¬¬¬¬¬
Algunes circumstàncies personals, familiars, m'han dificultat anar escrivint nous apunts al blog els últims mesos. De quina millor manera puc tornar-hi que amb els esperadíssims Papers sobre literatura de Gabriel Ferrater, editats per Jordi Cornudella? Aquestes gairebé sis-centes pàgines s'uneixen a l'edició crítica de Les dones i els dies, al volum de conferències Curs de literatura catalana contemporània, al molt actiu comissariat de l'Any Ferrater, a l'encàrrec de la biografia Vèncer la por: Vida de Gabriel Ferrater, escrita per Jordi Amat, i a una veu sempre present en taules rodones, conferències, cursos i articles. La feina que va fent Cornudella és impagable i és, en els tres llibres de Ferrater que ha editat aquests últims anys, pulquèrrima, meditada, brillant.
El "Prospecte" que encapçala l'edició em sembla modèlic. Consigna les decisions crítiques que han portat Cornudella a incloure els textos que conformen Papers sobre literatura, tenint sempre present el pla d'edició de Joan Ferraté i aprofitant les troballes rellevants que han aparegut al cap dels anys. Confirma que hi haurà dos volums més de papers literaris: l'un, amb els articles del diccionari de literatura que havia projectat l'editorial Salvat, els més extensos dels quals es van incloure al llibre titulat Escritores en tres lenguas, i l'altre, amb els informes de lectura que s'han localitzat fins ara, més enllà dels que s'havien inclòs a Papers, cartes, paraules i a Noticias de libros. Cornudella ens recorda que els Papers sobre literatura són encara més heterogenis que aquell incipient Sobre literatura publicat l'any 1979. El nou llibre consisteix en pròlegs, articles, ressenyes, cartes, anotacions i materials recuperats de l'arxiu, entrades de diccionari, col·laboracions editorials, amb exclusió de les entrevistes però amb l'agraïda transcripció d'un programa de ràdio, que fins ara sols podíem recuperar a la Càtedra Màrius Torres. El "Prospecte" també dona compte dels criteris d'ordenació dels textos, de les peces informatives que completen l'edició i dels criteris tipogràfics aplicats. Hi ha ofici darrere d'aquestes vuit pàgines de Cornudella, i una intel·ligència crítica manifestada entre línies.
Papers sobre literatura es divideix en tres parts, dues d'extenses i una de breu: la part que inclou els textos sobre literatura catalana i la part sobre altres literatures sumen 315 i 162 pàgines respectivament. La part breu, "A títol personal", pàg. 317-357, inclou una dotzena de textos literaris que compten sobretot per les posicions que Ferrater hi pren. El llibre acaba amb un apèndix, consistent en dos documents i tres traduccions de textos de Ferrater escrits en anglès; amb unes "Notícies complementàries", que exposen l'origen i els detalls rellevants de cada text, i amb un sempre útil índex de noms. Jordi Cornudella ha contrastat sempre que ha pogut els textos prèviament impresos amb els originals conservats a l'Arxiu Ferrater i a les biblioteques i hemeroteques. Així, recupera la breu nota bibliogràfica que tancava l'article de diccionari sobre Josep Carner, omesa a Escritores en tres lenguas. Em puc imaginar, per les pàgines provinents dels afegits de Gabriel Ferrater a la traducció de la Historia de la literatura universal d'Erwin Laaths, que Jordi Cornudella deu haver hagut d'esmerçar moltes hores a l'edició: en el cas de Laaths li ha calgut contrastar amb l'original alemany els textos que consten com a afegits en la versió espanyola, marcats entre asteriscos, ja que a vegades l'afegit està marcat amb un sol asterisc, a vegades no hi ha l'asterisc al lloc que toca i a vegades l'asterisc no hi és.
Un dels valors evidents de Papers sobre literatura és posar a l'abast del públic textos que eren difícils de trobar. Descomptats els apèndixs, les "Notícies complementàries" i l'índex de noms, tenim 513 pàgines, de les quals 161 procedeixen de Sobre literatura, 53 de Papers, cartes, paraules, 30 d'Escritores en tres lenguas i 24 de Cartes a l'Helena, més 12 que provenen del monogràfic sobre Gabriel Ferrater de la revista Reduccions de l'any 2019, 5 de la carta als editors nord-americans per recomanar-los que tradueixin Josep Pla (inclosa a Tres prosistes) i 2 d'una opinió sobre Josep Pla recuperada per Jordi Amat a Vèncer la por. 37 pàgines corresponen a títols interiors i pàgines en blanc del llibre --que té una compaginació impecable. Ara: Papers sobre literatura és també una novetat magnífica: conté 189 pàgines que són inèdites. Des del meu punt de vista, en destaquen les notes dels poemes 92 i 102 d'Ausiàs March, l'extens article "Notas sobre la poesía de Josep Carner", la restitució de l'article de diccionari "La literatura catalana" i alguns dels afegits a la història de la literatura universal de Laaths. Malgrat la dispersió bàsica dels seus textos, amb Papers sobre literatura, i amb el Curs de literatura catalana contemporània, aflora la coherència de la mirada crítica de Gabriel Ferrater sobre la literatura catalana: hi emergeixen March, Maragall, Carner, Riba, Foix i Pla com a pilars. Esperarem amb candeletes els volums següents.
***
Des de l'aparició del llibre he llegit (i vist):
- La presentació del llibre a Sant Cugat del Vallès, el 13 de febrer, organitzada per la seva Associació Gabriel Ferrater, amb Jordi Cornudella, Lluís Quintana i Enric Sullà (i amb l'absència Marina Porras, que hi havia de ser també), disponible al canal de l'Associació a YouTube (58:07):
- Lluís Quintana ha postulat que és un crític molt comparatista, un plantejament que ara està de moda però aleshores no ho estava pas.
- Enric Sullà ha puntualitzat que el seu marc crític era la literatura occidental: en sabia molt, té una visió amplíssima, no volia ser pas comparatista. La tradició literària, la tenia tota present i tota simultània, i s'hi movia sense cap problema. Tenia molta memòria, diu Sullà.
- L'entrevista de Montserrat Serra a VilaWeb: "Jordi Cornudella: 'Quan Gabriel Ferrater parla de literatura fa venir ganes de llegir' "
- L'entrevista de Xavier Graset al programa Més 324 del 12 de gener de 2024 (14:40)
- Un article de Jordi Amat al diari El País
- Un article d'Andreu Jaume al digital Crónica Global
- Una ressenya de Magí Camps al diari La Vanguardia
- Una ressenya de Pere Antoni Pons al diari Ara
- Una ressenya de Ramon Moreno al setmanari La República
- Un article de Julià Guillamon al diari La Vanguardia
- Una ressenya de Bernat Reher a Mentrimentres
- Un article de Xavier Lloveras al digital de cultura Núvol
El dilluns 15 de gener Jordi Cornudella i jo mateix presentarem, en forma de diàleg, Papers sobre literatura al Centre de Lectura de Reus. --16 de gener: ja han publicat el vídeo de la presentació (72 minuts) i l'he aprofitat per fer un apunt sobre aquesta presentació.
***
Quin goig publicar aquest apunt dels Papers sobre literatura! El seu contingut és prou important per modificar l'estructura del blog: a la columna esquerra, de la secció "Llibres", n'elimino l'enllaç directe a l'apunt Sobre literatura, substituït per un enllaç a aquest apunt mateix. Ara: no esborro l'apunt que s'ha tornat vell, des del moment que conté anotacions que poden continuar fent servei:
Aniré afegint a continuació observacions concretes sobre les peces que componen aquest llibre. Deixaré doncs de diguem-ne alimentar la llista homòloga a l'apunt de Sobre literatura, si bé en casos com el de "Madame se meurt", en què la relectura em fa rumiar i escriure, aglutinaré totes les observacions aquí (traspassaré les observacins de l'apunt antic al nou per no fer ballar el cap):
- El text que obre el llibre, "Madame se meurt...", és un dels textos sobre literatura més reculats que es conserven de Ferrater i és explosiu: per entendre'l bé, s'ha de situar en el context en què va aparèixer, en el número extraordinari de la revista Ínsula, del novembre de 1953, dedicat a la literatura catalana, que cal inscriure en els congressos de poesia de Segovia i Salamanca (del 1952 i el juliol de 1953). Observat en aquest context, és un article amb bala, que cal llegir d'una manera força diferent de la que fins ara ha estat tòpica, posant més èmfasi en els seus paràgrafs conclusius que en el detonant exordi --dec aquesta observació a l'estímul de Jaume Subirana.
- Com que el fort del nostre país no és saber llegir, la majoria de la intel·lectualitat catalana devia prendre's molt malament l'article, com una traïció --ara: Ferrater s'havia instal·lat a Barcelona el 1952 i el 1953 ja tenia un contacte assidu amb Carles Riba, Eduard Valentí i Rosa Leveroni. Riba se l'havia jugada amb una gran valentia personal acceptant el diàleg i anant a als congressos de Segovia i Salamanca.
- Pocs mesos abans de l'article d'Ínsula, al número 23 de la revista Laye, d'abril-juny de 1953, un número especial de la revista Laye, Joan Ferraté hi havia publicat un article, "De generaciones y de cuentas, y de una esperanza", que impugnava l'operació de legitimació generacional que estava intentant el falangista Dionisio Ridruejo, amb el seu canvi cap a posicions més obertes: Ferraté afirmava que la generació que havia fet la guerra civil havia fracassat. El van expulsar del consell de redacció de Laye, que ja solament va publicar un número més.
- "Madame se meurt" és com un bumerang. Ferrater ens diu que la cultura catalana, com a forma de pensament que s'assembla a les formes de pensament que han imperat a l'Europa moderna, neix entre el 1890 i el 1910, amb Maragall i Fabra. Aquesta cultura europea moderna té tres manifestacions decisives: la política, l'economia i la ciència (pàg. 6-7). Espanya, afirma, no progressava, no tenia tradició en el sentit europeu, no tenia cultura. No hi havia ni política ni economia ni ciència (pàg. 8). L'estil nou de Baroja i la generació del 98 és lineal, sense parafernàlia, com una refundació, és la seva solució a un problema comú. "Éstos son los hechos: sesenta años atrás, una generación de españoles, a la que pronto se agregó una segunda, quiso crear una cultura europea: descubrir un dominio de realidades en las que pudiera apoyarse una tradición creadora. Quiso hacerlo, no sólo en litetatura, pero también en la literatura. Y la verdad es que, en la literatura por lo menos, el empeño ha fracasado. Es fácil describir el cariz de este fracaso consiste simplemente en que la literatura se ha quedado encerrada en sí misma, desligada de los restantes núcleos culturales, y desligada de la sociedad. [...] Nuestra literatura se va enrareciendo. Que en España y en Cataluña sigue habiendo escritores de calidad, es innegable. Pero cada día ejercen menos vigencia en el cuerpo social." (pàg. 9).
- Qui el va entendre en profunditat va ser José María Valverde, que aleshores feia de lector d'espanyol a Roma: va entendre, com ha destacat Jordi Amat a la biografìa Vèncer la por, pàg. 140, que la reflexió de Ferrater apuntava també cap a la literatura espanyola, cap al fet que l'intent de redreçament de la generació del 98 havia anat poc més enllà de la poesia, no havia transcendit pas a la societat ("El problema de la literatura española, a la luz de la catalana", pàg. 11 de Revista: Semanario de información, artes y letras, núm. 90, del 31 de desembre de 1953 al 6 de gener de 1954).
- La hipòtesi de Jordi Cornudella sobre l'extens article inèdit sobre Josep Carner és que Gabriel Ferrater el va escriure un text semblant al de Lionel Trilling sobre Robert Frost o al de Jaime Gil de Biedma sobre Jorge Guillén. També creu que la lectura d'un sonet de Shakespeare, en aquest article, per sostenir després el comentari d'un poema de Carner, s'explica pel fet que aleshores havia llegit, feia poc, intensament, Shakespeare.
- El primer text del bloc d'altres literatures és una ressenya de La Condition ouvrière, de Simone Weil, pàg. 363-9, que va aparèixer a la revista Laye, núm. 18, de març-abril de 1952 (Cornudella ens indica que Ferrater la va escriure el 1951): l'anàlisi de Gabriel Ferrater contrasta amb les ressenyes reticents que li havia dedicat Manuel Sacristán als números anteriors (una ressenya d'Intuitions préchrétiennes al número 16, de novembre-desembre de 1951, i quatre ressenyes seguides, de La pesanteur et la grace, Atteinte de Dieu, L'enracinement i La connaisance surnaturelle al número 14, de juny-juliol).
***
L'índex de noms de l'obra de Ferrater acumularà les referencies de Papers sobre literatura al buidatge dels llibres que en són la font, que molts lectors devem tenir a la biblioteca particular.
--
Apunt revisat el 2 de març de 2024
