dijous, 12 de maig del 2022

L'itinerari Gabriel Ferrater a Barcelona

¬¬¬¬¬

Dissabte passat al matí, 7 de maig, vaig seguir l'itinerari ideat per Maria Nunes per descobrir els llocs que Gabriel Ferrater havia freqüentat a Sarrià i Sant Gervasi. La passejada va durar gairebé tres hores, tot i no abastar molts llocs de Ferrater a la ciutat de Barcelona que en podrien formar part: hi faltaven, no gaire lluny dels carrers per on vam passar però massa apartades entre si, les cases de Jaime Gil de Biedma, Carles Riba, Jaime Salinas i  Eduard Valentí, l'editorial Seix Barral, la biblioteca de l'Institut Britànic, etc. L'organització era a càrrec de la Casa Golferichs i la Casa Elizalde. Maria Nunes va triar amb encert un itinerari dividit en dues parts, que es podia seguir còmodament a peu, amb una breu connexió amb els Ferrocarrils, i, sobretot, que era consistent per donar a conèixer Gabriel Ferrater. 

El punt de trobada era al pont de l'avinguda de la Reina Elisenda, al costat de l'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat. Travessant-lo en direcció a Pedralbes, el primer edifici que destaca és l'actual Escola Frederic Mistral -- Tècnic Eulàlia, el que el 1938 era l'Institut Tècnic Eulàlia, propietat d'uns amics de la família Ferraté. Hi van residir des del març, preparant la marxa cap a França (la família s'hi va quedar fins al juliol i ell se'n va anar el 30 de setembre, el dia que es signava el pacte de Munic). Amb molt de sentit, Maria Nunes va llegir "Cançó idiota": "Vaig aprendre de fer l'amor / a l'ombra dels pins de Pedralbes" (versos 5-6), que encara es deixen veure, al peu de la muntanya, des del pont. Vam recular cap a dins de Sarrià: enraonant amb Maria Nunes, vaig poder aclarir una metàfora del poema.

Vam seguir fins al costat del mercat de Sarrià, abans d'entrar als carrers menuts de l'antiga vila. Maria Nunes va llegir "Fi del món", un dels poemes sobre la crisi sentimental que va portar Gabriel Ferrater a escriure versos. Una de les qualitats de l'itinerari és que les explicacions són precises, documentades, il·lustrades pels textos idonis, molt ben llegits i perfectament audibles gràcies al micròfon i el petit altaveu que Nunes utilitza (es pot veure a la foto d'ella, del començament de l'itinerari, al final d'aquest apunt). Una altra qualitat destacable és poder passar per alguns racons bonics i poc coneguts de Barcelona. 

Recórrer Sarrià és resseguir l'amistat de J. V. Foix i Gabriel Ferrater. Passem per la pastisseria Foix, que és la casa natal del poeta; pel carrer de Setantí, número 9, on Ferrater anava alguns diumenges a la tarda. Els textos de record de Foix són una evocació esplèndida: “aquelles inoblidables tardes de diumenge en les quals en Gabriel Ferrater m’honorava amb la seva companyia i m’instruïa amb el seu saber”. Nunes llegeix també un fragment de "Tots hi serem al Port amb la desconeguda", el poema de Foix en memòria del seu amic, escrit al gener de 1973. L'itinerari informa de la vida de Gabriel Ferrater i és una forma excel·lent d'endinsar-se en la seva poesia. Maria Nunes llegeix "A l'inrevés", acompanyat d'unes explicacions sòbries, fonamentades. De camí cap al punt següent, s'atura a la plaça de Sant Vicenç, on llegeix "El distret", un poema escrit potser a Barcelona, amb la seva densitat d'edificacions que no ens deixen veure el cel. 

Arribem al carrer de Benet Mateu, 56, per sota de la plaça d'Artós, on Amàlia Ferraté va traslladar-se a viure el 1952 amb els seus fills Gabriel i Joan (la germana, Amàlia, s'havia casat i vivia a Londres). Era un pis de lloguer, a la segona planta, amb una terrassa plena de flors, protegida per una lona. Al davant, travessant el carrer, hi vivia el seu amic José María Valverde. Maria Nunes llegeix "Per José Maria Valverde", el poema de Ferrater escrit arran de la dimissió de Valverde en solidaritat amb els professors expulsats de la universitat per la dictadura --un gest admirable, que sempre m'ha impressionat. Nunes recorda aquells fets, que van succeir quan tots dos eren veïns de Sant Cugat. Llegeix també "Floral", un poema que evoca la primavera del 1952, quan Gabriel Ferrater tenia trenta anys. Hi havia, pels voltants de l'escala de Benet Mateu 56, tres pins enormes i uns quants bars que Ferrater freqüentava: una mica més amunt, "La gota de oro"; en un dels xamfrans del carrer de baix, el "Carioca" (que apareix al "Poema inacabat" quan parla d'Antoni Comas); als voltants, dos bars més: "El caserío" i "Cafur". Nunes llegeix un text de Blai Bonet, que el recorda del seu temps d'estudiant universitari al mateix barri.

De camí cap a la casa del poeta Joan Vinyoli, també bon amic de Gabriel Ferrater, Maria Nunes ens llegeix "Els jocs", un poema en què el narrador va passejant pels volts del Club de Tennis Barcelona, no gaire lluny d'on residia. Ferrater i Vinyoli vivien prou a la vora per compartir a vegades taxi, tornant de casa d'altres amics, com ara Carles Riba o Eduard Valentí. Joan Vinyoli vivia al carrer de Castellnou, 46. Hi ha una placa de l'Ajuntament que ho recorda: Nunes havia apuntat, pocs minuts abans, que trobava a faltar una placa commemorativa al carrer de Benet Mateu. Prop de cal Vinyoli, hi havia dos bars on era habitual, un dels quals, el "Pensilvània", encara funciona. Si no em falla la memòria, Nunes llegeix també, prop de la casa de Vinyoli, "Paisatge amb figures" --que evoca, d'acord amb Nunes, una calçotada amb els amics.

La segona part de l'itinerari comença al costat del carrer Balmes. Agafem els Ferrocarrils de la Generalitat a l'estació de "Les tres torres" i baixem a "Plaça Molina". Maria Nunes aprofita el trajecte per llegir-nos "Amistat del braç". Som a la vora del carrer del Camp d'en Vidal, on vivia Eduard Valentí amb la seva família (una de les seves tres filles era l'Helena). Maria Nunes llegeix "Lorelei", poema de la quarta secció de Les dones i els dies, i ens mostra la semblança amb el poema homònim, famosíssim, de Heine, de sentit ben diferent del de Ferrater. En la traducció de Feliu Formosa, els primers versos diuen, amb eco inequívoc: "No sé per quin motiu / sento tanta tristor; / no se me’n va del cap / un conte de l’antigor.". El poema de Ferrater recorda, en canvi, que no se li'n va del cap el moment que va començar la relació amb Helena Valentí. A la vora, hi ha també la Fundació Joan Maragall, un autor que Eduard Valentí i Gabriel Ferrater havien llegit atentament.

No baixem al carrer del Camp d'en Vidal. Ens acostem un moment al carrer de Sant Elies, on vivia Carles Barral. Durant una temporada, els dimarts a la nit, Gabriel Ferrater va trobar-se amb un altre cercle de poetes i intel·lectuals: Barral, Gil de Biedma, Goytisolo, Salinas, Sacristán, Castellet... Maria Nunes cita el pròleg de Marina Porras a la seva antologia Donar nous als nens per situar aquell grup. Seguim cap a Balmes, i travessant, veiem el local on havia estat el "Cristal City Bar", un dels llocs famosos de la Barcelona dels seixanta començaments dels setanta, un bar més o menys convencional que tenia la particularitat d'incloure una llibreria (José Agustín Goytisolo vivia una mica més amunt, al carrer Balmes 349, i Jaime Gil de Biedma, Balmes encara més amunt). Acabem l'itinerari en un passatge molt ben conservat que surt del carrer Saragossa (el passatge de Sant Felip). Al pis de la cantonada hi havia l'àtic on vivia Jill Jarrell quan es van conèixer amb Gabriel Ferrater, a Hamburg, a la Fira del Llibre --aquest lloc és informació nova, procedent de la biografia Vèncer la por, de Jordi Amat. Quan van començar a viure junts, es van instal·lar en aquell àtic. Maria Nunes acaba amb la lectura dels versos de Jill Jarrell que encapçalen Les dones i els dies, en anglès i en la versió de Ramon Barnils, i  de "Cambra de la tardor". Acomiada l'acte invitant els assistents a llegir Gabriel Ferrater. 

Ara fa un any havia pogut seguir la ruta Gabriel Ferrater de Reus. En aquest itinerari de Barcelona vaig coincidir amb Rosamaria Bruguera i Miquel Santaeulàlia, de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès, impulsors d'una ruta per la seva ciutat, també a cura de Maria Nunes, i d'una audioguia que la converteix en un itinerari permanent --em van regalar l'audioguia arran d'una taula rodona i compto de fer-la servir aviat. Aquesta ruta Gabriel Ferrater de Barcelona és excel·lent i s'hauria de repetir: Barcelona és important a la vida de Ferrater, subscric la idea de Nunes de reclamar una placa commemorativa al carrer de Benet Mateu. 

***

  • Judit Moltó Fidalgo va publicar dilluns una crònica de l'itinerari clara i detallada, i amb bones fotos, amb el títol "Poesia a Sarrià i Sant Gervasi", al Diari de Barcelona. El meu apunt es basa en les notes que vaig prendre dissabte: l'article de Moltó m'ha servit per recuperar algunes adreces i contrastar detalls.

Maria Nunes, al començament de l'itinerari, amb micròfon i un petit altaveu, llegint la "Cançó idiota" al pont de l'avinguda Reina Elisenda, amb l'Institut Tècnic Eulàlia (on va passar uns mesos la família Ferraté abans de marxar a l'exili) i els pins de Pedralbes.

--

dissabte, 7 de maig del 2022

El projecte Apadrina un poema, un spin off de crítica literària

¬¬¬¬¬ 

Taula rodona sobre el projecte Apadrina un poema, amb Enric Blanes, Carlota Casas, Lluïsa Julià, Lluís Quintana i Enric Sullà, a Sant Cugat del Vallès, sala d'audiovisuals del Monestir de Sant Cugat, 5 de maig de 2022

Vam fer aquesta taula rodona sense saber que el mateix dijous, no sé si al vespre, havia mort Joan Manuel Pérez i Pinya. Hi ha un comentari seu, sobre "Non tu corpus eras", en el projecte Apadrina un poema. Pels seus coneixements, i pel seu entusiasme pel projecte, hauria pogut intervenir a la taula rodona amb tota solvència, fent-hi aportacions interessants i esmolades. Precisament vam esmentar-lo per la seva exhaustiva bibliografia ferrateriana. Vam saber a la nit que havia mort, quan ja érem a casa. L'Associació Gabriel Ferrater ha publicat un text en memòria seva.

L'acte va començar amb unes paraules de presentació de Joan Tres, i una intervenció brevíssima de benvinguda de la tinenta d'alcaldia de Cultura Esther Madrona (que veig que sempre fa costat als actes de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat). La primera intervenció de la taula va correspondre a Enric Sullà, que és la persona que ha concebut la iniciativa d'Apadrina un poema i hi ha esmerçat moltíssimes hores i esforços. Va ser la introducció idònia: poder conèixer la visió des de dins. Va explicar l'origen del projecte, la tria del nom --l'encert del concepte d'apadrinar el poema--, la seva articulació pràctica, la conveniència de convidar tots els autors personalment, la voluntat de fer divulgació, d'acostar Ferrater al públic lector. Apadrina un poema, que publicarà al voltant d'un centenar de comentaris, d'acord amb les seves previsions, passarà ara a publicar un comentari per setmana. És possible que n'acabi sortint un llibre.

Carlota Casas va recordar que la primera persona que la va portar a llegir Gabriel Ferrater va ser la professora Maria Campillo, que era present a la sala. Va acabar dedicant la seva tesi a Ferrater i després també a Gil de Biedma. És autora d'una de les obres fonamentals de la bibliografia ferrateriana: Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma, poetes de la consciència (Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2015, 295 pàg.). Va defensar que els alumnes llegeixin poesia: "si poden llegir poesia, ho poden llegir tot". Des del punt de vista de Casas, Ferrater no s'acaba mai, sempre et proposa coses noves. És la seva experiència, confirmada en el seu comentari de "Sabers" dins Apadrina un poema, uns versos plens de capes de sentits, que et porten també a altres poemes, que a la vegada et duen cap a més poemes.

Sullà anava presentant els participants de la taula rodona. Va destacar, de Lluís Quintana, l'estat de la qüestió sobre Gabriel Ferrater que va preparar dins el llibre Panorama crític de la literatura catalana. Quintana va exposar, com a detall significatiu, que la planificació inicial del capítol sobre Ferrater en aquell llibre col·lectiu preveia un capítol més curt que no va ser finalment. Hi van acabar assignant més pàgines, és a dir, va guanyar importància, atesa l'alta estima per Ferrater entre els lectors, en detriment de l'opinió acadèmica. Dins Apadrina un poema, Quintana va triar per escriure el seu comentari una sèrie de poemes que resultava que ja havien estat seleccionats i assignats a altres autors. Va optar per "Caragol".

Lluïsa Julià és l'autora de la biografia de referència sobre Maria Mercè Marçal. En aquest sentit, considera que la biografia de Jordi Amat i el llarg pròleg de Marina Porras a la seva antologia Donar nous als nens mantenen encara aquella tendència, com un pòsit, cap a l'admiració de Ferrater sense sentit crític. Es pregunta com tracta Ferrater les dones. Veu que li dona veu, a la dona, en els textos entre cometes dels diàlegs de la secció 4 de Les dones i els dies i en algun altre poema, com ara "Cambra de la tardor". Ferrater és modern, s'allunya de seguida de l'actitud de poemes com "Il gran rifiuto", que va descartar. Constata que fa una aproximació realista a la literatura escrita per dones, no li interessen altres models. Es fixa també en la poca presència de dones en els seus escrits (l'única excepció és Caterina Albert, i encara), es fixa en el seu oblit de Clementina Arderiu --no coincideix amb les posicions defensades per Núria Perpinyà a la seva sessió del gener al curs Gabriel Ferrater: l'excés de la intel·ligència. El comentari de Julià encara no s'ha publicat al web d'Apadrina un poema. 

Vaig tancar jo mateix la roda d'intervencions, d'uns deu minuts cadascuna. Vaig dir algunes de les coses que havia pensat dir però de manera desordenada. Per tant, aprofitaré l'apunt per transcriure el que hauria volgut dir. Començo per la valoració d'Apadrina un poema. Com a lector de Ferrater, és un estímul constant, que segueixo setmana a setmana: començo llegint el poema, llegeixo el comentari atentament, torno al poema, torno al comentari, obro l'apunt del blog sobre el poema, torno al poema, torno al comentari, poso l'apunt al dia... Aquest exercici pot durar mitja hora en els casos més simples, hores en les aportacions que em resulten més atractives. Sovint em descobreixen qualitats i matisos del poema que m'havien passat inadvertits. Com a comunicació digital, Apadrina un poema és un encert: unes pàgines web lleugeres, llegibles a qualsevol dispositiu, amb un límit de llargada dels comentaris que obliga els autors a anar al gra; el to, l'enfocament metodològic, l'èmfasi en un aspecte o altre són plurals, amb un nivell de qualitat mínim sostingut. Apadrina un poema ens proporciona moltes mirades noves, diferents, sobre Gabriel Ferrater, que qüestionen i enriqueixen la nostra visió. Sens dubte, és una de les iniciatives més fructíferes de l'Any Ferrater.

***

De pas, recapitulo algunes informacions bàsiques que vaig explicar sobre Un fres de móres negres a la taula rodona, ja que era la causa que en formés part; també em serviran per respondre preguntes que em fan aquests dies:

  • El meu punt de partida era constatar que normalment, en actes com el de dijous, el meu lloc és a la sala, no entre els ponents. Els qui m'havien precedit en el torn de paraula eren professors i professores, de la universitat o l'educació secundària, mentre que jo soc merament un lector --com tots ells són lectors-- amb una vida professional fora de l'acadèmia, l'edició i la docència. Les mores són una fruita silvestre.
  • Llegeixo Gabriel Ferrater des dels 19 anys. No me l'acabo. M'és una font de plaer estètic i intel·lectual sempre fresc i incitant. La meva memòria és pèssima per poder recitar poemes de Les dones i els dies (no arriba més enllà de dos o tres versos), però és bona per fer-me present qualsevol text de Ferrater que sigui pertinent davant de qualsevol lectura o qualsevol circumstància. Llegeixo altres autors, és clar, i altres matèries a part de la literatura --algú s'ha pensat que sols llegia Ferrater!
  • Vaig estrenar el blog Un fres de móres negres el 22 de maig de 2009 publicant en un sol dia una part de les meves notes particulars sobre Ferrater: 151 apunts de cop, un per poema, un per llibre, alguns de bibliografia.
  • D'apunts, en vaig escriure una vintena de nous cada any fins al 2012. De l'Onze de Setembre del 12 fins a l'octubre del 19 em vaig dedicar a l'Assemblea i la independència: vaig escriure sols 9 apunts aleshores, un per any. Del novembre del 2019 al setembre del 2020 em vaig proposar escriure almenys un apunt per mes. A l'octubre de 2020, enmig de la pandèmia de covid, vaig pensar que en podia fer un per setmana: n'he publicat 76 en 79 setmanes.
  • Ara mateix, el blog consta d'uns 350 apunts: la majoria corresponen a bibliografia --i soc conscient i vaig constatar a la taula rodona que té mancances clamoroses-- i a poemes, però també hi ha altres menes d'apunts: 
  • Publicar en un entorn digital permet fer coses que no podries fer en un llibre. La més important és poder ampliar i revisar constantment els apunts: compto 21 apunts nous i 101 apunts revisats aquest any, des del gener (alguns, més d'un cop). Apadrina un poema ha produït, pel cap baix, 36 revisions d'apunts fins ara, una per comentari --sovint, alguna més, perquè els comentaris obren noves perspectives també sobre altres poemes.
  • Faig cerques sistemàtiques: una cerca booleana amb Google un cop per setmana, una combinació de cerques avançades per twitter cada dia que puc, i m'arriben al correu alertes programades, un altre mecanisme detector de primícies. Alguns resultats: la localització d'unes traduccions que Gabriel Ferrater va fer al francès l'any 1940 de poemes de Federico García Lorca, que són al Harry Ransom Center de la Universitat de Texas; els dos préstecs que també el 1941 va fer a la llibreria Shakespeare & Co. de París (la poesia completa de T. S. Eliot i un llibre sobre Hart Crane, tots dos en anglès, naturalment).
  • El blog acumula 300.000 visites. D'acord amb els informes d'analítica web, són visites "llargues", d'uns quants minuts de mitjana. El compte de twitter @eblanes em serveix per informar-me, per difondre els nous apunts i per ajudar a escampar les novetats sobre Gabriel Ferrater.

De l'esquerra a la dreta, un servidor, Lluïsa Julià, Lluís Quintanta, Carlota Casas i Enric Sullà


--


dijous, 5 de maig del 2022

Dins la memòria, Joan Manuel Pérez i Pinya

¬¬¬¬¬ 

He arribat content a casa d'haver participat aquest vespre a la taula rodona sobre Apadrina un poema, el projecte de l'Associació Gabriel Ferrater de Sant Cugat del Vallès, i he trobat al correu un missatge de Miquel Àngel Llauger en què avisava de la mort, avui dijous, de Joan Manuel Pérez i Pinya. Estava malalt, la mort ha estat sobtada. El seu nom havia sortit amb naturalitat a la taula rodona d'avui, per destacar la seva extraordinària bibliografia sobre Gabriel Ferrater. També hi havia hagut un elogi de la revista Veus baixes, pel seu número 0 monogràfic dedicat a Ferrater i pel nou monogràfic que li dedicaran enguany, que va impulsar amb molta empenta com a membre del consell de redacció. El web d'Apadrina un poema ja havia publicat el seu comentari sobre "Non tu corpus eras" (un dels poemes descartats de Menja't una cama), en què exposava amb agudesa les decisions preses per Ferrater com a autor.

Després d'uns dies a casa per covid, ahir al migdia vaig poder passar finalment per la llibreria Documenta de Barcelona, per comprar el seu darrer llibre de poemes, Fauna mutilada. No havia tingut el plaer de veure mai en persona en Joan Manuel: sols hi havia intercanviat missatges, m'havia aconseguit articles difícils de trobar, m'havia obsequiat per sorpresa amb primeres edicions en revista dels poemes de Ferrater, i un cop, acostumats a les videoconferències, hi havia parlat, a final de l'any passat, i havia gaudit de la seva afabilitat i ironia.

***

Al llarg de les hores la memòria va treballant. El primer contacte va ser arran d'un comentari seu al blog, a l'abril de 2010, quan va descobrir Un fres de móres negres i va constatar que feia servir la seva bibliografia i la destacava. Al cap d'un any li vaig dedicar l'apunt sobre un poema que li esqueia, "El lector", que fins a aquell moment estava en blanc i que havia encetat gràcies a les seves observacions. Després vaig poder ajudar a preparar el web del número 0 de Veus baixes, el monogràfic sobre Gabriel Ferrater, "una propensió compartida", com havia dit ell. El recordaré.

***

Publicat a l'Ara Balears el dia 7 de maig: "Una conversa de quaranta anys: en record de Joan Manuel Pérez i Pinya", de Miquel Àngel Llauger

***

El web de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana li dedica un conjunt de pàgines.


--
 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites