüística i poètica, de Roman Jakobson, que va dominar el panorama poètic durant vint anys. L'estilística era el mètode dominant a la universitat espanyola, al costat de la filologia positivista, amb dos llibres de referència com a mètode, de Dámaso Alonso i Amado Alonso. Tenien, al darrere, Leo Spitzer i la romanística, però en el fons l'estilística es basava en la intuïció. Dámaso Alonso i Amado Alonso són dos grans lectors de poesia. Era una escola de lectura de poesia. El que dominava com a consigna en el món de la literatura era el realisme, propulsat per la crítica marxista. També va ser lectura de curs La teoria de la novel·la, de Gyorgy Lukàcs --el llibre menys marxista de Lukàcs. Manuel Sacristán, expulsat de la universitat, explica Sullà, va passar molts anys traduint Lukàcs, que s'havia enfrontat a Bertolt Brecht. "Ara les pàgines de crítica literrària [de Lukàcs] cauen de le mans", diu Sullà. 

Enric Sullà recorda que van llegir La spiaggia, de Cesare Pavese, i El gran Gatsby, de Scott Fitzgerald. Parlava sovint de Pavese --la poesia li va arribar més tard, no el va influir. Li agradaven El bell estiu, que tracta de la iniciació sexual d'una noia, i menys El diable als turons, sobre la iniciació d'un noi. També els va recomanar El doctor Glas, de Sorderberg. D'Isaak Babel els va recomanar dos contes: "La meva primera oca" y "Després de la batalla", i els havia explicat com havia fotut els del Partit Comunista d'Espanya enviant-los "Babel" com a poema a incloure en un llibre commemoratiu de la Revolució Russa, una reflexió sobre l'intel·lectual davant la violència de la guerra. A classe també va parlar de tres poesies: "Platja de Dover", d'Arnold, en anglès i català; "Viatge a Citerea", de Baudelaire, i la resposta de Victor Hugo, "Cerigo", el nom que li donaven a l'illa els venecians.

Els companys de claustre respectaven moltíssim Gabriel Ferrater, començant pel mateix Francisco Rico. Tothom li tenia un respecte extraordinari. Les seves classes eren apassionades. Li agradava portar la contrària. Hi havia molts alumnes que hi anaven d'oients. Els alumnes sabien qui era. Havien llegit Les dones i els dies. Els feia respecte. Rico i Ferrater els van considerar adults. No hi havia distància amb els professors en aquella primera Autònoma, la majoria molt joves i entusiastes, en un ambient irrepetible. Enric Sullà observa que Gabriel Ferrater s'havia format en francès, coneixia la cultura francesa de manera profunda, però havia fet el pas molt notable d'assimilar la cultura anglesa. Insistia als alumnes que llegissin els textos en la llengua original. Les classes anaven més enllà de l'aula, pels corredors, al carrer, i a El Mesón. Feien sessions amb el professor d'historiador de l'art José Milicua els dissabtes a la tarda: i passaven Rico, Ferrater, a vegades, també Joan Ferraté, Marta Pessarrodona. Ell va dir que volia fer l'assignatura de Lingüística el curs següent; els delegats del curs van anar a veure el rector per aconseguir-ho, i se'n van sortir. Gabriel Ferrater tenia una simpatia extraordinària.

Cicle Enraonar a Sant Cugat del Vallès:

--
Apunt revisat el 14 de maig de 2024

divendres, 22 de març del 2024

Pla2024

¬¬¬¬¬

Pla, Xavier. Un cor furtiu: Vida de Josep Pla. Barcelona: Columna, març de 2024, 1.533 pàg.

[Inici de la primera versió d'aquest apunt, amb el llibre acabat de comprar, el 22 de març] L'he pogut comprar per fi aquest migdia, havent dinat. Fent un cafè, abans de tornar a entrar a la feina, n'he fullejat la taula de continguts, m'he fixat en l'articulació al voltant de tres parts, amb "El trencaclosques de la guerra (1936-1939)" com a part central. He vist que hi havia un índex de noms: Ferrater i Soler, Gabriel 450, 1185, 1331, 1348-1352, 1453, 1484, 1487. No m'he resistit a anar a aquestes cinc pàgines seguides.

Pàgines 1348-1352: Xavier Pla escriu sobre un article molt elogiós de Maurici Serrahima. Canvia de paràgraf: "Però potser el millor lector d'El quadern gris és el poeta Gabriel Ferrater. No tan sols és qui diu les coses més penetrants sobre el llibre, sobre l'estil de Pla i sobre el valor de la seva obra, posant-lo en relació amb altres grans escriptors del seu temps. També és el primer a desctivar el caràcter simulat del dietari." (pàg. 1348). Xavier Pla constata que Gabriel Ferrater i el seu germà Joan havien llegit els primers llibres de Pla a la biblioteca familiar. Veu afinitats entre Pla i Ferrater. Cita sencera la carta de Pla en resposta a l'exemplar dedicat que va rebre de Da nuces pueris. Recorda també els elogis de Ferrater de la prosa de Pla; destaca la memorable resposta de Ferrater a una enquesta de Destino sobre Pla que ens va rescatar Jordi Amat a Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater, pàg. 326-8 (ara també es pot llegir a Papers sobre literatura, pàg. 261-2). Xavier Pla acaba aquestes quatre cinc pàgines amb una referència extensa a l'informe en què Ferrater va recomanar als editors Farrar, Straus & Giroux, de Nova York, la traducció d'El quadern gris a l'anglès (també inclòs ara a Papers sobre literatura, pàg. 256-260). Josep Iborra ha relacionat alguns conceptes centrals d'aquest informe amb The liberal imagination, de Lionel Trilling. -- Xavier Pla afegeix, al final de la "Nota" en què explica sumàriament la preparació i les fonts del llibre, que va tenir presents, a l'hora de redactar-lo, per fixar el to i l'enfocament del text, la biografia de Roland Barthes escrita per Tiphaine Samoyault i la de Gabriel Ferrater escrita per Jordi Amat.  

Des del meu punt de vista, Xavier Pla era l'autor d'un dels assaigs més penetrants i fecunds sobre la literatura de Pla, una mirada nova que demostrava amb arguments sòlids la importància de la seva obra: Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària, de l'any 1997. Era també l'estudiós, preservador, editor, impulsor constant de l'aparició de nous textos de Josep Pla i sobre Josep Pla, amb un ritme de gairebé un nou llibre per any, des de la Càtedra Josep Pla de la Universitat de Girona i des de la Fundació Josep Pla de Palafrugell. Amb aquesta biografia es converteix en el gran autor de referència sobre Josep Pla. 

Paràgraf escrit el 21 d'abril: Vaig acabar el llibre fa un parell de dies. Afegeixo quatre observacions a l'apunt:

  • Xavier Pla diu que ha dedicat deu anys a la preparació d'aquesta biografia, però el resultat del seu esforç, Un cor furtiu, no s'explica sense més de trenta anys de dedicació a l'obra de Josep Pla. És una obra molt llargament pensada.
  • El mètode de selecció i distribució del material és clau. Cada capítol es divideix en seccions, majoritàriament d'entre deu i trenta pàgines, sovint del voltant d'una vintena, que es podrien llegir gairebé de manera independent, i que cobreixen sovint uns quants anys. Xavier Pla sap triar, d'entre una quantitat ingent de documentació conservada i disponible, el material més significatiu i el sap presentar d'una manera ordenada, rellevant i amena. 
    • Si em torno a fixar en les referències a Gabriel Ferrater, constato que apareixen a la tercera part, en el capítol més breu del llibre, però potser el més substancial per donar compte de la importància que acaba tenint l'obra de Josep Pla. "El quadern gris. Una paret amb figures (1966)" repassa els fets i les decisions que condueixen Pla a publicar l'Obra completa amb editorial Destino, i la deliberació amb què es porta a terme el projecte editorial; explica la complicada gènesi i la publicació del primer volum d'aquesta Obra completa, El quadern gris, com a culminació de la literatura de Pla i el llibre que li dona la glòria literària; exposa una interpretació d'aquest llibre, una mirada impagable de Xavier Pla no com a biògraf sinó com a crític, en una mica menys de tres pàgines, i sintetitza la seva recepció en una enumeració de les nombroses cartes de felicitació que rep i en les lectures de Joan Teixidor, Maurici Serrahima i Gabriel Ferrater. És significatiu que Xavier Pla plantegi aquestes lectures com un crescendo que desemboca en les pàgines de Ferrater. Ja havia destacat (pàg. 1331), explicant la gènesi del llibre, que Ferrater serà el primer a adonar-se, de seguida, que no es tracta d'un diari de la joventut de Pla sinó d'un diari de joventut reescrit al cap dels anys pel Pla madur. A diferència de Serrahima, no existeix un Ferrater crític: la seva lectura aguda es desprèn de papers dispersos (dedicatòries, versos, ressenyes, la resposta d'un parell d'enquestes i, sobretot, el travadíssim informe com a lector en què recomanava a una editorial nord-americana que traduïssin El quadern gris a l'anglès). Des del meu punt de vista, aquest plantejament és molt valuós, perquè ve de la persona que potser ha reivindicat amb més coneixement la tradició crítica catalana.
  • Les seccions de què es compon cada capítol s'encavalquen cronològicament: el temps va progressant al llarg de la secció i sovint regredeix al començament de la secció següent per tornar a desplegar-se cap endavant. No hi ha una narració de fets de cronologia encarcarada. Sense que et pugui cansar, el llibre va avamçant de manera successiva per diferents temes i punts de vista. Sols la part central, la dels anys de la guerra civil, es cenyeix amb encert a l'ordre cronològic, mes a mes, del gener de 1936 al desembre de 1939. D'altra banda, Xavier Pla té sentit del ritme narratiu: és admirable, per exemple, el contrast que aconsegueix entre el triomf de l'any 1966 arran de la publicació d'El quadern gris i el salt immediat en el capítol següent a l'angina de pit de l'any 1972.
  • La biografia té profunditat, dona compte de les contradiccions de la persona, no ens n'escatima les facetes desagradables. No és superficial. Xavier Pla té el mèrit de donar-nos una imatge de Josep Pla que encara ens el torna més complex, com a escriptor i com a persona. El comprenem millor i a la vegada ens fascina la seva vitalitat. La passió de Pla per l'escriptura ens interpel·la, com a lectors i també personalment.
  • Un cor furtiu fa venir ganes de llegir més Pla. M'he apuntat uns quants articles que vull recuperar, i alguns llibres als quals tornaré. He comprat i he llegit tot seguit l'edició crítica de Viaje en autobús (1942), a cura de Xavier Pla, publicada per Cátedra.

[Continuació de l'apunt del 22 de març] A la llibreria Documenta no veia el llibre, si bé hi havia un espai buit a la taula on esperava trobar-lo. L'he demanat. S'han adonat que ja no en quedaven, a la taula. En tenien mitja dotzena en preparació. Me n'han etiquetat un i han començat a preparar els altres. Al taulell de sortida, l'home que tenia al davant se n'enduia també un exemplar. El petit tast en relació amb Gabriel Ferrater ha confirmat les meves expectatives de lector.


Afegit també del 21 d'abril: He seguit la recepció d'aquesta biografia. Ha rebut comentaris elogiosos en articles, ressenyes, entrevistes. M'han interessat especialment l'entrevista que li van fer a Xavier Pla a l'emissora de ràdio Girona FM, l'hora i vint minuts de vídeo de l'entrevista d'Ignasi Aragay al canal del diari Ara a YouTube i la presentació del llibre, del mateix Xavier Pla acompanyat de Jordi Cornudella com a editor, que donaven resposta a les preguntes esmolades de Xènia Dyakonova, a la Fundació Josep Pla, el dia 20 de març:


--
Apunt revisat el 5 de maig de 2024

dijous, 14 de març del 2024

RipollRicard2022

¬¬¬¬¬

"Ricard Ripoll ens parla de Charles Baudelaire", setena de les conferències del cicle Poetes de Ferrater, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès a l'Ateneu Santcugatenc, 1 de desembre de 2022

El vídeo de la conferència no inclou la presentació prèvia que devia fer algun membre de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès; comença en el que devia ser el principi de la intervenció de Ricard Ripoll. Situa en primer lloc --els 24 primers minuts-- Charles Baudelaire dins dels corrents literaris, a la seva època i en la seva biografia. Ressegueix després --del minut 29 fins al final-- la poesia de Les fleurs du mal. Ripoll recita magníficament i interpreta els poemes "L'albatros", "Correspondances", "Spleen IV", "Le goût de néant", i també els petits poemes en prosa "L'étranger", "Enivrez-vous" ("Embriagueu-vos", en traducció de Joaquim Sala Sanhuja) i "Le port".

Naturalment, Ripoll recorda la referència de Ferrater a Baudelaire a "In memoriam". I tot seguit destaca i llegeix l'entrada de la Gran Enciclopèdia Catalana "Charles Baudelaire", signada per GFe. Gabriel Ferrater considera Baudelaire el darrer gran romàntic francès. El qualifica d'"iniciador d'una nova sensibilitat centrada en l'experiència de la vida urbana", i Ripoll remarca que també Ferrater és l'iniciador d'una nova sensibilitat en la poesia catalana, representa un trencament amb la poesia realista i social. Quan Ferrater escriu en aquella entrada que la poesia de Baudelaire implica una "observació de les ambivalències del món emotiu i imaginatiu que, expressant-ho de manera negativa, ha expulsat des de fa un segle fins ara la poesia de la bellesa en el sentit grecollatí", Ferrater, creu Ripoll, també pensa en la seva poesia. Tots dos són poetes urbans, observadors d'una ciutat que es contraposa a la naturalesa  exaltada pels romàntics. Baudelaire és dels primers escriptors que pren la ciutat com a tema. 

A Ricard Ripoll, "Primavera" li sembla un poema d'una complexitat enorme, força hermètic, en què detecta un eco del Rimbaud d'Une saison en enfer: quan Ferrater parla de l'idiota natural. Ferrater es va nodrir de la modernitat poètica de Baudelaire, Rimbaud i Lautréamont --Ripoll planteja el tercer poeta com a hipòtesi: l'Àlbum Ferrater, pàg. 45, 51 i 63, confirma la hipòtesi, ja que els anys 1940-1 Ferrater va escriure un assaig sobre Lautréamont que no s'ha conservat. 

Al cap d'un any d'aquesta conferència es va produir una novetat rellevant: els Papers sobre literatura editats per Jordi Cornudella han restituït el text sencer original de l'entrada de Ferrater sobre Les fleurs du mal a la Gran Enciclopèdia Catalana.

El cicle Poetes de Ferrater va començar amb l'Any Ferrater, i va seguir el 2023:

--

dimecres, 28 de febrer del 2024

Mallafrè2022

 ¬¬¬¬¬

Mallafrè, Joaquim. "'In memoriam', una aproximació al poema i una traducció al castellà", dins Revista del Centre de Lectura de Reus, 9a època, 2n quadrimestre, setembre de 2022

L'Associació Gosar Poder recordava dimarts un article publicat per Joaquim Mallafrè al monogràfic del centenari de Gabriel Ferrater de la Revista del Centre de Lectura de Reus. L'he llegit. La setmana passada, el 22 de febrer, havia tornat a llegir un altre article seu, publicat també a la revista del Centre de Lectura, en un altre monogràfic dedicat a Ferrater, l'any 1974. Aquell article de joventut era un esbós biogràfic ple d'informació de primera mà, una aportació més que notable.

L'article de l'any 2022 consisteix en una descripció detallada de la llengua del poema "In memoriam", plena d'observacions minucioses i suculentes. Per exemple, constata que la paraula "por" apareix 9 cops al poema (38 cops a Les dones i els dies). També destaca que el poema de Jaime Gil de Biedma "Intento formular mi experiencia de la guerra" al·ludeix a "In memoriam", i hi afegeix que l'experiència narrada pot coincidir amb la de "The managers", d'Auden. Es fixa en la traducció al castellà del llibre, Mujeres y días, de Pere Gimferrer, José Agustín Goytisolo i José María Valverde. En concret, analitza la traducció que Gimferrer fa d'"In memoriam": "opta per una traducció substitutiva; és a dir que el lector no necessita saber català per llegir en castellà un equivalent poètic de l’original.". La mètrica de la traducció de Gimferrer és fidel. Mallafrè en ressegueix nombroses exemples de detall, i destaca molts encerts del traductor. Descobreixo que la pastisseria del poema, on els nois de la colla mengen pa tornant de l'excursió a Tamarit, era la paraula que s'utilitzava a Reus per referirse a un forn de pa.

La trajectòria intel·lectual de Mallafrè és llarga. He gaudit de les seves traduccions, començant per l'Ulisses de Joyce, que devia llegir ben jovenet, cap al 1982. És memorable el seu assaig Llengua de tribu, llengua de polis. Sempre atent als actes ferraterians organitzats a Reus, l'havia vist al Centre de Lectura, bonhomiós i amb ull crític --recordo un cop que va puntualitzar, en una conferència, que Eduard Valentí havia viscut i fet de professor a Reus uns quants anys, acabada la guerra, perquè estava desterrat a viure a més de cent quilòmetres de Barcelona. Val la pena llegir l'apunt que li ha dedicat Enric Iborra al blog La serp blanca.

Retrat del fotògraf Carles Fargas de Joaquim Mallafrè al vestíbul del Centre de Lectura de Reus, l'any 1991,
al costat de l'escultura de Pau Gargallo que hi ha a l'entrada

--

dissabte, 24 de febrer del 2024

Índex de noms de l'obra de Joan Ferraté

 ¬¬¬¬¬

Aquesta pàgina inclourà un índex general de noms dels escrits i llibres de Joan Ferraté. Als llibres (i a les revistes i altres fonts), els assignaré una abreviatura a partir de les primeres inicials del títol: els ordenaré a continuació alfabèticament, tot consignant l'edició que utilitzo. A l'índex, les referències consten de les abreviatures i els números de pàgina corresponents a cada llibre o document.

Com que celebraré el centenari del naixement de Joan Ferraté rellegint-lo sencer, aprofitaré per anar buidant els textos i anar afegint-los a l'índex. De moment, he buidat una part de l'obra de joventut.

  • CF Correspondència Castellet-Ferraté 1948-1951, pàg. 183-346 del llibre, a cura d'Enric Gallén i José Francisco Ruiz Casanova, Josep M. Castellet, editor i mediador cultural (Lleida/Barcelona: Punctum & Edicions 62, 2015, 375 pàg.).
  • De la revista Laye, en consigno el número i la pàgina. Així, la referència a Rafael Alberti Laye12_74 indica que el nom del poeta apareix al número 12, pàgina 74.
  • Pro Provocacions (Barcelona: Empúries, 1989, 171 pàg.)

El blog també té, encetat l'any 2009, un índex general de noms de l'obra de Gabriel Ferrater.

Aguado Bleye, Pedro, CF 340
Alain, Pro57
Albérès, René Marill, CF 342
Albert, Caterina, Pro16-17
Alberti, Rafael, Laye04_6, Laye12_74
Alcibíades, Laye16_62-63
Aleixandre, Vicente, CF 214, Laye04_6, Laye12_74-75, Laye20_84
Alemany Bolufer, José, CF 320
Alexandre, Laye22_91
Alonso, Dámaso, Laye04_6, Laye12_74, Laye13_60-62, Laye20_66
Amià Marcel·lí ?, Laye20_66
Amiel, Henri-Frédéric, Laye12_69-71
Amorós, Eulàlia, CF 281, 285, 323?
Anaxàgores, Laye13_15
Anaximandre, Laye13_15
Andrés Estellés, Vicent, Pro126
Apuleu, Laye20_66
Arxiprest d'Hita, Pro135
Auden, Wystan Hugh, Pro71-2, 87
Auerbach, Erich, Laye20_64-67
August, Laye22_92-93
Avellaneda, Alonso Fernández de, Pro65-6
Ayala, Laye01_11
Ayesta, Julián, Laye20_83-85, Laye22_90
Aymà, Jaume, CF 342
Aymé, Marcel, CF 301, Laye18_59-62
Azorín, CF 187, 189, 197
Badosa, Cristina, Pro103
Badosa, Enrique, CF 229, 330
Baeza, Eduardo, CF 266
Bally, Charles, Laye13_63-64
Balzac, Honoré de, Laye04_6, Laye20_65; Pro131
Barbellion, W. N. P., Laye20_83
Baró de Maldà, Pro152
Baroja, Pío, Laye17_41-42
Barral, Carles, CF 214, 229-231, 234, 236, 265, 281, 285, 287-8, 330, 335, 337-8; Pro124
Bartrina, Joaquim Maria, Laye04_6
Bassols, Mariano, CF 199
Bastardas, Joan, CF 199
Baudelaire, Charles, Laye03_8, Laye04_6, Laye12_70-71, Laye22_63
Beddoes, Thomas Lovell, Pro93-4
Bedient, Calvin, Pro167
Beneyto, Maria, Laye22_107
Bergson, Henri, CF 195, 256, 260, 274
Berkeley, Anthony, CF 320
Bernanos, Geroges, CF 345
Bíblia, Laye20_65; Pro81, 85
Bismarck, Otto von, Laye03_8
Bleiberg, Germán, CF 202
Boadella, Albert, Pro45
Bochenski, Jozef Maria, CF 343
Bofill i Mates, Jaume, vid. Guerau de Liost
Bonet, Blai, Laye23_117-9, Pro126
Bonet, Francisco, CF 215-6
Bonn, Moritz Julius, CF 2011
Borrell II, comte, Pro41
Bousoño, Carlos, Laye12_74-75
Brentano, Franz, CF 330
Bréton, André, Laye12_74
Britten, Benjamin, CF 274
Brossa, Joan, Pro125
Bühler, CF 343-4
Burckhardt, Jakob, CF 245, 290; Laye03_8
Byron, George Gordon, Pro101, 159-163
Byron, Anne Isabella, Pro161
Caballero, catedràtic d'institut que escriu a Laye, CF 287
Caillois, Roger, CF 342
Cain, James M., CF 267, 294
Calderón de la Barca, Pedro, Laye04_6
Calders, Pere, Pro55
Calvo Serer, Rafael, CF 278
Cambó, Francesc, Pro154
Campoamor, Ramón de, Laye04_6, Laye22_58
Camus, Albert, CF 184, 186
Cançó de Rotlan, Laye20_66
Capellà de Bolquera, Pro125
Capellà del sanatori de Puig d'Olena, CF 325
Carande, Ramón, CF 211
Carles V d'Alemanya (Carles I d'Espanya), Laye10_13
Carner, Josep, CF 297, 304, 320, 323; Laye05_13, Laye12_71; Pro26, 32, 39, 125, 128, 133
Carrero Blanco, Luis, Pro12
Cassou, Jean, CF 345
Castellet, Josep Maria, CF 183-346; Pro27, 95, 124
Castellet, pare, CF 223, 256
Castro, Américo, CF 338, Laye20_66
Cató, Laye22_91-92Catul, Laye22_92
Cavafis, Constantinos, Pro161
Cela, Camilo José, CF 342, Pro23
Cernuda, Luis, Laye04_6, Laye12_74
Cervantes, Miguel de Laye20_66; Pro65, 73
Cèsar, Juli, Laye22_92
Chalandritsanos, Lukas, Pro162
Chartier, Émile, vid. Alain
Chase, James Hadley, CF 255
Cheyney, Peter, CF 240, 248, 255, 294
Chopin, Frédéric, CF 322
Ciceró, Laye03_8
Clairmont, Claire, Pro162
Cocteau, Jean, Laye12_69-71, Pro43
Comadira, Narcís, Pro126
Comas, Antoni, CF 323
Companys, Lluís, Pro45
Comte, Auguste, Laye01_9
Constantí el Gran, Laye03_8
Corbière, Tristan, Pro97
Coromines, Joan, Pro91
Costafreda, Alfons, CF 192, 206, 214, 218, 224-6, 229, 233, 236, 241, 243, 246-7, 262, 264-6, 270, 274, 277, 281-2, 285, 287-291, 294, 301, 303, 326, 328, 337-8, 346
Cots, Jordi, CF 230, 233, 239, 241, 243, 292, 307, 311; Laye05_13
Croce, Benedetto, Laye19_6
Crónica del Gran Capitán, Pro136
Cuixart, Modest, CF 273
d'Ors, Eugeni, CF 199, 229, 277, 333; Laye04_6, Laye12_69-71, Laye13_62, Laye23_173
Dalmau, CF 246
Dante, Laye13_60, Pro47
de Azúa, Félix, Pro46, 49
e Balzac, Honoré, vid. Balzac, Honoré de
de Beauvoir, Simone, CF 263, 273, 294, 311
de Campos, C. M., CF 297
de Martín, Josep Maria, CF 273, 307, 310, 335, 338, 343
de Montoliu, Manuel, Pro95
de Otero, Blas, Pro124
de Pedrolo, Manuel, Pro125
de Retz, cardenal, cf. Retz, cardenal de
de Riquer, Martí, Pro65, 150
de Rojas, Fernando, Laye17_45
de Sagarra, Josep Maria, Laye05_13, Laye22_107-8
Descartes, René, CF 329; Laye13_64, Laye23_51
Díaz-Cabañate, Antonio, Laye20_84
Díaz de Cossío, mare de Josep Maria Castellet, CF 256
Díaz de Games, Gutierre, CF 296
Dickens, Charles, Laye04_6
Diego, Gerardo, CF 187, Laye12_74
Dilthey, Wilhelm, CF 215, 244; Laye01_9,11, Laye22_58, Laye23_171
Don Nuno, Pro62
Donne, John, Laye05_13
Dorival, Bernard, Laye22_59
Dromel, Laye01_9
Duras, Marguerite, Pro85
Edleston, John, Pro162
Eli Donat, Pro130
Eliot, Thomas Stearn, CF 301, 342; Laye04_6, Laye21_44-54; Pro95, 97-8, 101, 119-120, 164-8
Entrambasaguas, Joaquín de, CF 199
Escipió, Laye22_92
Escití, Pro132
Esclasans, Agustí, Laye23_157-160
Escohotado, Román, Laye20_84
Espert, Núria, Pro150
Espinàs, Josep Maria, Pro126
Espriu, Salvador, CF 236, 244, 335; Laye05_13, Laye12_71; Pro23-29, 94, 123-5, 128, 135-7, 147
Estellés, vid. Andrés Estellés, Vicent
Eulogi de Córdova, CF 288
Evans, Margiad, Laye22_60,62
Fabra, Pompeu, Pro103
Farreras, Francesc, CF 286-7
Faulkner, William, CF 240
Ferran, Jaume, CF 206, 218, 229, 233, 236, 265, 281, 285, 287-8, 301, 330, 335, 337-8, 346
Ferran, germanes (de Jaume Ferran), CF 218
Ferraté, Amàlia, CF 341, Pro55
Ferraté, Ricard, CF 341, Pro55
Ferrater, Gabriel, CF 199, 214, 218, 229, 236, 241, 254, 271, 301, 320, 338, 340-1; Pro23, 115, 124, 126
Fichte, Johann Gottlieb, CF 228
Flaubert, Gustave, Laye04_6
Foix, J.V., Pro125, 128
Folch, Jorge, CF 229
Font Espina, José M., CF 230
Font i Sagué, Norbert, Laye23_159
Fontana, Josep M., CF 338
Forster, Edward Morgan, Laye22_60,62, Pro57
Fradera, pintor, CF 229
Francesc I de França, Laye10_13
Franco, Francisco, Pro153-4, 156
Fray Luis de León, Laye13_61-62
Frazer, James, Pro165
Freixas, Antoni, CF 197, 346
Frenk, Margit, Pro70
Freud, Sigmund, Laye04_6
Fuentes Martín, Eugenio, CF 279, 315, 329
Fuster, Joan, Pro123-4, 126
Gabler, Hans Walter, Pro79-80
Galdós vid. Pérez Galdós
Galileu, Laye01_9,11
García Bacca, David, Laye13_15
Gardner, Stanley, CF 190
García Bellido, Laye13_64
García-Borrón, Juan Carlos, CF 234
García Lorca, Federico, Laye04_6, Laye12_74
García Serrano, Rafael, CF 297
Gide, André, CF 184, 190, 192, 297, 301, 326, 328, 333-4; Laye16_68; Pro46, 113
Gil de Biedma, Jaime, Pro23, 49, 115, 124
Gil-Robles, José María, Laye20_83
Giménez Caballero, Ernesto, Laye01_9
Gimferrer, Pere, Pro126
Giraudoux, Jean, Laye16_68
Goethe, Johann Wolfgang, CF 254, 328; Laye12_71, Laye23_158; Pro39
Gombrowicz, Witold, Pro115
Gómez de la Serna, Ramón, Laye22_59
González, Felipe, Pro73
González Vicen, Felipe, Laye03_8
Goytisolo, Agustín, Pro124
Gregori de Tours, Laye20_66
Grewe, Rudolf, CF 206, 216, 226, 236, 243, 246, 248, 288
Guerau de Liost, Pro26, 48
Guicciardini, Francesco, Pro136
Guiccioli, Teresa, Pro162
Guillem de Mediona, Pro61
Guillén, Jorge, Laye05_13
Guimerà, Àngel, Laye12_71
Güiraldes, Ricardo, CF 297
Hammett, Dashiell, CF 234-6, 238-9, 255
Hatzfeld, Jean, Laye16_62-63
Heidegger, Martin, CF 319, 323, 333, 340; Laye13_15, Laye23_50, Laye22_89; Pro69
Heimsoeth, Heinz, CF 228
Hemingway, Ernest, CF 267, 297; Laye22_60,62
Heràclit, Pro119
Hernández, Lluís, Pro113-4
Hernández, Miguel, Laye23_118, Pro87-88
Herrera, Fernando de Laye04_6
Hesíode, CF 340, Laye13_15-17
Hitler, Laye18_61
Hofmannsthal, Hugo von, cf. von Hofmannstal, Hugo
Hölderlin, Friedrich, Laye05_13, Laye22_58, Laye23_46
Homer, CF 245; Laye20_65, Laye21_99; Pro117, 133, 165
Horaci, Laye22_58
Hug Capet, II, Pro41
Hugo, Victor, Pro43
Husserl, Edmund, Laye13_15
Huston, John, Pro63
Huxley, Aldous, CF 189, 207, 329, 331; Laye22_60,62
Ibáñez Martín, José, CF 2279
Jackson, Michael, Pro83-4
Jaeger, Werner, CF 245, 329-330
Jaloux, Edmond, Laye17_43
James, Henry, Pro57
Jaspers, Karl, CF 319, 323
Jaume I, Pro59-62
Joyce, James, CF 187, 211-2, 221, 297; Laye17_44, Laye19_64, Laye20_85, Laye22_60,62, Laye23_104-116; , Pro63-64, 77, 79-80, 87, 105, 165
Juan, Remei, CF 340
Jung, Carl, CF 184, 188, 192, 195, 204-5, 207, 276, 328
Júnger, Ernst, CF 271
Kaegi, Werner, Laye03_8
Kafka, Franz, Pro146, 151
Kant, Immanuel, CF 273, Laye20_84
Kavafis, vid. Cavafis
Kidd, John, Pro79
Kierkegaard, Sören, CF 195, 221, 345; Laye03_8, Laye22_58
La Fontaine, Jean, CF 254
Laforgue, Jules, Laye04_6, Pro97
Laín, Pedro, CF 284; Laye01_9,11, Laye23_171-3; Pro45-46, 49, 73-5, 146-156
Lamb, Caroline, Pro161
Lapesa, Rafael, Pro75
Laurand, Louis, Laye13_64
Lewis, Sinclair, CF 197
Lluch, Ernest, Pro91
Lluís, bioquímic, Pro20-21
Lope de Vega, Félix, Laye04_6, Laye13_61; Pro134
López Arangueren, José Luis, CF 277; Laye04_6, Laye20_84, Laye22_89-90, Laye23_170-3
López Ibor, Joan Josep, CF 345
Lübker, Friedrich, Laye13_64
Lucreci, Laye22_92
MacCoy, Horace, CF 255
Machado, Antonio, CF 286, 290; Laye04_6, Laye19_53; Pro23
Magariños, Antonio, Laye22_90-93
Magny, Claude-Edmonde, CF 240
Malherbe, Marc-Antoine de, Laye05_13
Mallafrè, Joaquim, Pro77, 80
Mallarmé, Stéphane, CF 187
Malraux, André, CF 307, 312
Manegat, Julio, CF 229
Manent, Albert, CF 244, Laye05_13, Pro150-1
Manent, Marià, Pro117-8, 150-1
Manet, Claude, CF 187
Mann, Thomas, CF 320
Mannheim, Karl, Laye01_11
Maquiavel, CF 242
Maragall, Joan, Laye05_13, Laye12_74; Pro47
Maragall, Pasqual, Pro90
Marañón, Gregorio, CF 218
Marcel, Gabriel, CF 319, 323
Marco ?, Laye20_66
Marías, Javier, Pro45-46, 49
Marías, Julián, CF 234-5, 240, 244, 277, 279; Laye01_9,11; Pro39
Mariscal, Xavier, Pro45, 53
Marouzeau, Jules,, Laye20_76-77
Marsé, Juan, Pro46, 49
Marx, Karl, Laye03_8, Pro71
Matet, M., CF 188
Maurois, André, CF 206, 244
Maurras, Charles, Pro110
Mayans, Paco, CF 206, 215
Medina, Jaume, Pro95
Mendoza, Eduardo, Pro46, 49
Mentre, Laye01_11
Mercedes, amiga, Pro69
Mickiewicz, Adam, Pro131
Mill, John Stuart, Laye01_9
Modrego, Gregorio, CF 263, 266, 273
Moix, Terenci, Pro126
Molas, Joaquim, Pro27, 103
Mommsen, Theodor, Laye03_8
Montagut, José Antonio, canonge, CF 337
Montes, Laye20_84
Montherlant, Henry de, CF 212, 231, 234, 294, 297
Monzó, Quim, Pro37
Morales, company d'universitat, CF 200-1, 215, 218, 229, 246, 301, 338, 341
Nabokov, Vladimir, Pro96
Narcejac, Thomas, CF 342
Neroul, Laye04_6
Neruda, Pablo, Laye04_6, Laye12_74
Ney, Michel, Pro59
Nietzsche, Friedrich, CF 288; Laye03_8, Laye13_15, Laye23_51
Nilsson, M. P., Laye13_64
Núñez, Jesús, CF 214, 216, 218, 236, 259, 263, 266, 273, 279, 281, 285-7, 292, 303, 307, 315-6, 318-320, 329-330
Núñez de Arce, Gaspar, Laye04_6
O'Flaherty, Liam, CF 301
Obiols, Raimon, Pro57
Oeri, Jacob, Laye03_8
Oliart, Alberto, CF 229, 335, 337-8
Oliva, Salvador, Pro17, 105-6
Oliver, Bartomeu, CF 304, Pro55
Oliver, Joan, vid. Pere Quart
Ortega y Gasset, José, CF 192, 205-6, 217, 225, 234-5, 253-5, 277, 325-6, 328, 330-1; Laye01_9,11, Laye04_6, Laye13_62, Laye17_44, Laye18_62, Laye22_59-60, Laye23_50-52,171-2; Pro126
Ovidi, Laye13_16
Palau Fabre, Josep, Laye22_62-64, Pro125
Pallí, Julio, CF 213
Palomeque, CF 213
Pàmies, Sergi, Pro18, 38
Paneci de Rodes, Laye22_92
Panero, Leopoldo, Laye04_6
Pardo, José, CF 264
Pardo Bazán, Emilia, Pro73
Pasamonte, Jerónimo, Pro65-6
Pascal, Blaise, CF 218, Laye20_84, Laye23_51
Pater, Walter, CF 333-4
Pere Quart, Pro125
Pérez Galdós, Benito, Laye04_6
Pericay, Xavier, Pro38, 127, 129
Permanyer, Ricard, Laye22_107
Perucho, Joan, Pro125
Perugino, il, Laye13_62
Pétain, Philippe, Laye18_60
Petersen, Laye01_11, Laye23_171
Petrarca, Francesco, Laye01_11, Laye05_13
Petroni, Laye20_66
Píndar, Laye05_13
Pla, Josep, CF 296; Laye05_13, Laye17_41-48; Pro26, 94, 103, 123-5, 128
Plató, Laye22_89, Laye23_51; Pro111, 130, 155
Plaza, Luis María, CF 213
Plutarc, Laye16_62
Pocholo, vid. Núñez, Jesús
Polibi, Laye22_92
Ponç, Joan, CF 273
Pou de Avilés, José María, CF 215-6, 218, 281
Pound, Ezra, Pro164
Prat de la Riba, Enric, Laye12_71
Prieto, Gregorio, CF 310
Primo de Rivera, José Antonio, Laye23_171
Proust, Marcel, CF 244, Laye17_44; Pro155
Puig, Arnald, CF 273
Puig i Ferreter, Joan, CF 297, 345
Pujol, Jordi, Pro43, 53, 90, 113-4
Pujols, Francesc, Laye23_158
Puntí i Colell, Joan, CF 302
Quevedo, Francisco de, Laye19_52
Racine, Jean, Laye04_6
Ramon de Montcada, Pro59-61
Raventós, Joan, CF 233, 330
Renard, Jules, Pro111
Retz, cardenal de, CF 188
Riba, Carles, CF 288, 309, 343; Laye05_13, Laye12_71, Laye21_98, Laye23_46-55; Pro23, 26, 73, 75, 87-88, 95, 117, 123, 147, 149-150
Ridruejo, Dionisio, Laye04_6, Laye21_98, Laye23_171-3
Rilke, Rainer Maria, Laye04_6, Laye05_13; Pro99-100, 117-8
Rimbaud, Arthur, CF 188, Laye04_6, Laye12_74, Laye22_59; Pro133
Ritter, Gerhard, Laye03_8
Rodón, Ana María, Anuschka, CF 198-9, 201, 338
Rodoreda, Mercè, Pro125
Rodríguez Méndez, José M., CF 230
Roig Gironella, Juan, CF 270, 277
Ronsard, Pierre de, Laye05_13
Roquer, Ramon, CF 310
Rorschach, Hermann, CF 232
Rosales, Luis, Laye04_6, Laye20_84
Rosselló_Porcel, Bartomeu, Laye05_13
Rousseau, Jean Jacques, Laye03_8
Rümelin, Gustav, Laye01_9
Russell, Bertrand, Pro166
Ruyra, Joaquim, Laye05_13
Saavedra Fajardo, Diego de, Pro108
Sacristán, Manuel, CF 197, 204-5, 208, 213, 218, 232-3, 236, 247, 259, 264, 271, 274, 277, 281, 285, 287-8, 310, 313-4, 316, 320, 327-330, 332, 335, 337-8, 344
Sagarra vid. de Sagarra
Salvat-Papasseit, Joan, Pro123-4
San Juan de la Cruz, Laye13_61
Sánchez Ferlosio, Rafael, Pro23
Sánchez-Mazas, Rafael, Laye20_84
Sánchez Silva, Laye20_84
Sancho, poeta universitari, CF 229
Santayana, George, CF 334
Sarsanedas, Jordi, Pro126
Sartre, Jean-Paul, CF 284, 311, 333; Laye04_6, Laye16_68-70, Laye23_156
Saussure, Ferdinand de, Laye13_61, Laye13_63
Savage, D. S., Laye22_60-62,64
Savonarola, Girolamo, Laye12_71
Scheler, Max, CF 256
Schopenhauer, Arthur, Laye03_8
Searle, John, Pro131
Shaftesbury, comte de, Laye19_5
Shakespeare, William, Laye04_6
Simenon, Georges, CF 218, 267, 330, 342
Sobre la sublimitat [tractat anònim], Laye17_42
Sòcrates, Laye16_62
Sòfocles, CF 320, Pro117
Soler, Amàlia, CF 341, Pro55
Sopeña, Laye20_84
Spitzer, Leo, Laye04_6
Spranger, Eduard, CF 231, 234
Staderman, Rudolf, Laye03_8
Steinbeck, John, CF 301
Stendhal, CF 296; Laye17_43, Laye20_65, Laye20_84; Pro59, 103
Strack, Paul L., Laye22_92
Suárez, Adolfo, Pro43
Sul·la, Laye22_92
Sullà, Enric, Pro95
Tàcit, Laye20_66, Pro107
Tàpies, Antoni, CF 273-4
Teillard, Ania, CF 342, 345
Teixidor, Joan, Laye05_13
Tíbul, Laye17_41
Tomàs d'Aquino, CF 234, 277
Torrente Ballester, Gonzalo, CF 272, 274
Torres i Bages, Josep, Laye12_71
Toulouse-Lautrec, Henri de, CF 187
Toutain, Ferran, Pro38, 127, 129
Tovar, Antonio, Laye23_173
Toynbee, Arnold Joseph, CF 225
Trabal, Francesc, CF 184, 186
Tracy, Don, CF 255
Triadú, Joan, Laye12_71
Trías, Eugenio, Pro49
Troeltsch, Ernst, Laye03_8
Tucídides, Laye16_62
Tuson, Jesús, Pro39
Unamuno, Miguel de, CF 191, 208, 283, 287; Laye16_69
Unzueta, Patxo, Pro49
Valeri, Lluís, Laye22_107
Valero, Ana M., CF 197, 215, 224
Valéry, Paul, Laye04_6, Laye13_62, Laye16_62, Laye23_51; Pro134
Vallverdú, Francesc, Pro25-27, 29
Valverde, José María, Laye04_6
Vázquez Montalbán, Manuel, Pro46, 73, 147
Vico, Giambattista, CF 289-290
Vilanova, Antonio, CF 189, 199
Vilallonga, Llorenç, Pro125
Villalonga, Miquel, CF 184
Vilar, Pierre, Pro109
Vinyoli, Joan, Laye19_51-55, Pro125
Virgili, Laye22_92-93; Pro32, 155
Vivanco, Luis Felipe, Laye04_6, Laye20_84
Vives, Josep Lluís, Laye13_64
Voltaire, CF 240, Laye13_64
von Gersdoff, baró [amic de Nietzsche], Laye03_8
von Hofmannstal, Hugo, Pro67, 87
von Preen, Friedrich, Laye03_8
von Ranke, Leopold, Laye01_9, Laye03_8
Waehlens, Alfonso de, CF 325?
Wilamowitz, Ulrich von, Laye13_64
Wilde, Oscar, Laye16_68
Woolf, Virginia, Laye22_60,62
Zamora Vicente, Alonso, Laye01_11
Zola, Émile, Pro71
Zubiri, Xavier, CF 234
Zúñiga, Ángel?, CF 214

--
Apunt revisat el 23 de juny de 2024

diumenge, 11 de febrer del 2024

Perpinyà2022B

¬¬¬¬¬

Perpinyà, Núria. "Gabriel Ferrater conversa amb Núria Perpinyà sobre els seus títols", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 6, monogràfic II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, novembre de 2022, pàg. 495-504

Amb la forma d'un divertimento, una conversa imaginària amb Gabriel Ferrater, Núria Perpinyà apunta unes quantes observacions agudes sobre els títols dels seus llibres i poemes. Cal llegir el text sencer. El to i la intenció es reflecteixen, per exemple, en les següents preguntes i respostes a propòsit de Les dones i els dies (pàg. 495-6):

—Vaig optar per un aire clàssic i intemporal: Les dones i els dies.
—Em pensava que eres més modern.
—Sí i no.
—Es nota que ets un poeta pel joc de des i d'eles.
—Sí, la repetició d’alveolars, dentals i fricatives és molt sonora. Se t’omple la boca.
—Sembles Nabókov.
—Quan ho vàrem traduir al castellà, vam perdre l’al·literació. Mujeres y días. L’asseveració sense articles ho fa més lapidari. Ha, ha. Sono molt seriós.

[...]

—És una paròdia d’Hesíode, d’Els treballs i els dies. El missatge d’aquesta obra del segle VIII abans de Jesucrist és que, per tirar endavant la civilització i casa teva, cal pencar molt i conrear la terra de valent. El meu és el contrari. La meva poesia no és rural ni didàctica; no conté cap consell per fer-se ric ni prudent; tot al més, pot servir per observar i pensar. Hesíode es malfia de les dones (que ell compara als lladres), cosa que no comparteixo gens. En el meu llibre, tampoc no hi volten déus; ni s’hi especifica els dies propicis per plantar, tallar fusta o procrear. El meu calendari és molt més lax i crec que no és gaire pràctic.

--

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites