dilluns, 18 de juny del 2012

Ferraterians de tot Barcelona, ajunteu-vos!

¬¬¬¬¬

Vaig escriure aquest apunt per reforçar la promoció de l'acte de presentació a Barcelona de la revista Veus baixes --era la destinació de l'enllaç de tots els missatges de la campanya de diguem-ne màrqueting un a un que conduïa per Twitter, consistent sobretot a enviar missatges directes, personalitzats, a les persones que em pensava que els faria gràcia d'assistir-hi. La bona voluntat de Bernat Puigtobella, des de la revista digital Núvol, va acabar de contribuir a difondre l'acte amb la inclusió d'una nota breu el mateix dijous.

Deixo el text original de l'apunt a continuació i hi afegeixo a sota unes línies per explicar com va anar l'acte, una feina que tenia pendent de fa uns dies i que ara em toca atendre amb urgència davant de les preguntes d'algunes persones que no hi van poder ser, i en congruència a l'amabilitat europea amb què tothom va respondre al convit. La revisió de l'apunt, a més a més, s'havia tornat ineludible des del moment que figura com el més llegit des de l'inici del bloc --749 visites acumulades ara mateix, una campanya intensa. 

***

El text original de l'apunt

Aquest dijous, a les set de la tarda, presentem a Barcelona, a la sala d'actes de la Biblioteca Francesca Bonnemaison (carrer de Sant Pere més Baix 7, tocant a la Via Laietana) el número 0 de la revista Veus baixes, un monogràfic titulat I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater, de què ja havia parlat al bloc.

El guió de l'acte:
  • Presentació de Miquel Àngel Llauger i Enric Blanes, en nom del consell de redacció de la revista
  • Intervenció de col·laboradors de la revista:
    • Han confirmat que hi assistiran Dolors Oller, Narcís Comadira i Arnau Barios
    • És probable que hi puguin assistir Jordi Julià i Josep Maria Ripoll
  • Lectura de poemes a càrrec de David Figueres
  • Copa de cava per tancar l'acte --que ha d'acabar abans que no tanquin la Biblioteca, a les nou del vespre


Quin lloc podia ser millor per presentar una revista dedicada a l'autor de Les dones i els dies que una biblioteca especialitzada en la dona?

***

Com va anar l'acte

Aprofito algunes frases del missatge que vaig enviar, per indicació de Miquel Àngel Llauger, la mateixa nit de l'acte, a Joan Manuel Pérez i Pinya, Jeroni Salom i Gabriel de la S.T. Sampol, la resta de membres del consell de redacció de la revista:

En Miquel Àngel m'ha demanat que us escrigui sobre l'acte. Ha resultat ben organitzat, amb l'assistència d'una trentena llarga de persones (la sala, preparada amb quaranta cadires, es veia plena). Hi havia altres actes concurrents (el de la Simona Škrabec), un a Òmnium Cultural sobre Joan Fuster, l'enterrament d'Emili Teixidor --hi ha hagut algunes persones que s'han excusat de venir amb nosaltres per aquesta raó. La sala era còmoda, austera, agradable, amb bona claror. [...] 

El públic ha començat a arribar deu minuts abans de les set, i l'acte ha començat cap a les set i deu. Hem segut a la taula en Miquel Àngel i jo, i la Dolors Oller entremig. A primera fila, Narcís Comadira i David Figueres, i altres persones. Ha parlat primer en Miquel Àngel --quatre notes en un paper, i un discurs clar i ben articulat sobre l'origen i els objectius de Veus baixes. Després he parlat jo --notes en tres papers, una visió de lector més concentrada en internet, amb la pretensió de complementar la visió d'en Miquel Àngel. Dolors Oller ha fet la intervenció llarga, mitja hora, amena, aguda i profunda, amb moltes taules; ha llegit "Boira" i algun poema més. David Figueres ha llegit, amb veu clara, i amb energia, sis poemes: "Veus baixes" en primer lloc, "Paisatge amb figures", "Si puc", "A l'inrevés", "A través dels temperaments" (que no havia preparat, seguint una al·lusió de Dolors Oller); "Temps enrere" per acabar. Comadira ha clos l'acte llegint tres poemes, acompanyats d'algunes paraules: "Cambra de la tardor", "La ciutat" i "Josep Carner", magnífic tancament. [...]

Hem pres cava, que havíem mantingut ben fresc a la nevera de la Biblioteca. Entre els assistents, amics, familiars, Arnau Barios (joveníssim), Josep Maria Ripoll (i la seva companya), Jaume Subirana, Raül Garrigasait, Stefano Sanfilippo, Enric H. Mach, Ramon Torrents, Jordi Díaz, Miquel Bassols, Maria Nunes, Nuria Sebastián, Pau Vidal, i me'n deixo. Hem plegat a les nou, hora de tancament de la Biblioteca, després d'una bona estona de conversa agradable.

He de ressaltar el suport de Biblioteques de Barcelona a l'organització de l'acte; en concret, de Juan José Arranz i de Raquel Muñoz, directora de la Francesca Bonnemaison. L'endemà a primera hora els vaig escriure també un missatge (el libre d'Eduard Bonet a què em refereixo, donat a la Biblioteca, és Robert Musil i Gabriel Ferrater: entre les ciències i les lletres):

Raquel, bon dia! L'acte ha sortit perfecte. Tot l'equip de la Biblioteca ha estat molt amable i diligent. Dóna-li les gràcies de part meva sobretot a la Maria. La sala, idònia; la projecció i tots els detalls, comodíssims; el criteri de les 40 cadires, encertat per a la trentena llarga de persones que hi van assistir. Hem rebut molts elogis. Narcís Comadira i Dolors Oller n'han quedat contents. Sou l'única biblioteca de la xarxa de Barcelona que té el llibre d'Eduard Bonet. N'estem molt contents!

Entre les gràcies particulars de l'acte, veure-hi amics i família, les intervencions de Dolors Oller i Narcís Comadira, la lectura de David Figueres, conèixer en persona o saludar els autors dels articles i algunes persones que llegeixo cada dia, als seus blocs o comptes de Twitter, i poder presentar-los entre si, i haver conegut Miquel Àngel Llauger.


Apunt revisat el 29 de juny de 2012

--

dissabte, 9 de juny del 2012

Tercer aniversari

¬¬¬¬¬

A final de maig del 2010, i del 2011, vaig escriure un apunt que em servia de balanç de l'any d'activitat relacionada amb el bloc --n'apunto les dues referències al final de l'apunt d'enguany, per si algú hi tingués curiositat. Els mesos precedents estan marcats, des del gener, per l'aparició del número 0 de la revista Veus baixes, un monogràfic de 274 pàgines dedicat a Gabriel Ferrater, subtitulat I Studia digitalia in memoriam Gabriel Ferrater. M'hi va convidar en Joan Manuel Pérez i Pinya. Vaig escriure i lliurar al març un article a partir de documentació que havia localitzat al fons Carlton Lake de la Universitat de Texas a Austin...

L'engrescament va seguir, amb el consentiment de Miquel Àngel Llauger, Gabriel de la S.T. Sampol i Jeroni Salom perquè formés part del consell de redacció de la revista. He pogut participar intensament en la confecció i la difusió del número 0. Hi continuem treballant, amb la presentació pública a Barcelona el dia 21 d'aquest mes de juny i la preparació de diverses postres.

Fer el balanç del darrer any implica treure algunes conseqüències sobre la publicació del monogràfic de Veus baixes. D'entrada, reflecteix amb força tres dels quatre canvis que havia pronosticat dins un apunt que ha fet fortuna aquests dies, "Llegir literatura en el paradigma 2.0": que ja no es pot ignorar la xarxa, i es torna més difícil delimitar què és acadèmic i què no; que els lectors es tornen més actius i presents en la conformació del cànon literari; que els autors tenen més facilitat per publicar els seus escrits crítics.

Hi ha encara una idea de fons a afegir: que treballar en xarxa ens fa més forts:
  • Posa en contacte amb naturalitat persones que tenim interessos comuns i afinitats.
  • Abarateix els diguem-ne costos d'entrada en el mercat (reduïts en el cas de Veus baixes a l'allotjament del web i l'adquisició del domini) --sense escatimar mai una gran dosi de dedicació particular i la bona voluntat dels autors de llicenciar els seus articles amb Creative Commons.
  • Arriba a més públic, des del moment que una revista digital com Núvol, o Vilaweb, van demostrar molta més flexibilitat que els diaris, i van ser capaços de comprometre's a fons en la difusió d'una iniciativa desconeguda com era Veus baixes --una revista de literatura, sense altra promoció que les recomanacions des d'altres mitjans digitals i dels usuaris de Twitter, va superar el miler de visites en quatre dies, i ha quedat prou consolidada en els resultats que presenta Google en les cerques sobre Gabriel Ferrater perquè puguem vaticinar que el seu número 0 sumarà unes vuit mil visites d'aquí a un any.
  • Té incidència en els lectors: la iniciativa de David Figueres de celebrar el norantè aniversari del naixement de Gabriel Ferrater amb l'etiqueta #90ambFerrater a Twitter --en contrast amb el planyívol #40senseFerrater d'unes setmanes abans-- va ser un èxit: a part d'arribar a trending topic a Barcelona en alguns moments del dia, un privilegi només a l'abast de futbolistes, actors i undargarins, va marcar sobretot el to de la commemoració.
  • L'agraïment és càlid i immediat --em quedo amb l'apunt de Laura Santacruz.
Mantenir al llarg de l'any Un fres de móres negres ha propiciat l'oportunitat de participar en el projecte de Veus baixes. Què més podia demanar quan vaig encetar el bloc tres anys enrere?



Els apunts dels anys anteriors
--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites