dijous, 4 de novembre de 2021

Fil de memòria, recital de Pere Arquillué

¬¬¬¬¬

Ja em recava no trobar una estona per poder escriure aquest apunt. El 21 d'octubre vaig anar al Teatre Auditori de Sant Cugat pel recital de Pere Arquillué Fil de memòria, de poemes de Ferrater. No havia vist el recital d'Arquillué de 25 anys enrere i sempre n'havia sentit a parlar de manera excel·lent. Les expectatives eren altes i en vaig sortir contentíssim. Escenari sobri, amb un fons negre en què es projectaven els títols dels poemes que Arquillué va anar llegint, amb alguna variació: el títol "Tres llimones" va ser substituït per una imatge; "Aniversari" apareixia amb el text com si fos un esborrany; "Teseu", el darrer poema de Les dones i els dies, va ser llegit al principi del recital i, també, amb veu en off i projectat sense veu, al final. Escena il·luminada de manera eficient i molt ben microfonada, per poder gaudir de la dicció magnífica d'Arquillué, una veu poderosa que sap marcar el ritme i la cadència dels versos i donar dins del poema un canvi d'entonació quan cal. L'acompanyava el músic Toni Ubach, una troballa per donar joc i varietat al recital: hi va haver poemes acompanyats de guitarra, també percussió, discretament, amb un cert risc sense excés, ben resolt. Els poemes cantats van ser "Si puc", "Dits" i "Oci". Molts aplaudiments, ben merescuts.

El programa de mà incloïa un text de Pere Arquillué, que copio:

Passats 25 anys, em torno a enfrontar amb aquest retrat personal i literari de qui està considerat com un dels principals renovadors de la poesia catalana de postguerra. L’obra poètica de Gabriel Ferrater gira entorn de l’erotisme i el pas del temps. Precisos i intensos, els seus versos proposen un diàleg amb la complexa i enigmàtica realitat de les relacions humanes. Un espectacle de contrastos basat en una poètica de la claredat i el misteri, moral però no moralista. Un espectacle d’uns poemes que, amb el pas dels anys, han crescut amb mi i s’han convertit en una companyia reconfortant.

De la tria de títols, se n'havia encarregat Dolors Oller. Van seguir aquest ordre: "Teseu", "In memoriam", "La mala missió", "Naixença", "Literatura", "Si puc", "A l’inrevés", "Josep Carner", "Els aristòcrates", " Aniversari", "Exeunt personae", "Dits", "Fi del món", "Posseït", "Boira", "Oci", "Cambra de la tardor", "Tres llimones", "Teseu". Poemes excel·lents, dits de manera insuperable. Em va entusiasmar "In memoriam" --m'hauria agradat escoltar Arquillué en algun altre poema narratiu, com ara "Faula segona", "Petita guerra" o "Els polls", o més extens, dient "El mutilat" o "Les generacions"; "Cançó idiota" donaria joc, musicat i potser cantat, just darrere d'"In memoriam".

  • Bernat Puigtobella en va escriure una crítica plena d'informació i entusiasme, que cal llegir: "Els pous de Gabriel Ferrater", al digital de cultura Núvol. Coincideixo amb ell que l'any que ve, el del centenari del naixement de Ferrater, Fil de memòria és un espectacle que s'hauria de poder veure a tot arreu.
  • El twitter del programa Tot es mou, de TV3, va recollir unes breus declaracions de Pere Arquillué

Fullet del recital de 1998
que em fa arribar Biel Ferrer

***

Ja que anava a Sant Cugat, m'havia acostat abans del recital a l'exposició titulada "La confidència": interpretació del poema de Gabriel Ferrater, organitzada per Firart a la Biblioteca Marta Pessarrodona, a Mira-sol. Pintures i escultures inspirades en el poema de Ferrater. L'exposició incloïa una reproducció del poema, amb lletra grossa: el vers 15 deia que ella es vessa "per terra, mollament. Un troll rodó", en comptes d' "Un toll rodó".

--

Apunt revisat el 2 de desembre de 2021

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

Comparteix Un fres de móres negres

Creative Commons License
Un fres de móres negres es publica
sota una llicència Creative Commons 2.5

Add to Technorati Favorites