diumenge, 11 de febrer del 2024

Perpinyà2022B

¬¬¬¬¬

Perpinyà, Núria. "Gabriel Ferrater conversa amb Núria Perpinyà sobre els seus títols", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 6, monogràfic II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, novembre de 2022, pàg. 495-504

Amb la forma d'un divertimento, una conversa imaginària amb Gabriel Ferrater, Núria Perpinyà apunta unes quantes observacions agudes sobre els títols dels seus llibres i poemes. Cal llegir el text sencer. El to i la intenció es reflecteixen, per exemple, en les següents preguntes i respostes a propòsit de Les dones i els dies (pàg. 495-6):

—Vaig optar per un aire clàssic i intemporal: Les dones i els dies.
—Em pensava que eres més modern.
—Sí i no.
—Es nota que ets un poeta pel joc de des i d'eles.
—Sí, la repetició d’alveolars, dentals i fricatives és molt sonora. Se t’omple la boca.
—Sembles Nabókov.
—Quan ho vàrem traduir al castellà, vam perdre l’al·literació. Mujeres y días. L’asseveració sense articles ho fa més lapidari. Ha, ha. Sono molt seriós.

[...]

—És una paròdia d’Hesíode, d’Els treballs i els dies. El missatge d’aquesta obra del segle VIII abans de Jesucrist és que, per tirar endavant la civilització i casa teva, cal pencar molt i conrear la terra de valent. El meu és el contrari. La meva poesia no és rural ni didàctica; no conté cap consell per fer-se ric ni prudent; tot al més, pot servir per observar i pensar. Hesíode es malfia de les dones (que ell compara als lladres), cosa que no comparteixo gens. En el meu llibre, tampoc no hi volten déus; ni s’hi especifica els dies propicis per plantar, tallar fusta o procrear. El meu calendari és molt més lax i crec que no és gaire pràctic.

--

dimarts, 30 de gener del 2024

Outeiriño2022

 ¬¬¬¬¬

Outeiriño, Manuel. "Vigència de Les dones i els dies: Compartir i traduir poemes de Ferrater", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 6, monogràfic II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, novembre de 2022, pàg. 478-494

Manuel Outeiriño va conèixer Gabriel Ferrater pel professor Enric Sullà, a la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1983. L'any 2021 va publicar As mulleres e os días, la traducció completa de Les dones i els dies al gallec. Havia anat traduint Ferrater des del 1986 o el 1987: 

Crec que Ferrater és un poeta tan bo que guanya amb la traducció. Aleshores, tot i que el meu treball no sigui massa reeixit, el resultat no podrà ser massa dolent, donada la qualitat dels originals. En tot cas, tinc la convicció que allò que cerca un traductor és donar oxigen a la seva cultura. Ngûgî wa Tiong’ó, a qui també vaig traduïr al gallec, va dir, molt lúcidament, que la traducció és l’oxigen de les cultures.

Outeiriño havia escrit una introducció excel·lent a la seva traducció, concebuda per al públic gallec. Aquest article, un article de fons dins un monogràfic sobre Ferrater que inclou 47 comentaris de poemes concrets de Les dones i els dies, és menys informatiu que aquella introducció, és molt més personal: 

La veu de Ferrater a «In Memoriam», a «Petita guerra», al «Poema inacabat» o a «Cançó idiota» quan parla de les misèries de guerra i postguerra, de com hi havia fins i tot «putes de tren» que feien l’ofici pels vàters, em va resultar familiar. Era la veu d’una memòria històrica que no m’era plaent però en semblava, sense cap dubte, la clau explicativa de bona part de la nostra vida quotidiana, del que havia estat la vida dels meus, quan el país s’havia convertit en una mena de quarter o de severíssim internat disciplinari. [...]

Crec que el primer gust que vaig trobar a la poesia del Ferrater va ser el de l’exercici de la llibertat i la sinceritat. Però, a més a més, aquest poeta de la llibertat, enginyós i sofisticat, no és pas solemne i transmet sovint amb contenció el gust de viure i expressar la vida comuna. Insisteixo, doncs: si vaig posar-me a traduir Ferrater, ha estat per l’alegria de difondre versos com aquests:

Feliços de gustar tots un sol gust,
ens sembla que tastem futur. Partim-nos
els dies que vindran per tots nosaltres,
com els grillons d´una taronja. Té— (pàg. 479)

Outeiriño creu que es poden assignar a la poesia de Ferrater les qualitats que ell va remarcar en la poesia d’Auden, que va «revolucionar la poesia anglesa per mitjà de la introducció de temes polítics i d'un to col·loquial i popular, en contraposició a l’hieratisme i l’esteticisme que, representats fonamentalment per T. S. Eliot, predominaven aleshores a la lírica anglesa» (inici del capítol sobre Auden: pàg. 159 d'Escritores en ters lenguas, pàg. 237 de Donar nous als nens). És una opció estilística molt conscient. Presenta "una subjectivitat rica, complexa, dinàmica i matisada –a més de poc convencional" (pàg. 483), pròpia d'un individu irreductible --Manuel Outeiriño coincideix amb Jordi Ibàñez--, capaç d’expressar sentiments sobre la guerra, l´amor, els jocs.

Ferrater "sap donar el to d’una època. Parla d’un temps i ho fa, de vegades, apropant-se a la vida popular, com ara a «Diumenge», «El secret» o «Les generacions». Aquests poemes poden comparar-se amb els també magnífics «Plaça vella» o «El mecànic i la seva família», que formen part de Realitats (1962) de Joan Vinyoli. [...] Convé recordar «Plaça vella» i «El mecànic i la seva família» de Vinyoli per tal de contrastar l’esguard càlid i proper, compassiu i tendre del barceloní amb l’ullada distant i sovint freda de Ferrater." 

L'article conté observacions agudes sobre uns quants poemes: "In memoriam", "Els jocs", "Sobre la catarsi" i "Teseu". Les he recollides als apunts corresponents.

--

dissabte, 20 de gener del 2024

Cornudella2024

¬¬¬¬¬ 

"Presentació del llibre Papers sobre literatura de Gabriel Ferrater", a càrrec de Jordi Cornudella (acompanyat d'Enric Blanes), organitzada per l'Associació Gosar Poder al Centre de Lectura de Reus, 15 de gener de 2024, 72 minuts

L'Associació Gosar Poder de Reus ha estat segurament una de les primeres entitats a organitzar una presentació de Papers sobre literatura, de Gabriel Ferrater, que va publicar-se al novembre i devia començar a arribar a les llibreries cap al desembre. Mentrestant, han anat apareixent ressenyes i articles molt favorables, i aquest gener diferents mitjans han entrevistat Jordi Cornudella (he aplegat els enllaços d'aquesta primera recepció del llibre a l'apunt de Papers sobre literatura). L'Associació Gosar Poder va convidar Cornudella, com a responsable del volum, a fer la presentació al Centre de Lectura de Reus, i ell em va proposar que hi participés, creient que donar a l'acte forma de diàleg el faria de més bon pair. Fina Masdéu, de l'Associació, va obrir l'acte amb unes paraules amables.

Cornudella va començar mostrant l'edició crítica de Les dones i els diesPapers sobre literatura, dos llibres d'aspecte semblant, com bessons. Amb el Curs de literatura catalana contemporània publicat a Empúries són els tres primers volums d'un projecte que vol posar en solfa tots els escrits publicables de Gabriel Ferrater. Va comparar Papers sobre literatura i Sobre literatura, el llibre editat per Joan Ferraté l'any 1979: comparteixen el dibuix de la coberta; el nou llibre triplica l'extensió de l'anterior, i el substitueix. Cornudella va repassar àgilment els llibres que havia anat editant Joan Ferraté al llarg dels anys. 

Gabriel Ferrater no va voler mai publicar llibres sobre literatura, afirma Cornudella. De fet, les seves conferències a la Universitat de Barcelona dels anys 1965-7 havien estat enregistrades i transcrites amb la intenció de fer-ne un llibre, que es publicaria un cop acabat de corregir per Ferrater, una tasca que no va completar mai. Tampoc va fructificar la seva col·laboració en una història de la literatura amb Martí de Riquer, per a una editorial italiana: n'ha quedat el text "El resurgimiento" (pàg. 275-294). Ara: hi ha molt de material dispers. Després de les sis-centes pàgines de Papers sobre literatura es publicarà un volum d'un gruix semblant amb els informes de lectura que se'n conserven, i un altre amb els articles sobre autors escrits per a obres editorials (el que es va publicar dins del llibre titulat Escritores en tres lenguas eren els articles més extensos). Aquest volum d'ara i els dos que el seguiran no podrien existir si Joan Ferraté no hagués vetllat per preservar tots els documents que anava trobant del seu germà, ni sense diferents troballes d'articles i informes de lectura i altres documents que s'haurien pogut perdre.

Cornudella va reflexionar sobre el diferent valor dels textos que han perdurat a partir de l'exemple de la carta que ha titulat "Un esquema de la literatura catalana moderna: Carta a José María Valverde" (pàg. 295-304, amb els annexos). Ferrater la conservava en original, no en còpia, cosa que ens fa imaginar que no li va caldre enviar-la perquè es devia veure amb Valverde potser aquella mateixa nit. No és el mateix una carta entre amics, que a més a més al·ludia a unes converses sobre literatura catalana que devien durar uns dies, que el meditadíssim pròleg del Nabí de Josep Carner. El diàleg ens va portar a valorar també el polèmic article que obre el volum, "Madame se meurt", un gran primer text sobre literatura que sovint s'ha llegit superficialment. Vam parar atenció a les novetats principals del volum, a les 79 pàgines d'afegits a la Historia de la literatura universal d'Erwin Laaths i a l'article inèdit sobre Josep Carner, de 75 pàgines.

(A propòsit dels afegits d'Erwin Laaths, hi havia tres idees que havia pensat de col·locar en algun moment de la conversa i que van decaure. Les apunto aquí. Per il·lustrar la idea que Ferrater és un lector molt poderós, volia destacar la seva capacitat de fer una interpretació personal i a la vegada molt travada, per exemple, de la història de la literatura francesa: arriba a insinuar que la literatura francesa coetània potser havia oblidat massa els seus medievals. També volia destacar com Ferrater arriba a aïllar i analitzar les constants comunes a totes les obres dramàtiques de Shakespeare --en un fragment, pàg. 463-470, que m'hauria agradat saber com hauria fet reaccionar Harold Bloom, si l'hagués conegut. Finalment, els afegits contenen perles com les línies que dedica a la sensibilitat per a la realitat més propera que caracteritza la poesia anglesa, i el poema de Wyatt que tria com a exemple, que recordaré per sempre quan torni a llegir "Maîtresse de poëte".)

Ferrater continua interpel·lant-nos. Té textos que, a Cornudella, encara li agraden més ara que abans. Passen els anys i no ens deixa indiferents.

***

A propòsit de Joan Ferraté, que al novembre d'aquest 2024 farà cent anys que va néixer, Cornudella ens va avançar que sortirà segurament una reedició de Lectura de La terra gastada, de T. S. Eliot, amb les últimes correccions que hi va introduir i algun apèndix nou, i una nova edició de Dinámica de la poesía, el seu gran llibre de crítica, que està exhaurit de fa molts anys.


 

--

diumenge, 7 de gener del 2024

Papers sobre literatura

¬¬¬¬¬

Algunes circumstàncies personals, familiars, m'han dificultat anar escrivint nous apunts al blog els últims mesos. De quina millor manera puc tornar-hi que amb els esperadíssims Papers sobre literatura de Gabriel Ferrater, editats per Jordi Cornudella? Aquestes gairebé sis-centes pàgines s'uneixen a l'edició crítica de Les dones i els dies, al volum de conferències Curs de literatura catalana contemporània, al molt actiu comissariat de l'Any Ferrater, a l'encàrrec de la biografia Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater, escrita per Jordi Amat, i a una veu sempre present en taules rodones, conferències, cursos i articles. La feina que va fent Cornudella és impagable i és, en els tres llibres de Ferrater que ha editat aquests últims anys, pulquèrrima, meditada, brillant.

El "Prospecte" que encapçala l'edició em sembla modèlic. Consigna les decisions crítiques que han portat Cornudella a incloure els textos que conformen Papers sobre literatura, tenint sempre present el pla d'edició de Joan Ferraté i aprofitant les troballes rellevants que han aparegut al cap dels anys. Confirma que hi haurà dos volums més de papers literaris: l'un, amb els articles del diccionari de literatura que havia projectat l'editorial Salvat, els més extensos dels quals es van incloure al llibre titulat Escritores en tres lenguas, i l'altre, amb els informes de lectura que s'han localitzat fins ara, més enllà dels que s'havien inclòs a Papers, cartes, paraules i a Noticias de libros. Cornudella ens recorda que els Papers sobre literatura són encara més heterogenis que aquell incipient Sobre literatura publicat l'any 1979. El nou llibre consisteix en pròlegs, articles, ressenyes, cartes, anotacions i materials recuperats de l'arxiu, entrades de diccionari, col·laboracions editorials, amb exclusió de les entrevistes però amb l'agraïda transcripció d'un programa de ràdio, que fins ara sols podíem recuperar a la Càtedra Màrius Torres. El "Prospecte" també dona compte dels criteris d'ordenació dels textos, de les peces informatives que completen l'edició i dels criteris tipogràfics aplicats. Hi ha ofici darrere d'aquestes vuit pàgines de Cornudella, i una intel·ligència crítica manifestada entre línies.

Papers sobre literatura es divideix en tres parts, dues d'extenses i una de breu: la part que inclou els textos sobre literatura catalana i la part sobre altres literatures sumen 315 i 162 pàgines respectivament. La part breu, "A títol personal", pàg. 317-357, inclou una dotzena de textos literaris que compten sobretot per les posicions que Ferrater hi pren. El llibre acaba amb un apèndix, consistent en dos documents i tres traduccions de textos de Ferrater escrits en anglès; amb unes "Notícies complementàries", que exposen l'origen i els detalls rellevants de cada text, i amb un sempre útil índex de noms. Jordi Cornudella ha contrastat sempre que ha pogut els textos prèviament impresos amb els originals conservats a l'Arxiu Ferrater i a les biblioteques i hemeroteques. Així, recupera la breu nota bibliogràfica que tancava l'article de diccionari sobre Josep Carner, omesa a Escritores en tres lenguas. Em puc imaginar, per les pàgines provinents dels afegits de Gabriel Ferrater a la traducció de la Historia de la literatura universal d'Erwin Laaths, que Jordi Cornudella deu haver hagut d'esmerçar moltes hores a l'edició: en el cas de Laaths li ha calgut contrastar amb l'original alemany els textos que consten com a afegits en la versió espanyola, marcats entre asteriscos, ja que a vegades l'afegit està marcat amb un sol asterisc, a vegades no hi ha l'asterisc al lloc que toca i a vegades l'asterisc no hi és.

Un dels valors evidents de Papers sobre literatura és posar a l'abast del públic textos que eren difícils de trobar. Descomptats els apèndixs, les "Notícies complementàries" i l'índex de noms, tenim 513 pàgines, de les quals 161 procedeixen de Sobre literatura, 53 de Papers, cartes, paraules, 30 d'Escritores en tres lenguas i 24 de Cartes a l'Helena, més 12 que provenen del monogràfic sobre Gabriel Ferrater de la revista Reduccions de l'any 2019, 5 de la carta als editors nord-americans per recomanar-los que tradueixin Josep Pla (inclosa a Tres prosistes) i 2 d'una opinió sobre Josep Pla recuperada per Jordi Amat a Vèncer la por. 37 pàgines corresponen a títols interiors i pàgines en blanc del llibre --que té una compaginació impecable. Ara: Papers sobre literatura és també una novetat magnífica: conté 189 pàgines que són inèdites. Des del meu punt de vista, en destaquen les notes dels poemes 92 i 102 d'Ausiàs March, l'extens article "Notas sobre la poesía de Josep Carner", la restitució de l'article de diccionari "La literatura catalana" i alguns dels afegits a la història de la literatura universal de Laaths. Malgrat la dispersió bàsica dels seus textos, amb Papers sobre literatura, i amb el Curs de literatura catalana contemporània, aflora la coherència de la mirada crítica de Gabriel Ferrater sobre la literatura catalana: hi emergeixen March, Maragall, Carner, Riba, Foix i Pla com a pilars. Esperarem amb candeletes els volums següents.

***

Des de l'aparició del llibre he llegit (i vist):

El dilluns 15 de gener Jordi Cornudella i jo mateix presentarem, en forma de diàleg, Papers sobre literatura al Centre de Lectura de Reus. --16 de gener: ja han publicat el vídeo de la presentació (72 minuts) i l'he aprofitat per fer un apunt sobre aquesta presentació.

***

Quin goig publicar aquest apunt dels Papers sobre literatura! El seu contingut és prou important per modificar l'estructura del blog: a la columna esquerra, de la secció "Llibres", n'elimino l'enllaç directe a l'apunt Sobre literatura, substituït per un enllaç a aquest apunt mateix. Ara: no esborro l'apunt que s'ha tornat vell, des del moment que conté anotacions que poden continuar fent servei:

Aniré afegint a continuació observacions concretes sobre les peces que componen aquest llibre. Deixaré doncs de diguem-ne alimentar la llista homòloga a l'apunt de Sobre literatura, si bé en casos com el de "Madame se meurt", en què la relectura em fa rumiar i escriure, aglutinaré totes les observacions aquí (traspassaré les observacins de l'apunt antic al nou per no fer ballar el cap):

  • El text que obre el llibre, "Madame se meurt...", és un dels textos sobre literatura més reculats que es conserven de Ferrater i és explosiu: per entendre'l bé, s'ha de situar en el context en què va aparèixer, en el número extraordinari de la revista Ínsula, del novembre de 1953, dedicat a la literatura catalana, que cal inscriure en els congressos de poesia de Segovia i Salamanca (del 1952 i el juliol de 1953). Observat en aquest context, és un article amb bala, que cal llegir d'una manera força diferent de la que fins ara ha estat tòpica, posant més èmfasi en els seus paràgrafs conclusius que en el detonant exordi --dec aquesta observació a l'estímul de Jaume Subirana
    • Com que el fort del nostre país no és saber llegir, la majoria de la intel·lectualitat catalana devia prendre's molt malament l'article, com una traïció --ara: Ferrater s'havia instal·lat a Barcelona el 1952 i el 1953 ja tenia un contacte assidu amb Carles Riba, Eduard Valentí i Rosa Leveroni. Riba se l'havia jugada amb una gran valentia personal acceptant el diàleg i anant a als congressos de Segovia i Salamanca. 
    • Pocs mesos abans de l'article d'Ínsula, al número 23 de la revista Laye, d'abril-juny de 1953, un número especial de la revista Laye, Joan Ferraté hi havia publicat un article, "De generaciones y de cuentas, y de una esperanza", que impugnava l'operació de legitimació generacional que estava intentant el falangista Dionisio Ridruejo, amb el seu canvi cap a posicions més obertes: Ferraté afirmava que la generació que havia fet la guerra civil havia fracassat. El van expulsar del consell de redacció de Laye, que ja solament va publicar un número més.
    • "Madame se meurt" és com un bumerang. Ferrater ens diu que la cultura catalana, com a forma de pensament que s'assembla a les formes de pensament que han imperat a l'Europa moderna, neix entre el 1890 i el 1910, amb Maragall i Fabra. Aquesta cultura europea moderna té tres manifestacions decisives: la política, l'economia i la ciència (pàg. 6-7). Espanya, afirma, no progressava, no tenia tradició en el sentit europeu, no tenia cultura. No hi havia ni política ni economia ni ciència (pàg. 8). L'estil nou de Baroja i la generació del 98 és lineal, sense parafernàlia, com una refundació, és la seva solució a un problema comú. "Éstos son los hechos: sesenta años atrás, una generación de españoles, a la que pronto se agregó una segunda, quiso crear una cultura europea: descubrir un dominio de realidades en las que pudiera apoyarse una tradición creadora. Quiso hacerlo, no sólo en litetatura, pero también en la literatura. Y la verdad es que, en la literatura por lo menos, el empeño ha fracasado. Es fácil describir el cariz de este fracaso consiste simplemente en que la literatura se ha quedado encerrada en sí misma, desligada de los restantes núcleos culturales, y desligada de la sociedad. [...] Nuestra literatura se va enrareciendo. Que en España y en Cataluña sigue habiendo escritores de calidad, es innegable. Pero cada día ejercen menos vigencia en el cuerpo social." (pàg. 9).
    • Qui el va entendre en profunditat va ser José María Valverde, que aleshores feia de lector d'espanyol a Roma: va entendre, com ha destacat Jordi Amat a la biografìa Vèncer la por, pàg. 140, que la reflexió de Ferrater apuntava també cap a la literatura espanyola, cap al fet que l'intent de redreçament de la generació del 98 havia anat poc més enllà de la poesia, no havia transcendit pas a la societat ("El problema de la literatura española, a la luz de la catalana", pàg. 11 de Revista: Semanario de información, artes y  letras, núm. 90, del 31 de desembre de 1953 al 6 de gener de 1954).
  • El primer text del bloc d'altres literatures és una ressenya de La Condition ouvrière, de Simone Weil, pàg. 363-9, que va aparèixer a la revista Laye, núm. 18, de març-abril de 1952 (Cornudella ens indica que Ferrater la va escriure el 1951): l'anàlisi de Gabriel Ferrater contrasta amb les ressenyes reticents que li havia dedicat Manuel Sacristán als números anteriors (una ressenya d'Intuitions préchrétiennes al número 16, de novembre-desembre de 1951, i quatre ressenyes seguides, de La pesanteur et la grace, Atteinte de Dieu, L'enracinement i La connaisance surnaturelle al número 14, de juny-juliol).

***

L'índex de noms de l'obra de Ferrater acumularà les referencies de Papers sobre literatura al buidatge dels llibres que en són la font, que molts lectors devem tenir a la biblioteca particular.


--

Apunt revisat el 19 de gener de 2024

dijous, 13 d’abril del 2023

La meravella del disc de Meritxell Gené 'No diré res de mi'

¬¬¬¬¬ 

Meritxell Gené. No diré res de mi. Microscopi, abril de 2023

Avui s'ha estrenat el disc de Meritxell Gené en què ha musicat tretze poemes de Gabriel Ferrater: No diré res de mi. Els mecenes de Verkami ens el vam poder descarregar ahir. L'he escoltat sencer ja tres vegades. Resulta que és una de les grans aportacions de l'Any Ferrater: les cançons s'havien pogut escoltar el 20 de maig de l'any passat al Teatre Auditori de Sant Cugat, dins l'espectacle Ferrater G., que va cloure el Festival Barnasants 2022.

Meritxell Gené s'ha apropiat dels poemes de Ferrater en el millor sentit del concepte d'apropiació: se'ls ha fet seus, sense distorsionar-los, amb fidelitat al poema, a la seva composició particular i als seus ritmes. Això és difícil. Els tretze poemes triats són, per aquest ordre, "Si puc", "Dits", "Joc", "Posseït", "La lliçó", "El ponent excessiu", "A l'inrevés", "Ídols", "La platja", "Xifra", "Cambra de la tardor", "Metrònom" i "Paisatge amb figures". Són poemes més aviat breus, amb una presència notable dels que es componen de versos curts: el més llarg amb diferència de tot el disc és "Metrònom", de 32 versos, pentasíl·labs. Aquestes cançons són petites peces d'orfrebreria, que duren dos o tres minuts. 

M'han fascinat la riquesa instrumental i d'arranjaments, les múltiples variacions, la gamma de tonalitats de veu, sempre clara i matisada, al servei del poema cantat. Gené té un gran sentit de les pauses i dels ritmes. Interpreta els poemes amb contenció i sobrietat, ens obre una nova mirada als poemes de Les dones i els dies. Ha resolt magníficament els canvis de to, el moviment intern que tenen els poemes de Ferrater (una de les seves grans qualitats): només cal fixar-se en la manera de dir els darrers versos de "La lliçó". Les lletres repeteixen determinats versos o paraules sempre amb intenció, anant a ressaltar el nucli de sentit del poema: així, "No soc sinó la mà amb què tu palpeges", a "Posseït", o el "de fúria total" de "La platja". És significatiu l'ordre de les cançons dins del disc, començant per "Si puc", en què Gené repeteix el gest humil i apassionat de Ferrater. "A l'inrevés" brilla com a tema central, amb el contrast de la seva composició musical, que oposa l'enumeració de tots els versos i la repetició persistent del vers final: "Diré el que em fuig. No diré res de mi.". La producció de Diré el que em fuig m'ha semblat del tot solvent.

"Cambra de la tardor" és un dels grans poemes de Gabriel Ferrater i s'ha convertit en una joia de cançó de Meritxell Gené. Es desplega lentament, cenyint-se al ritme dels versos del poema, amb pauses posades amb astúcia, repetint versos per donar més força a la sensació del pas del temps dels amants, i resol la dificultat de l'alternança de veus de manera brillant, original, per acumulació, posant en joc la gran consistència de recursos de tot el disc. I encara, la música i els arranjaments són plens d'ecos, de detalls que, a mi almenys, em fan pensar en les cançons dels anys seixanta, suggerint un homenatge a Gabriel Ferrater i Helena Valentí. No em canso d'escoltar-la, en bucle. Hi ha molta passió artística en aquest disc, i una energia continguda a l'abast de pocs intèrprets.

***

Havíem pogut escoltar fins ara, com a primícies, dues de les cançons del disc: "Joc" i "Posseït".

***

No he llegit encara les entrevistes que li han fet a Meritxell Gené:

Imatge del vídeo "Joc", capturada del canal de Meritxell Gené a YouTube

--

dimecres, 5 d’abril del 2023

Vilella2023

¬¬¬¬¬ 

"Eduard Vilella ens parla de Chrétien de Troyes", vuitena de les conferències del cicle Poetes de Ferrater, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès a l'Ateneu Santcugatenc, 7 de març de 2023

Enric Sullà presenta Eduard Vilella amb molta simpatia: medievalista, romanista de formació, professor de Filologia Italiana i col·lega a la Universitat Autònoma de Barcelona. En destaca el llibre Doble contra senzill, sobre la incògnita del jo i l'enigma de l'altre a la literatura, amb una sòlida base filosòfica. També ha publicat La literatura admirable: Del Génesis a Lolita. Sullà va ressenyar el primer llibre a Els Marges. El segon contenia un capítol sobre Chrétien de Troyes, d'un gran entusiasme i cordialitat, que proposava la lectura de Chrétien com un contemporani. Vilella és un lector interessat també en la literatura moderna, que ha escrit sobre Nabokov, Calders, Monzó. 

L'interès per Chrétien de Troyes de les universitats catalanes, reflectit al "Poema inacabat" per l'examen que Helena Valentí ha de baixar a fer a Barcelona, prové de Martí de Riquer, que situava Chrétien entre els autors centrals del cànon de la literatura romànica medieval. Vilella constata que hi ha hagut sempre consciència de la seva importància, a la vegada que és un autor poc conegut. Dubta que Ferrater no conegués força bé Chrétien d'abans de començar a escriure el "Poema inacabat". Segons com, sembla gairebé el repte d'un poeta molt dotat, capaç d'agafar una forma remota i d'expressar-hi el que vol. Hi ha també un punt d'autoafirmació: Ferrater reivindica els medievals enèrgicament i això els converteix en una ressonància explícita, que es fa ben present al llarg de tot el poema --Ferrater es fa un lloc dins la nostra literatura mitjançant una operació de kenosi, segons la nomenclatura de Harold Bloom. El "Poema inacabat" és un poema molt rellevant dins l'obra de Gabriel Ferrater. Constitueix una de les cinc seccions de Les dones i els dies, justament la central, i representa una tercera part del llibre per la quantitat de versos.   

Sabem que Chrétien de Troyes ja escrivia el 1160 i encara el 1191. La seva obra s'insereix en tot un esclat de literatura romànica que es produeix entre el 1150 i el 1250. Així, les primeres novel·les en francès antic reben el nom de romans. Són novel·les llargues. Chrétien critstal·litza les diferents formes que havien sorgit en aquella època i en crea un model: escriu en versos de vuit síl·labes apariats, amb rima. Ara: domina l'art de fer versos. Chrétien i també Ferrater tenen la traça d'esquivar l'esquema mètric dels rodolins. Les seves cinc obres més famoses, que sumen entre vint-i-cinc mil i trenta mil versos, són Érec et Enide, Cligés, Yvain (Le chevalier au Lion), Le cheavliers a la charrete i Li contes del Graal. També va escriure sobre la llegenda de Tristany i Isolda una obra perduda. Cap al 1225 sorgeix el Roman de Lancelot, escrit no en vers sinó en prosa, llibre molt extens, un dels més llegits a Europa fins al segle XVI. És el que llegeixen, per exemple, la jove parella luxuriosa del cant V de l'Infern de Dante.

Els llibres de Chrétien de Troyes impliquen un públic lector (o almenys algú que llegís els llibres en veu alta), impliquen un cert refinament i sofisticació culturals, diferents de l'èpica popular de la Chanson de Roland. Plantegen un ideal cavalleresc i l'amor cortès, sorgit de la cultura dels trobadors, un model que es reflecteix en la literatura i que Vilella recorda que continua vigent: la invenció de la idea que l'amor és la garantia d'una vida plena i realitzada resulta essencial en la nostra existència, com Hollywood reflecteix encara, al cap dels segles. La conciliació de l'amor i el matrimoni és el tema d'Érec et Enide, la seva muller s'ha convertit en la seva amant. Érec, per massa amor, abandona les armes.

Sorprèn d'entrada que un poema del segle XX, fragmentari, digressiu, imiti una poesia del segle XII, dedicat a la matèria de Bretanya, una narració d'aventures i amor cortès. Però Vilella recorda les declaracions de Ferrater sobre l'edat mitjana i sobre Chrétien de Troyes. De l'edat mitjana, no en vol ni la manipulació moderna ni versions edulcoradores a la Camelot. Vol la mirada realista, fresca i eixuta. Hi ha força detalls que fan pensar en la literatura medieval. La referència, per exemple, a l'Helena fina i a donar al vers passades de llima fa pensar en Arnaut Daniel, il miglior fabbro, que utilitza aquesta imatge sovint. La "Tornada" del poema també és al capdavall un motiu de la poesia trobadoresca. Chrétien de Troyes tampoc va acabar algunes de les seves obres: el títol de "Poema inacabat" es pot interpretar doncs com un homenatge. El geni, a vegades, no acaba l'obra, va apuntar l'erudit i especialista en Chrétien Charles Méla, com Leonardo segons Freud --o com Velázquez segons Ortega.

El cicle Poetes de Ferrater va començar amb l'Any Ferrater, i segueix el 2023:

-- 

dilluns, 27 de març del 2023

Oller2022

¬¬¬¬¬

Oller, Dolors. "El dir i el fer: indicacions creatives de Gabriel Ferrater", dins Veus baixes: Paper de versos i lletres, núm. 6, monogràfic II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, novembre de 2022, pàg. 466-477

Dolors Oller torna en aquest article a una de les seves preocupacions crítiques, la distinció entre el que els poetes declaren sobre la poesia i el que fan. Ressegueix tres observacions ferraterianes. La primera es refereix al que Ferrater denomina tècnica de "l'ideograma" en un informe negatiu aplegat a Noticias de libros: retreu del poeta autor del llibre la mala decisió d'utilitzar aquesta tècnica, copiada de l'imatgisme d'Ezra Pound, la qual Oller descriu amb precisió per plantejar-nos la paradoxa que aquesta tècnica és una estratègia formal molt eficaç de l'espai expressionista d'alguns poemes memorables de Ferrater. "I, jo afegeixo: no és la tècnica que fa el poeta sinó una altra cosa molt més inaferrable: l’experiència i l’emoció profundament sentides, el talent, la força del pensament i la inspiració, totes qualitats de la poesia de Ferrater." (pàg. 467). Oller analitza l'ús magnífic d'aquesta tècnica de superposició ideogramàtica a "La mala missió".

La segona observació parteix dels comentaris de Ferrater a propòsit del primer sonet de Sol, i de dol, de J. V. Foix, que descriuen una estratègia imaginativa associada a la negative capability de què parlava Keats, consistent en "la facultat de renunciar a formar un tot personal comprensible, i de donar-se amb passió a la localitat, a les particularitats del món". Aquesta estratègia, també descrita per Oller amb precisió i amb l'ajuda d'alguns fragments de Ferrater, es relaciona amb el poder cognitiu i de significació poètica de les imatges. Oller es fixa en "Matèries", com a poema exemplar d'aquesta estratègia de contextualització imaginativa de l'experiència amb les particularitats del món, del seu món, del seu temps i de les seves circumstàncies.  

La tercera observació s'observa en una qualitat de la poesia de Ferrater d'alt efecte que és central en la poesia de Charles Baudelaire: el desemmascarament. Hi ha en el poema un nucli d'emoció i forma: l'experiència poètica, que ha de ser prou interessant per atreure el mateix autor i el lector, i que no consisteix pas a explicar una mera vivència sinó que és una estratègia formal. "Aquesta estratègia provoca en la consciència lectora descobriments entranyables, desemmascaradors d’una experiència íntima que ens sorprèn i ens aclapara, i el descobriment de la qual fa que ens trobem, 'desconcertats' i que 'ens descobrim sabent-la sense voler'. Amb ella i en ella es produeix un moment d’emoció profundament sincera." (pàg. 473). Oller utilitza en aquesta tercera observació, com a exemples, "Punta de dia" i "Boira".  

L'article és magnífic per la claredat expositiva i per la densitat, sàviament administrada, del teixit teòric que desplega, i encara més per les lectures que Oller apunta sobre els quatre poemes que li serveixen d'exemple. Recomano llegir-lo, amb aquest benentès:

El problema amb la poesia és que qualsevol comentari és sobrer —si no és un altre poema. I també que la lectura és individual: la consciència de cada persona que llegeix té el seu escenari mental. Però com que jo sostinc que la meva consciència és sempre consciència d’alguna cosa que m’hi apareix (en presència o en absència), crec també que la lectura performa la consciència que llegeix, de manera que, i fins un cert punt, és útil explicar les figures mentals, morals i sentimentals que, suscitades per i en el teixit verbal del poema, poden ser desemmascarades, i suscitar alguna experiència vicària, però plena de sentit. Per tant, si m’hi atreveixo (a fer el comentari, vull dir) és perquè vull explicar-ne una possible experiència. [pàg. 474]

Dolors Oller a la presentació del número 6 de la revista Veus baixes, el monogràfic II Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, el dimarts 28 de febrer de 2023, a l'Institut d'Estudis Catalans. A la fotografia, l'acompanyen, de l'esquerra a la dreta, Miquel Àngel Llauger i Jordi Cornudella.

-- 

dimarts, 21 de març del 2023

Oroval2023

¬¬¬¬¬ 

"Josep Maria Oroval ens parla de William Shakespeare", setena de les conferències del cicle Poetes de Ferrater, organitzat per l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès a l'Ateneu Santcugatenc, 7 de febrer de 2023

Miquel Santaeulàlia fa una presentació brevíssima de Josep Maria Oroval, com a vell conegut dels assistents --és el president de l'Associació Shakespeare de Catalunya. Oroval fa una estupenda conferència, concentrada en Shakespeare, però il·luminant Ferrater. Esmenta d'entrada tres coincidències casuals entre Gabriel Ferrater i William Shakespeare: comencen a escriure poesia quan ja són grans, tenen un èxit immediat i tenen un origen provincià. Quan Shakespeare arriba a Londres, hi ha un grupet d'autors, els university wits, que han estudiat a Oxford i Cambridge i menyspreen a tothom. Valoren Marlowe però menyspreen Shakespeare, perquè comença la seva carrera fent d'actor. Ferrater arriba a Barcelona i es fa amb el grup que escriu en català (Riba, Foix, Vinyoli, Leveroni...), més grans que ell. El grup amb qui contacta que escriu en castellà procedeix de la burgesia industrial de Barcelona, són joves, propers familiarment al poder polític i econòmic, concentrats en un incipient màrqueting generacional; Ferrater procedeix d'una burgesia comercial agrària de Reus, a més a més d'una família arruïnada i que ha perdut la guerra, represaliada mitjançant les exaccions del tribunal de responsabilitats polítiques.

Oroval esmenta l'origen de l'interès de Ferrater per Shakespeare, explicat per José María Valverde, reiterat a les dues entrevistes de Baltasar Porcel, a la de Federico Campbell i a la de Lluís Pasqual --hi ha un apunt d'aquest blog que conté la primera entrevista de Porcel, que no va ser inclosa a Papers, cartes, paraules. Esmenta, dels seus escrits, "El enigma de la personalidad de Shakespeare", un article publicat al níumero de Destino que commemorava els 400 anys del naixement de Shakespeare, i els afegits a la traducció de la Història de la literatura universal d'Erwin Laaths, a més de la traducció dels dos primers actes de Coriolà. Oroval veu paral·lelismes amb Shakespeare al llarg de tota la seva obra.

Hi ha en Shakespeare i Ferrater unes coincidències substancials. Coincideixen a pensar que la poesia és el més important que fan a la seva vida. Tots dos són molt innovadors en el llenguatge. Fan una obra inclusiva, que dona els diferents punts de vista de cada situació, amb personatges molt humanitzats --Oroval destaca que a El mercader de Venècia Shakespeare dona veu a Antonio, el mercader cristià, i a Shylock, de manera prou diferent que Marlowe a El jueu de Malta, i a Enric V el rei es disfressa la nit abans de la batalla i parla amb els soldats, que qüestionen que el rei i els nobles els hagin enviat a la guerra per motius poc clars. Entre història i literatura, el que compta és la literatura: Shakespeare aprofita les cròniques i altres fonts, per fer obres completament noves (la història és un pretext). Tenen present el pas del temps, en dos aspectes: el conflicte de generacions, ben manifest a El rei Lear, i la confrontació de joventut i vellesa (cita un afegit de Laaths: "Pocas obras literarias expresan el asco ante la senilidad con el despiadado vigor de Henry IV, que, en cierto modo, es un 'ejemplo' de cómo la vejez devora a la juventud."). Donen veu a la dona: de forma inaudita a l'època de Shakespeare, quan les nenes no estudiaven ni les dones tenien gairebé drets. Tots dos posen punt final a la seva obra de manera conscient: Shakespeare, amb The tempest, que cobreix molts temes que havia tractat al llarg de la seva obra.

Pel que fa a Ferrater, la nota final de Da nuces pueris, la seva poètica, i la cura que té per recollir tota la seva poesia a Les dones i els dies són un principi i un final que fan evident el seu propòsit de ser reconegut com a poeta pels seus coetanis i per les generacions futures. En vida, Shakespeare i Ferrater sols publiquen la seva poesia. Josep Maria Oroval recorda com Salvador Oliva ha explicat molt bé el canvi de dicció de Gabriel Ferrater dins la poesia catalana: com modernitza el llenguatge i amplia l'aspecte temàtic. El músic Joan Artigas llegeix "Boira", que li serveix a Oroval per posar en relleu tot el treball lingüístic del poema. Ferrater també és inclusiu, dona molts punts de vista, oposats; no pren posició: Oroval recorda la presentació que es conserva del "Poema inacabat", i en cita unes frases, que jo allargo aquí (pàg. 29-30 de l'edició del Poema inacabat que va preparar Jordi Cornudella el 2003, amb presentació transcrita per Oriol Ponsatí, per a la Diputació de Barcelona): 

Els prego que jutgin davant de cada idea o opinió que el poema manifesti, si no hi ha la idea o l'opinió contrària que la segueixi o la precedeixi perquè (això em sembla que és una llei general de tot escriptor) a | mi no m'interessa precisament expressar... Vull dir: ja he deixat molt enrere l'edat en què a un li interessa expressar les idees o les opinions de les quals participa. A mi, m'interessa molt més expressar les idees o les opinions que sóc capaç d'imaginar bé; és a dir, de les quals crec que en puc donar la coherència i l'enquadament dins d'una mentalitat.

Els personatges dels seus poemes són persones que ha conegut. Davant del dilema d'història o literatura, Ferrater tria també la literatura. Si convé, la història, la canvia: per exemple, la família Ferraté torna de l'exili el 1942 però els bombardejos contra Bordeus, on mor l'Oliva, sòn del 1943-44. Ferrater també dona veu a les dones: Rosamaria Bruguera llegeix "Neu", "Noies", "Kensington"; Oroval recorda "Cambra de la tardor". Finalment, "Teseu" és el poema que recull els grans temes de la seva obra, el pas del temps, la por (tema central d'"In memoriam"), l'oblit, la memòria, les dones --última paraula del poema i del llibre, que tanca la seva poesia, com va fer Shakespeare a The tempest.

El cicle Poetes de Ferrater va començar amb l'Any Ferrater, i segueix el 2023:

--

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites